3)

Els mestres balears, llestos per a la vaga a favor del català

Els sindicats de l'ensenyament registren la convocatòria d'una aturada indefinida per a l'inici del curs.

La suspensió de tres directors de centres de Maó activa l'oposició al decret del trilingüisme.

El Punt Avui, 4 de setembre del 2013

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/674814-els-mestres-balears-llestos-per-a-la-vaga-a-favor-del-catala.html

Els sindicats de l'ensenyament de les Illes Balears STEI Intersindical i la federació d'ensenyament de CCOO van registrar ahir oficialment la convocatòria d'una vaga indefinida a partir del 13 de setembre, coincidint amb l'inici del curs escolar, per protestar contra l'aplicació del decret de tractament integrat de llengües (TIL) i les retallades en educació del govern de José Ramón Bauzá. L'acte va tenir lloc la vigília de la reunió que farà aquesta tarda l'Assemblea de Docents de les Illes Balears, en què els mestres decidiran si secunden la protesta. A banda de la possible aturada, s'han convocat concentracions de protesta pel dia 13 a Mallorca, Menorca i Eivissa.

El malestar dels mestres balears amb el govern s'ha intensificat des que el govern de les Illes va suspendre de sou i de les seves funcions els directors de tres centres educatius de Maó que es van negar a aplicar per aquest curs el pla de llengües que obliga a fer un terç de les assignatures en català, un terç en castellà i un terç en anglès, una mesura que comporta una reducció dràstica del nombre d'hores de docència en la llengua pròpia del país. La conselleria d'Educació va obligar, a més, els tres centres a aplicar un pla de llengües alternatiu al que havia aprovat el consell escolar.

“Si s'apliqués aquest pla, es posaria fia a un sistema educatiu que ha servit per ajudar a la cohesió social”, lamenta Tomeu Martí, coordinador de l'Obra Cultural Balear (OCB). “A les Illes Balears tenim un territori petit amb gent vinguda d'arreu del món i l'escola és el que compensa la posició minoritària de la llengua catalana en molts àmbits”, hi afegeix Martí. El coordinador de l'OCB espera que, abans d'arribar a una “mesura tan dura i contundent” com és la vaga, el govern s'avingui a negociar i “a fer passos enrere”. Si no fos així, però, no té cap dubte que la comunitat educativa es mantindrà ferma en l'oposició a la llei de Bauzá. “Fins ara han donat mostres de ser gent sensata però molt dura en la lluita contra una normativa que va en contra dels interessos pedagògics”, segons assegura.

De moment, l'oposició al TIL no trontolla i, a banda dels centres de Maó, ja n'hi ha hagut d'altres que s'han negat a aplicar la norma, que liquida definitivament el model d'immersió lingüística en català. També s'ha donat el cas de moltes escoles i instituts que han intentat adaptar els seus projectes educatius i lingüístics a les directrius de la conselleria d'Educació, Cultura i Universitats, però han topat frontalment amb l'oposició del consell escolar, que els ha tombat. Tot plegat, ha provocat la dimissió d'equips directius en bloc com ara els de l'institut Baltasar Porcel, d'Andratx, o el del Berenguer d'Anoia, a Inca.

Bauzá dinamita el consens social i polític sobre la llengua

A diferència del País Valencià, on els governs del PP sempre han estat bel·ligerants contra la llengua catalana, a les Illes Balears, amb presidents del mateix color polític, la qüestió lingüística havia quedat bastant al marge de les disputes polítiques fins que, envalentit per les ànsies espanyolitzadores del ministre d'Educació, José Ignacio Wert, el president José Ramón Bauzá ha trencat el tabú.

El president balear no comptava, però, amb la forta oposició de la societat i, especialment, de la comunitat educativa. En primer lloc, amb la manifestació que es va fer a Palma el 25 de març del 2012, que va aplegar 50.000 persones a favor del català i, posteriorment, amb la mobilització dels mestres contra el Tractament Integrat de Llengües (TIL), que ha arribat al seu punt màxim amb la suspensió de sou i funcions dels tres directors rebels de Maó.

Ara, la gran incògnita és saber si els mestres, cansats de retallades en les condicions de feina i de sou, aguantaran aquesta pugna amb el govern o si Bauzá cedirà.

4)

Unànime aval a la vaga docent de les Balears

Els mestres voten per l'aturada indefinida contra la reducció de català

El Punt Avui, 5 de setembre del 2013

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/675074-unanime-aval-a-la-vaga-docent-de-les-balears.html

L'Assemblea de Docents de les Illes Balears va votar ahir majoritàriament a favor de la proposta de vaga dels sindicats STEI i CCOO, i que aquests havien convocat la vigília. La protesta indefinida per aquest inici de curs va ser aprovada per 861 vots a favor, 31 en contra i una desena d'abstencions.

Els docents havien obtingut prèviament les 4.000 firmes necessàries per validar la votació i secundar la vaga indefinida contra l'aplicació del decret de tractament de llengües, que fa perdre pes al català, i les retallades en educació del govern de José Ramón Bauzá. El malestar amb el govern balear s'ha agreujat des que va suspendre de sou i de funcions els directors de tres centres de Maó, que s'han negat a aplicar el pla de llengües que obliga a fer un terç de les assignatures en català, un terç en castellà i un terç en anglès.

5)

El TSJB suspèn l'aplicació del decret de llengües de Bauzá

Ho fa de manera cautelar, tal com havien demanat els sindicats d'ensenyament

Vilaweb, 6 de setembre del 2013

http://www.vilaweb.cat/noticia/4142249/20130906/tsjb-suspen-laplicacio-decret-llengues-bauza.html

El Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears ha suspès de manera cautelar el Tractament Integrat de Llengües (TIL) que el govern de Bauzá ha imposat a les escoles de les Illes. El tribunal respon així a la petició de suspensió del decret de llengües que havia presentat el STEI-i, la UGT i CCOO. Els sindicats havien demanat que, mentre no hi hagués una sentència sobre la legalitat del TIL, se'n suspengués l'aplicació, prevista per al curs vinent, que començarà el 13 de setembre. El polèmic decret de llengües, que bandeja el català del sistema educatiu, ha portat sindicats, docents i estudiants a convocar una vaga indefinida que començarà el 16 de setembre.

Aquesta decisió del tribunal arriba en un moment en què, amb la vaga indefinida ja convocada, la direcció dels sindicats i la conselleria d'Educació han acordat d'obrir un procés negociador sobre l'aplicació del trilingüisme als centres docents.

El document presentat per la conselleria als sindicats inclou mesures com ara obrir un procés de negociació amb sindicats per tractar sobre condicions laborals, una oferta pública de places o la constitució d'una mesa d'experts per avaluar el TIL. Amb tot, la consellera Joana Maria Camps insisteix que el decret no té marxa enrere, i que, en tot cas, havien ofert als sindicats de negociar la catalogació de places, la millora de la formació dels professors o l'avaluació del sistema d'ensenyament trilingüe mitjançant una comissió d'experts.

El decret: la supressió de la immersió a les Illes

Amb el decret, el català a l'escola passarà d'una quota mínima del 50% al 20%. El decret representa l'eliminació de la immersió lingüística dels últims trenta anys.

El decret estableix que totes les àrees, matèries, mòduls o àmbits de coneixement no lingüístics es poden impartir tant en les dues llengües oficials o en l'estrangera. D'aquesta manera, les tres llengües han de ser objecte d'ensenyament i d'aprenentatge en les àrees lingüístiques corresponents i, a la vegada, 'una eina per impartir matèries no lingüístiques'.

Els alumnes d'educació infantil han de rebre ensenyament en les dues llengües oficials i s'han d'iniciar en l'estrangera a partir dels tres anys. A primària, s'haurà d'impartir en cada una de les llengües oficials, com a mínim, una de les àrees sobre matemàtiques o coneixement del medi natural, social i cultural. La resta d'hores lectives es repartiran de manera equilibrada entre les dues llengües oficials i l'estrangera. S'estableix que els alumnes hauran de cursar com a mínim quatre hores en llengua estrangera durant el primer i segon cicle de primària, i un mínim de cinc en el tercer cicle.

A primer, segon i tercer d'ESO, s'haurà d'impartir en cada una de les llengües oficials i la llengua estrangera, com a mínim una de les matèries entre matemàtiques, ciències naturals o socials. A quart d'ESO, s'haurà d'impartir en cada una de les tres llengües com a mínim una d'aquestes matèries i la resta d'assignatures obligatòries. En general, el centre haurà d'oferir un mínim del 20% de la càrrega lectiva de la resta de matèries en cadascuna de les llengües oficials i en l'estrangera.

A batxillerat, els alumnes hauran de fer cada curs en català, castellà i anglès una o més matèries no lingüístiques del currículum. Pel que fa a la formació professional, els alumnes dels nivells 1 i 2 hauran de cursar un o més mòduls en cadascuna dels tres idiomes. En canvi, els estudis de nivell tres s'han d'impartir segons els currículums de cadascun dels cicles de les diverses famílies professionals.

6)

Un jutjat de Vinaròs exigeix el castellà a advocats de l'Ebre

Rebutja les demandes redactades només en català perquè considera que no és una llengua oficial al País Valencià

El Punt Avui, 22 d'agost del 2013

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/671782-un-jutjat-de-vinaros-exigeix-el-castella-a-advocats-de-lebre.html

Dos despatxos d'advocats de les Terres de l'Ebre han estat advertits pel secretari del jutjat de primera instància número 1 de Vinaròs que els seus escrits no seran admesos si estan redactats en català. Els lletrats dels despatxos afectats, un de Sant Carles de la Ràpita i un altre de la Sénia (Montsià), han denunciat a l'agència Efe que el secretari els requereix una còpia traduïda al castellà cada cop que intenten presentar una demanda en català.

Els advocats assumeixen que català i valencià són una mateixa llengua i consideren, per tant, que, com que és un dels idiomes oficials al País Valencià, juntament amb el castellà, l'exigència del jutjat no té raó de ser. Els advocats insisteixen que la seva decisió de dirigir-se al jutjat en català queda emparada per la llei orgànica del poder judicial. Però el secretari no comparteix el criteri d'unitat lingüística i per això ha requerit al bufet de la Ràpita que també aporti una còpia en castellà del recurs que ha presentat, amb un advertiment d'inadmissió i citant articles sobre possibles sancions.

El bufet de la Sénia té paralitzats tres expedients per la mateixa raó i ha decidit posar el cas en coneixement d'Acció Cultural del País Valencià, de la comissió lingüística de les Terres de l'Ebre i del Col·legi d'Advocats de Tortosa. Segons el degà del col·legi, Josep Canicio, els jutjats només poden demanar traducció d'una llengua oficial en cas d'indefensió. D'altra banda, aquesta petició s'ha de fer als serveis lingüístics de la comunitat autònoma.

Demandes i sentències en castellà

La justícia es resisteix a l'ús del català, com ho demostren les dades més recents del Departament de Justícia, segons les quals l'any 2011 només un 13% de les sentències es van redactar en català. El més greu, però, és que, en lloc d'anar en augment, aquest percentatge s'ha anat reduint, ja que sis anys abans, les sentències en català representaven el 20% del total. On més s'utilitza el català és en els documents presentats per iniciar un procediment (57%), però cal tenir en compte que s'hi inclouen els presentats pels Mossos i ens de l'administració.

7)

Schulz no gosa

El president del Parlament Europeu incomplirà la promesa d'autoritzar el català a Brussel·les per por del PP i el PSOE. Podria necessitar l'Estat en els pròxims mesos per rellevar Barroso, Van Rompuy o Ashton.

El Punt Avui, 20 d'agost del 2013

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/671372-schulz-no-gosa.html

Alejo Vidal-Quadras sempre guanya. La finestra històrica d'un president catalanòfil al Parlament Europeu es tanca i l'oficialitat de la llengua catalana a Brussel·les haurà de continuar esperant, almenys fins a l'estat propi. Martin Schulz, el socialista alemany addicte a les novel·les de Jaume Cabré, no s'atreveix a complir la seva promesa de ser un aliat del català a Europa i autoritzar-ne l'ús en els plens i les comissions de l'Eurocambra. Schulz s'ha fet enrere i finalment no s'enfrontarà al PSOE i al PP per por de tancar-se portes en el futur: en els pròxims mesos podria necessitar el seu suport per arribar a la presidència de la Comissió Europea o del Consell, en substitució de Durão Barroso o Van Rompuy, o per rellevar Ashton com a cap de la diplomàcia comunitària.

L'auge independentista i els plans per convocar un referèndum l'any que ve tampoc no ajuden i Schulz tem que el seu suport a l'ús del català a Brussel·les es pugui llegir com un aval a la secessió. Fonts del PSC no amaguen la seva decepció i confirmen a aquest diari que el president de l'Eurocambra, també lector de Pla i Màrius Torres, ja ha abaixat els braços, davant l'oposició ferotge de populars i socialistes espanyols. La seva última excusa, en els últims mesos, han estat les eleccions federals alemanyes del 22 de setembre. I després ja no quedarà temps, perquè les europees se celebraran del 22 al 25 de maig del 2014, Schulz vol encapçalar la candidatura dels socialistes i ara no toca buscar-se enemics al PSOE.

Vet del PSOE

L'eurodiputat socialista castellano-manxec Miguel Ángel Martínez s'ha encarregat de deixar molt clar a Schulz que el PP i Vidal-Quadras no estan sols en la seva croada contra el català. Martínez és el vicepresident de l'Eurocambra que s'encarrega precisament de la cartera de multilingüisme i dels serveis de traducció i interpretació i ha advertit Schulz que el PSOE no pensa donar-li suport si s'atreveix a sotmetre a la votació de la mesa l'ús del català a l'hemicicle. “És molt i molt complicat des del punt de vista material”, al·lega Martínez, tot i que els eurodiputats catalans s'han compromès a avançar per escrit la traducció de les seves intervencions i han proposat aprofitar els intèrprets catalans que ja treballen al Parlament Europeu com a traductors de castellà. El cost econòmic seria zero. “És que senzillament no es farà, tant se val el motiu”, replica Martínez, fent pinça amb Vidal-Quadras per boicotejar tots els intents “provincians” dels “fanàtics i incompetents” [sic].

L'eurodiputada del PSC Maria Badia farà un últim intent després de les vacances d'estiu i es tornarà a reunir amb Schulz per pressionar-lo. El mateix Artur Mas li va arrencar el 21 d'abril del 2012, durant un viatge a Brussel·les, el compromís de “treballar a fons” per permetre el català, tot i que sense “cap data concreta ni la garantia que això acabi bé”, va admetre llavors el president Mas. Mig any després, però, la massiva manifestació de l'Onze de Setembre i el no rotund de Rajoy al pacte fiscal canviarien l'agenda del govern, i Schulz “està confús i mai no ha entès” els plans de Mas per convocar un referèndum, indiquen fonts socialistes. I tampoc no es vol posar enmig del foc encreuat d'amenaces, insults i denúncies entre Vidal-Quadras i els eurodiputats de CDC i ICV, Ramon Tremosa i Raül Romeva.

Votació dissimulada

Per mirar de desactivar el vet espanyol, Schulz havia pensat no plantejar cap votació ad hoc, expressa, sobre el català, sinó incloure aquesta qüestió en un paquet molt més ampli, dissimulada enmig de la reforma administrativa sobre el funcionament de l'Eurocambra, que inclou entre moltes altres coses la traducció i interpretació. El socialista alemany volia enllestir la votació abans del Nadal passat, però finalment ha renunciat a intentar enganyar Vidal-Quadras i Martínez, defraudant les moltes expectatives dels eurodiputats catalans.

En tot cas, l'oficialitat del català a la UE no es decideix a Brussel·les sinó a Madrid: Schulz podria haver aconseguit autoritzar-ne l'ús a l'hemicicle, però per incloure'l entre les ja 24 llengües oficials europees cal que l'Estat espanyol ho demani. Si el gaèlic, per exemple, amb 130.000 parlants, és oficial i el català no, és perquè Irlanda ho vol i el govern espanyol, governi el PP o ho faci el PSOE, no. La UE és un club d'estats i el seu darrer nou soci, Croàcia, amb la meitat d'habitants que Catalunya, no va tenir cap problema perquè la llengua croata es convertís automàticament en oficial l'1 de juliol.

Schulz, exllibreter i exalcalde de Würselen, una ciutat de 40.000 habitants a Rin del Nord-Westfàlia, presideix l'Eurocambra des del 17 de gener del 2012.

Reding també va fallar

Schulz no és el primer polític europeu que falla i deixa de defensar Catalunya a Brussel·les per por de patir represàlies. L'eurocomissària luxemburguesa Viviane Reding aspira també a ocupar alguna de les cadires que Barroso, Van Rompuy, Ashton i el mateix Schulz deixaran lliures en els pròxims mesos. I el PP espanyol va amenaçar de vetar-la quan va reconèixer al Diario de Sevilla, poc després de la manifestació de la Diada, que “cap llei diu que Catalunya hagi de sortir de la UE si s'independitza”. Reding va acabar cedint a la pressió i autodesmentint-se (tot i que el diari escocès Newsnet Scotland va fer públic l'àudio de l'entrevista, confirmant les seves paraules). El 1992, la Generalitat lla va guardonar amb la Creu de Sant Jordi per haver fet d'advocada del català a l'Eurocambra, però ara necessita el suport del PP i del govern espanyol i Catalunya no la farà presidenta de la Comissió Europea.

8)