InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.300 membres]
 
Butlletí número 851 (dimecres 26/06/2013) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
 
 
InfoMigjorn se'n va de vacances

Entre el 28 de juny i l'1 de setembre no es distribuirà el butlletí InfoMigjorn.

El 2 de setembre, si no hi ha cap impediment, ens trobarem de nou.

Els subscriptors del butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana continuareu rebent-lo cada divendres, com fins ara.

Bon estiu a tothom.

.                                                                                                                                                                                                              .

 

 

Sumari

 
1)  500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
2)  Alta en InfoMigjorn
 
3)  Presentació dels llibres de David Pagès i Cassú al Centre Català de Basilea
 
4)  Flama del Canigó. Missatge de Sant Joan 2013
 
5)  El Parlament Europeu reconeix el català com a llengua en perill d'extinció
 
6)  El domini del català ha baixat a sisè de primària
 
7)  Josep Miquel Bausset 14.000 a 1
 
8)  Vicent Sanchis Història de la llengua valenciana
 
9)  Wert evita respondre per què discrimina les famílies valencianes que volen escolaritzar els fills en català
 
10)  Jovi Lozano-Seser presentarà a Mallorca Últimes existències
 
11)  Premi Torrens-Ibern. 20a convocatòria.
 

.                                                                                                                                                                                                              .

 
1)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 99).
 
 

324. Una llengua, qualsevol llengua, és una concepció del món, un pou de sentiments. Per als qui vàrem ser criats en català no és el mateix dir “t'estimo” que “te quiero”, “Je t'aime” o “I love you”, per més que parlem perfectament el castellà, el francès o l'anglès. Mentre les persones tinguem sentiments i memòria, les llengües seguiran essent senyals d'identitat.

 

Joan Oliver

Economista i periodista

 
 
2)
 
Podeu donar d'alta en InfoMigjorn les adreces que considereu oportunes ací
 
         
3)

Presentació dels llibres de David Pagès i Cassú al Centre Català de Basilea

 

El Centre Català de Basilea  i CCG EDICIONS es complauen a convidar-vos a la presentació dels llibres de David Pagès i Cassú:

 

500 RAONS PER PARLAR CATALÀ

(pròleg de Carles Duarte)

 

i

 

UN PAÍS QUE FA CAMÍ

(pròleg de Jordi Pujol)

 

L'acte, que comptarà amb la presència de l'autor, tindrà lloc el proper diumenge 30 de juny, a les 4 de la tarda, al Centre Català de Basilea (Friedhofstrasse 8, CH-4127 Birsfelden).

 

Tot seguit, hi haurà un concurs de coques de Sant Joan amb xocolata desfeta.

 
 
4)

Flama del Canigó. Missatge de Sant Joan 2013

 

Portadors de la Flama de la Catalunya del Nord

 

Des de la Catalunya del Nord us arriba de nou, junt amb la Flama del Canigó per encendre els Focs de sant Joan, el tradicional missatge de fe en el nostre poble i d'exigència de llibertat.

 

Aquesta Flama ens agermana, per cert, amb altres pobles europeus en una mateixa nit de festa i pau. Tanmateix, en un país sotmès com el nostre, no només pot ser una senzilla Flama de solstici d'estiu, d'homenatge i respecte a les tradicions, a la natura. No només pot ser tampoc la Flama de la cultura i de la llengua, per molt que estiguin en perill.

 

Des de la primera tramesa des del Nord a la resta del Principat de Catalunya el 1966, és la Flama d'afirmació i reivindicació dels nostres drets nacionals.

 

Arrelada al Canigó, bressol de Catalunya, als ideals de pau de l'abat Oliba fa mil anys, al patriotisme de Jacint Verdaguer, la Flama és el símbol d'unió dels Països Catalans, esquarterats pels Borbó el 1659, però no vençuts. Tres segles després no som pas espanyols o francesos: som i serem catalans!

 

Amb la Flama denunciem els intents constants de genocidi identitari. Al no poder fer desaparèixer la nostra llengua, no paren d'intentar amagar-ne el nom: ara a Aragó s'ha de dir LAPAO, i a França llengua regional, de segona classe, sense cap estatus oficial.

 

Al no poder tampoc esborrar el nostre país del mapa, en manipulen el nom. Imposen la denominació “Sud de France” per amagar que som el Nord de Catalunya, imposen Comunitat Valenciana en lloc de País Valencià. Redueixen Catalunya a quatre províncies espanyoles.

 

Som 13 milions i hem de garantir la nostra supervivència. Al segle XXI exigim el respecte del dret, reconegut per l'ONU el 1945, de decidir lliurement el nostre futur com totes les nacions del món. A Europa quinze estats s'han proclamat independents des del 1990. Ara ens toca a nosaltres plantar cara.

 

En aquesta nit de sant Joan, la Flama del Canigó és voluntat de reunificació i independència. Amb ella expressem el nostre amor a la Terra, la nostra decisió de ser-ne “l'únic senyor”, mestre del seu destí. Amb valentia i sense por il·luminem el recte camí cap al ple domini de l'Estat català.

 

Visca la Flama del Canigó!

Visca la Festa Nacional dels Països Catalans!

Visca Catalunya!

 

Daniela Grau (Catalunya del Nord)

(Portadors de la Flama de la Catalunya del Nord)

 
5)

El Parlament Europeu reconeix el català com a llengua en perill d'extinció

Un informe aprovat per la comissió de Cultura l'inclou en una llista d'idiomes amenaçats

La Comissió Europea valorarà si adopta mesures de protecció

 

El Punt Avui, 19 de juny del 2013

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/656150-el-parlament-europeu-reconeix-el-catala-com-a-llengua-en-perill-dextincio.html

 

Cop de mà a la immersió lingüística. La comissió de Cultura del Parlament Europeu ha aprovat que es fomenti des dels primers nivells educatius l'aprenentatge de les llengües minoritàries amenaçades de desaparició, entre les quals el català. Segons va informar ahir a la nit Vilaweb, la petició forma part d'un informe sobre diversitat lingüística a la UE elaborat per l'eurodiputat cors François Alfonsi i aprovat per unanimitat amb esmenes dels diversos grups polítics. L'informe parteix d'un debat fet a la comissió, amb la presència d'experts de la Unesco i d'altres organitzacions com ara la Network to Promote Linguistic Diversity (NPLD).

 

Una esmena presentada pels eurodiputats Izaskun Bilbao (PNB) i Ramon Tremosa (CiU), i avançada ahir pel diari digital, citava “les polítiques educatives d'immersió” i l'efecte que tenen “sobre la protecció de les llengües europees no hegemòniques”. L'esmena, finalment incorporada a l'informe aprovat per unanimitat, fa seves les propostes dels experts i considera que els estats membres han de fer una política lingüística que capaciti els nens a “aprendre la llengua en perill, com a llengua materna, des de la més primerenca edat”.

 

L'informe aprovat en aquesta comissió serà presentat al ple de la Comissió Europea el mes de setembre vinent. L'objectiu és que la comissió el tingui en compte i es decideixi a completar amb mesures legislatives la defensa de les llengües minoritzades i en perill d'extinció, segons un comunicat emès des del gabinet de l'eurodiputada del PNB.

 

“Riquesa” i “diversitat”

 

A més, l'informe reconeix el multilingüisme “com una riquesa i una expressió de la diversitat europea” i demana finançament per al període 2014-2020 per donar suport a les llengües en perill. També considera que les societats multilingües ben cohesionades i que gestionen la seva diversitat lingüística de manera democràtica i sostenible contribueixen a la pluralitat, són més obertes i estan en millors condicions per contribuir a la riquesa que suposa la diversitat lingüística.

 
 
6)

El domini del català ha baixat a sisè de primària

La mitjana en llengua catalana ha estat de 71,1 punts, i en castellà, 73

 

El Punt Avui, 15 de juny del 2013

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/655178-el-domini-del-catala-ha-baixat-a-sise-de-primaria.html

 

La nota mitjana dels alumnes de sisè de primària en la prova de català ha baixat i aquest any ha estat de 71,1 punts (en comptes dels 79,6 punts de l'any passat). La llengua catalana ha estat, de totes les matèries, l'assignatura en què els alumnes han tret més mala nota, i també on hi ha hagut un percentatge més alt de suspesos, un 15,2%.

 

La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, va dir ahir que aquest resultat és degut al fet que la dificultat de la prova de català ha augmentat i, a més, aquest control el van fer uns 8.800 alumnes d'entorns econòmics “complexos”, cosa que hauria contribuït a fer baixar la mitjana.

 

Pel que fa al castellà, el resultat de les proves que van fer tots els alumnes d'onze i dotze anys demostra que el domini d'aquesta llengua “està totalment garantit i amb una gran qualitat lingüística”, va assegurar la consellera.

 

En castellà la nota mitjana ha estat de 73 punts i els suspesos han passat de ser el 19% l'any 2012 al 14,2% aquest any.

 

En matemàtiques també ha baixat el nombre de suspesos, que ha passat del 18,2% el 2012 al 15% aquest any. En aquesta assignatura les notes han pujat i ha estat, de fet, la matèria en què l'alumnat ha tret més bona nota. La mitjana en matemàtiques ha estat del 76,3%.

 

Pel que fa al domini de la llengua estrangera, les notes també han estat positives: una mitjana de 73 punts en anglès i 72 punts en francès, això sí, una mica més baixes que l'any passat.

 

Per revertir la davallada del domini del català, la consellera Irene Rigau va dir ahir que el departament s'imposa “com a prioritat” atendre els centres escolars de complexitat alta, és a dir, situats en zones econòmicament deprimides, i també impulsarà estratègies per millorar en totes les escoles el nivell d'expressió escrita en català.

    
7)

14.000 a 1

Josep Miquel Bausset

 

Levante EMV, 20 de juny del 2013

    

Diuen que l´ensenyament és un dret universal i igual per a tots, però els fets demostren que no és així. Al nostre País, 14.000 xiquets i xiquetes no poden estudiar en valencià, perquè la Conselleria d´Educació no els ho permet. Una conselleria que hauria d´afavorir la nostra llengua, va en contra de la voluntat dels pares de 14.000 alumnes, que volen un ensenyament en valencià per als seus fills. I és que, incomprensiblement, la Generalitat no oferta prou places en valencià.

 

És paradoxal que haja estat el Tribunal Superior de Justícia de la CV, el qui ha obligat la conselleria a aplicar el programa d´ensenyament en valencià als col·legis Rei En Jaume de Xirivella i Sant Cristòfol de Picassent. Un programa que la Conselleria havia denegat. Per cert, que el vicepresident Císcar deia en referència a eixes sentències, que «el gobierno siempre acata y cumple las sentencias». No recorda els reiterats actes de desobediència de la Generalitat, a les sentències sobre la titulació en valencià i a la unitat de la llengua?

 

Però a diferència del que els passa a 14.000 xiquets valencians que no poden estudiar en valencià, a Catalunya, el Tribunal Superior de Justícia permet que un sol alumne que demane classes en castellà, puga imposar l´espanyol a tota l´aula. I és que, com deia el germà marista Lluís Serra, el Govern central (i jo afegiria que també el valencià) busca reduir la nostra llengua a un anacronisme, amb la negació de la unitat lingüística, la desprotecció i l´arraconament del valencià, el bloqueig del seu reconeixement a Brussel·les i la reducció de l´àmbit de difusió de TV3. De fet, la nova llei d´educació del senyor Wert (denunciada fins i tot per Frederic Mayor Zaragoza, exdirector general de la Unesco) margina clarament el valencià. Per això el professor de Didàctica de la Lengua y Literatura Española, de la Universitat Jaume I de Castelló, es permet mostrar el seu menyspreu pels valencians, manifestant a classe, que «es una absoluta inutilidad estudiar valenciano».

 

És també una actitud de menyspreu pel valencià la que mostra Renfe en la seua pàgina web, on diferencia el valencià («Viatgers / Horaris / Estacions d´origen / No has trobat la teua estació? / Ací pots») i el català («Viatgers / Horaris / Estacions d´origen / No has trobat la teva estació? / Aquí pots» ). Per què Renfe no posa també a la seua pàgina web els horaris i la informació en castellà i en andalús? El qui tinga paciència (perquè ens cal molta paciència per suportar aquestes barbaritats) que s´entretinga en comparar els dos textos, per vore les grans diferències que hi ha entre la versió valenciana i la catalana.

 

Serra contava que el 12 de maig, en la canonització de Laura Montoya (una santa colombiana que es va integrar en la cultura dels indígenes) un capellà d´aquell país li digué: «No saps com m´agradaria poder connectar amb les meues arrels i recuperar la llengua dels meus avantpassats, que va ser aniquilada pel castellà». Més clar, aigua.

 
 
8)

Història de la llengua valenciana

Vicent Sanchis

 

El Punt Avui, 22 de juny del 2013

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/656768-historia-de-la-llengua-valenciana.html

 

Aquesta setmana el Partit Popular ha portat una resolució no de llei a les Corts Valencianes en què insta el govern d'Alberto Fabra a demanar a la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola que canviï l'entrada valencià en el seu diccionari a fi de considerar-lo una llengua “diferent de la catalana”. Un idioma que, rivalitzant amb l'èuscar i els cocodrils, s'hauria assentat en territori valencià a partir del segle IV aC. Un parlar, doncs, “prehistòric”. Que hauria sobreviscut a la dominació romana, la llatinització, la dominació musulmana i la repoblació catalana. Quin magnífic exemplar! Tan prehistòric com els bàrbars que el reivindiquen. Com en el cas de la Lapao, la maniobra secessionista valenciana gairebé no pot ni amagar la intenció d'esquarterar la unitat de la llengua catalana –d'afeblir-la en la part i en el tot, doncs– i de residualitzar-la encara més en territori valencià. Els mateixos que porten la proposta a les Corts s'expressen normalment en tots –cal remarcar-ho: en tots– els àmbits exclusivament en castellà.

 

El seguit de despropòsits i brofegades que aquests senyors del Partit Popular fan constar en el seu full d'intencions reprodueix les estrambòtiques teories pseudocientífiques que, sempre amb segones intencions, una colla d'analfabets i una altra d'alfabetitzats amb molta mala fe van començar a propagar al País Valencià a partir dels anys setanta. Quan la desaparició del franquisme va fer témer als poders locals que perdrien el protagonisme de què havien gaudit durant quatre dècades. El “valencià”, per a aquests castellanistes profunds, no podia ser de cap manera “català”. Per justificar l'afirmació van perpetrar tota mena de teories. Des de substrats ibers irreductibles i indomables a les successives ocupacions del territori fins a un paraidioma que s'estendria des d'Elx fins als Pirineus, per la part occidental, diferent, això sempre, del català.

 

Què aconseguien amb la pantomima lingüística? Moltes i massa coses. Mantenir l'hegemonia del castellà en tots els àmbits, debilitar el català dispersant-lo, frenar-ne la recuperació al País Valencià, conflictivitzar l'ús d'un idioma que a partir d'aquell moment s'identificaria amb problemes excessius, utilitzar la maniobra com a laxant per a la mala consciència dels que havien renunciat al “valencià” que tant deien defensar i havien tallat la transmissió generacional, fomentar un viver de vots que encara ara manté una certa vitalitat, impedir el contagi del “virus catalanista”, posar en evident contradicció una esquerra timorata que no sabia com frenar aquell “valencianisme” tan fals com rendible... Allò que no ha explicat encara ningú és per què la maniobra va funcionar tan bé. Si va ser per mèrits dels que la van impulsar o pels defectes dels que la patien com a “traïdors i renegats al poble valencià”. Des de Catalunya encara no s'ha entès l'envergadura de la maniobra i el patiment que van haver d'aguantar els valencians més conseqüents nacionalment o simplement més sensats.

 

L'intent, però, no va triomfar del tot. Perquè, malgrat tanta astracanada, que sempre ha comptat amb aliats en tots els nivells de l'administració i el govern de l'Estat, l'idioma valencià “diferent” del català mai ha prosperat. Ni té cap presència en el món acadèmic o cultural ni l'ensenya cap mestre a l'escola. Possiblement perquè els seus defensors mai es van posar d'acord en una normativa hegemònica –han canviat fins a sis vegades d'ortografia– ni ells mateixos se l'han arribat a creure mai. Ni tan sols les institucions que ara administra hegemònicament el PP s'han atrevit a bandejar les normes fabrianes adaptades als parlars valencians.

 

Joan Fuster va manifestar durant una llarga etapa de la seva vida la voluntat de redactar una història social de la llengua catalana. Va fer-ne moltes fitxes i en va parlar molt, però mai va concretar una intenció que hauria fet molt de bé per explicar el recorregut històric de la “diferència valenciana”. En tot cas, hi ha treballs solvents de Manuel Sanchis Guarner i d'Antoni Ferrando que, sense cobrir tota la panoràmica necessària, il·lustren i expliquen les diferents denominacions de la llengua catalana al País Valencià del segle XIII al XVII. Del “romanç” o del “pla” –denominacions inicials comunes a tots els altres territoris que la parlaven– a l'aparició de la denominació “català”, els segles XIII i XIV passen sense que fructifiqui cap diferenciació sòlida. En el XV s'imposa la denominació “llengua valenciana” entre els escriptors valencians del segle més robust de la literatura catalana amb una intenció més aviat de definició d'estil. A partir del XVI s'escampa i s'aferma el particularisme, però sempre convivint amb la convicció que catalans i valencians parlaven “lo mateix”. L'altre dia es va fer pública una carta de l'alcalde falangista de València, Adolfo Rincón de Arellano, que l'any 1962 deia sentidament al de l'Alguer que sentia unides les dues ciutats “per la mateixa llengua”. L'intent segregacionista pren força i volada a partir de l'any 1975, amb les intencions que abans han quedat desgranades.

 

Ara el PP valencià ha protagonitzat un nou lliurament del sainet. Pel que sigui, considera necessari recuperar la gesticulació. La màxima aspiració del PP valencià és que la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua, com a màxima referència del seu món subaltern, li avali la idiotesa. Per què, doncs, van haver de crear una Acadèmia Valenciana de la Llengua, que legalment té totes les competències per definir què és i què no el valencià? Perquè els porta la contrària?

 
 
9)

Wert evita respondre per què discrimina les famílies valencianes que volen escolaritzar els fills en català

 

Vilaweb, 20 de juny del 2013

http://www.vilaweb.cat/noticia/4127215/20130620/wert-evita-respondre-discrimina-families-valencianes-volen-escolaritzar-fills-catala.html

 

El ministre d'Educació espanyol, José Ignacio Wert, ha estat entrevistat a Rac1 aquest matí i ha mirat d'escapolir-se de respondre per què no respecten els drets de rebre educació en català a més de cent vint mil famílies valencianes de tots els cicles i, en canvi, posen tanta atenció als casos aïllats que hi pugui haver a Catalunya respecte l'ensenyament en castellà. El periodista Vicent Sanchis li ha retret també que com a ministre de Cultura no prengui partit sobre la unitat de la llengua. I Wert diu que no té tan clar que la qüestió de la unitat de la llengua sigui tan sols una qüestió cultural i que cal respectar les competències de les comunitats autònomes.

 

A continuació, Sanchis li etziba que és sorprenent la preocupació extrema que té el govern espanyol per garantir els drets lingüístics dels xiquets catalans que els seus pares volen que el castellà sigui la llengua vehicular en l'ensenyament a Catalunya. Sanchis explica que l'argumentació del govern espanyol és que hi ha sentències que reconeixen aquest dret i, com que no es compleixen, fan aquesta llei que porta el seu nom. I li recorda que l'any passat no es va reconèixer aquest dret a dotze mil famílies valencianes que van demanar que els seus fills poguessin estudiar en línies en català. Un instants abans en l'entrevista, Wert havia dit tenia cinc milions d'euros reservats per ajudar a escolaritzar en castellà els nens que ho havien demanat a Catalunya. I Sanchis li demana si té una dotació pressupostària pels dotze mil que no reben l'educació en la llengua que volen al País Valencià.

 

En la resposta, Wert ha argüit unes raons jurídiques i s'ha posat a parlar de les competències sobre els programes educatius i ha dit que l'atenció de les demandes d'escolarització també depèn dels governs autonòmics. Però ha justificat que els nens valencians no tenen dret a demanar una opció lingüística determinada perquè el sistema educatiu valencià és de bilingüisme integrat, a diferència del cas de Catalunya. I afegeix que el raonament es fa des de la premissa que no es pot excloure el castellà en aquells sistemes que opten per la llengua de la comunitat com a vehicular.

 

Però Sanchis li ha tornat a fer la pregunta de forma més directa aquesta vegada. Li ha preguntat perquè cent vint mil famílies que volien escolaritzar els fills en català al País Valencià no tenen els mateixos drets pel govern espanyol que les dotze que demanen ser escolaritzats en castellà a Catalunya. I Wert s'ha mirat d'escapolir i ha dit que la consignació dels diners que té reservats té un plantejament 'purament formal' i que es basa en una estimació de cara a l'any que ve, però que no saben quina serà la demanda real. Aleshores, Sanchis li recrimina que tan sols volen atendre els drets dels que reivindiquin ser escolaritzats en castellà. Aquí Wert ja no vol respondre: 'M'agradaria continuar aprofundint, però crec que hi ha prou complexitat tècnica perquè en Jordi [Basté] ens faci fora de l'estudi.' I en Basté li demana que respongui: 'Per què aquí sí i al País Valencià no?' Wert respon: 'Jo crec que això és una interpretació.' I Basté: 'Són fets, són evidències.' I Wert surt del tema: 'L'expressió valencià, català, basc o gallec no surt a la LOMCE. Es parla en termes generals.' I Sanchis remata: 'Si aquests cinc milions s'han de repartir entre les mil famílies catalanes i les dotze mil famílies valencianes, ja em sembla bé.'

  
10)

Jovi Lozano-Seser presentarà a Mallorca Últimes existències

 

L'escriptor valencià Jovi Lozano-Seser presentarà el proper dijous 27 de juny a Palma de Mallorca el seu darrer llibre Últimes existències, obra amb la que va obtindre el XXIX Premi Literari Ciutat de València en la categoria de narrativa en valencià. L'acte tindrà lloc a la popular i cèntrica Llibreria Lluna a les 19.30 hores i comptarà amb la presència de l'escriptora mallorquina Antònia Vicens, prestigiosa autora guardonada amb la Creu de Sant Jordi per la Generalitat de Catalunya pel conjunt de la seua obra, així com reconeguda pel seu activisme cultural i en defensa de la llengua.

 

Vicens será així la introductora del llibre de Lozano-Seser, una obra que s'abeura fonamentalment de la crisi econòmica per tal de retratar, per mitjà de relats interconnectats, com va nàixer la recessió i quins han estat els seus culpables potencials. Últimes existències se situa, doncs, com un híbrid entre el periodisme i la literatura, tot i que un dels factors bàsics del seu desenvolupament és el compromís social que guia la narració.

 

Editat per Bromera, aquesta és la darrera presentació d'Últimes existències de la temporada, abans de la tardor. Uns actes de presentació que, segons l'autor, han esdevingut fòrums de diàleg i de debat per tal d'abordar la gravetat de la crisi econòmica i de valors que ens assola.

       

11) 

Premis 2014 Institut d'Estudis Catalans

Premi Torrens-Ibern

(Joaquim Torrens-Ibern, enginyer industrial. Torredembarra, 1909 - Barcelona, 1975)

20a convocatòria. Premi instituït l'any 1977 per la Fundació Torrens-Ibern.

 

Ofert al millor manual universitari, treball d'investigació o diccionari terminològic de l'àmbit de les enginyeries, l'arquitectura, la física, la química, la biotecnologia, les matemàtiques o les ciències ambientals. Els treballs que es presentin han d'ésser inèdits i han d'anar acompanyats d'un currículum dels autors. Es valorarà l'impacte social i la qualitat en l'ús de la terminologia.

 

La ponència serà formada per tres membres: dos de designats per l'Institut d'Estudis Catalans (un a proposta de la Secció de Ciències i Tecnologia i un altre a proposta de la Secció Filològica) i un de designat per la Fundació Torrens-Ibern.

 

La Fundació Torrens-Ibern podrà iniciar els tràmits d'edició, digital o en paper, de l'obra guanyadora al cap d'un any de l'adjudicació del premi en el cas que l'autor no ho hagi fet pel seu compte.

 

La dotació del premi, que aporta la Fundació, és de tres mil euros (3.000 euros).

 

Termini d'admissió de candidatures:

2 de desembre de 2013, a les 13 hores.

 

http://www.iec.cat/activitats/documents/cartell_premis_2014.pdf

 
 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací