InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.300 membres]
 
Butlletí número 849 (dilluns 24/06/2013) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
 
 
InfoMigjorn se'n va de vacances

Entre el 28 de juny i l'1 de setembre no es distribuirà el butlletí InfoMigjorn.

El 2 de setembre, si no hi ha cap impediment, ens trobarem de nou.

Els subscriptors del butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana continuareu rebent-lo cada divendres, com fins ara.

Bon estiu a tothom.

 
 
SUMARI
 
1)  500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
2)  "En espanyol o nada". 40 casos greus de discriminació lingüística a les administracions públiques
 
3) Curs d'estiu de la Universitat de València en el Centre Internacional de Gandia (15 – 17 de juliol del 2013)
  
4)  L'AVL aprova un conveni amb la Reial Societat Econòmica i amb la Fundació Soler i Godes
 
5)  Mòstra de Cinèma Occitan 2013
 
6)  Max Wheeler, premi internacional Ramon Llull
 
7)  El valencià és un llenguatge iber, segons una proposició delirant del PP a les Corts
 

8)  Butlletí d'Acció Cultural del País Valencià (20 de juny)

 
 
1)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 98).
 

322. No et mosseguis la llengua: parla català.

 

Obra Cultural Balear

 
 
2)

"En espanyol o nada". 40 casos greus de discriminació lingüística a les administracions públiques

 

La Plataforma per la Llengua denuncia en un informe 40 casos greus de discriminació lingüística a les administracions públiques ocorreguts els darrers anys

 

Publicat per la Plataforma per la Llengua el 12 de juny del 2013:

https://www.plataforma-llengua.cat/noticies/interior/2252

 

La Plataforma per la Llengua ha presentat als Lluïsos de Gràcia un informe en què es descriuen 40 casos de ciutadans i ciutadanes dels territoris de parla catalana que han estat discriminats per les administracions públiques per utilitzar el català. L'informe, "En espanyol o nada". 40 casos greus de discriminació lingüística a les administracions públiques, que ha estat elaborat amb la col·laboració de la Fundació Catalunya, posa de manifest que els ciutadans dels territoris de parla catalana no tenen garantits els drets lingüístics reconeguts en l'ordenament jurídic, i, per altra banda, també demostra que encara hi ha ciutadans que s'arrisquen a ser discriminats, vexats i, fins i tot, agredits físicament per utilitzar el català davant les instàncies públiques. Descarrega't l'informe a: https://www.plataforma-llengua.cat/estudis/interior/116

Els casos esmentats han estat recollits a través de les queixes ciutadanes que han arribat a la Plataforma per la Llengua i a d'altres entitats de defensa de la llengua i cultura catalanes i també mitjançant una cerca als mitjans de comunicació. L'informe recull 40 casos ocorreguts entre 2007 i els quatres primers mesos de 2013. Tot i així, cal remarcar que una part molt important d'aquest tipus de discriminacions i vexacions per motius lingüístics no són denunciades o en cas que ho siguin són majoritàriament desestimades per les autoritats judicials. Així doncs, si no es posen en coneixement de les entitats de defensa de la llengua i els drets civils o algun mitjà de comunicació se'n fa ressò, passen totalment desapercebudes per la gran majoria de la població.

L'informe recull cada cas en una fitxa informativa en què es detalla informació sobre la discriminació (data, administració implicada, organisme o institució infractora, comarca, territori), juntament amb una descripció del cas i la font de la informació. Alguns dels casos han succeït en l'àmbit de la justícia, com ara el cas d'una parella catalana resident a Madrid que es va desplaçar expressament a Badalona per celebrar el casament en català. Malgrat haver-ho fet constar, el jutge s'hi va negar i els va amenaçar d'ajornar el casament. Posteriorment, es va comprovar que el jutge havia acreditat el català com a mèrit per la plaça judicial que ocupava. Altres casos pertanyen al món educatiu, com el de dos alumnes de Reus que van ser insultats i marginats per una professora en un curs subvencionat per la Generalitat de Catalunya. També hi ha casos referents a l'àmbit sanitari. Es recull el cas d'un veí d'Inca que no només no va voler ser atès per una doctora per parlar en català, sinó que també va ser expulsat del centre sanitari pel mateix motiu. O també s'esmenta el cas d'una malalta de 80 anys d'Alcoi que va trigar hores a ser recollida per una ambulància perquè els treballadors dels serveis d'urgències no entenien el català.

Tot i així, són els funcionaris dels cossos de seguretat de l'estat, concretament els agents de la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia, els que concentren un major nombre de casos de discriminació lingüística. Concretament, en 25 dels 40 casos esmentats en l'informe hi estan involucrats. A més, en els 6 casos en què la discriminació ha acabat amb l'agressió física de la víctima hi havia implicats agents d'aquests cossos de seguretat de l'Estat.

L'anàlisi dels 40 casos recollits a l'informe mostra que aquest tipus de discriminacions no resten circumscrites a un territori en concret, sinó que es produeixen en els tres principals territoris de parla catalana sota sobirania espanyola: 19 a Catalunya, 11 al País Valencià i 10 a les Illes Balears. També val la pena destacar que més del 80% de les vulneracions dels drets lingüístics s'han produït en organismes i institucions dependents de l'administració central de l'Estat o que durant l'any 2012 hi ha hagut un notable augment de les discriminacions lingüístiques arribades a les entitats de defensa de la llengua o aparegudes als mitjans de comunicació.

La Plataforma per la Llengua desitja que aquest informe serveixi per conscienciar l'opinió publica i els responsables polítics sobre aquesta problemàtica que pateixen els ciutadans dels territoris de parla catalana per exercir els drets lingüístics reconeguts en l'ordenament jurídic. En aquest sentit, a través d'un diputat català del Congrés de Diputats, s'ha fet arribar aquest informe a les màximes autoritats del Ministeri d'Interior espanyol. També s'estudia denunciar tot aquest seguit de vulneracions dels drets civils i lingüístics al Consell d'Europa, a la Unió Europea i a les institucions internacionals que es considerin oportunes. De manera complementària, l'entitat referma el seu compromís amb totes les víctimes que han patit discriminacions lingüístiques a les administracions públiques, a qui ofereix assessorament legal i suport civil.

 
3)

Curs d'estiu de la Universitat de València en el Centre Internacional de Gandia, 15 – 17 de juliol del 2013

 

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua patrocina el Curs d'estiu de la Universitat de València en el Centre Internacional de Gandia. Enguany el curs, que tindrà lloc del 15 al 17 de juliol, analitza el valencià en el context europeu.

 

Font: Gabinet de Comunicació AVL

 

PROGRAMA

envalencià.ue EL VALENCIÀ EN EL CONTEXT EUROPEU – (12 hores)

 

Coordinadora: Verònica Cantó Doménech, secretària de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.

 

Contingut del curs: El curs analitza el valencià en el context europeu. Literatura: les traduccions dels nostres escriptors com a difusió del patrimoni literari i la presència europea dels poetes: Vicent Andrés Estellés. Llengua i sociolingüística: els préstecs, l'adaptació d'estrangerismes i les aportacions d'un grup d'experts sobre multilingüisme en el cas de les llengües minoritàries d'Europa. Cultura: la cançó en valencià. Educació: del monolingüisme al multilingüisme en l'educació.

 

DILLUNS 15 DE JULIOL

VESPRADA

De 16.00 a 18.00 hores

“Literatura valenciana contemporània: una finestra a Europa”

Lluís Meseguer Pallarés, C. U. de Filologia Catalana. Universitat Jaume I i Acadèmia Valenciana de la Llengua.

De 18.00 a 20.00 hores

“La presència europea de la veu dels nostres poetes: el cas de Vicent Andrés Estellés”

Simona Škrabec, escriptora i filòloga.

 

DIMARTS 16 DE JULIOL

VESPRADA

De 16.00 a 18.00 hores

“Els préstecs i l'adaptació d'estrangerismes: un fenomen lèxic de doble direcció”

Josep Lacreu Cuesta, cap de la Unitat de Recursos Lingüisticotècnics de l'AVL.

De 18.00 a 20.00 hores

“Aportacions del Grup d'Alt Nivell sobre Multilingüisme de la Comissió Europea: el cas de les «llengües regionals i minoritàries» d'Europa”

Josep Palomero, vicepresident de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.

 

DIMECRES 17 DE JULIOL

VESPRADA

De 16.00 a 18.00 hores

“La cançó en valencià: eclosió creativa i incidència social”

Josep Vicent Frechina Andreu, professor i cap d'estudis de l'American School of Valencia

De 18.00 a 20.00 hores

“Del monolingüisme al multilingüisme en l'educació: experiències educatives europees”

Josep Lluís Doménech Zornoza, escriptor i acadèmic de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.

 

PATROCINA: ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA

 

Informació i matrícula: www.uv.es/cig

 
4)

L'AVL aprova un conveni amb la Reial Societat Econòmica i amb la Fundació Soler i Godes

 

Font:  Acadèmia Valenciana de la Llengua, 14 de juny del 2013

 

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua ha aprovat hui la firma de dos convenis de col·laboració, un amb la Reial Societat Econòmica d'Amics del País, i l'altre amb la Fundació Càtedra Enric Soler i Godes, per a la projecció de la llengua pròpia en els àmbits socials, educatius i culturals valencians.

 

El primer dels convenis establix el compromís de la Reial Societat Econòmica de fomentar l'ús del valencià en la vida social de l'entitat i en les diverses activitats que organitze en el futur. Així mateix, la Societat posarà a disposició de l'AVL els seus fonts documentals i arxius històrics, mentre que la institució normativa facilitarà el suport lingüístic necessari.

 

Pel que fa a l'acord amb la Fundació Soler i Godes, el conveni fa constar la voluntat de les parts per col·laborar decididament en la promoció del valencià, sobretot en l'àmbit de la innovació educativa, i per participar conjuntament en els actes literaris i culturals organitzats per l'entitat castellonenca.

 

Finalment, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua ha renovat una sèrie de convenis singulars amb la Universitat de València i amb la Universitat Jaume I de Castelló, acords orientats a la difusió exterior de la cultura i la llengua pròpia dels valencians, a través de lectorats en les universitats de Torí, Amiens i Cambridge.

 
 
5)

Mòstra de Cinèma Occitan 2013

  

La Mòstra de Cinèma Occitan 2013 ofereix una visió panoràmica de la llengua i la cultura occitanes a través de creacions audiovisuals i contribueix a bastir una xarxa d'exhibició pública, a Catalunya i a Occitània, amb la col·laboració d'institucions i empreses catalanes i occitanes. La Mòstra de Cinèma Occitan 2013 l'organitza la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura.

  

Aquesta sisena edició de la Mòstra arriba a 19 localitats catalanes i occitanes i ofereix un mostruari de creacions, fetes des de sensibilitats i propostes artístiques ben diferents, que es vehiculen a través d'un autèntic ventall de varietats lingüístiques, que van del gascó al vivaro-alpí, llenguadocià al llemosí o del provençal a l'alvernès.  Totes elles són formes d'expressió pròpies dels diferents territoris occitans i de les persones que les parlen.

   

Calendari de la Mòstra

 

Juny
18, 20 i 26 de juny: Lleida      

 

Juliol
25 juliol: Rodés

 

Agost
9 i 10 d'agost: Ostana

 

Setembre
13 de setembre: Pàmias
15 de setembre: Ostana
21 de setembre: Mossolens
23 de setembre: l'Isla de Baish
24 de setembre: Samatan
                               Vic en Fesensac
26 de setembre: Aush
                               Plasença
27 de setembre: Cassà de la Selva   
                                Masseuva

Octubre
4 d'octubre: Montalban
15 d'octubre: Bordèu
31 octubre: Tolosa

 

Novembre
7 de novembre: Tolosa
15 de novembre: Pàmias
20 de novembre: Barcelona
21 i 28 de novembre: Tolosa
28 novembre: Barcelona

 

Desembre
9 de desembre: Lleida

 

Font: Direcció General de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya

http://www.gencat.cat/llengua/mostradecinemaoccitan

 
 
6)
Max Wheeler, premi internacional Ramon Llull

 

El lingüista britànic rep el guardó per la seva defensa de la unitat del català

 

El Punt Avui, 14 de juny del 2013

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/654660-max-wheeler-premi-internacional-ramon-llull.html

 

El lingüista britànic Max Wheeler serà el 23è premi internacional Ramon Llull, que concedeix la Fundació Ramon Llull i la Fundació Congrés de Cultura Catalana, en reconeixement a una tasca de difusió de la llengua i la cultura catalanes. En aquest sentit, Wheller s'ha distingit per la defensa de la unitat lingüística del català en les seves diverses modalitats.

 

Tot i que l'anunci es fa ara, el guardó (dotat amb 8.000 euros) no serà lliurat a l'acadèmic fins al mes de novembre vinent a Andorra, en el marc de la cerimònia anual de lliurament dels premis que concedeix l'IRL. El jurat ha definit Wheeler com un “filòleg en el sentit més tradicional del terme i un lingüista teòric en el sentit més modern de l'expressió”. També ha considerat que la seva candidatura era especialment rellevant perquè, amb la seva recent jubilació, Wheeler ha incrementat la seva dedicació a la llengua catalana, i perquè coincideix amb la recent publicació de l'obra Noves aproximacions a la fonologia i la morfologia del català, en què vint-i-nou investigadors de l'àrea lingüística catalana i de l'estranger homenatgen Wheeler.

 

Max Wheeler, nascut a Middlesex el 1946, és catedràtic emèrit en lingüística a la Universitat de Sussex. Es va formar en llengües romàniques a la Universitat d'Oxford, on el 1975 va llegir la seva tesi doctoral, centrada en la fonologia generativa del català. Posteriorment va ser professor de lingüística a la Universitat de Liverpool fins al 1989 i a partir de llavors a la Universitat de Sussex, on va treballar fins que es va jubilar.

 

President de la Societat Anglocatalana entre el 1993 i el 1996, és també membre corresponent de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans des del 1997.

 
 
7)

El valencià és un llenguatge iber, segons una proposició delirant del PP a les Corts

 

Vol aprovar una proposició no de llei de tramitació d'urgència per exigir a la RAE el reconeixement del valencià com a llengua no catalana

 

Vilaweb, 19 de juny del 2013

http://www.vilaweb.cat/noticia/4126642/20130619/valencia-llenguatge-iber-proposicio-delirant-pp-corts.html

 

El Partit Popular continua la seva deriva contra la llengua al País Valencià i ho fa sense cap mena de raó acadèmica. Ara vol aprovar una 'proposició no de llei de tramitació especial d'urgència' que exigeix a la Real Academia Espanyola de la Llengua el reconeixement 'del valencià en la seva categoria de llengua o idioma propi dels valencians', amb una argumentació delirant. Afirma que el valencià és una evolució de l'ibèric que va tenir després aportacions fenícies, gregues i llatines fins a arribar a la forma actual.

 

En una exposició de motius plena de faltes d'ortografia, el PP diu que 'després de desenes de milers d'anys de vida durant la prehistòria, amb la cultura ibèrica en el territori de l'actual Comunitat Valenciana, des del Sènia fins al Segura, els valencians comencem a escriure un dels períodes més brillants de la història d'Espanya'.

 

'En la cultura ibèrica trobem els valencians el germen de la nostra actual, plasmada de manera fefaent en els documents arqueològics que es van descobrint: festes, costums, folklore, economia, religió, societat i llengua.'

 

I hi afegeix: 'La parla dels valencians, que parteix sens dubte de la més profunda prehistòria, s'escriu des del segle VI abans de Crist amb el llenguatge ibèric i, després de les aportacions successives fenícies, gregues i llatines, ha arribat als nostres dies en la forma en què la coneixem.'

 

I encara: 'Actualment, el nostre idioma valencià, després del fecund Segle d'Or de les lletres valencianes, el primer de la península, i després del cultiu posterior durant poc més de sis-cents anys, ha aconseguit una identitat i personalitat pròpies que permeten considerar-la, sens dubte, com a llengua o idioma, de manera que els valencians tenim tot el dret del món de denominar-la i regular-la com considerem convenient, tal com han reconegut i reconeixen els més reputats i independents filòlegs i lingüistes.'

 

I a continuació reclama a la RAE el retorn a la definició que va fer del valencià en ple franquisme, el 1959: 'La Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua, en el seu diccionari de 1959, va definir el valencià com a "llengua parlada en la major part de l'antic Regne de València", segons acord acadèmic de la docta institució.' I denuncia el canvi d'aquesta definició el 1970, un canvi que atribueix a l'acadèmic Rafael Lapesa. Des d'aleshores, la RAE defineix el valencià com a varietat del català.

 

I resol: 'Les Corts insten el Consell a dirigir-se a la RAE, sol·licitant que en virtut dels acords del 1959, i de quant establix el vigent Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, es reconega al valencià la seua categoria de llengua o idioma propi dels valencians que es parla a la major part de la Comunitat Valenciana, i així ho faça constar en la pròxima edició del Diccionari.'
 
 
8)
Butlletí d'Acció Cultural del País Valencià
(dijous 20 de juny del 2013)

 

Podeu llegir-lo en aquesta adreça:

 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací