InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.300 membres]

Butlletí número 854 (dimarts 03/09/2013) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí 

 

Sumari

 

1)  Jordi Solà L'esperit català al cinema

 

2)  El cas excepcional del català a la UE

3)  Comissions Obreres i la DGPL treballen conjuntament per fomentar l’ús del català en l’àmbit laboral

4)  II Simposi sobre l'ensenyament de la llengua i la literatura catalanes a la secundària i a la universitat

5)  Zhenze Yang La immersió lingüística no és cap trauma

6)  Josep Planas Adéu a ‘La Jornada'

7)  La Generalitat i els col·legis professionals del món del dret refermen el compromís per impulsar el català en l'àmbit de la justícia

8)  L'AVL farà una edició especial sobre la toponímia valenciana del Carxe

9)  IV Simposi Internacional sobre l'Ensenyament del Català

10) Jordi Calvís: “Volem salvar les popes de la desaparició al carrer”

.                                                                                                                                                                                     .

 

1)

L'esperit català al cinema

Jordi Solà

    

El Punt Avui, 28 de juny del 2013

http://www.elpuntavui.cat:80/noticia/article/7-vista/8-articles/655902-lesperit-catala-al-cinema.html

    

El proppassat dia 17 de maig els cinemes Boliche van obrir les seves portes al públic. Dos emprenedors amb coratge, en Rafael Dalmau i l'Alfons Mas han decidit tirar pel dret i atacar la línia de flotació del cinema en versió original subtitulat en català. De fet, bé es podria qualificar d'acte de rebel·lia, vista la reticència habitual per part d'exhibidors i majors a l'hora de tenir en consideració la nostra parla. No és, però, casualitat l'opció triada. Perquè optar per la versió original –tot mantenint intacte un dels trets més fonamentals de la creació cinematogràfica: la veu dels actors– i l'idioma natural del nostre país, respon a un ideal romàntic –un viatge a les arrels– que encaixa a la perfecció amb l'esperit culte dels dos protagonistes d'aquesta empresa.

 

Amb en Rafael Dalmau, cinèfil de pro, autor de diversos llibres de cinema, crític de verb esmolat i antic programador de la Filmoteca, tot això entre altres atributs d'una personalitat polifacètica, m'uneix una amistat de 35 anys. Entre títol i títol –tinc una especial estima per la nostra perseverança en haver assistit íntegrament a tot el cicle dedicat a l'obra del primer Hitchcock, ara fa tres dècades–, centenars de converses a l'entorn del cinema han forjat una personalitat comuna; amb matisos, intercanvis intel·lectuals que sovint trobaven en l'absència del català a les pantalles l'eix sobre el qual bastir un fecund intercanvi d'idees i projectes.

 

Fins a desembocar en la reobertura dels cinemes Boliche. En aquest sentit, recalcar que la migrada presència del català en l'àmbit estrictament cinematogràfic acredita la resistència històrica a l'idioma com a llengua il·lustrada, tal com exposà Antoni Puig i Blanch, català de mena, a La Inquisición sin máscara (1811): “Se hace indispensable abandone [Catalunya] el idioma provincial, si ha de estrecharse más y más bajo las nuevas instituciones con el resto de la nación, e igualarla en cultura.” Un pensament que encara avui perviu entre nosaltres en sectors culturalment reaccionaris. En tot cas, la realitat del català al cinema és exigua en contrast amb el joc que dóna en el teatre, el món editorial o, per posar un exemple d'èxit, la radiofonia. I és que ha estat, i és de justícia fer-ne esment, un home de ràdio, en Jordi Basté, qui amb les seves entrevistes a en Rafael Dalmau ha obert el meló del suport institucional. Perquè la veritat és que en època “d'estructures d'estat” i altres eufemismes a fi efecte de no dir les coses pel seu nom, tenim una llei del cinema que roman al congelador (qui ho vol sap que amb l'excusa del vet de Brussel·les a la llei pel fet d'afavorir (?) el castellà, atès que les pel·lícules en aquesta llengua queden excloses de l'obligació de doblar o subtitular la meitat de les còpies al català!). Tot plegat a l'ombra de l'acord de doblatge anunciat per Ferran Mascarell l'any 2011 amb les grans distribuïdores, que preveia en “tres o quatre anys” (a l'actual ritme hi podríem afegir 35 anys més, i ja no ve d'aquí) augmentar fins al 25 % el nombre de cintes en llengua catalana a canvi de no aplicar una llei que no disposa ni de reglament d'ús.

 

Però això són figues d'un altre paner. Al cap i a la fi, An Affair to Remember (llicència cinèfila) és que a la manera d'un Carulla o bé un Cendrós, Dalmau i Mas han resolt deixar-se endur per la passió, assumir el risc i salvar els mots situant el català a les nostres pantalles. Ara, doncs, veurem qui és qui. Tots: teixit associatiu i govern en un periple de llarg recorregut. En especial, però, un públic que ha d'estar a l'alçada en el moment de donar suport a una iniciativa que potser –cal ser ben prudents– podria capgirar d'una vegada per totes l'anòmala absència del català al cinema.

    

2)

El cas excepcional del català a la UE

 

Tribuna catalana, 3 de juliol del 2013

http://www.tribuna.cat/tribunatv//el-cas-excepcional-del-catala-a-la-ue-03-07-2013.html

    

La Plataforma per la Llengua i la Fundació Vincle expliquen el cas excepcional de la llengua catalana a la Unió Europea.

El vídeo denuncia que totes les llengües de dimensions similars a la catalana ja són oficials de la Unió.

El català és un cas excepcional per voluntat expressa dels respectius governs espanyols, tant del PP com del PSOE.

      

3)

Comissions Obreres i la Direcció General de Política Lingüística treballen conjuntament per fomentar l’ús del català en l’àmbit laboral

 

Generalitat de Catalunya, 5 de juliol de 2013

http://www20.gencat.cat/portal/site/Llengcat/

          

La directora general de Política Lingüística del Departament de Cultura, Ester Franquesa, es va reunir el dia 25 de juny amb la secretària de Formació, Cultura i Estudis de Comissions Obreres de Catalunya, Laura Pinyol, i amb la coordinadora de la Secretaria de Formació, Cultura i Estudis, Carme Torras, per conèixer les línies d’actuació del sindicat i per treballar conjuntament accions per incrementar l’ús de la llengua catalana en aquest àmbit.

 

Aquesta col·laboració s’inscriu en el Pla de foment de l’ús del català en el sector laboral que la Direcció General de Política Lingüística duu a terme amb diverses organitzacions d’aquest àmbit.

              

4)

II Simposi sobre l'ensenyament de la llengua i la literatura catalanes a la secundària i a la universitat

 

Secretaria de la Secció Filològica. Institut d’Estudis Catalans

     

El II Simposi sobre l’ensenyament de la llengua i la literatura catalanes a la secundària i a la universitat se celebrarà a la seu de l’IEC l’11 d’octubre de 2013.

 

Cartell:  http://jornades.uab.cat/simposiensenyamentcat/sites/jornades.uab.cat.simposiensenyamentcat/files/IISimposi_ensenyament_cartell.pdf

 

Programa: http://jornades.uab.cat/simposiensenyamentcat/sites/jornades.uab.cat.simposiensenyamentcat/files/IISimposi_ensenyament.pdf

 

Aquesta activitat forma part de la commemoració del centenari de les Normes ortogràfiques.

 

Secretaria de la Secció Filològica. Institut d’Estudis Catalans

C/ Carme, 47   08001 Barcelona

Tel. ++ 93 270 16 30   Fax ++ 93 270 11 80

sf@iec.cat

    

5)

La immersió lingüística no és cap trauma

Zhenze Yang. Arenys de Mar

   

El Punt Avui, El lector escriu, 25 de juny del 2013

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/23-lectorescriu/656800-la-immersio-lingueistica-no-es-cap-trauma.html

     

Vaig néixer a la Xina fa divuit anys i vaig arribar a Catalunya el 24 de juny del 2004 –la meva mare s'havia tornat a casar aquí–. Vaig començar quart de primària amb el reforç d'una logopeda amiga dels meus pares que em va ensenyar a llegir en general i a pronunciar la r que tant ens costa. Després d'una immersió completa en català, no tinc el mínim problema amb el castellà, ja que tots els jocs són en castellà i la relació de canals –o pel·lícules– castellà / català és de 40 a 1. De fet, hi faig menys faltes que en català, ja que aquest té unes normes gramaticals molt més difícils –sobretot per a un estranger: té una regla i 300 excepcions–. Amb la meva mare parlo en xinès i en castellà, que també és la llengua materna de molts companys –és la que parlen a casa–, que tampoc no tenen cap problema, encara que algun d'ells m'ha confessat que als que no els agrada que estudiïn en català és als seus pares –normalment funcionaris–. El ministre Wert diu que els llibres de la Generalitat adoctrinen l'independentisme, res més lluny de la realitat, són els mestres els únics que poden fer-ho, així com també hi ha mestres que adoctrinen cap a l'altre costat. Un dia un “profe” ens va demanar que féssim un mapa amb els noms dels països que limiten amb la Mediterrània; tots hi vam posar Catalunya i ell es va limitar a ratllar-ho dient: “Catalunya no és un país!” L'endemà el meu pare em va donar la definició de l'Espasa en què Catalunya encaixa perfectament com a país, però ni així va cedir; bé, una cosa no treu l'altra i és el millor professor de matemàtiques que he tingut mai. Per acabar, afegint un altre argument a la meva història, puc dir que he vist en molts llocs com amb un llibre en català a les mans es donen les classes en castellà i mai ningú no s'ha queixat.

  

6)

Adéu a ‘La Jornada'

Josep Planas, Girona

    

El Punt Avui, El lector escriu, 18 de juny del 2013

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/23-lectorescriu/658322-adeu-a-la-jornada.html

        

El diari esportiu digital La Jornada plega. Potser a molts no us sonarà, però La Jornada és (era) un projecte seriós que havien tirat endavant un grup de joves estudiants de periodisme per oferir informació esportiva de Catalunya i en català. El nostre país no va precisament sobrat de mitjans escrits en català i encara menys en l'àmbit esportiu. És una llàstima que per falta de recursos es perdi una altra possibilitat de rebre informació seriosa i contrastada en la nostra llengua. I el més trist és que no estem parlant de grans inversions, de capitals importants, ja que la totalitat dels col·laboradors de La Jornada treballaven de franc, només amb l'objectiu de fer arribar als lectors catalans informació sobre l'esport al nostre país. Quants projectes com aquest s'han quedat i es quedaran pel camí abans que els poders públics no s'adonin que tot això també són estructures d'estat? Llàstima, i gràcies a tots els treballadors de La Jornada per la feina feta.

    

7)

La Generalitat i els col·legis professionals del món del dret refermen el compromís per impulsar el català en l'àmbit de la justícia

     

Generalitat de Catalunya, 23 de juliol del 2013

http://www20.gencat.cat/portal/site/Llengcat 

    

El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, i el de Justícia, Germà Gordó, han signat avui cinc acords marc amb els principals col·legis professionals del món del dret per impulsar l’ús del català als àmbits jurídic i judicial.

Aquests acords incidiran en la pràctica laboral de més de 25.000 professionals: 20.000 professionals de l’advocacia; 1.000 procuradors, 440 notaris; 160 registradors i prop de 4.000 graduats socials.

 

Els acords facilitaran informació, formació i eines lingüístiques als professionals d'aquests sectors, que també tindran a la seva disposició manuals de bones pràctiques i materials de sensibilització. Aquestes accions volen garantir els drets lingüístics dels ciutadans i incrementar l'ús del català al món jurídic i judicial.

   

8)

L'AVL farà una edició especial sobre la toponímia valenciana del Carxe

  

El treball que ha realitzat la investigadora Esther Limorti, de la Universitat d'Alacant, arreplega 204 topònims de Jumella, 99 de Iecla i 71 de Favanella

 

Actualment s'hi imparteixen dos cursos de valencià que podrien ampliar-se a tres l'any que ve

      

El Punt Avui, 23 de juliol del 2013

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/665310-lavl-fara-una-edicio-especial-sobre-la-toponimia-valenciana-del-carxe.html

  

L'AVL reforçarà els lligams amb la comarca murciana del Carxe, terra fronterera amb el País Valencià, on encara continua viu el valencià. Ho farà a través de l'edició especial –prevista per a l'any que ve– sobre la toponímia valenciana d'aquesta comarca. El treball que ha realitzat la investigadora Esther Limorti, de la Universitat d'Alacant, arreplega 374 topònims (204 de Jumella, 99 de Iecla i 71 de Favanella), un clar exemple de la pervivència del valencià més enllà de les terres d'Oriola.

   

La col·laboració de l'AVL amb el Carxe, que va començar com una experiència pilot en 2005 i de manera aïllada, s'ha convertit amb el pas del temps en una realitat consolidada. Al llarg dels últims huit anys, l'AVL hi ha organitzat cursos de valencià ininterrompudament. Aquell any l'Ajuntament de Iecla va demanar ajuda a l'AVL per a impartir un curs de valencià, petició que la institució normativa va veure amb simpatia, i des d'aleshores el valencià es pot estudiar regularment en la seu de la Universitat Popular, en la veïna regió de Múrcia.

    

L'any 2010 dos localitats més de la comarca del Carxe, com ara Jumella i Favanella es van sumar al projecte, i l'AVL va ampliar a dos el nombre de cursos i és possible que a partir del curs acadèmic 2013-2014 augmenten a tres, atesos els resultats aconseguits i la demanda per a aprendre valencià.

  

9)

IV Simposi Internacional sobre l'Ensenyament del Català

Vic, 4 i 5 d’abril de 2014

 

Presentació

El IV Simposi Internacional sobre l’Ensenyament del Català és una continuació dels anteriors Simposis sobre l'ensenyament del català a no catalanoparlants duts a terme a la Universitat de Vic els anys 1981, 1991 i 2002. En els simposis anteriors es van trobar a Vic centenars de professionals que van analitzar l’evolució pedagògica en l’ensenyament de la llengua i els canvis en la situació sociolingüística de la nostra societat.

Més enllà de la mera raó cronològica, la necessitat de retrobar-se per valorar la situació de l'ensenyament de la llengua catalana avui i per apuntar les direccions que s'han de seguir en un futur és un motiu que justifica la celebració d'un IV Simposi Internacional sobre l’Ensenyament del Català. També ho poden ser la vigència i la necessitat de revisió del que van ser temes centrals dels simposis anteriors, com ara els programes d'immersió, la relació entre coneixement i ús de la llengua o l’impacte de la tecnologia i les xarxes socials en l’ensenyament de llengües.

 

Objectius

El Simposi oferirà un espai de reflexió i de debat per tal d'assolir els objectius següents:

Conèixer la situació actual de l'ensenyament del català en els diferents nivells educatius i als diferents territoris de parla catalana, així com les aportacions més actuals que ofereixen les diferents disciplines relacionades amb l'adquisició i l'aprenentatge de segones i terceres llengües.

Intercanviar tota mena de recerques i d'experiències vinculades a l’ensenyament i aprenentatge de la llengua catalana.

Apuntar noves línies d'actuació a partir de la reflexió i el debat.

 

Eixos, àmbits i orientacions

El IV Simposi s’organitzarà al voltant de conferències, ponències i comunicacions que giraran a l’entorn dels següents eixos temàtics:

1. Llengua, cultura, societat i polítiques educatives

2. Didàctica de la llengua

3. Adquisició i aprenentatge de llengües

4. Formació del professorat

 

Els àmbits d’estudi dels professionals a qui va dirigit el Simposi són:

1. Educació infantil i primària

2. Educació secundària, batxillerat i cicles formatius

3. Universitats: titulacions, serveis lingüístics i ensenyament del català a l’exterior

4. Formació no reglada: Consorci per a la Normalització Lingüística, serveis lingüístics, casals i entitats exteriors, formació de persones adultes i dinamització lingüística

 

Es convida les persones interessades a fer propostes de comunicacions que s’inscriguin en una de les orientacions següents:

1. Experiències innovadores i bones pràctiques

2. Recerques i reflexions

 

Propostes de comunicació:

S’accepten propostes de comunicació sobre qualsevol dels temes dels eixos temàtics, àmbits i orientacions.

La proposta no pot superar els 1.500 caràcters amb espais.

La data límit de la proposta és el 30 de setembre de 2013.

Un cop tancat el termini de proposta de comunicacions, el Comitè Científic les valorarà atenent a criteris de qualitat i interès científic i es notificarà abans del 30 de novembre de 2013 si han estat acceptades o no.

El temps de presentació de les comunicacions serà de 20 minuts. Per tal que la comunicació pugui ser considerada en una publicació posterior, caldrà enviar el text, amb una extensió màxima de 15 pàgines de 2.100 caràcters amb espais, abans del 31 de gener de 2014.

Per fer una proposta de comunicació, ompliu el formulari de la pàgina web del Simposi:

http://mon.uvic.cat/siec2014/

 

Matrícula:

El preu de la matrícula general és de 95 eur fins al 28 de febrer i de 135 eur a partir l’1 de març. Es donarà informació detallada sobre els descomptes i el procés de matrícula a la segona circular.

 

Per a més informació: http://mon.uvic.cat/siec2014/ o siec2014@uvic.cat

      

10)

“Volem salvar les popes de la desaparició al carrer”

Jordi Calvís, dissenyador gràfic

  

El Punt Avui, 26 de juny del 2013

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/657138-volem-salvar-les-popes-de-la-desaparicio-al-carrer.html

  

Tocat per la creativitat i l'humor irreverent, aquest balaguerí és l'ànima de la campanya ‘Aquí en diem popes', que reivindica la denominació lleidatana dels pits. Activista social, ha fet els cartells per als principals actes de l'Assemblea Nacional Catalana, com ara l'11-S i el concert del Camp Nou.

 

La campanya és Aquí en diem popes. Què són les popes?

Són els pits, les mamelles... A les comarques lleidatanes i a la Franja de Ponent, en diem popes.

 

Pompeu Fabra va fer molt mal a les popes o va ser la normalització dels anys vuitanta?

Segurament ell es va deixar uns quants mots, i els mitjans tendeixen a usar certes paraules. Però bàsicament és una qüestió dels lleidatans. Tendim a autocorregir-nos per temor a crear confusió i que no ens entenguin fora d'aquí. A més, com que el català estàndard s'imposa arreu, els mateixos lleidatans en comencen a dir pits.

 

Hi ha lleidatans que dubten que sigui correcta?

Sí. Tot i que molta gent no ho sap, popa és una paraula perfectament normativa, apareix al DIEC.

 

Què t'impulsa a salvar un mot?

Crec que popa és una de les poques paraules que en lleidatà tenen un significat diferent que en la resta de dialectes. Però alhora és una metàfora: el vam aprendre al bressol de les nostres mares, alhora que popàvem mentre ens fèiem grans. És una paraula important i la campanya, un acte de romanticisme.

 

Crec que la idea va sorgir d'una samarreta.

De fet, el germen el va posar l'Albert Que. Tot i que ara viu a les Borges Blanques, és barceloní i, és clar, al principi li feia gràcia el mot. Amb David Folguera, Joan Teixidó i els Muntadors de Pollastres Grossos (MPG) vam pensar que s'havia d'explotar la bogeria. Així que vam fer una samarreta on hi posava: “Sóc un pop i m'agraden les popes”. Naturalment, quan sortíem a fora de Lleida, sempre havíem d'explicar l'acudit.

 

La campanya, però, neix a Twitter.

Al principi, vam començar fent piulades parlant de #popes, per tal de divulgar el terme. Un piulaire, Xavier Docampo, ens va comunicar que el domini www.popes.cat estava lliure i vam decidir comprar-lo.

 

Amb quina finalitat?

Encara no ho sabem. Hi hem bolcat dibuixos, imatges, escrits que ens envien. La idea és fer difusió màxima de la paraula popes.

 

La resposta social es limita a les comarques lleidatanes?

Bàsicament, sí. Però a través de Twitter, sols veient les piulades, ja en fem difusió i en rebem respostes. Confiem plenament en les xarxes i en l'humor, amb el qual captes l'atenció i fas virar el missatge.

 

Per què una mascota?

No sabíem quina havia de ser la imatge de la campanya. Uns pits dibuixats quedaven ortopèdics. La mascota La Popa Popa és simpàtica i fuig de la connotació sexual. Les popes també tenen la seva vessant de criança: popar és alletar. Al principi, però, eren molts els que es pensaven que faríem un web d'escots. La campanya és lingüística. Volem salvar un mot de la desaparició al carrer. També hem creat un perfil, @lapopapopa.

 

Quina és la pròxima iniciativa?

No ho sé. Anirà sorgint. De moment, constantment actualitzem el mapa de les popes dels Països Catalans al web. La gent ens fa saber on és viva la paraula. En paral·lel, jo he descobert que també s'usa amb normalitat sines, metes i bufes. A Borredà hi ha la Mare de Déu de la Popa. Descobrir-ho va ser com un senyal; vaig pensar: “Tira endavant, que tenim protecció.” [Riu]

 

Continuareu rescatant paraules?

Això ha sorgit com a divertiment, però ha resultat que tenia un cert interès i la gent s'hi ha sumat. Segurament, sí. Amb paraules lleidatanes que, tot i ser normatives, es perden al carrer. Com ara carnús o padellàs.

 

És una reivindicació també de les terres de Ponent?

El nostre patrimoni és sobretot la llengua. Quan voltes, espontàniament, la resta ens diferencia a través del dialecte occidental.

 

Així, els cargols, la Seu Vella, el Segarra-Garrigues i ara les popes?

Sí. Anem a buscar el pòquer.

 

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com

PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací