llavutxar

Llavar a pressa i malament, imperfectament, d’una manera superficial.

Només ho he llavutxat per damunt damunt. Demà ja ho netejaré ben net.

La grafia que correspon a la manera com els valencians pronunciem aquest verb és, exactament, la que he usat en aquesta entrada. L’ús del dígraf tx ens diu clarament que en la darrera síl·laba d’aquest vocable pronunciem el so prepalatal africat sord. Amb aquesta grafia recull aquest verb el Diccionari Valencià, editat conjuntament per l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, la Generalitat Valenciana i Editorial Bromera i el Diccionari Català-Valencià-Balear d’Alcover-Moll, que també arrepleguen els derivats llavutx i llavutxada. El Diccionari Ortogràfic Valencià-Castellà Castellà-Valencià de la Rel Acadèmia de Cultura Valenciana entra el verb que estudiem amb la grafia llavujar. Aquesta entitat propugna els criteris ortogràfics coneguts com a Normes del Puig segons els quals el so prepalatal africat sord s’ha de representar gràficament pel dígraf ch. Segons eixos criteris ortogràfics, que són els que s’han emprat en la redacció del diccionari de la RACV, el verb en qüestió s’hauria d’haver grafiat llavuchar, ja que la grafia llavujar implica, segons les anomenades Normes del Puig, que s’ha de pronunciar amb so prepalatal africat sonor, no sord. El motiu pel qual s’ha comés eixa errada ortogràfica és perquè s’ha copiat el citat verb del Diccionario General Valenciano-Castellano de Joaquim Martí Gadea, a on apareix grafiat així perquè Martí Gadea usava la lletra j (davat de a, o, u) i la lletra g (davant de e, i) per a representar els dos sons prepalatals africats, el sonor i el sord, i per això escrivia giquet, amb g i llavujar, amb j. Els redactors del diccionari de la RACV s’han limitat a buidar els diccionaris valencians del segle xix sense contrastar amb la llengua viva el lèxic que han anat arreplegant i per eixe motiu han comés errors fatals. De la mateixa manera que entren llavujar, entren gajul, que també es pronuncia amb so prepalatal africat sord i que, segons els seus criteris ortogràfics, haurien d’haver grafiat gachull. En els dos casos copien la grafia de Martí Gadea sense contrastar amb la llengua viva, amb la llengua del poble. Però no sempre les incorreccions són per copiar Martí Gadea. Així, en lloc de grafiar el substantiu tèxtil, amb accent a la e, el grafien textil, com en castellà, sense accent gràfic. Jo, que sóc d’Alcoi, lloc a on la indústia tèxtil té i ha tingut molta importància, estic cansat de sentir com els meus paisans pronuncien aquest mot fent recaure l’accent en la e, que és ben oberta. Als redactors del diccionari de la RACV no els hauria costat gens acostar-se a Alcoi i escoltar com parla la gent abans de grafiar textil sense accent gràfic.

El diccionari de la RACV, per desgràcia, no és un diccionari fiable, no únicament perquè usa una ortografia que no és la normativa que emena de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, que és la que acceptem i emprem la immensa majoria dels valencians, sinó perquè, damunt, usa incorrectament els seus propis criteris ortogràfics i comet faltes d’ortografia en un diccionari que s’autoanomena “ortogràfic”.