Butlletí número 861
(dilluns 16/09/2013) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
Sumari
1) Josep Lluís Bausset, un maulet del País
Valencià. IEC, 16 de setembre
2) El govern balear imposa per decret llei
el polèmic
trilingüisme
4) Manel Alonso – L'aventura d'uns emigrants
5) Un documental posarà a prova la realitat
del valencià al País
Valencià
6) Sílvia Soler –
Enraonar
.
.
Josep Lluís
Bausset, un maulet del País Valencià
Josep Miquel
Bausset *
Dilluns 16 de
setembre de 2013
Institut
d'Estudis Catalans (c. del Carme, 47, Barcelona)
Sala Nicolau
d'Olwer, 18 h
Josep Lluís
Bausset i Ciscar, que va morir el 3 de juny de 2012, amb gairebé 102 anys
d'edat, és un referent en la lluita pel redreçament nacional del País Valencià i
un ferm defensor de la llengua catalana.
Nascut el 19
d'agost de 1910, Bausset va ser farmacèutic, llicenciat en ciències químiques i
practicant de medicina i cirurgia. Amic de Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés,
Sanchis Guarner i Vicent Ventura, Bausset, ja en temps de
Com a membre de
l'Agrupació Valencianista Escolar, Josep Lluís Bausset es va adherir a la
signatura de les Normes de Castelló, el 1932, que consagraven la unitat de la
llengua. Empresonat després de la guerra pel franquisme, va treballar per la
recuperació de la democràcia i de la dignitat del País Valencià. A més del seu
treball com a professor d'institut, durant el franquisme, Bausset feia classes
de valencià, de nit, per als adults que volien aprendre la nostra llengua.
Participà activament en la campanya contra Galinsoga i en la campanya a favor de
Jordi Pujol, pels fets del Palau de
El 1984
l'Ajuntament de l'Alcúdia el nomenà Fill Predilecte del poble. Ha estat
homenatjat per
L'any 2010,
Acció Cultural del País Valencià va homenatjar el professor Bausset, amb motiu
del centenari del seu naixement, acte en què participaren Francisco Tomás,
rector de
Mort el 3 de
juny de 2012, al taüt, la senyera del bon rei Jaume I, la mateixa que posava ell
al balcó de casa seua cada any el 9 d'Octubre i el 25 d'abril, cobria les
despulles del professor Bausset, com a signe de la seua fidelitat al
país!
* Josep Miquel Bausset, fill del professor Josep Lluís Bausset, és llicenciat en Biologia i monjo de Montserrat.
El govern
balear imposa per decret llei el polèmic
trilingüisme
Intenta burlar
així la suspensió cautelar del TSJB · Indignació en la comunitat
educativa
Vilaweb, 6 de
setembre del 2013
Bauzá està
decidit a aplicar el nou Decret de Llengües (TIL) peti qui peti. Per això,
després que el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJB) l'ha
suspès cautelarment, al migdia el govern de les Illes ha aprovat un decret llei
que permetrà aplicar el polèmic decret durant el curs que començarà divendres
vinent.
El govern ha
celebrat una reunió extraordinària per a ratificar una norma urgent que anul·li
l'annex amb el calendari de desenvolupament del nou model lingüístic i modifiqui
l'article 20, referit a l'equilibri en les aules entre les dues llengües
oficials i la llengua estrangera.
Segons la
consellera d'Educació i Cultura, Joana Maria Camps, el tribunal no ha discutit
la política lingüística sinó el seu calendari d'aplicació, per no haver estat
consultat al Consell Escolar i el Consell Consultiu.
El govern de les
Illes ha aconseguit esquivar la decisió del tribunal, que havia respost
afirmativament a la petició de suspensió del decret de llengües que havia
presentat l'STEI-i,
Tot plegat succeeix en un moment en què, amb la vaga indefinida ja convocada per al dia 16 de setembre, la direcció dels sindicats i la conselleria d'Educació havien acordat d'obrir un procés negociador sobre l'aplicació del trilingüisme als centres docents.
3)
Sobre nació i
llengua, encara
Pere Lluís
Font*. Filòsof. Membre de l'IEC
El Punt Avui, 28
d'agost del 2013
La canícula ens
deixa, segons com, una mica estabornits. Però també pot ser un moment apropiat
per a reflexionar plàcidament sobre algun tema de fons, més enllà de la rabiosa
actualitat. Com ara la relació entre nació i llengua. Una reflexió que pot ser
encara fins i tot necessària, en la mesura que la situació d'esprint cap a la
llibertat en què viu el país pot comportar en aquesta qüestió algun error de
perspectiva.
Si som una
nació, és sobretot perquè tenim una llengua pròpia. N'hi a prou, per
adonar-nos-en, d'evocar aquells dos mapes, pràcticament idèntics, que va
publicar el Ciemen fa unes quantes dècades, titulats “Aproximació a l'Europa de
les nacions” i “Aproximació a l'Europa de les llengües”. “Per a mi, la nació és
la llengua”, escrivia Joan Maragall en una coneguda carta oberta a Pere
Coromines fa més d'un segle. Potser ho sabem en teoria, però sovint estem lluny
de “realitzar-ho” en la pràctica.
El llenguatge
(però el llenguatge és una abstracció: el que hi ha són les llengües concretes)
és una característica antropològica d'una profunditat insondable. La llengua
expressa el pensament, però alhora el possibilita i el condiciona. És el gran
descobriment cultural que van fer a la darreria del segle XVIII les anomenades
tres hacs alemanyes: Herder, Hamann, Humbolt. Van “descobrir” que pensem amb
paraules. Cadascú, fonamentalment, amb les de la seva llengua. Si pensem amb
paraules, no pensem ben igual segons quina sigui la nostra llengua. Perquè cada
llengua recompon el món a la seva manera. I, com deia Wittgenstein, “els límits
del meu llenguatge [diguem: de la meva llengua] signifiquen els límits del meu
món”. No cal pas compartir la idea romàntica segons la qual una llengua és una
manera de veure el món, per a reconèixer que almenys l'acoloreix. La llengua no
és un simple instrument de comunicació intercanviable, sinó que constitueix i
reflecteix el fons de la personalitat individual i col·lectiva. No és el mateix
dir “si us plau” que dir “por favor”.
Molts filòsofs
n'han tingut consciència. Hegel va afirmar que Luter, traduint
Per què això que
és una evidència per als alemanys, per als francesos o per als espanyols, sembla
que no ho sigui per als catalans? Sens dubte, perquè el pitjor dels nostres mals
és l'autoodi. La nostra interiorització de la dependència, de la “servitud
voluntària”, mostra que tenim encara pendent, en una bona mesura, la més difícil
de les revolucions, que és la revolució mental. Ens costa acabar-nos de creure
que cap nació no té dret a dominar-ne una altra. Fa anys, ens preguntàvem si una
nació sense estat volia dir, al capdavall, un poble sense llengua. Què més ens
ha de passar perquè ens convencem que ens cal, per a sobreviure, un estat propi?
Ara, però, em ve un mal pensament: si ens prenguessin la llengua, encara que fos
com a preu (amb complicitats internes) per a tenir un estat propi, el que és jo,
ja els ho donaria tot. Si no salvem la llengua, no salvem la
nació.
(*) Associació
per les Noves Bases de Manresa
4)
L'aventura d'uns
emigrants
Manel
Alonso
Diari gran del sobiranisme,
24 de juliol del 2013
http://diarigran.cat/2013/07/l%E2%80%99aventura-d%E2%80%99uns-emigrants/
Abans que tinguera un editor per a
la seua novel·la, Els països del
tallamar, l'il·licità Joan-Carles Martí i Casanova va tindre la deferència
d'enviar-me el mecanoscrit per correu. En rebre'l vaig comprovar que es tractava
d'un volum gruixut al qual li havia afegit un glossari extens d'elxismes.
Aquests dies estivals, quan ja la novel·la ha estat publicada per l'editorial
Documenta Balear, m'he endinsat en la seua lectura, i els he de confessar que
aquesta ha estat intensa i plaent. A més, m'he retrobat amb un autor culte,
cosmopolita i ple de saviesa popular, alhora que també he pogut descobrir la
seua vessant més humana.
Joan-Carles Martí a Els països del tallamar, ha estat capaç
de convertir la biografia familiar en un relat màgic ple de referències
culturals que van més enllà d'un espai geogràfic i d'un temps
concret.
El tallamar, segons el DCVB, és una
peça o conjunt de peces que s'empraven de cantell en la roda d'un vaixell,
formant un cos ixent que tenia com a finalitat tallar l'aigua i facilitar el
camí de la nau. La nau en aquesta ocasió és la família de l'autor, que des del
seu Elx natal inicia en la dècada dels cinquanta del segle passat, com tantes
famílies peninsulars, el llarg camí de l'emigració que primer els portaria a
Marsella i més tard a Austràlia per a tornar en la dècada dels setanta a
Elx.
Els països del
tallamar són els
espais on transcorre la vida d'un matrimoni amb mitja dotzena de fills, els
quals se'ns apareixen amb noms d'ocells diversos, com si l'ànima dels humans
posseïra les virtuts i qualitats de l'au triada. El relat està narrat en tercera
persona, encara que el lector prompte s'adona que el narrador és un dels
protagonistes. No és una narració lineal, els records vénen i van en diferents
temps i es barregen amb els somnis, la premonició d'unes altres vides passades i
els anhels, tot conformant una ficció novel·lada amb la matèria primera d'una
biografia familiar. La família Martí-Casanova mai no oblida el lloc de partença
on resten les seues arrels, però com diu el mateix autor: «L'home no és tan sols
soca i raïl, sinó que allarga les branques fins que arriba al caramull de
l'arbre» i consumix els fruits per a enriquir-se amb la llengua i la cultura
dels països que va trobant.
Al llarg de l'extens relat trobarem
una segona gran protagonista, la llengua. El text, està enriquit amb
dialectalismes i solucions lingüístiques pròpies d'Elx i del Baix Vinalopó, la
ciutat i la comarca més al sud del nostre domini lingüístic. L'amor per la
llengua pròpia també és l'amor per les altres llengües i sovint trobem
referències al castellà, a l'occità en la variant provençal, al francés o a
l'anglés.
La novel·la té també una banda
sonora, la música i les cançons amb què van eixir d'Elx, però també les que van
trobant en el seu llarg viatge.
La prosa, és sòlida, rica i
carregada de lírica. Un lirisme amb el qual Martí és capaç de narrar escenes
íntimes i tòrrides sense perdre eixe punt de cruesa que les sol
acompanyar.
Els països del
tallamar és un
llibre d'amor, amor en totes les seues vessants, amor filial, fraternal,
conjugal, paternal i sobretot és un cant a la vida, a la necessitat de
sobreviure. Un llibre, que, com altres, naix contra els buits provocats pels
oblits i les absències, Martí és un autor que com un escrivà té la vocació de
deixar constància d'uns fets, de les petjades d'uns éssers innocents que
naveguegaren pels mars d'aquest planeta a la recerca d'un futur més
digne.
Ara que tornem a ser un país
d'emigrants, el fet d'endinsar-se en la lectura d'aquesta novel·la és com
retrobar la darrera baula d'una cadena que havíem oblidat, com li acaba passant
al protagonista, que quan pensava que l'emigració havia acabat la torna a sentir
a prop a través de la marxa a l'estranger del seu fill.
5)
Un documental
posarà a prova la realitat del valencià al País
Valencià
Els productors
de “Són bojos aquests catalans” enceten un nou projecte sota el títol “Què ens
passa valencians?”.
La protagonista
serà l'Alina, una jove alemanya que ha estudiat català i que recorrerà el País
Valencià per conéixer la seua realitat
lingüística.
El projecte es
finançarà amb aportacions individuals a través de
Verkami.
El Punt Avui, 9 de
setembre del 2013
Què ens passa
valencians?” serà
un documental que s'enregistrarà al País Valencià el primer trimestre de 2014 i
a través del qual s'analitzarà quina és la realitat lingüística del territori.
La protagonista serà l'Alina, una jove alemanya –que ja va protagonitzar el
documental “Són bojos aquests catalans?”– que ha estudiat català i no sap
castellà. El productor del documental, David Valls, ha explicat a El Punt Avui,
que “es tracta de la segona part d'una trilogia que va començar al Principat,
que segueix pel País Valencià i que finalitzarà a les Illes i
l'Alguer”.
El projecte té
com a objectiu “esbrinar quina és la realitat lingüística del País Valencià, per
això, l'Alina recorrerà el territori posant a prova l'ús de la llengua, tant pel
que fa a la societat, les administracions o a
l'ensenyament”.
Valls explica
que “la protagonista no coneix les diferències reals entre el Principat i el
País Valencià; ella l'única cosa que ha fet és estudiar el català en els
llibres, on s'explica que la llengua es parla al Principat, País Valencià,
Catalunya Nord, Franja de Ponent i a les Illes, ben bé igual que passa amb
l'alemany a Alemanya, Àustria o Suïssa o amb el francés a França, Bèlgica, el
Quebec o Suïssa també”.
Durant el
documental, l'Alina posarà a prova la realitat de la llengua a través de
diferents situacions, totes reals i que hauran proposat les diferents entitats
que impulsen el projecte des del sud, com són El Tempir d'Elx, Escola
Valenciana, Acció Cultural o el Micalet. Les propostes serviran per a conéixer
si realment algú pot viure en valencià al País
Valencià.
Objectiu
A través
d'aquest documental es respondran preguntes tan senzilles com si s'hi pot viure
realment en valencià, si s'hi compleixen les lleis, si hi ha o no conflicte
lingüístic, quins hi són els usos reals de la llengua, si el País Valencià és
realment una societat bilingüe o quins problemes es troben els
valencianoparlants a l'hora d'utilitzar-la.
Finançament
El projecte es
finançarà amb aportacions individuals a través de Verkami, on es pot col·laborar
a partir dels cinc euros fins arreplegar els 13.500 euros que han calculat que
necessiten com a mínim per a poder tirar avant el
projecte.
Valls ha
destacat que “el documental no el fem per a guanyar diners; de fet, el primer a
alguns ens ha costat diners, però hi ha unes despeses que s'han de pagar”. El
productor també ha recordat que “les aportacions que es facen no són a fons
perdut, sinó que hi ha recompensa”. Així, qui col·labore en el finançament podrà
aparéixer en els crèdits i veure el documental, rebre el DVD, estar en el
rodatge un dia, la samarreta, ser soci de les entitats col·laboradores,
assistència a actuacions de la coral del Micalet o una visita guiada a Elx
oferida per El Tempir.
Aquest projecte
compta amb l'assessorament del Servei de Política Lingüística de
6)
Enraonar
Sílvia Soler
El Punt Avui, 31
d'agost del 2013
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/673221-enraonar.html
Als que vivim a
Barcelona o a la seva àrea d'influència, passar les vacances a qualsevol punt de
la geografia catalana que quedi una mica lluny de casa ens provoca un xoc
lingüístic. Sentir el català que es parla a
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça
infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací