Entre el 28 de juny i l'1 de setembre no es distribuirà el butlletí InfoMigjorn.
El 2 de setembre, si no hi ha cap impediment, ens trobarem de nou.
Els subscriptors del butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana continuareu rebent-lo cada divendres, com fins ara.
Bon estiu a tothom.
323. Cal assenyalar que el
finès és menys parlat en el món que el català. La integració d'un immigrant
colombià o mexicà, per exemple, a Finlàndia representa, evidentment, una
dificultat afegida, però també un enriquiment personal i un avantatge de futur
per a ell i els seus descendents. A Catalunya només hem de pretendre això. Fer
arribar el missatge que ajudar-nos a conservar la nostra llengua i la nostra
cultura és ajudar-se també a si mateixos i als seus fills. Perquè els seus fills
seran catalans i ells acabaran sent d'on siguin els seus
fills.
Lluís
Oliva
Periodista, membre de
Declaració de
Davant les
iniciatives que recentment han adoptat el govern espanyol i els governs
autonòmics de
1. La
planificació i aplicació d'unes mesures legislatives, en particular a les
Balears i el País Valencià, que, invocant sovint com a pretext l'aprenentatge de
llengües estrangeres, tenen com a objectiu marginar encara més la llengua
catalana en tots els àmbits d'ús, particularment en l'educatiu.
2. La
inacceptable denominació que aplica a la llengua catalana
3. La constant i
creixent obstrucció política a la intercomunicació audiovisual entre tots els
territoris de llengua catalana, que no sols lesiona la cohesió lingüística i la
normalitat cultural de la comunitat catalanoparlant, sinó que s'oposa als més
elementals principis de lliure circulació de la informació, de foment del mercat
audiovisual i d'estímul de la intercomunicació entre regions veïnes de
4. El setge
judicial, legislatiu i administratiu a les polítiques educatives favorables al
manteniment o la implantació del català com a llengua vehicular en els sistemes
d'ensenyament propis (una eina indispensable per a assegurar l'adquisició
suficient de l'idioma propi per part de tots els ciutadans, tal com ja queda
garantit per a la llengua oficial de l'estat), dins una estratègia sistemàtica
òbviament orientada a preservar una situació heretada de dissimetria i
subalternitat per a la llengua catalana.
5. La
manipulació de la qüestió onomàstica i de la variació geogràfica, que persegueix
la fragmentació de la consciència lingüística unitària, la degradació de les
estructures del sistema lingüístic comú i el foment artificial de barreres
innecessàries en la intercomunicació fluida entre els parlants d'un mateix
idioma.
6. Les
estratègies polítiques destinades a obstaculitzar la visibilització de la
llengua catalana, tant al si dels estats on es parla, llevat d'Andorra, com en
les institucions de
Totes aquestes
actuacions no sols vulneren els drets lingüístics i civils més bàsics dels
ciutadans de llengua catalana, sinó també les recomanacions explícites de
Així mateix,
En conseqüència,
l'AILLC demana als responsables polítics corresponents que observin els criteris
científics en el tractament de la llengua catalana, assegurin els drets
lingüístics consagrats per la normativa internacional (Declaració Universal dels
Drets Humans, Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, Carta Europea de
les Llengües Regionals o Minoritàries), interpretin i apliquin favorablement a
les diverses llengües de cada estat els principis establerts per la legislació
vigent, els millorin, si és el cas, en aquest sentit i posin fi a la
discriminació dels seus ciutadans catalanoparlants pel fet d'expressar-se en
aquesta llengua i de reivindicar la seva normalitat política i cultural.
Barcelona, 7 de
juny de 2013
L'AVL no
comparteix la proposició del PP que vincula el valencià amb
l'iber
Els populars
demanen a
Vilaweb, 19 de juny
del 2013
L'Acadèmia
Valenciana de
El punt 1 del
dictamen diu: 'La llengua pròpia i
històrica dels valencians, des del punt de vista de la filologia, és també la
que compartixen les comunitats autònomes de Catalunya i de les Illes Balears i
el Principat d'Andorra. Així mateix és la llengua històrica i pròpia d'altres
territoris de l'antiga Corona d'Aragó (la franja oriental aragonesa, la ciutat
sarda de l'Alguer i el departament francès dels Pirineus
Orientals)'
I considera que
'el terme més adequat per a designar la llengua pròpia en
Les consideracions que fa l'AVL en el dictamen sobre el valencià no tenen res a veure amb les que fa el PP en la proposició no de llei del PP valencià.
Fer el
blaver... i fer el ridícul
Vicent
Partal
Vilaweb, 19 de juny
del 2013
http://www.vilaweb.cat/editorial/4126648/blaver-ridicul.html
El 2 de març del
1999 el Senat espanyol em va convidar a participar en una comissió sobre
l'impacte d'internet, que havia estat proposada pel Partit Popular. Hi vaig
parlar (ací en teniu la transcripció
íntegra) i, com poden imaginar, a part de parlar de temes d'internet també
vaig defensar la llengua. Això em va valer, un cop acabada la sessió, una
polèmica amb un ancià senador blaver que em va acusar d'imperialista. Quan li
vaig respondre dient que jo era de Bétera i que no sabia de què caram em
parlava, l'aleshores jove senador Esteban González Pons, per sorpresa meua, em
va felicitar i va afirmar que estava fart de les ximpleries del
blaverisme.
Per això quan
Gonzàlez Pons mateix va començar a fer el blaver en declaracions públiques ho
vaig comentar amb una amiga comuna que tenia molta relació amb ell des d'una
considerable distància ideològica. Em va dir que ella havia sentit moltes
vegades com Pons deia "ara vaig a fer el blaver una estona", abans de dir unes
quantes barbaritats en declaracions públiques a una ràdio o un diari,
barbaritats que ell sabia, òbviament, que no eren
certes.
Quan en política
un partit actua així tenim un problema. Quan en un partit els seus dirigents
saben que els arguments que estan usant no són reals ni defensables, però els
fan servir malgrat això, aleshores estan introduint un virus molt perillós en la
societat, el de la irracionalitat. El del menyspreu a la capacitat intel·lectual
de la gent. I els que ho fan tenen una gran responsabilitat per
això.
L'anècdota ve a
tomb de la bajanada de proposició que ahir les Corts Valencianes van acceptar
debatre i que afirma, entre altres animalades, que el valencià, el català que
parlem a València, és en realitat la llengua ibèrica. Això no s'aguanta per
enlloc. No hi ha ni un sol lingüista del planeta, ni de la història, que puga
admetre ni remotament una idea semblant. Però el que és perillós i tenebrós, és
que la presenta Jorge Bellver, que va i resulta que és llicenciat en Geografia i
Història, supose que per
Entenguem-nos:
el sentit comú hauria de ser un argument suficient per a saber que això que el
valencià és ibèric és una proposició simplement absurda. Només cal mirar un text
dels ibers per a entendre que això no pot ser mai de la vida valencià. Però és
molt pitjor encara que siga un llicenciat en història qui s'atrevisca a dir-ho i
defensar-ho. No sé si Bellver va estudiar a
I, aleshores,
per què ho fa? Doncs pel mateix que Gonzàlez Pons, o tants altres "fan de
blavers" sense ser-ho. Ho fan perquè la veritat no els importa. Ni la raó. Ni el
mètode científic o qualsevol altre. Només els interessa manipular la població
per a mantenir-se en el poder. I si per a fer-ho han de dir una cosa que és una
solemne barbaritat, doncs la diuen i en pau. Embrutant la política i la
societat, menyspreant la cultura i la ciència... i també fent el ridícul més
espantós. A canvi, només se m'acut que siga per això, del seu sou, del seu escó,
de la seua carrera política.
Em permetreu
tres comentaris marginals:
1. No puc evitar
recordar que els ibers, precisament, ocupaven el que avui són els Països
Catalans.
2. Hi ha qui
pensa que aquest tipus de manifestacions anticientífiques estan justificades
perquè són contra el català, en definitiva, i això sembla que siga com un tema
menor, més discutible que no altres. No ens enganyem: l'extrema dreta cada
vegada pressiona en més fronts i amb més temes contra la ciència perquè la
ciència és la barricada de la raó. He dit extrema dreta,
sí.
3. Això és el
LAPAO valencià, però més ridícul encara i
tot...
Ara, 20 de juny del
2013
http://www.ara.cat/premium/opinio/llengua-dels-valencians_0_941305863.html
"Los abajo firmantes, miembros de
número de las Academias Española y de
Que el «valenciano» es una variante
dialectal del catalán. Es decir, del idioma hablado en las Islas Baleares, en
Por todo ello, nos causa sorpresa
ver este hecho puesto públicamente en duda y aun ásperamente impugnado, por
personas que claramente utilizan sus propios prejuicios como fuente de autoridad
científica, mientras pretenden ridiculizar e incluso insultar a personalidades
que por su entera labor merecen el respeto de todos y en primer lugar el
nuestro.
Se hace fácil suponer que tras esas
posiciones negativas se ocultan consideraciones y propósitos que en nada se
relacionan con la verdad de un hecho suficientemente claro para la filología y
para la historia.
Es culturalmente aberrante todo
intento (como el que contemplamos) de desmembrar el País Valenciano de la
comunidad idiomática y cultural catalana por la que, como escritores e
intelectuales españoles, no tenemos sino respeto y admiración, dentro de la cual
el País Valenciano ha tenido y tiene un lugar tan relevante. "
Ja em
disculparan que, per un dia, em trobi l'article fet, però aquest és el text
íntegre del document La lengua de los valencianos , que va ser
confeccionat l'any 1975, i ratificat el 1980, per
Ells no tenien
cap dubte sobre quina era la llengua que es parlava al País Valencià, però tota
aquesta sapiència va haver de sortir al pas de la colla de sapastres que
pretenia sembrar aquest dubte per interessos espuris que res no tenien a veure
ni amb la filologia ni amb la història. Que serveixi per respondre, avui, a
aquest PP que desconeix per complet la cultura que diu que defensa i que
s'atreveix a escriure a
Projecció del
documental “Són bojos, aquests catalans!?”.
El Centre
Universitari de Sociolingüística i Comunicació de
Informació de l'acte
Data: Dijous 27 de juny deFont: Observatori CUSC - Centre Universitari de Sociolingüística i
Comunicació. Facultat de Filologia. Universitat de
Barcelona
www.ub.edu/cusc
http://cuscub.wordpress.com
Joaquim
Montclús: “Cal denunciar a nivell internacional la situació del català a
Tornaveu núm. 81, 1
de juny del 2013
Historiador, escriptor, periodista,
crític d'art... Ha escrit a tots els mitjans de comunicació catalans en
col·laboracions regulars. Ha publicat més de vint-i-cinc llibres, d'història,
biografies, traduccions, art, literatura... De tot una mica dins, però sempre dins
l'àmbit de les humanitats. Li hem demanat de parlar-hi principalment per tractar
el tema de
Sou un bon
coneixedor de
La Franja són una sèrie de comarques
que en el seu moment de la història van formar part del Principat i per una
sèrie de motius a poc a poc van ser separades, no només des del punt de vista
civil sinó també de l'eclesiàstic. El Matarranya, el Baix Cinca,
En
aquests darrers anys ha continuat aquest procés d'annexió.
L'any 1995, mitjançant un edicte de Roma
s'incorporen a la diòcesi de Barbastre-Montsó vuitanta tres parròquies que fins
aleshores pertanyien a la diòcesi de Lleida. El 1998 s'hi van incorporar les
tretze restants. Aquest és l'inici, per exemple, del conflicte amb les obres
d'art religioses que es troben al museu de Lleida. És un tema, però, que està
blindat per un acord del Parlament català.
Quin creieu que és el sentiment dels
habitants de
El sentiment canvia molt al llarg de la
història. En els moments clau de la història, la gent s'ha declarat catalana,
però. Estem parlant d'un volum d'habitants al voltant d'uns cinquanta mil però
amb un gran territori. Aquí cal afegir-hi els que no hi estan censats i els que
hi vénen de cap de setmana.
En aquestes darreres setmanes estem
assistint a una problemàtica lingüística al voler imposar l'Aragó la denominació
de “LAPAO” a la llengua que es parla a
Això és clarament una ordre de Madrid. De fet,
aquesta actitud s'ha donat i es dóna actualment també arreu dels Països Catalans
(ho veiem a les Balears i al País Valencià). Volen reduir a la mínima expressió
tot el que tingui a veure amb el català. A
Quin tipus de reacció ha
generat?
Cal distingir
entre la gent gran que manifesta que “per aquí no hi passo”, que parlen català i
ho continuaran fent, i la gent que poc a poc ha anat tenint consciència. El que
passa és que aquest afer pot tenir repercussions negatives pel que fa a
l'ensenyament.
En l'àmbit municipal hi ha hagut
reaccions, també.
Sí. Per
exemple l'alcalde del Campell, té tot el suport del consistori per tal d'iniciar
les accions legals que calgui per defensar el català a
Quina creieu que és la sortida a
aquest atzucac?
La
sortida és internacionalitzar el problema, portar-lo conjuntament amb Catalunya
a les institucions europees i dir que el govern espanyol no compleix cap pacte
dels que signa -ja que tenen signats una sèrie de pactes internacional sobre les
llengües que no apliquen a la realitat de
Com veieu el futur de la
llengua?
Depèn del que
passi a Catalunya. Si Catalunya aconsegueix anar endavant,
Quina
és la situació de la cultura catalana a
Hi ha poblacions que fan fins i tot més
activitats que algunes d'aquí i tenen més èxit. Benavarri, Fraga i Calaceit...
són poblacions força dinàmiques en aquest sentit.
Per altra banda, crec que
hi ha una gran quantitat de catalans de tenen casa a
Què
Van fer la seva funció en el seu moment i la
seva herència l'ha agafada Convergència Democràtica de
Que creieu que podem fer des de
l'ENS?
Participar del que
està passant allà. No pot ser que Catalunya Ràdio, que tenia uns programes
pensats per a tot l'àmbit dels Països Catalans els hagi tret. Ho dic per exemple
pensant en el programa Sense fronteres,
que era força escoltat per la gent de
Joan-Ramon Gordo
i Montraveta