hecatombe
Catàstrofe de grans
proporcions, desgràcia molt gran, desastre gros.
|
Va arribar a tindre un bon grapat d’empreses, de fàbriques i de
botigues, però tot va ser morir-se i ¡l’hecatombe!, els fills ho varen
tirar tot a rutxe en quatre
dies. |
|
Açò de les drogues és una autèntica hecatombe. No hi ha manera de
frenar-ho i no sé a on
arribarem. |
En el
Diccionari Valencià, en l’entrada hecatombe, trobem dues accepcions: 1)
En l'antiga Grècia, sacrifici de cent bous, de cent víctimes. 2) Gran matança.
Falta l’accepció «catàstrofe de grans proporcions» que és, precisament, l’única
que s’usa actualment en el llenguatge del carrer.
En
Exploració de l’ombra de Joan Fuster llegim:
|
Podria vaticinar
l’hecatombe atòmica, i s’equivocaria. Els profetes i les sibil·les s’han
equivocat sempre, i els oracles han estat endevinalles irrisòries, per
passar l’estona, entre les grans famílies règies. |
Es
comprén que, quan en aquest fragment parla Joan Fuster de hecatombe atòmica es referix a les
seqüeles d’una guerra nuclear, i eixes seqüeles no són únicament una gran
matança –que també–, són una catàstrofe de proporcions immenses que inclou la
destrucció del medi ambient i de una part molt gran de les obres fetes pels
éssers humans (edificis, obres públiques, monuments, obres d’art,
etc.).
En la
rondalla Els tres plets de Pasqua Granada d’Enric Valor
trobem:
|
I en això... l’hecatombe! Cleix! Que diem cleix! Allò va ser un
esgüell terrible. Blai va caure de tòs, i de l’esquenada va enviar el
porquerol allà a quatre vares del bassal. I ell es va quedar amb una
orella del porc a la mà... El toll, les mans de Blai, el fangar... tot s’omplí de la gustosa
sang de fer botifarres. I el porc, tan pesant, tan valuós, es va afonar
per sempre en les pregoneses inabastables del
tarquim. |
homeniqueco
Diminutiu pejoratiu
d’home. S’usa per a posar de manifest les poques qualitats humanes que té un
home, per a expressar que té poc seny, que és poc seriós. Dir a algú que és un
homeniqueco és com dir-li que no és un home de veritat, que no arriba a
la categoria d’home, que no és home del tot.
Tenim la
dita:
|
En este món hi han hòmens, homenets, homenicos, homeniquecos,
cagamandúrries i cadiretes de
cagar. |
En
questa dita, que és coneguda arreu de les terres valencianes, es classifiquen
els hòmens en sis categories decreixents d’acord amb les seues qualitats morals
i intel·lectuals.
La
paraula homeniqueco es pronuncia amb una e ben oberta, tant que,
en alguns llocs, com ara la ciutat de València, s’ha transformat en una a
i diuen homenicaco.
Enguany hi ha bolets a desdir.
A
deshores. Tard. A una hora desavinent.
Sempre véns a deshores, tu.
A
destemps. Fora de l'hora deguda. Tard.
Això ho dius a destemps, ara.
A
manta. A
desdir. A dojo. A betzef.
Hi ha joguines a manta en aquell comerç.
A
petapell. A
rebentar.
El lladre s'ha afartat a petapell.
A
remà. Venir una cosa contrària, travessera.
Aquesta feina em ve a remà.
A
retaló. Portar el calçat no ficat per darrere.
Porta aquestes sabates tan boniques a
retaló.
A
tot estrop. A
tot ús. A tot trast.
Aquestes espardenyes són per a portar a tot
estrop.
Abocar-les pel broc gros. Dir
les veritats a l'ample.
En aquest murri les hi abocaré pel broc gros, quan
m’empipi.
Adonar-se. Vigilar. Tenir cura de. Estar per.
Mentre sóc a comprar, adona't del nen. Adona’t del cassó que
bull.
Agafar-se, (el
menjar). Enganxar-se a allò que el cou.
El pollastre s'ha agafat a la cassola. En aquesta paella tot se
m'hi agafa!
Anar a recer o
a recés. Tornar a casa, a aixopluc.
Fa fred i és hora d'anar a recer. ─Cap a recer, noi? ─I tant com sí,
que fa un fred que pela!!
Àngela Maria! Aprovant un fet o una dita oportuns.
─El tenen per ruc, però fica-li el dit a la boca! ─Àngela
Maria!
Arribar-s'hi. Anar-hi. Deixar-s'hi caure. Fer-hi cap.
Ja t'arribaràs a casa, que et vull
veure.
Ballar-la magra.
Passar-les crespes.
Si no plou, la ballarem magra.
Beure a galet. Sense amorrar-se al broc.
Nen, beu a galet! No et xumis al porró!
Ésser babau. Dormir a la palla.
─Com te n'has adonat, que t’enganyava? ─Et creus que bec a
galet?
Bo +
adjectiu. (A part de bo + gerundi).
Bo i dolentes, se les ha menjat. Això no ho faràs bé, bo
i dret.
Ca
barret!
Negació rotunda.
─T'ha pagat el deute? ─Ca barret!
Cabrer de raïm o
cabreret. Gotim.
M'he menjat un cabreret de raïm i m'ha fet passar la
set.
Cop
de... Vol
dir bon ús de quelcom.
El metge per curar-lo, cop d'injeccions. Per distreure'ls, cop de
rondalles. Ell per a engreixar, cop de
faves.
Correu-hi tots!
Dit quan hom troba exagerada una queixa o l’exhibició d'un
mèrit.
T'ha pres la baldufa? Ui, correu-hi tots! ─Avui faré set gols! ─Ui,
correu-hi tots!
Curt de gambals. De
poca intel·ligència. Llondro.
Ets un curt de gambals!
D'amunt d'avall. En
gros desordre.
En tornant de vacances, han trobat la casa d'amunt
d'avall.
Deixar com un drap brut. Confondre algú per treure-li els drapets al sol.
L'ha deixat com un drap brut.
Deixar-s'hi caure. Anar-hi. Arribar-s'hi. Fer-hi cap.
A casa demà fem festa; ja t'hi deixaràs
caure.
Desdir-se'n. Fer-se enrere d'un propòsit, d'una promesa.
M'ho
prometé i ara se'n desdiu.
Donar de coll. Fixar una data límit.
Per pagar-li, em dóna de coll fins a l'u
d'abril
Donar bo. Ésser plaent.
Quin bo que dóna prendre el sol!
Donar-se. Rendir-se.
Et dónes? Sinó, et pego més.
Dormir a la palla. Badar. Beure a galet. Viure enganyat.
Et penses que dormim a la palla?
El
més calent és a l'aigüera. Dit
especialment d'un afer primparat, que és lluny
d'agençar-se.
─Que tens el dinar llest? ─El més calent és a l'aigüera.
Embarrar-se'us. Tenir un rampell, un antull. Passar pel cap.
Ara se'ls ha embarrat de publicar el
secret.
En
aquest cap. En
aquesta estació
En aquest cap el conill no és bo.
Engegar a dida.
Engegar a pastar fang. Engegar a pondre.
Engega'l a dida aquest pudent, home!
Enxumar-se. Posar-se el broc del porró a la boca.
Nen, no t'enxumis al porró!
És
aquesta! Aprovant un dit o un fet, encertats.
─Malgrat que no ho vulguin, jo sec a la caixa. ─És aquesta,
noi!
Ésser allò que no hi ha.
Elogiant o, generalment, vituperant.
Ets allò que no hi ha!
Ésser més dolent que la quera. Més
dolent que el corcó.
Això és més dolent que la quera! (a un nen).
Ésser un gran què. Un
gran positiu.
És un gra què que ell vingui amb nosaltres.
Ésser més vell que l'anar a peu. Més
vell que el pastar.
Això que et sembla tan nou és més vell que l'anar a
peu.
Fer
anar. Utilitzar una eina, etc.
Quin martell fas anar?
Fer
cap. Acudir. Presentar-se en un lloc.
Demà fem festa a casa; ja hi faràs cap.
Fer
com si se sentís ploure. No
fer cas de qui parla, de qui demana, de qui interpel·la.
Li demanava ajuda i ell feia com si sentís
ploure.
Fer
dissabte. Netejar casa, endreçar-la.
Faig dissabte, noia.
Fer
la pim-pam. Fer
la traveta, destorbar un afer, perjudicar. Fer la patota.
M'ha ben fet la pim-pam!
Fer-se'n. Pagar per.
Quant te n'has fet d'aquest rellotge?
Fer-se veure.
Exhibir-se. Fatxendejar.
Guaiteu com es fa veure, la vanitosa!
Fer-s'ho anar. Expressar-ho d'una peculiar manera.
Ara no recordo exactament com s'ho va fer
anar.
Fer
veure la padrina.
Causar greu dolor.
Tinc un galindó que
em fa veure la padrina
Fullar nius. Afollar nius, prendre'n els ous o els pelatxos.
Avui anirem a fullar nius de garses.
Haver-n'hi per donar i per vendre. Haver-n'hi en gran abundància.
Enguany tenim fruita per donar i per vendre.
I
un pa calent! I
un be negre! Amb un flabiol!
─Pens arribar al cim. ─I un pa calent que hi
arribis!
Ja
és prou per tu! Meravellant-se que ho hagis dit o ho hagis fet.
─Li he cantat les quaranta -. ─Ja és prou per
tu!
Ja
ha begut oli!
Que ja no té remei, que en morirà, d'aquesta.
Si el veu l'esparver, ja ha begut oli!
Ja
pots comptar!, o
pots comptar! Rebaixant el valor d'un elogi.
─Cantes com un serafí! ─Ja pots comptar!
Jo
te n'hi afegiré!.
Amenaçant amb sobre càstig.
Si el mestre et pega, jo te n'hi afegiré!
Justa la fusta!
Molt oportú, ben fet, ben dit.
─Li ha clavat dos mastegots.─ Justa la
fusta!
La
fi del cagalàstics. Execució, entre nens, per una malifeta en el joc,
etc.
Li farem la fi del cagalàstics, a aquet embarboller.
L'és, l'era, etc. Referit a un subjecte concret.
─No l'és aquell el teu germà.─ Sí que l'és!
Ha fet dos gols al Barça, i cap no l'era
Massa poc!
Tot aprovant un càstig, un inconvenient.
T'ha pegat el mestre? Massa poc!
Massa que!
Penedint-se de quelcom.
Massa que l'hi he dit!
Ni
en pampa ni en pols. No
mostrar-se algú que hom esperava veure.
No l'hem vist ni en pampa ni en pols.
Ni
mai. Tant se me'n fum d'una cosa, d'un favor.
─No t'hi vol a tu. ─Ni mai.
No
créixer ni méixer. No
fer-se, un cos vivent.
Aquest arbre no creix ni meix.
No
donar-hi. No
caure-hi. No capir-ho.
Quina endevinalla! No hi dónes?
No
n'hauràs. Bo
i avisant que no aconseguirà quelcom.
Hi ha uns albercocs riquíssims i, si no calles, no
n'hauràs.
No
poder avenir-se'n.
Una cosa no caber a la barretina.
No me'n puc avenir, que hagi mort.
No
haver de fer-ne res. No
importar-te o ésser de la teva incumbència.
─Amb qui festeges? ─No n'has de fer res!
Obrir el llum, tancar el llum. Encendre, tancar els llums.
Obra el llum; tanca'l.
On
vas a parar! Dissentint d'una exageració.
N'has portat cent? On vas a parar!
Parells o escarsers? Dit
pels nens quan volien treure sorts en el joc i projectant, dos rivals, alguns
dits de la mà.
Va, fem-nos-ho a parells o escarsers!
Passar la mà per la cara.
Ésser més competent que algú.
El teu germà és fort, però el meu li passa la mà per la
cara.
Per
bona composta. Per
a acabar d'adobar-ho; inconvenient.
Hem fet pana i per bona composta, plou.
Pom
de flors. Toia. Ram de flors.
El pom de flors de la núvia. La toia del ball de la Festa
Major.
Presa de xocolata. Una
de les peces en què es divideix la rajola de xocolata.
Per berenar dues llesques de pa i una presa de xocolata.
Pudor de socarrim. Olor de cremat. També emprat en sentit figurat.
Això fa pudor de socarrim!
Que
no jo, que no tu. Més
que jo, més que tu.
Ell té dos títols més que no jo. Té dos anys més que no tu.
Quin dia som avui? Demanant el dia de la setmana o del mes.
Avui som dilluns.
Quina que fóra!
o quina que en fóra! Expressant el desig d'una possible cosa
bona.
─Diu que plourà. ─ Quina que fóra! Quina que en
fóra!
Quins acudits! Refusant l'acció o l'opinió d'algú, no
afortunades.
Quins acudits que tens!
Riure pels descosits. Trencar-se de riure.
La peça era tan bona que rèiem pels
descosits.
Riure per sota el nas. Riure dissimuladament, generalment fument-se'n.
Mentre ell li feia la proposta, ella reia per sota el
nas.
Sense res de més avant. Sense cap resultat advers. Sense males
conseqüències.
Els tremps estaven molt exaltats,
però no hi hagué res de més avant.
Veieu, al meu La parla de l’Urgell, la interjecció
Avant!
S'ha acabat el bròquil! Vol
dir que una situació favorable o bèstia és ben
acabada.
Banquetejaven molt, però s'ha acabat el
bròquil!
Si
jo fos de tu.
Jo de tu.
Si fos de tu, aquest auto el vendria.
Sortir bé (a
la foto).
Que bé que he sortit jo!
Tenir la campana alçada. Ja
sense possibilitat de casar-se en aquell lloc.
Aquest xicot, aquí, ja hi
té la campana alçada.
Tenir-hi la mà trencada.
Ser-hi molt destre.
En això dels cabells aquesta noia hi té la mà
trencada.
Tenir una por que xina. Una
por cerval.
És un cagacalces, té una por que el xina.
Tira peixet! Dit
a un infant per celebrar la seva sort.
Tira peixet, quin berenar!
Tirar a la cara. Retreure. Engaltar-ho.
Li ha tirat la seva traïdoria a la cara.
Treure-s'ho del cap. Inventar-s'ho.
S'ha tret aquest conte del cap.
Remoure-lo'n, no perdre el temps.
Traieu-vos-ho del cap, que el deixin venir a la
festa!
Una
cosa de no dir. En
gran manera.
La música li agrada una cosa de no dir.
Vatua el món dolent!
Dit a un infant per una fotesa.
Has trencat la joguina? Vatua el món dolent!
Venir de l'hort. Ésser ignorant del fet palès. Ésser un albat.
Aquest babau ve de l'hort.
Xerrar pels colzes. Ésser un xarlatà.
Aquest xerra pels colzes i no fa res.
Xocar la mà.
Encaixar.
Xoca-la, noi!
UN TAST DE CATALÀ
Albert Pla Nualart
NO, NO PARLO DE MESSI, que continua a Sud-amèrica mentre aquí l'acusen de frau fiscal. Parlo de l'absència de la paraula crac al DIEC2. Bé, la paraula sí que hi és, i per partida doble, però no en un dels sentits amb què la fem servir més habitualment.
D'una banda, hi trobem el crac onomatopeic -el soroll sec que fa una cosa quan es trenca-, del qual deriven els cracs borsaris.
I, de l'altra, un crac que sobta i desconcerta perquè el defineix com a "persona d'escassa vàlua en un concepte o altre".
És just el sentit contrari del que esperaríem -del sentit més estès-, que prové de l'anglès crack i vol dir persona que excel·leix en algun àmbit, sobretot en l'esport. (També prové de crack el crac droga: la cocaïna cristal·litzada que es fuma.)
Resulta una mica enervant que el DIEC2 continuï recollint un sentit que ja gairebé ningú no fa servir en detriment del d'ús més general.
I dic enervant i no irritant perquè des del febrer el diccionari normatiu admet, per fi!, que enervar vulgui dir "fer posar nerviós" i enervar-se "posar-se nerviós", a més del sentit obsolet, i també antònim, que fins fa poc era l'únic que recollia ("perdre el nervi, l'energia o el vigor; fer feble") juntament amb el significat més mèdic i etimològic: efectuar l'ablació d'un nervi.
Sigui com sigui, i aprofitant que en Puyal és a la Filològica, seria bo que la pròxima actualització del DIEC2 ja ens deixés dir que Messi és un crac sense menystenir-lo.
En aquests últims temps, el tema de l'estatus oficial que ha de tenir el català en una Catalunya independent ha suscitat un debat al qual m'agradaria contribuir amb algunes reflexions. D'entrada, per desdramatitzar la qüestió, ja que, independentment de la fórmula concreta que es propugni, crec que pràcticament tothom pot estar d'acord en tres principis essencials: primer, que s'ha de garantir la vitalitat i la preservació del català; segon, que els habitants de Catalunya, amb un gran nombre de ciutadans de llengua materna castellana, no poden ser discriminats per l'ús del castellà en els diferents àmbits de l'administració; i tercer, que el català, com a llengua històrica i tradicional de Catalunya, ha de ser l'idioma preferent per als usos que reflecteixen la imatge específica de Catalunya.