InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.300 membres]
 
Butlletí número 831 (dimecres 22/05/2013) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
 
 
SUMARI
 
 
1) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
2) IV col·loqui Internacional "La lingüística de Pompeu Fabra"
 
3) Es publiquen les actes del Congrés internacional de Lingüística celebrat a València en 2010
 
4) Comunicat de la Federació Llull sobre l’atac al català del govern aragonès
 
 
6) David Hierro - Així no
 
7) Manuel Cuyàs - La peruana
 
 
9) Xavier Roca - V.O.S.C., per fi
 
10) Josep M. Almarcha - També de TV3
 
11) Presentació cursos i novetats 2013-2014 de l'ESCOLA CATALANA DE DOBLATGE
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 94).
 
 

304. És obvi que el meu català és millorable. Estic decidit a esforçar-me i li asseguro que aprovaré aquesta assignatura pendent. Però també li dic que el futur del català depèn que tots el parlem, millor o pitjor, però el parlem. Així es reforça l’ús social de la llengua. Dit això, crec modestament que la meva trajectòria política respecte al català ha estat inequívoca sempre. He recolzat la creació del domini .cat a internet i he estat el primer ministre que ha parlat en català a la UE.

 

José Montilla

President de la Generalitat de Catalunya (2006-2010)

 
2)
 
IV col·loqui Internacional "La lingüística de Pompeu Fabra"
 
18-20 de novembre de 2013, Tarragona
 
El Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili i l’ERLEU (Equip de Recerca en Llengua, Estructura i Ús de la URV) van organitzar l’any 1998, coincidint amb el 50è aniversari de la mort de Pompeu Fabra, el Col·loqui Internacional “La lingüística de Pompeu Fabra”. Cinc anys més tard, el 2003, una segona edició consolidava l’activitat. La tercera edició, l’any 2008, convertia el col·loqui en una cita obligada per a tots els professionals i estudiosos de la nostra llengua.
 
Amb la intenció de mantenir la periodicitat de les trobades acadèmiques esmentades, el novembre de 2013 se celebrarà el IV Col·loqui Internacional “La lingüística de Pompeu Fabra”. Amb aquesta nova edició reprenem la voluntat d’oferir un fòrum periòdic per a la reflexió profunda i plural sobre els diversos aspectes de l’obra del referent principal en la codificació de la llengua catalana. Com aleshores, volem superar els plantejaments hagiogràfics i revisar des del punt de vista científic i acadèmic la feina de Fabra, les coordenades històriques que la van fer possible i la seva vigència en l’àmbit de la planificació lingüística actual. D’altra banda, volem aprofitar l’ocasió per commemorar el centenari de les Normes Ortogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans.
 
Us convidem, doncs, a participar activament en el IV Col·loqui Internacional “La lingüística de Pompeu Fabra” que tindrà lloc al Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili (Av. Catalunya, 35 – Tarragona). En una propera circular us informarem de les validacions acadèmiques que s’estan tramitant per als inscrits (formació permanent del professorat, crèdits de lliure elecció, etc.)
 
Comitè científic
 
Joan A. Argenter (Universitat Autònoma de Barcelona), Joan Armangué (Universitat de Càller), Albert Branchadell (Universitat Autònoma de Barcelona), Teresa Cabré i Castellví (Universitat Pompeu Fabra), Germà Colón (Universitat de Basilea), Jaume Corbera (Universitat de les Illes Balears), Kálmán Faluba (Universitat ELTE de Budapest), Antoni Ferrando (Universitat de València), Jordi Ginebra (Universitat Rovira i Virgili), Joan Julià-Munné (Universitat de Lleida), Georg Kremnitz (Universitat de Viena), Maria-Rosa Lloret (Universitat de Barcelona), Joan Martí i Castell (Universitat Rovira i Virgili), Josep Martines (Universitat d’Alacant), Josep M. Nadal (Universitat de Girona), Pere Navarro (Universitat Rovira i Virgili), Joan Peytaví (Universitat de Perpinyà), Ramon Pinyol (Universitat de Vic), Miquel Àngel Pradilla (Universitat Rovira i Virgili), Claus Pusch (Universitat Albert-Ludwig de Friburg de Brisgòvia), Vicent Salvador (Universitat Jaume I), Xavier Rull (Universitat Rovira i Virgili).
 
Comitè organitzador
 
Elga Cremades, Maite Domingo, Jordi Ginebra, Roser Llagostera, Emili Llamas, Anna Montserrat, Pere Navarro, Miquel Àngel Pradilla (president), Xavier Rull (secretari), Sílvia Veà.
 
Ponències i taula rodona
 
Per a una teoria de l’estandardització. El cas del francès al Quebec, Jürgen Erfurt (Catedràtic de l’Institut für Romanische Sprachen und Literaturen de la Goethe-Universität
Frankfurt am Main)
 
De tres, una: una mirada històrica sobre l'estandardització del croat i la qüestió serbocroata, Nikola Vuletic (Professor titular de Lingüística Romànica de la Universitat de Zadar)
 
L’ortografia de la llengua catalana entre els segles XX i XXI, Mila Segarra (Professora Titular del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre de la
Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans)
 
Viure Fabra a partir dels cursos orals, Maria Rosa Lloret (Catedràtica del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona)
 
La inseguretat lingüística i el model de llengua de l’ensenyament al País Valencià, Josep Maria Baldaquí (Professor titular del Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant i membre de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana)
 
El valor comunicatiu de la llengua. Un criteri per a la gestió de la variació lingüística en la varietat formal de la llengua catalana, Miquel Àngel Pradilla (Professor titular del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili i membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans)
 
Taula rodona: Les normes ortogràfiques: immobilisme o renovació?
 
Propostes de comunicacions
 
Les persones interessades a presentar una comunicació al IV Col·loqui estan convidades a fer-ho seguint les directrius següents:
 
1. Els resums s’han d’enviar en document adjunt a l’adreça electrònica fabra4@urv.cat abans del 15 de juliol de 2013.
 
2. L’extensió màxima admesa serà de 250 paraules. El document ha d’incloure el nom del comunicant amb l’adreça electrònica i/o el telèfon de contacte i l’adreça postal.
 
Durant el mes de setembre us comunicarem si el Comitè científic ha acceptat la vostra proposta de comunicació. El text definitiu s’haurà d’enviar en document adjunt a l’adreça electrònica fabra4@urv.cat abans del 18 de novembre.
 
Inscripció
 
La quota d’inscripció al Col·loqui és de 50 euros independentment que es presenti o no comunicació. Per als membres de la URV (estudiants i professorat) i els membres de l’APELLC, la quota és de 25 euros. El pagament de la inscripció dóna dret a assistir a les sessions, a rebre la documentació que es distribuirà i a obtenir un certificat d’assistència.
 
En una darrera circular, amb el format definitiu de l’oferta acadèmica del IV Col·loqui, es facilitaran les dades per a fer efectiva la inscripció.
 
Si us és menester contactar amb el comitè organitzador, ho podeu fer a aquesta adreça: fabra4@urv.cat
 
La informació sobre el col·loqui es podrà anar consultant també des del web del Departament de Filologia Catalana de la URV: http://www.urv.cat/dfilcat/
 
3)
 
Es publiquen les actes del Congrés internacional de Lingüística celebrat a València en 2010
 
 
Vídeo de la notícia (VFGP producció pròpia): http://youtu.be/XW2Dg-dk1Bg
 
L’any 2007, València era triada a Innsbruck com a seu del XXVI Congrés Internacional de Lingüística i Filologia Romàniques per a 2010, amb l’encàrrec a la seua Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació d’organitzar la trobada trianual de Romanistes més important del món, al costat de la Société de Linguistique Romane i la col·laboració de les institucions públiques valencianes, encapçalades per la Generalitat Valenciana, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i les universitats d’Alacant, la Politècnica de València i la Universitat Jaume I de Castelló.
 
Així, entre el 6 i l'11 de setembre de 2010 València va acollir més de 1000 congressistes que a més de presentar les innovacions metodològiques i de contingut als col·legues de 48 països, van disfrutar de la gastronomia, la cultura i la geografia valencianes, amb representacions de teatre, música, danses i excursions des de Morella a Oriola-Elx passant per l’Albufera.
 
Hui, després de 2 anys de treball dels comités científics del Congrés i de l’equip editor, han vist la llum les actes del XXVI CILFR, amb més de 6000 pàgines, dividides en 8 volums. L'obra, publicada per la prestigiosa editorial alemanya De Gruyter, conté més de 500 ponències i comunicacions –una part de les quals s’hi van presentar– que es van dictar a l'alma mater universitària dels valencians. Tot un esdeveniment que va ser una "fira de la Romanística", segons el qualifiquen a la Presentació dels volums els dos editors, els professors Emili Casanova i Cesáreo Calvo.
 
Les actes publicades, que situen la filologia valenciana al cor de la Romània i la romanística en la Comunitat Valenciana, contenen els treballs dels més il·lustres romanistes com Chambon, Pfister, Renzi, Glessgen, Trotter, Badia i Margarit, Pasqual, Goebl, Veny i el valencià Germà Colon, i van prologades per la romanista romanesa-americana Maria Manoliu i la professora basco-valenciana Mª Teresa Echenique. A continuació es trobarà una llarga introducció, amb una crònica del Congrés, una panoràmica de la música, de la gastronomia valenciana, un resum de l’exposició interactiva sobre la Comunitat Valenciana, més de 60 pàgines sobre la llengua, la literatura i la societat valencianes; i també una de les aportacions més originals deste congrés, l’Himne al filòleg, que amb la pretensió de convertir-se en himne dels romanistes va escriure el poeta Lluís Alpera i va musicar per a arpa i piano el compositor agullentí Josep Maria Bru, que ha estat traduït a 8 llengües romàniques i que va ser estrenat durant el congrés.
 
Les actes s'han publicat també en format digital de CD Rom com a obsequi de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i la Universitat de València a totes les persones que es van inscriure al 26 Congrés Internacional de Lingüística i Filologia Romànica.
 
Amb la publicació de les actes, dos dels objectius dels organitzadors del Congrés es complixen totalment: fer que els romanistes conegueren la vitalitat i característiques pròpies del valencià i que la societat valenciana recupere l’amor i la passió per salvar i estendre la manera tradicional de parlar dels seus pares i dels seus avantpassats.
 
 Més informació: Vicent F. Garcia Perales (UCH CEU), Ressenya del XXVI CILFR en la revista Estudis Romànics. http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000166/00000042.pdf
 
Descarrega la Introducció de les Actes:

 

4)
 
Comunicat de la Federació Llull sobre l’atac al català del govern aragonès
 
La llei de llengües aprovada a les Corts de l'Aragó, amb els vots del PP i el PAR, constitueix una mostra perfecta del menyspreu i la falta de respecte de les institucions espanyoles envers el català en particular, i totes les llengües cooficials a l’estat espanyol, en general.
 
Inventar una denominació arbitrària i acientífica (LAPAO: Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental) per a una llengua plenament reconeguda per la romanística internacional, i que té càtedres dedicades al seu estudi en múltiples universitat de tot el món, sembla un insult barroer a la intel·ligència, que contribueix a ridiculitzar internacionalment les institucions espanyoles.
 
Pensem, però, que més enllà d’això i de les burles que comprensiblement pot suscitar, es tracta d’una estratègia dissenyada específicament per a esquarterar la llengua i dividir els seus parlants, que forma part de l’intent secular d’exterminar el català. De fet, la llei també preveu la creació d’una Academia Aragonesa de la Lengua que podrà establir unes normes i una gramàtica pròpies per al català parlat a l'Aragó, com si fos una llengua diferent.
 
Des del punt de vista normatiu, l’esmentada llei és contrària a la constitució espanyola (viola l’article 3, en negar l’oficialitat al català i l'aragonès), així com a la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (viola els articles 7, 8 i 10), ratificada pel govern espanyol l’any 2000.
 
És per tot això que la Federació Llull demana la retirada immediata de l’esmentada llei, i es reserva el dret d’exercir les accions legals oportunes, tant en l’àmbit de l’estat espanyol com en el de la comunitat europea, orientades a deixar sense vigor una normativa discriminatòria, absurda i insultant per a tots els catalanoparlants.
 
5)
 
Publicat en LA VEU DEL PAÍS VALENCIÀ dilluns 13 de maig del 2013
 
 
Esperança Costa
 
6)
 
 
 
David Hierro
 
Vivim a la urbanització de Sant Ramon al costat del aqüeducte romà de les Ferreries a Tarragona. L'escola que ens pertany és la del barri annex de Sant Salvador. Dijous a les tres de la tarda hi teníem una reunió per tractar aspectes de curs vinent. El director va començar la reunió dient que seria millor fer-la en espanyol (70% immigració magribina, 29% d'arreu i nosaltres) i hi havia fins i tot un traductor de l'àrab. No n'hi havia cap de l'àrab al català? On són els meus drets? Diu la meva dóna que quan van venir ells l'any 1985 de l'Aragó es feien les reunions en català i, si hi havia algú que no ho entenia, anava l'endemà i li ho aclarien. Estic molt trist i decebut, anem enrere. Jo m'he aixecat i he marxat. Espero que trobin plaça per al meu fill en una altra escola, amb el trasbals que això ens comportarà. Volem viure la cultura del nostre país i aquí no és possible.
 
 
7)
 
Publicat a
 
 
 
Manuel Cuyàs
 
Es diu Lourdes Encina Manrique, és peruana, viu a Lima, té quaranta anys i parla un català perfecte. No dic que el parla com vostè i com jo perquè el parla millor. Aquests dies corre per aquí. Fa set anys, uns turistes catalans que va acollir a casa seva la van informar de l'idioma que desconeixia. Va buscar per Lima i va trobar el senyor Eduard Carbonell, un jubilat que el 1957 havia sortit de Canet de Mar, al Maresme, per muntar un negociet al Perú amb un amic. Ell, sense coneixements pedagògics però amb extensa cultura, li va ensenyar el català. El primer dia, les vocals obertes i tancades la van espantar, però va seguir endavant. Llegia l'Avui, llegia llibres i revistes i mirava molt TV3 per satèl·lit. Ara ho fa per internet. Em parla de l'Espartac Peran, d'en Xavi Coral i d'en Xavier Bosch com si fossin amics de tota la vida i comenta sèries actuals i d'altres de més antigues que jo ni recordo. En dos anys no hi havia text català, antic o modern, que se li resistís i llegia la traducció d'Antígona de Carles Riba com qui fulleja el diari. Entenia el senyor Carbonell i TV3 però no es decidia a articular paraules. El mestre Carbonell, com ella li diu, va haver de manifestar un cop de geni i el verb es va fer carn. No parla un català esquemàtic i d'anar tirant. Aquesta dona domina els pronoms, entén i ella mateixa usa les dites, frases fetes i segones intencions més recargolades, i de tant en tant se li escapa un hom perquè ja hem dit que s'ha nodrit de llibres. És un català que ha passat per corrector. Ho sap tot. Sap com són els de Lleida, sap el vent de l'Empordà, sap la importància de Poblet i coneix totes les nostres manies i inquietuds.

És la segona vegada que ve a Catalunya. L'altre dia va anar a veure Jordi Pujol –li diu “el president” com si no n'hi hagués d'altre ni a Lima ni enlloc– i s'hi va estar una hora. Després es va fer trobadissa amb Artur Mas dalt de Montserrat, on havia pujat el dia de la patrona. A través d'internet ha fet amics catalans que se la disputen per tenir-la a casa i acompanyar-la.

Ara, com que es diu Lourdes, està interessada per Occitània i per l'occità. És poc probable que la decandida Occitània ens la prengui, però, per si de cas, jo del president, del “president” que sigui, la nomenaria ara mateix ambaixadora al Perú i ambaixadora on fos.

 

8)
 
Publicat en VilaWeb dimarts 14 de maig del 2013

Bauzá no pot entendre que es defensi un estàndard català

Diu que hi hagi gent que troba incorrecte d'usar 'les nostres expressions i paraules centenàries' · Considera que per a alguns és 'més important d'emprar les expressions pròpies de Catalunya'

El president del govern, José Ramón Bauzá, ha dit que no podia entendre que a les Balears algú defensàs l'ús d'una modalitat estandarditzada del català, en lloc de 'les nostres expressions i les nostres varietats', que són les que feien servir 'els nostres avis i besavis'.

En una entrevista al programa 'Herrera en la Onda', d'Onda Cero, recollida per Europa Press, Bauzá ha dit que era de sentit comú que cada illa pogués usar les modalitats lingüístiques peculiars. Ha lamentat que hi hagués gent que no trobàs correcte d'utilitzar 'les nostres expressions i paraules centenàries', perquè creien que era 'més important d'emprar les expressions pròpies de Catalunya'.

D'una altra banda, sobre els llibres de text, ha subratllat que el govern no feia res més sinó aplicar l'Estatut d'Autonomia de les Balears, que defensa les varietats lingüístiques de cada illa, per tal que els pares poguessin educar els fills en les expressions que van utilitzar a les illes les generacions anteriors.

'Estic d'acord amb allò que diu la Constitució i l'Estatut, que defineix clarament que tenim unes modalitats que cal protegir.' I encara ha volgut remarcar que no tenia cap inconvenient que es fessin servir expressions generals, però ha demanat: 'Qui pot qüestionar que les nostres modalitats no puguin ser ensenyades i defensades?'

D'una altra banda, ha dit s'havia complit el compromís electoral que els pares poguessin escollir, 'per primera vegada en la història', la primera llengua en què volien que fossin educats els seus fills a l'escola.

A més, ha recordat que el govern havia aprovat un 'Tractament Integral de Llengües', mitjançant el qual es pretén que els nins tenguin la 'màxima formació possible'. Així doncs, assegura que, gràcies al trilingüisme, els infants sabran parlar perfectament català, espanyol i l'anglès.

'Contra això, que consider de sentit comú, hem tengut una part dels qui més surten amb pancartes i els qui sempre diuen no de tot, com l'oposició.' I encara ha afegit que no entenia com hi havia pares que no volguessin que els seus fills tenguessin 'la millor formació possible'.

 
 
9)
 
Publicat a
 
 
Xavier Roca
 
Divendres, dia 17 de maig. Aquesta és la data en què, després d'un parell d'ajornaments provocats per problemes tècnics i burocràtics, reobriran les seves portes els cinemes Boliche de Barcelona. I ho faran amb una característica que no hauria de ser insòlita però que ho és: la seva singularitat serà que projectaran les pel·lícules en versió original subtitulades en català.

Darrere el projecte hi ha Rafael Dalmau –empresari dels cinemes Maldà– i Alfons Mas, que impulsen aquesta iniciativa pel seu compte, sense tenir ajuts oficials i assumint el cost dels subtítols. Segons Rafael Dalmau, “la diferència de preu entre doblar i subtitular és abismal, i amb la tecnologia digital és tan senzill com anar a comprar el pa. Si no s'ha fet és perquè els empresaris no ho han demanat i als distribuïdors no els interessa; l'any passat només es van estrenar dues pel·lícules amb subtítols en català, i és una vergonya. Nosaltres tenim una visió de les coses una mica romàntica, volem que la gent vingui al cinema i s'oblidin de la televisió i d'internet. Aquí tothom entén el català però no hi ha hagut el costum de subtitular en català, i ja és hora de canviar això, tot i que ja sabem que no serà fàcil”.

Cinema de qualitat

La programació dels cinemes Boliche combinarà al cinema d'autor amb cinema més comercial i de qualitat; els mesos vinents “serviran per anar trobant la línia que ens defineixi. Estem trobant bona disposició per part de distribuïdores petites, que veuen com les seves pel·lícules s'estrenen malament per les imposicions de les majors, que decideixen amb molta antelació les dates de les seves pel·lícules i amb quantes còpies s'estrenen”. Segons Dalmau, “nosaltres no ens casarem amb cap multinacional; si ho féssim, no tindríem problemes per programar les sales però seríem un cinema anodí, sense personalitat”. L'empresari hi afegeix que “les multinacionals no saben què és el català. Accepten que subtitulem les seves pel·lícules i les projectem perquè el Boliche està ben situat, no hi ha competència a prop i abans de tancar l'últim cop funcionava bé”. Les pel·lícules que programaran els Boliche en la seva primera setmana de funcionament i en les seves 4 sales seran Iron Man 3, Tango libre, Indignados i una quarta encara per confirmar.

Al marge de la línia de programació estable, els Boliche també volen ser un local obert a diverses activitats culturals: realització de festivals cinematogràfics, amb plataformes de documentals o curtmetratges –sempre amb subtítols en català–, presentacions de pel·lícules, conferències i col·loquis entre el públic i els cineastes, projeccions per a universitaris i sessions matinals pedagògiques organitzades juntament amb el col·lectiu Drac Màgic, vinculat amb el món educatiu.

En la presentació dels nous cinemes Boliche a la premsa, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va parlar de la nova iniciativa com a exemple que “aquest és un país de creadors però també d'emprenedors”. Per Mascarell, “la confiança en el català no s'hauria d'agrair, però el cert és que mentre en altres manifestacions culturals la presència del català és del 35 o 40 %, en el cinema ho és del 5 %, per tant s'ha de donar les gràcies a aquesta iniciativa”.

Ubicat a l'antiga casa Coll Portabella –a l'avinguda Diagonal, 508–, el Boliche disposa de quatre sales de 220, 105, 74 i 65 butaques, respectivament, ara remodelades. Construïda el 1914, la casa Coll Portabella va veure els seus baixos reformats el 1953 per tal d'instal·lar-hi la Bolera Boliche, que en la dècada següent esdevindria un espai d'oci que va tancar les seves portes el 1993. El 1998 va obrir el cine bar Boliche, amb una dècada de vida.

 

10)
 
Josep M. Almarcha
 
 
Voldria aclarir al senyor Josep Vila, en referència a la seva carta del dia 8, que, si és clara la intenció de les marques que cita d'anunciar-se només en castellà a TV3, també ho és la de la mateixa emissora que ho permet.
 
Miri, quan TV3 va començar a emetre, exactament el 16 de gener del 1984, qualsevol marca que es volgués anunciar ho havia de fer emprant només, només, el català que, a la vegada, s'havia de revisar per la secció lingüística de la mateixa emissora amb l'objectiu de preservar la correcta utilització de la llengua. I així es feia, i hi havia bufetades per poder-se anunciar, tant les petites marques com les més grans. I això, l'any 1984!, quan encara es podien respirar aires de dictadura passada.
 
Ara, és evident que la recepció i emissió de publicitat per TV3 és molt més laxa i l'ús de la llengua ja no és l'objectiu principal de l'emissora. I no vull pensar que sigui per motius econòmics, sinó per aquest complex inexplicable que tenim els catalans de no semblar que volem imposar la nostra llengua a casa nostra.
 
Insisteixo, l'any 1984 a TV3 només s'anunciava en català, sense complexos, i avui, sense que es noti, cada vegada hi ha més anuncis en castellà. Per culpa dels anunciants...? Sí, però també per culpa de TV3.
 
 
11)
 
Presentació cursos i novetats 2013-2014

 
ESCOLA CATALANA DE DOBLATGE, SL

Presentem els cursos regulars relacionats amb el doblatge i a més el curs de locució publicitària, el de radiofórmula en català i altres novetats.

Dilluns 27 de maig a les 19 h
Lloc: Escola Catalana de Doblatge, SL - carrer Plató 20 - 08006 Barcelona

Si hi voleu assistir, envieu un missatge a info@ecad.cat o truqueu al 93 445 71 95 o al 606 15 03 95.

Font: Escola Catalana de Doblatge, SL
www.ecad.cat
 
Aforament limitat

 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací