InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.300 membres]
 
Butlletí número 850 (dimarts 25/06/2013) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
 
 
InfoMigjorn se'n va de vacances

Entre el 28 de juny i l'1 de setembre no es distribuirà el butlletí InfoMigjorn.

El 2 de setembre, si no hi ha cap impediment, ens trobarem de nou.

Els subscriptors del butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana continuareu rebent-lo cada divendres, com fins ara.

Bon estiu a tothom.

 
 
SUMARI
 
 
1)  500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
2)  Declaració de la Junta de Govern de l'AILLC sobre la marginació i discriminació de la comunitat lingüística catalana
 
3)  L'AVL no comparteix la proposició del PP que vincula el valencià amb l'iber
 
4)  Vicent Partal Fer el blaver... i fer el ridícul
 
5)  Sebastià Alzamora La llengua dels valencians
 
6)  Projecció del documental “Són bojos, aquests catalans!?”
 
7)  Joaquim Montclús: “Cal denunciar a nivell internacional la situació del català a La Franja
 
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 98).
 

323. Cal assenyalar que el finès és menys parlat en el món que el català. La integració d'un immigrant colombià o mexicà, per exemple, a Finlàndia representa, evidentment, una dificultat afegida, però també un enriquiment personal i un avantatge de futur per a ell i els seus descendents. A Catalunya només hem de pretendre això. Fer arribar el missatge que ajudar-nos a conservar la nostra llengua i la nostra cultura és ajudar-se també a si mateixos i als seus fills. Perquè els seus fills seran catalans i ells acabaran sent d'on siguin els seus fills.

 

Lluís Oliva

Periodista, membre de la Fundació Catalunya Oberta

 
2)

Declaració de la Junta de Govern de l'AILLC sobre la marginació i discriminació de la comunitat lingüística catalana

 

Davant les iniciatives que recentment han adoptat el govern espanyol i els governs autonòmics de la Comunitat Valenciana, les Illes Balears i Aragó sobre l'ús, l'ensenyament i la denominació de la llengua catalana, la Junta de Govern de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (AILLC) denuncia:

 

1. La planificació i aplicació d'unes mesures legislatives, en particular a les Balears i el País Valencià, que, invocant sovint com a pretext l'aprenentatge de llengües estrangeres, tenen com a objectiu marginar encara més la llengua catalana en tots els àmbits d'ús, particularment en l'educatiu.

 

2. La inacceptable denominació que aplica a la llengua catalana la Llei de llengües d'Aragó recentment aprovada per les Corts autonòmiques, que recorre al circumloqui “llengua aragonesa pròpia de l'àrea oriental” (popularitzat a través de l'acrònim LAPAO) per a designar el català de la Franja, tot establint alhora regulacions que en dificulten greument l'ús normal i l'aprenentatge.

 

3. La constant i creixent obstrucció política a la intercomunicació audiovisual entre tots els territoris de llengua catalana, que no sols lesiona la cohesió lingüística i la normalitat cultural de la comunitat catalanoparlant, sinó que s'oposa als més elementals principis de lliure circulació de la informació, de foment del mercat audiovisual i d'estímul de la intercomunicació entre regions veïnes de la Unió Europea.

 

4. El setge judicial, legislatiu i administratiu a les polítiques educatives favorables al manteniment o la implantació del català com a llengua vehicular en els sistemes d'ensenyament propis (una eina indispensable per a assegurar l'adquisició suficient de l'idioma propi per part de tots els ciutadans, tal com ja queda garantit per a la llengua oficial de l'estat), dins una estratègia sistemàtica òbviament orientada a preservar una situació heretada de dissimetria i subalternitat per a la llengua catalana. 

 

5. La manipulació de la qüestió onomàstica i de la variació geogràfica, que persegueix la fragmentació de la consciència lingüística unitària, la degradació de les estructures del sistema lingüístic comú i el foment artificial de barreres innecessàries en la intercomunicació fluida entre els parlants d'un mateix idioma.

 

6. Les estratègies polítiques destinades a obstaculitzar la visibilització de la llengua catalana, tant al si dels estats on es parla, llevat d'Andorra, com en les institucions de la Unió Europea. A l'estat espanyol, en concret, es troba a faltar l'adopció de mesures que assegurin la reconeixença efectiva de la pluralitat lingüística de l'estat, especialment en els àmbits educatiu, institucional i mediàtic, i la projecció internacional de la llengua catalana i de les seves manifestacions culturals.

 

Totes aquestes actuacions no sols vulneren els drets lingüístics i civils més bàsics dels ciutadans de llengua catalana, sinó també les recomanacions explícites de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (articles 7, 8 i 10), les quals vetllen per garantir els usos normals d'aquestes llengües i la seva denominació acadèmica. De més a més, les regulacions i disposicions restrictives que denunciem contravenen l'esperit i fins i tot la lletra dels diversos estatuts d'autonomia, que encomanen a les institucions la promoció decidida de la llengua pròpia, i a més s'oposen al precepte de “especial respecte i protecció” de les llengües cooficials, entre les quals la catalana, nítidament expressat a l'article 3 de la Constitució espanyola de 1978.

  

Així mateix, la Junta de Govern de l'AILLC observa amb preocupació que l'estat francès no hagi signat encara la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries i que no adopti unes mesures suficients per a assegurar el respecte i la protecció de les llengües "regionals" de França, entre les quals la catalana, que l'article 79 de la Constitució francesa proclama com a "patrimoni" de la República.

 

En conseqüència, l'AILLC demana als responsables polítics corresponents que observin els criteris científics en el tractament de la llengua catalana, assegurin els drets lingüístics consagrats per la normativa internacional (Declaració Universal dels Drets Humans, Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries), interpretin i apliquin favorablement a les diverses llengües de cada estat els principis establerts per la legislació vigent, els millorin, si és el cas, en aquest sentit i posin fi a la discriminació dels seus ciutadans catalanoparlants pel fet d'expressar-se en aquesta llengua i de reivindicar la seva normalitat política i cultural. 

 

Barcelona, 7 de juny de 2013

 
3)

L'AVL no comparteix la proposició del PP que vincula el valencià amb l'iber

Els populars demanen a la RAE el reconeixement del valencià com a llengua no catalana

 

Vilaweb, 19 de juny del 2013

http://www.vilaweb.cat/noticia/4126879/20130619/lavl-comparteix-proposicio-pp-vincula-valencia-liber.html

      

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua no comparteix pas la proposició del grup parlamentari del PP a les Corts, que demana a la Reial Acadèmia Espanyola (RAE) el reconeixement del valencià com a llengua no catalana. L'argument del PP és delirant: Afirma que el valencià és una evolució de l'ibèric que va tenir després aportacions fenícies, gregues i llatines fins a arribar a la forma actual. VilaWeb ha demanat l'opinió de l'Acadèmia, com a autoritat lingüística valenciana i institució de la Generalitat. Com a resposta, es remet al dictamen (pdf) que va publicar el 2005, en què avalava la unitat de la llengua.

 

El punt 1 del dictamen diu:  'La llengua pròpia i històrica dels valencians, des del punt de vista de la filologia, és també la que compartixen les comunitats autònomes de Catalunya i de les Illes Balears i el Principat d'Andorra. Així mateix és la llengua històrica i pròpia d'altres territoris de l'antiga Corona d'Aragó (la franja oriental aragonesa, la ciutat sarda de l'Alguer i el departament francès dels Pirineus Orientals)'

 

I considera que 'el terme més adequat per a designar la llengua pròpia en la Comunitat Valenciana és el de valencià, denominació que s'ha preservat legalment, ja que és una de les principals senyes d'identitat del nostre poble.'

 

Les consideracions que fa l'AVL en el dictamen sobre el valencià no tenen res a veure amb les que fa el PP en la proposició no de llei del PP valencià.

 

4)

Fer el blaver... i fer el ridícul

Vicent Partal

 

Vilaweb, 19 de juny del 2013

http://www.vilaweb.cat/editorial/4126648/blaver-ridicul.html

        

El 2 de març del 1999 el Senat espanyol em va convidar a participar en una comissió sobre l'impacte d'internet, que havia estat proposada pel Partit Popular. Hi vaig parlar (ací en teniu la transcripció íntegra) i, com poden imaginar, a part de parlar de temes d'internet també vaig defensar la llengua. Això em va valer, un cop acabada la sessió, una polèmica amb un ancià senador blaver que em va acusar d'imperialista. Quan li vaig respondre dient que jo era de Bétera i que no sabia de què caram em parlava, l'aleshores jove senador Esteban González Pons, per sorpresa meua, em va felicitar i va afirmar que estava fart de les ximpleries del blaverisme.

 

Per això quan Gonzàlez Pons mateix va començar a fer el blaver en declaracions públiques ho vaig comentar amb una amiga comuna que tenia molta relació amb ell des d'una considerable distància ideològica. Em va dir que ella havia sentit moltes vegades com Pons deia "ara vaig a fer el blaver una estona", abans de dir unes quantes barbaritats en declaracions públiques a una ràdio o un diari, barbaritats que ell sabia, òbviament, que no eren certes.

 

Quan en política un partit actua així tenim un problema. Quan en un partit els seus dirigents saben que els arguments que estan usant no són reals ni defensables, però els fan servir malgrat això, aleshores estan introduint un virus molt perillós en la societat, el de la irracionalitat. El del menyspreu a la capacitat intel·lectual de la gent. I els que ho fan tenen una gran responsabilitat per això.

 

L'anècdota ve a tomb de la bajanada de proposició que ahir les Corts Valencianes van acceptar debatre i que afirma, entre altres animalades, que el valencià, el català que parlem a València, és en realitat la llengua ibèrica. Això no s'aguanta per enlloc. No hi ha ni un sol lingüista del planeta, ni de la història, que puga admetre ni remotament una idea semblant. Però el que és perillós i tenebrós, és que la presenta Jorge Bellver, que va i resulta que és llicenciat en Geografia i Història, supose que per la Universitat de València.

 

Entenguem-nos: el sentit comú hauria de ser un argument suficient per a saber que això que el valencià és ibèric és una proposició simplement absurda. Només cal mirar un text dels ibers per a entendre que això no pot ser mai de la vida valencià. Però és molt pitjor encara que siga un llicenciat en història qui s'atrevisca a dir-ho i defensar-ho. No sé si Bellver va estudiar a la Universitat de València, però si ho va fer precisament en prehistòria la universitat tenia, i supose que té encara, un nivell altíssim. I segur que en les classes a les quals va anar va aprendre de sobres que això que ara defensa per escrit no pot ni remotament acostar-se a la realitat.

 

I, aleshores, per què ho fa? Doncs pel mateix que Gonzàlez Pons, o tants altres "fan de blavers" sense ser-ho. Ho fan perquè la veritat no els importa. Ni la raó. Ni el mètode —científic o qualsevol altre. Només els interessa manipular la població per a mantenir-se en el poder. I si per a fer-ho han de dir una cosa que és una solemne barbaritat, doncs la diuen i en pau. Embrutant la política i la societat, menyspreant la cultura i la ciència... i també fent el ridícul més espantós. A canvi, només se m'acut que siga per això, del seu sou, del seu escó, de la seua carrera política.

 

Em permetreu tres comentaris marginals:

 

1. No puc evitar recordar que els ibers, precisament, ocupaven el que avui són els Països Catalans.

 

2. Hi ha qui pensa que aquest tipus de manifestacions anticientífiques estan justificades perquè són contra el català, en definitiva, i això sembla que siga com un tema menor, més discutible que no altres. No ens enganyem: l'extrema dreta cada vegada pressiona en més fronts i amb més temes contra la ciència perquè la ciència és la barricada de la raó. He dit extrema dreta, sí.

 

3. Això és el LAPAO valencià, però més ridícul encara i tot...

  
5)

La llengua dels valencians

Sebastià Alzamora

"Los abajo firmantes, miembros de número de las Academias Española y de la Historia, habiendo conocido la peculiar controversia que durante meses pasados se ha hecho pública en diversos órganos de prensa valencianos, acerca del origen de la lengua hablada en la mayor parte de las comarcas del País Valenciano, y a petición de personas interesadas en que demos a conocer nuestra opinión sobre este asunto, científicamente aclarado desde hace años, deseamos expresar, de acuerdo con todos los estudiosos de las lenguas románicas:

 

Que el «valenciano» es una variante dialectal del catalán. Es decir, del idioma hablado en las Islas Baleares, en la Cataluña francesa y española, en una franja de Aragón, en la mayor parte del País Valenciano, en el Principado de Andorra y en la ciudad sarda del Alguer.

 

Por todo ello, nos causa sorpresa ver este hecho puesto públicamente en duda y aun ásperamente impugnado, por personas que claramente utilizan sus propios prejuicios como fuente de autoridad científica, mientras pretenden ridiculizar e incluso insultar a personalidades que por su entera labor merecen el respeto de todos y en primer lugar el nuestro.

 

Se hace fácil suponer que tras esas posiciones negativas se ocultan consideraciones y propósitos que en nada se relacionan con la verdad de un hecho suficientemente claro para la filología y para la historia.

 

Es culturalmente aberrante todo intento (como el que contemplamos) de desmembrar el País Valenciano de la comunidad idiomática y cultural catalana por la que, como escritores e intelectuales españoles, no tenemos sino respeto y admiración, dentro de la cual el País Valenciano ha tenido y tiene un lugar tan relevante. "

 

Ja em disculparan que, per un dia, em trobi l'article fet, però aquest és el text íntegre del document La lengua de los valencianos , que va ser confeccionat l'any 1975, i ratificat el 1980, per la Real Academia Española (RAE) i la Real Academia de la Historia (RAH). El signaven, de pròpia mà, els excel·lentíssims presidents Dámaso Alonso (de la RAE) i Jesús Pabón (de la RAH), seguits dels no menys excel·lentíssims Emilio Alarcos, Vicente Aleixandre, Alonso Zamora, Fernando Lázaro Carreter, Pedro Sainz Rodríguez, Tomás Navarro Tomás, Ramón Carande, Agustín Millares, Salvador de Madariaga, Pedro Laín Entralgo, José María Pemán, Miguel Delibes, Antonio Buero Vallejo, Luis Rosales, Miguel Batllori i Camilo José Cela. És a dir, la plana major de la cultura espanyola del segle XX.

 

Ells no tenien cap dubte sobre quina era la llengua que es parlava al País Valencià, però tota aquesta sapiència va haver de sortir al pas de la colla de sapastres que pretenia sembrar aquest dubte per interessos espuris que res no tenien a veure ni amb la filologia ni amb la història. Que serveixi per respondre, avui, a aquest PP que desconeix per complet la cultura que diu que defensa i que s'atreveix a escriure a la RAE demanant que el "valencià" sigui un idioma diferenciat del català. Que estudiïn i que callin.

     
6)

Projecció del documental “Són bojos, aquests catalans!?”.

 

El Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC-UB) es complau en convidar-te a la projecció del documental “Són bojos, aquests catalans!?”. Es tracta d'una iniciativa de David Valls que mostra des d'un punt de vista crític i irònic els conflictes i dubtes en què es troben les persones que parlen català. La projecció serà encapçalada per una taula rodona en la que participaran els professors Xavier Vila i Carme Junyent, juntament amb el director del documental, David Valls.

 

Informació de l'acte

Data: Dijous 27 de juny de 2013, a les 19.00 h
Lloc: Sala de Professorat (5è pis Edifici Josep Carener), Facultat de Filologia (Universitat de Barcelona)
Contacte: CUSC-UB (
cusc@ub.edu)

 

Font: Observatori CUSC - Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació. Facultat de Filologia. Universitat de Barcelona

www.ub.edu/cusc     http://cuscub.wordpress.com

 
7)

Joaquim Montclús: “Cal denunciar a nivell internacional la situació del català a La Franja

 

Tornaveu núm. 81, 1 de juny del 2013

http://www.tornaveu.cat/entrevista/joaquim-montclus-cal-denunciar-a-nivell-internacional-la-situacio-del-catala-a-la-franja

 

Historiador, escriptor, periodista, crític d'art... Ha escrit a tots els mitjans de comunicació catalans en col·laboracions regulars. Ha publicat més de vint-i-cinc llibres, d'història, biografies, traduccions, art, literatura...  De tot una mica dins, però sempre dins l'àmbit de les humanitats. Li hem demanat de parlar-hi principalment per tractar el tema de la Franja de Ponent.

 

Sou un bon coneixedor de la Franja de Ponent.
La Franja són una sèrie de comarques que en el seu moment de la història van formar part del Principat i per una sèrie de motius a poc a poc van ser separades, no només des del punt de vista civil sinó també de l'eclesiàstic. El Matarranya, el Baix Cinca, la Llitera i la Ribagorça són les comarques que estan a l'Aragó i que les coneixem com a Franja de Ponent.
 
En aquests darrers anys ha continuat aquest procés d'annexió.
L'any 1995, mitjançant un edicte de Roma s'incorporen a la diòcesi de Barbastre-Montsó vuitanta tres parròquies que fins aleshores pertanyien a la diòcesi de Lleida. El 1998 s'hi van incorporar les tretze restants. Aquest és l'inici, per exemple, del conflicte amb les obres d'art religioses que es troben al museu de Lleida. És un tema, però, que està blindat per un acord del Parlament català.
 
Quin creieu que és el sentiment dels habitants de la Franja respecte del català?
El sentiment canvia molt al llarg de la història. En els moments clau de la història, la gent s'ha declarat catalana, però. Estem parlant d'un volum d'habitants al voltant d'uns cinquanta mil però amb un gran territori. Aquí cal afegir-hi els que no hi estan censats i els que hi vénen de cap de setmana.
 
En aquestes darreres setmanes estem assistint a una problemàtica lingüística al voler imposar l'Aragó la denominació de “LAPAO” a la llengua que es parla a La Franja en comptes de català.
Això és clarament una ordre de Madrid. De fet, aquesta actitud s'ha donat i es dóna actualment també arreu dels Països Catalans (ho veiem a les Balears i al País Valencià). Volen reduir a la mínima expressió tot el que tingui a veure amb el català. A La Franja tothom sap que es parla català, i “ells” també ho saben!
 
Quin tipus de reacció ha generat?
Cal distingir entre la gent gran que manifesta que “per aquí no hi passo”, que parlen català i ho continuaran fent, i la gent que poc a poc ha anat tenint consciència. El que passa és que aquest afer pot tenir repercussions negatives pel que fa a l'ensenyament.
 
En l'àmbit municipal hi ha hagut reaccions, també.
Sí. Per exemple l'alcalde del Campell, té tot el suport del consistori per tal d'iniciar les accions legals que calgui per defensar el català a la Franja, fins i tot per arribar a les institucions europees. En els propers dies hi haurà institucions de més municipis que aprovaran la moció en defensa del català a la Franja. Passa, però, que la pressió del Partit Popular és molt forta sobre els responsables municipals. Cal tenir en compte que arran de les darreres eleccions municipals, el PP va escombrar a la majoria de municipis de la Franja. Nogensmenys també s'ha de dir que els socialistes quan governaven van fer ben poca cosa en el tema lingüístic. Penseu que a l'Aragó el castellà hi té el pes més gran.
 
Quina creieu que és la sortida a aquest atzucac?
La sortida és internacionalitzar el problema, portar-lo conjuntament amb Catalunya a les institucions europees i dir que el govern espanyol no compleix cap pacte dels que signa -ja que tenen signats una sèrie de pactes internacional sobre les llengües que no apliquen a la realitat de La Franja, per exemple. Penseu que a La Franja es parla català des de fa vuit-cents anys.
 
Com veieu el futur de la llengua?
Depèn del que passi a Catalunya. Si Catalunya aconsegueix anar endavant, la Franja també hi anirà perquè molta gent s'hi sumarà. Actualment comença a passar que partits de disciplina catalanista comencen a treure regidors. Això no havia passat mai.
 
Quina és la situació de la cultura catalana a La Franja?
Hi ha poblacions que fan fins i tot més activitats que algunes d'aquí i tenen més èxit. Benavarri, Fraga i Calaceit... són poblacions força dinàmiques en aquest sentit.
Per altra banda, crec que hi ha una gran quantitat de catalans de tenen casa a la Franja de Ponent i aquesta gent s'hauria de comprometre en el seu futur. No pot ser que hi hagi una pila de càrrecs polítics provinents de la Franja i que s'ho mirin de lluny. No pot ser que un senyor em digui que és independentista i no es recordi de La Franja.
 
Què
ens podeu dir sobre l'experiència dels Casals Jaume 1er?
Van fer la seva funció en el seu moment i la seva herència l'ha agafada Convergència Democràtica de la Franja. Tanmateix, s'ha de dir que les coses no les hem de magnificar, ni eren tan importants abans ni ara ho són tan poc, perquè al cap i a la fi, la gent existeix, i si no és als casals doncs s'articula mitjançant altres entitats i iniciatives.
 
Que creieu que podem fer des de l'ENS?
Participar del que està passant allà. No pot ser que Catalunya Ràdio, que tenia uns programes pensats per a tot l'àmbit dels Països Catalans els hagi tret. Ho dic per exemple pensant en el programa Sense fronteres, que era força escoltat per la gent de la Franja. Cal donar notícies constants de La Franja i d'aquesta manera aconseguir que estigui present de manera quotidiana en el context català. L'Associació del Matarranya, el Centre d'Estudis del Baix Cinca… són bon exemples de la realitat associativa de la Franja i bons interlocutors.

Joan-Ramon Gordo i Montraveta

 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací