InfoMigjorn Cap de Setmana
 
Butlletí número 155 (divendres 30/08/2013) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
 
SUMARI
 
1) Eugeni S. Reig - ¡màquina avant!
 
2) Eugeni S. Reig - mareta
 
3) Antoni Llull Martí - L'adaptació de mots d'una llengua una altra
 
4)  Manel Alonso Català - L'aventura d'uns emigrants (Ressenya de la novel·la Els països del tallamar de Joan-Carles Martí i Casanova)
 
5) Albert Gilabert - La poalada o botellada
 
6) Lip Dub d'Alacant - Casal Popular Tio Cuc
 
7) Josep Daniel Climent - Memòria de Carles Salvador
 
8) Felip Gumbau Morera - ¿Què és més adequat: la llebre o la llebra?
 
 
 
1)

 

Entrada de Lèxic valencià d'ahir i de hui d'Eugeni S. Reig

 

(Llibre inèdit)

¡màquina avant!

Locució exclamativa que s'usa per a aprovar una qüestió que es proposa o una determinació que s'ha pres, és a dir, per a donar-hi el vist-i-plau, i per a animar a continuar avant amb ella. També s'usa per a posar de manifest que hom està disposat a fer una alguna cosa així com per a esperonar altres persones a fer certes coses o a realitzar determinades accions.

–Jo crec que ara hauríem d'arreglar la frontera de la casa i deixar la pintura de l'escala per a l'any que ve.

–¡Màquina avant! i que no se'n parle més.

Aquesta locució exclamativa té el seu origen en el llenguatge mariner, en els vaixells de vapor, i és àmpliament usada pels valencians.

 
En valencià també es diu: ¡anem allà que ací ja estem!, ¡avant!
La llengua estàndard sol emprar: ¡endavant les atxes!
En castellà es diu: ¡adelante con los faroles!, ¡manos a la obra!
 
 
2)

 

Entrada de Lèxic valencià d'ahir i de hui d'Eugeni S. Reig

(Llibre inèdit)

mareta

Menja elaborada amb úter de vaca o d'ovella.

La mareta és una tareta de les més bones. ¡Llàstima que ja no la faça quasi ningú!

L'úter s'ha de netejar a fons. Aquesta és la part més important d'aquest plat i la que ens assegurarà una menja de qualitat. S'ha d'agafar la matriu, girar-la al revés com si fóra un calcetí i netejar-la ben neta amb aigua calenta, sal grossa i llima, rentant-la i tornant-la a netejar i a rentar totes les voltes que calga fins que no tinga cap adherència i no solte cap tipus de substància d'aspecte mucilaginós. Quan ja considerem que està prou neta, la bollirem uns minuts en aigua salada, la traurem i la rentarem una altra vegada. Amb açò aconseguirem que quede més blanca i més tendra. L'aigua d'eixa primera cocció la rebutjarem. Fet açò la tallarem a trossos no gaire grans. En un perol sofregirem ceba tallada molt menudeta, uns gallons d'all tallats a trossets molt xicotius i una miqueta de tomaca ratllada. Afegirem l'úter trossejat, una miqueta d'aigua, una xorradeta de vi blanc, sal, pebre roig i un polsim de pebre negre. Ho deixarem bollir el temps que calga fins que la matriu estiga tendra.

La mareta és una de les taretes tradicionals d'Alcoi més bones, una de les millors. És un plat propi d'una època en la qual tot s'aprofitava. Actualment vivim en una època de balafiament a on aquestes coses no s'aprecien.

La paraula mareta, amb el significat definit, no l'arreplega cap diccionari.

 

En valencià també es diu:
La llengua estàndard sol emprar:
En castellà es diu:
 
NOTA :
- Carbonell Pastor, Lorenzo, Cocina tradicional alcoyana (Edicions Tívoli, Alcoi, 2006, pàg. 24)
- Cardenal, Gustavo & Llorens, Ximo, Punt de sal. Receptes de cuina alcoiana (Els viatges de paper, S.L., Alcoi, 2007, pàg. 59)
- AADD La guía del visitante de Alcoy (La guía del visitante, S. L., Alcoi, 2006)
 
 
3)
 
Publicat en el llibre PRENINT EL DEMBLE A LES PARAULES d'Antoni Llull Martí (Edicions Documenta Balear, Palma, 2009, pàg. 44)
 
L'adaptació de mots d'una llengua una altra
 
Antoni Llull Martí
 
Les llengües, des que començaren a esser usades pels humans i durant milers i milers d'anys, no tingueren altra forma més que la parlada, i l'invent de l'escriptura permeté fixar un missatge a damunt un suport físic (pedra, fang, metall, pell, escorça; finalment, paper), de manera que pogués esser interpretat i refet en la seva forma autèntica, l'oral. Però tots els sistemes d'escriptura
inventats, fins i tot els alfabets fonètics, no són a bastament perfectes, i reproduir un text escrit en forma parlada pressuposa un coneixement avançat de la llengua de què es tracta. Quan un mot designa una cosa existent al país d'aquells qui parlen la llengua a la qual pertany, però no en la llengua dels habitants d'un altre país en el qual cal anomenar aquella cosa, allò que feien aquests,
en temps antic, era intentar dir-la com la sentien dir als del país d'on allò procedia, però en molts de casos el mot incloïa sons que en la llengua d'acollida no existien, i els parlants d'aquesta procuraven imitar fins on podien allò que sentien, canviant aquells sons inexistents en el seu sistema fonètic per aquells qui creien que més s'hi acostaven entre els que estaven acostumats a pronunciar.
 
Quan el mot importat era de fonètica molt senzilla i amb coincidència de fonemes entre les dues llengües, la deformació produïda per l'adaptació era mínima. El cas de figa, per exemple. Quan en temps molt antic començaren a exportar-se figues seques des dels països mediterranis als de l'Europa central i del nord, amb el fruit els arribà el seu nom, que tant pels pobles germànics com pels eslaus no oferia cap dificultat fonètica, i per això en la majoria de llengües europees el nom de la figa és molt semblant al nostre: fig en anglès; Feige en alemany, etc. Però quan un mot procedent d'una llengua exòtica no té equivalent fonètic en la d'aquells qui el reben i volen usar-lo, es fan substitucions que el poden desfigurar bastant. Desafortunadament l'espai se'ns acaba i haurem de deixar els exemples per a la pròxima setmana.
 
 
 
Ressenya de la novel·la Els països del tallamar de Joan-Carles Martí i Casanova feta per Manel Alonso Català
 
 

 

5)
 
Publicat en el blog FRICOR DE LLENGUA  divendres 12 de juliol de 2013
 
 
 
Albert Gilabert
 
6)
 
 
 
7)
 
Publicat en el blog L'interés per la llengua dels valencians
 
 
 
Josep Daniel Climent
 
 
8)
 
¿Què és més adequat: la llebre o la llebra?
 
Felip Gumbau Morera
 
 

a) El nom llatí pestem, de la tercera declinació, va passar a ser femení en les llengües romàniques. Originàriament, el nom era peste, però ben prompte la llengua, com que la vocal distintiva del femení és la a i no hi han noms femenins que acaben en e, va passar ben prompte a dir la pesta, com és previsible. En valencià, hem aplicat coherentment el mateix procés de regularització als noms que resulten dels llatins leporem i febrem, per això diem conseqüentment la llebra i molta febra. De fet, els parlars que confonen les es i les as àtones (el català oriental i el balear) també pronuncien les tres paraules igual: pestæ, llebræ i febræ.

 

b) Tot i això, veureu escrit sovint llebre i febre, mentre que no veureu escrit mai *peste. Davant d'eixa incoherència, ¿com convé que actue la llengua comuna? Si el fet d'escriure llebre o llebra no té cap efecte en la pronúncia del català oriental i el balear (es pronuncien igual que pesta), convé que potenciem les formes regulars (llebra i febra) i coherents (llebra i febra, igual que pesta), que són les que fan servir no debades els parlants valencians. En conclusió, el fet d'escriure llebra i febra (com pesta) té per a la llengua comuna el triple d'avantatges que escriure febre i llebre.

 

En la Gramàtica Normativa Valenciana, trobem dos casos de febra (pàg. 21 i pàg. 324) i no cap de febre, i trobem un cas de llebre (pàg. 45) i no cap de llebra. En el DOPV, l'entrada febre remet a febra, mentres que l'entrada llebra no exisitx (llebre és l'única opció).

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net
 
Si voleu donar-vos de baixa d'aquest butlletí, comuniqueu-ho enviat un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net