InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.300 membres]
 
Butlletí número 872 (dijous 03/10/2013) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
 
 
SUMARI
 
1) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
2) Joan Tudela - La plaça nova
 
3) J. Leonardo Giménez - Enviscar i escamar
 
4) Núria Puyuelo - A bodes em convides
 
5) David Paloma - Armar un tol·le-tol·le
 
 
 
8) Carles Ribera - La fantasia bilingüe
 
 
10) Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 102).
 

333. M'he trobat molt còmode escrivint en català, perquè té la musicalitat molt més interioritzada i hi ha menys traducció entre el que sento i el que escric.

 

Marc Parrot

Músic

 

 

2)

 

 
Publicat en el blog Anys d'aprenentatge del diari ARA dissabte 14 de setembre del 2013

La plaça nova

Joan Tudela

(Publicat al diari Avui el 24 d'octubre del 2006)

Les places s'haurien d'inaugurar sempre un any després del dia en què s'inauguren ara. Així, si la plaça nova encara fa goig i la gent en gaudeix, les autoritats podran fer una inauguració d'allò més convincent. Ara bé. Si, només amb un any de vida, la plaça nova fa pena de veure i la gent no l'ha feta seva, als inauguradors els caurà la cara de vergonya. A més, amb la inauguració feta un any després, als mitjans d'informació la realitat mediàtica s'assemblarà més a la realitat real.

La paràbola de la plaça nova és aplicable a qualsevol cosa. A les parelles lingüístiques, per exemple. Una parella lingüística és un catalanoparlant i un aspirant a ser-ho que parlen del que sigui durant una hora a la setmana. La idea d'adaptar el voluntariat lingüístic universitari a la ciutat va sorgir al Centre de Normalització de Cornellà, que dirigeix l'Enric de Vilalta, que és, alhora, el responsable nacional de política lingüística d'ICV. El repte de les persones que s'incorporen al català a l'edat adulta és la fluïdesa i no pas la correcció. I la fluïdesa només s'adquireix amb la pràctica. Després de l'èxit a Cornellà, l'experiència es va convertir en política de Govern, a l'última etapa de CiU. I la cosa es va inaugurar de forma espectacular i els mitjans en van anar plens. Molt bé. I ara, què? Continuen vives, les parelles lingüístiques? Tinc entès que sí, però públicament no se'n parla. Ha influït aquesta experiència en el manteniment del català en els usos lingüístics interpersonals? És una incògnita.

Conclusió. En veritat, en veritat us dic que totes les coses haurien d'inaugurar-se un, dos o tres anys després del que s'inauguren ara.

Set anys després de publicat aquest article meu, hi afegiré una cosa: penso que seria una bona idea de fer ara un primer balanç global de les parelles lingüístiques.

 

3)
 
Article publicat en el Levante-EMV divendres 13 de setembre del 2013
 
Enviscar i escamar
 
J. Leonardo Giménez
 

Fa uns quants dies vaig llegir en un blog, escrit en bon valencià, que un conegut personatge d'eixos polivalents, pel que fa al seu historial polític i ideològic, s'havia “pringat” en tots els càrrecs públics que havia tingut. L'autora, jove i ben preparada lingüísticament i políticament, havia posar en cursiva el verb “pringar”, conscient que no és forma valenciana. Tal volta ho féu per emfatitzar i ressaltar el que volia dir, entenent que d'eixa manera comunicava millor allò que volia expressar. Encara que crec que la comunicació ha de primar, en molts casos, sobre la normativa “exquisida” (i marcar la paraula o expressió és un bon recurs), trobe que la utilització d'eixa forma, en eixe cas, és totalment innecessària, perquè en la nostra llengua tenim recursos genuïns i ben vius que fan completament innecessari l'ús de “pringar”, que és una interferència gratuïta. Entre altres, tenim la forma “enviscar” i el pronominal “enviscar-se”, que s'adiuen perfectament al que la jove autora volia dir. Perquè ‘embolicar-se o clavar-se en un negoci o assumpte  poc decorós, indecent, deshonrat, etc', si és fa de manera voluntària i conscient, o ‘deixant-se dur', és embrutar-se i embrutar el càrrec i la responsabilitat ocupat per eixe indecent i corrupte. “Enviscar” o “enviscar-se” és ‘untar o quedar agarrat o apegat amb envisc o visc', que és una matèria apegalosa, treta de la planta anomenada visc, que entre altres utilitats té la d'untar rames o palets per a agarrar pardalets. En sentit figurat, com que ja sabem que els diners moltes vegades s'apeguen com les matèries greixoses, untoses, etc., estar “enviscat” té també la connotació de corrupte, venut, etc. Encara que també es pot trobar u enviscat involuntàriament.

L'enviscament que sovint veiem en parcel·les de la vida pública i de la política ens pot portar a un altre verb com “escamar”, perquè molta gent està escamada (o escamnada, que diria un virtuós lletraferit) de tant de personatge enviscat com hi ha ara mateix. “Escamar” és un verb polisèmic, perquè entre altres sentits té el de ‘treballar (alguna cosa) fent-hi escames o escates', i el d'”escarmentar”, però també el de ‘provocar recel, desconfiança, escàndol'. I també té el significat de ‘fer o armar escama, produir soroll, cridar, xillar, escridassar'. Per això ens escamem i escamarem davant dels indecents que s'envisquen amb els diners de tots.

 

4)
 
Publicat en el suplement de cultura del diari EL PUNT AVUI divendres 13 de setembre del 2013
 
A bodes em convides
 
Núria Puyuelo
 
Tot just avui fa una setmana que em vaig casar. Per això he decidit dedicar la columna d'aquesta setmana als casaments. En primer lloc, cal destacar que, contràriament dels que molts parlants creuen, en català tant podem dir casament com boda. Tot indica que la paraula boda prové del llatí vota, ‘vot', que s'usava molt probablement per expressar els bons desitjos als nuvis. D'aquí sorgeix la dita “a bodes em convides”, que expressa la il·lusió que li fa a algú rebre una proposició interessant. Un altre sinònim de casament seria enllaç o noces. Més endavant vindran les noces (o les bodes) d'argent (vint-i-cinquè), d'or (cinquantè), de diamant (seixantè) o de platí (setanta-cinquè aniversari). Altres mots sinònims menys estesos serien esposori, núpcies, maridatge i himeneu. Un barbarisme que es fa servir molt per referir-se a la festassa que precedeix un casament és bodorrio, que en català hauríem de traduir per casori.
 
Pel que fa als refranys, n'hi ha una quantitat enorme dedicats al matrimoni i als casaments. Em va sorprendre trobar que el paremiòleg Víctor Pàmies n'ha recopilat en el seu refranyer temàtic penjat a la xarxa prop de 700. Poca broma! Ara bé, sort que no me'ls vaig llegir abans de passar per l'altar perquè potser me n'hauria desdit, ja que la gran majoria tenen connotacions negatives: “Un cop et casaràs i mil et penediràs”, “Qui no vol equivocar-se, que es casi el 30 de febrer”, “Primer enterrat que casat”,  “Quan et cases, blat i farina; quan ets casat, ni farina ni blat”; “De casat a cansat, només una lletra hi cap”... De refranys sobre el matrimoni, n'hi ha molts dedicats als pares que tenen filles. Per posar-ne alguns exemples, “Qui té filles per casar, prengui borres per filar”, “Qui té quatre filles per casar, ja té en què pensar”, “Quan les filles són casades, les penes són doblades” o “Si a te casa tens teranyines, no podràs casar tes filles”. També trobem dites referents a les feines de casa (“Tota dona ben casada, té bon sol quan fa bugada”) i, com no podia ser de cap altra manera, d'altres d'escatològics (“T'has casat, t'has cagat”, “Home casat, home cagat”).
 
Altres refranys
De dites sobre el matrimoni, n'hi ha moltes de misògines, com ara “Si t'has de casar, busca-te-la neta i prima, que porca i grossa ja se'n tornarà” o “Poques dones s'han casat amb l'home que han estimat”.
 
 
5)
 
Publicat el suplement de cultura del diari EL PUNT AVUI divendres 20 de setembre del 2013

 

Armar un tol·le-tol·le
 
David Paloma
 
El 5 d'abril de 2013 la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca va difondre un vídeo a les xarxes socials per demanar el suport dels ciutadans. “Som els desnonats i entre nosaltres hi ha militants de tots els partits”. El suport esmentat avala l'escrache, terme d'origen argentí que designa la manifestació davant el domicili particular o laboral d'algú per retreure-li el comportament o la responsabilitat en un problema social. Amb l'escrache es va reobrir el debat de la dificultat de traduir determinats termes. ¿Com se n'havia de dir en català: encalç, escarn, escarni, escratx, aüc, assetjament públic, pressió pública…? Les possibilitats eren diverses i els mitjans ja ho han anat solucionant d'una manera o altra: deixar el terme sense traduir ha estat també una opció.   
Per casualitat he llegit ara l'escena en què els jueus protesten cridant contra l'intent de Pilat d'alliberar Jesús. Parlo del Nou Testament. Els evangelis sinòptics expliquen simplement que els jueus cridaven Crucifige eum!, ‘crucifiqueu-lo'. La crucifixió, diu la Bíblia ecumènica, era el turment més cruel que les lleis romanes permetien d'aplicar als qui no eren ciutadans romans. Però Sant Joan (19, 15) hi fa precedir l'imperatiu del verb tollere: ‘Fora, fora!', que en llatí és Tolle, tolle! i que el diccionari normatiu  entra com a tol·le-tol·le, amb ela geminada i amb el significat de ‘clamor d'indignació contra algú o alguna cosa'. Per exemple: Van armar un tol·le-tol·le contra l'orador (extret del Gran diccionari de la llengua catalana, d'Enciclopèdia).
Podria ser que en futurs tol·le-tol·les algú pensés a utilitzar aquesta fórmula de clamor i que la volgués dir amb reducció vocàlica. Cal recordar, arribats aquí, que el Diccionari ortogràfic i de pronúncia, de Jordi Bruguera, recull fins a 44 llatinismes que no es redueixen: des de de facto a delirium tremens, passant per tol·le-tol·le.
 
Destacat
Hi ha diverses modalitats d'escrache o tol·le-tol·le. La més coneguda és la manifestació davant el domicili o el lloc de treball d'algú, però també hi ha la col·locació de pancartes a prop del domicili de la persona a qui es vol denunciar, les pintades amb aerosol, el teatre de carrer, les graellades… 

 

 
6)
 
Publicat en el diari digital NÚVOL dimecres 25 de setembre del 2013
http://www.nuvol.com/noticies/el-catala-unica-llengua-oficial/

El català, única llengua oficial en una futura Catalunya independent?

Diana Coromines
 
 
7)
 
Publicat en el diari digital NÚVOL dimecres 25 de setembre del 2013
http://www.nuvol.com/opinio/cooficialitat-plena-es-lenta-dissolucio/

Cooficialitat plena és lenta dissolució

Albert Pla Nualart
 
 
8)
 
Publicat en el diari digital NÚVOL dimecres 25 de setembre del 2013
http://www.nuvol.com/opinio/la-fantasia-bilingue/

La fantasia bilingüe

Carles Ribera
 
 
9)
 
Publicat en el diari digital NÚVOL dimecres 25 de setembre del 2013
http://www.nuvol.com/opinio/un-estat-per-a-normalitzar-el-catala/

Un Estat per a normalitzar el català

Gabriel Bibiloni
 
 
10)
Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
Sumari
 
1) Eugeni S. Reig - moixiganga
 
2) Eugeni S. Reig - mongetes
 
3) Antoni Llull Martí - Alemany, Deutsch, German, tedesco...
 
4) Josep Daniel Climent - Dos anys del blog «L'interés per la llengua dels valencians»
 
5) Juli Jordà - De melons
 
6) Realitat i literatura en Martí de Riquer
 
7) Albert Pla Nualart - El català de pares i padrins
 
8) Pere Ortís - Arran d'un debat
 
Si voleu rebre cada divendres el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana heu de manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d'enviar a l'adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l'adreça electrònica on voleu rebre'l.
 
El preu de la subscripció al butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana corresponent a l'any 2013 és de 25 euros.
 
Els nous subscriptors podreu llegir en la web tots els butlletins d'InfoMigjorn i d'InfoMigjorn Cap de Setmana que s'han publicat fins ara.
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací