És la segona vegada que ve a Catalunya. L'altre dia va anar a veure Jordi Pujol –li diu “el president” com si no n'hi hagués d'altre ni a Lima ni enlloc– i s'hi va estar una hora. Després es va fer trobadissa amb Artur Mas dalt de Montserrat, on havia pujat el dia de la patrona. A través d'internet ha fet amics catalans que se la disputen per tenir-la a casa i acompanyar-la.

Ara, com que es diu Lourdes, està interessada per Occitània i per l'occità. És poc probable que la decandida Occitània ens la prengui, però, per si de cas, jo del president, del “president” que sigui, la nomenaria ara mateix ambaixadora al Perú i ambaixadora on fos.

Darrere el projecte hi ha Rafael Dalmau –empresari dels cinemes Maldà– i Alfons Mas, que impulsen aquesta iniciativa pel seu compte, sense tenir ajuts oficials i assumint el cost dels subtítols. Segons Rafael Dalmau, “la diferència de preu entre doblar i subtitular és abismal, i amb la tecnologia digital és tan senzill com anar a comprar el pa. Si no s'ha fet és perquè els empresaris no ho han demanat i als distribuïdors no els interessa; l'any passat només es van estrenar dues pel·lícules amb subtítols en català, i és una vergonya. Nosaltres tenim una visió de les coses una mica romàntica, volem que la gent vingui al cinema i s'oblidin de la televisió i d'internet. Aquí tothom entén el català però no hi ha hagut el costum de subtitular en català, i ja és hora de canviar això, tot i que ja sabem que no serà fàcil”.

Cinema de qualitat

La programació dels cinemes Boliche combinarà al cinema d'autor amb cinema més comercial i de qualitat; els mesos vinents “serviran per anar trobant la línia que ens defineixi. Estem trobant bona disposició per part de distribuïdores petites, que veuen com les seves pel·lícules s'estrenen malament per les imposicions de les majors, que decideixen amb molta antelació les dates de les seves pel·lícules i amb quantes còpies s'estrenen”. Segons Dalmau, “nosaltres no ens casarem amb cap multinacional; si ho féssim, no tindríem problemes per programar les sales però seríem un cinema anodí, sense personalitat”. L'empresari hi afegeix que “les multinacionals no saben què és el català. Accepten que subtitulem les seves pel·lícules i les projectem perquè el Boliche està ben situat, no hi ha competència a prop i abans de tancar l'últim cop funcionava bé”. Les pel·lícules que programaran els Boliche en la seva primera setmana de funcionament i en les seves 4 sales seran Iron Man 3, Tango libre, Indignados i una quarta encara per confirmar.

Al marge de la línia de programació estable, els Boliche també volen ser un local obert a diverses activitats culturals: realització de festivals cinematogràfics, amb plataformes de documentals o curtmetratges –sempre amb subtítols en català–, presentacions de pel·lícules, conferències i col·loquis entre el públic i els cineastes, projeccions per a universitaris i sessions matinals pedagògiques organitzades juntament amb el col·lectiu Drac Màgic, vinculat amb el món educatiu.

En la presentació dels nous cinemes Boliche a la premsa, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va parlar de la nova iniciativa com a exemple que “aquest és un país de creadors però també d'emprenedors”. Per Mascarell, “la confiança en el català no s'hauria d'agrair, però el cert és que mentre en altres manifestacions culturals la presència del català és del 35 o 40 %, en el cinema ho és del 5 %, per tant s'ha de donar les gràcies a aquesta iniciativa”.

Ubicat a l'antiga casa Coll Portabella –a l'avinguda Diagonal, 508–, el Boliche disposa de quatre sales de 220, 105, 74 i 65 butaques, respectivament, ara remodelades. Construïda el 1914, la casa Coll Portabella va veure els seus baixos reformats el 1953 per tal d'instal·lar-hi la Bolera Boliche, que en la dècada següent esdevindria un espai d'oci que va tancar les seves portes el 1993. El 1998 va obrir el cine bar Boliche, amb una dècada de vida.