InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.300 membres]
 
Butlletí número 824 (dijous 09/05/2013) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
 
 
SUMARI
 
1) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
2) Manuel Cuyàs - Més rogers
 
3) J. Leonardo Giménez - Derramar i derramador
 
4) Màrius Serra - Abarnegar?
 
5) Núria Puyuelo - Salvem-los entre tots
 
6) Albert Rossich - El nom de les lletres
 
7) Xevi Xirgo - Indiferència
 
8) Antoni Vilanova Casals - Cafè, sol?, no, acompanyat!
 
 
10) Jornada sobre la terminologia en el món educatiu (didàctica, recursos, estratègies)
 
11) Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 91).
 
 

297. Vaig decidir aprendre català quan vaig entendre que el català no era només una llengua; significava un sentiment de pertànyer a una terra, una cultura i una manera de ser.

 

Justo Molinero

Locutor de ràdio i empresari

 

 

2)
 
Publicat a
 
 
Manuel Cuyàs
 
Arran del meu article de l'altre dia sobre els molls i els rogers, jo, que sóc de Mataró i en dic rogers, i el meu amic Manuel Foraster, que és de Sabadell i en diu molls, ens vam entaular al Gelida de Barcelona, on anem sempre, i ens en vam fer servir. Deia Julieta que si la rosa no es digués rosa faria la mateixa olor. No n'estic segur perquè crec que el nom fa la cosa, però en aquest cas els dos Manuels vam compartir sabor deglutint el mateix peix de nom diferent.

Abans de sortir de casa havia trobat a la bústia un avís de Correus perquè passés a recollir un certificat. El remitent era en Joaquim M. Puyal. Què devia voler? Havent dinat vaig anar a buscar el sobre. Mira quines coses. En Puyal, que a més del gran periodista que tothom coneix és filòleg i membre de l'Institut d'Estudis Catalans, m'enviava un treball de Joan Veny on el “nostre il·lustríssim lingüista” –paraules de Puyal– escateix l'origen del nom roger. Per Veny, l'hem de localitzar en l'occità roget. Francesc de B. Moll s'hi havia acostat fent-lo deutor del francès rouget, però Veny, que retreu a Moll un sistemàtic oblit de l'origen occità de molts mots catalans, afirma que el rouget francès també deriva de roget, nom que evoca el color rosat del peix. ¿Com en català va passar de roget a roger? ¿D'on surt aquesta r final? Com que els pescadors distingien entre el roget de roca i el roget de fang, el contacte entre la t final de roget i la d de la preposició els va fer entendre que parlaven de rogé. L'ortografia i el diminutiu, rogeret –els rogers tendeixen a la miniaturització–, van acabar fixant la r. Veny acompanya l'estudi amb un mapa que delimita la Catalunya que diu roger, la del nord, la Vella, i la que diu moll, la del sud, la Nova. Llàstima, Joaquim Maria, que rebés la teva amable i il·lustrativa carta a la tarda. T'hauria pogut avisar perquè t'afegissis al dinar filològic.

Explica Veny que quan Josep M. de Casacuberta Roger i Francesc de B. Moll es reunien a la Secció Filològica de l'Institut, els dos homes deien que estaven units per uns cognoms que, sent diferents, corresponien a la mateixa espècie ictiològica. Veny ho nega: Roger és en aquest cas un patronímic masculí germànic i moll, com el mateix Moll diu al seu diccionari, una “persona fluixa, feble de caràcter”. No sé si Veny dispara amb arpó.

 
3)
 
Article publicat en el Levante-EMV divendres 26 d'abril del 2013
 
Derramar i derramador
 
J. Leonardo Giménez
 
Un amic em preguntà, fa uns quants mesos, si la paraula “derramador” era normativa i si la podia usar en un treball sobre el sistema tradicional de regs valencià, i sobre les séquies en particular. Després de consultar la majoria de diccionaris de referència, li vaig contestar que no la veia registrada en cap recull dels que s'entendrien com a referents normatius, però que jo sí que la usaria perquè és d'ús antic i general entre els regants d'àmplies zones valencianes, i sobretot de la Ribera. Un derramador és un ‘sistema de desaigüe o buidatge d'una séquia, bassa o embassament compost per un sequiol que recull l'aigua, que rep a través d'una obertura, amb comporta o paleta de tancament de la séquia o embassament'.
 
La definició de “derramador” pot variar d'uns pobles a altres, però la seua finalitat és buidar al més ràpidament possible el canal o embassament, ja siga perquè s'haja embossat o embarrerat, o perquè s'haja embrutat o sobre aigua. És un terme molt nostrat que s'aplica a eixe dispositiu hidràulic concret, però que ha tingut l'anatema de castellanisme per la seua identitat morfològica i fonètica amb l'equivalent etimològic castellà. Però el nostre “derramador” de les séquies i canals és substantiu i té el significat esmentat, diferent del castellà, adjectiu: “que derrama”. La identitat de forma i de pronúncia també ocorre en verbs com “acostar”, “colgar” o “llevar”, de sentits ben dispars en valencià i en castellà i no per això titlem els nostres significats de castellanismes rebutjables.
I igual de condemnat per les instàncies lingüisticocanòniques s'ha vist el verb d'on deriva el nostrat derramador, és a dir, el verb “derramar”. Per a la normativa de referència, excomunicadora en tants casos valencians i perifèrics en general, eixe verb sols té el significat de ‘repartir (una contribució, una despesa eventual, etc.), entre diferents persones', que sí, naturalment, però “derramar” també té el significat, en la nostra llengua, de ‘escampar o donar eixida (a allò que està comprimit, especialment un líquid)'. Així ho arreplegà Francesc Ferrer Pastor, sempre poant en la realitat de la nostrada parla, com ho fa el DCVB i el de la RACV. I ho escrivia Ausiàs March, que com sabem no era ningun sainetista del s. XIX, ni un secessionista avant la lettre. Esperem que l'AVL desanatematitze tan valencianes paraules.
 
4)
 
Publicat en el suplement de cultura del diari EL PUNT AVUI divendres 3 de maig del 2013
 
 
Motacions
 

Abarnegar?

 
per Màrius Serra
 
A Santa Coloma de Queralt trobo viu un sinònim d'escarnir i de difamar: abarnegar. Si algú t'abarnega és que t'assenyala amb el dit per deixar-te com un drap brut. Un colomí m'assegura que d'això que tothom en diu escrache ell en diria abarnegar. Als diccionaris generals hi figura l'adjectiu abarnegat, però sense el salt de l'aspecte físic al moral. El DIEC en recull dues accepcions: 1) De baixa qualitat i 2) Mancat de mitjans, cura o distinció. El GDLC hi coincideix, tot afegint a la segona un sol mot: deixat. Els exemples són idèntics als dos diccionaris: 1) És un espectacle abarnegat i 2) En Pau va molt abarnegat. Pel que fa a l'origen etimològic, el GDLC el fa derivar del verb abarganyar, que vol dir malmetre. D'abarganyat, doncs, hauríem passat a abarnegat. No costa albirar-hi una certa contaminació del verb negar. Però a Santa Coloma de Queralt van més enllà i arriben al menyspreu inherent a l'escarni, tal com sí que recull l'Alcover-Moll en tercera accepció: “malfamar, parlar malament de qualcú, despreciar”. L'àvia Paula, que era de Vilanova i la Geltrú, ho deia per referir-se a coses de mala qualitat o persones en les quals no podies confiar. Jo de nen sempre havia entès barnagat i ho associava, vés a saber per què, a la qualitat de vida que ella havia trobat a Barcelona, a la qual llavors tot just començaven a anomenar Barna.
 
 
5)
 
Publicat en el suplement de cultura del diari EL PUNT AVUI divendres 26 d'abril del 2013
 

Salvem-los entre tots

Núria Puyuelo
 
“Quins mots salvaria?” Amb aquesta pregunta dimarts, diada de Sant Jordi, el diari preguntava a setanta personalitats quina paraula salvarien de la nostra llengua. En compartiria moltes, com ara clepsa, eixavuiro, llepacrestes, badar, tastar, rerevera, tarannà… però ara m'agradaria destacar la que proposava el magistrat Santiago Vidal: ensems, un d'aquells adverbis que han caigut en desús i que gairebé podem considerar un arcaisme. Ensems significa juntament, alhora (“Li va regalar el llibre i la rosa ensems”) i és incorrecte quan va acompanyat de preposició, és a dir, la locució *a l'ensems l'hem d'evitar.

Així com ensems, hi ha altres adverbis de manera que han quedat obsolets o bé restringits al llenguatge literari o culte. Seria el cas de debades (en va, “és debades que insisteixis, no ho reconeixerà”); de tomballons (tomballant), a balquena (en abundància), a gratcient (intencionadament, “m'ho ha fet a gratcient”), de gairell (de costat), en doina (fora de lloc, “en arribar, ho va trobar tot en doina”), a la gatzoneta (el famós en cuclillas castellà), d'ara endavant o en endavant (i no *d'ara en endavant

Altres adverbis o locucions, més enllà dels de manera, serien adés (que indica un temps passat o futur molt pròxim al present, per exemple, “adés l'hem vist”), adesiara (sinònim de la locució de tant en tant), àdhuc (fins i tot), de bell antuvi (o d'antuvi, d'entrada), tostemps (sempre), nogensmenys (no obstant això), antany (antigament), aital (tal), baldament (encara que), entre molts altres.

La majoria d'aquests adjectius els podem considerar arcaics i tenen un ús molt restringit. Per tant, convé substituir-los per d'altres si el que cerquem és una comunicació planera i propera.
 
Sabíeu que…
Quan hi ha dos o més adverbis acabats en -ment és preferible repetir l'adverbi amb el sufix, però si es vol suprimir la terminació, s'eliminarà el sufix del segon adverbi i dels successius. Per exemple, direm “parla clarament i pausadament” o bé “parla clarament i pausada”, però no farem servir la construcció “parla clara i pausadament”.
 
 
6)
 
http://www3.udg.edu/ilcc/Eiximenis/html_eiximenis/rossich_nom_lletres.htm
 
 
Albert Rossich
 
7)
 
Publicat a
 
 
 
Xevi Xirgo
 
Aquest diari publicava dijous un reportatge de l'Alba Losada en què s'explicava que la forma pròpia de dir les hores en català està cada cop més en desús en favor de la traducció castellana. Vaja, que en lloc de dir que són dos quarts de quatre s'està imposant la fórmula de dir que són les tres i mitja. Jo ho trobo horrorós. A banda que a mi em sembla magnífica la diferència de fons que hi ha entre una i altra expressió (fixeu-vos que els catalans mirem sempre endavant, sempre apuntem cap a l'hora que vindrà –dos quarts de quatre, tres quarts de quatre–, mentre que els castellans solen mirar enrere i arrosseguen l'hora ja passada –las tres y cuarto, las tres y media–), el que més em preocupa d'aquest fenomen és la indiferència que ens provoca. Ho trobem normal. Ens demanen per quedar a les quatre i mitja o a les cinc menys quart i ho traduïm sense protestar. A mi se'm regira l'estómac cada cop que sento les retransmissions esportives en alguna ràdio (els “hi ha que tenir que fer”, els “lu que passa és que”...), i se'm regira, sobretot, cada cop que m'instal·lo en un bar i demano un tallat o, a vegades, fins i tot només un cafè, i no m'entenen. Com pot ser que algú que serveixi en un bar no sàpiga que un cortado és un tallat i que un cafè no és un solo sinó un cafè. Jo els insisteixo i, si convé, faig mímica. Però és una batalla perduda, en sóc conscient. Cada cop trobo més companys, amics i saludats que al primer “¿Cómo?” del cambrer, el taxista o el dependent de la botiga de torn es passen al castellà. I hi ha qui fins i tot ja ho demana directament en castellà perquè, em diuen, així en fas més via. Som així, nosaltres.
 
8)
 
Publicat a
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/23-lectorescriu/641243-cafe-sol-no-acompanyat.html
 
 
Antoni Vilanova Casals
 
Difereixo de la opinió de Xevi Xirgo en el seu article “Indiferència” de diumenge passat. És una batalla dura, però en cap cas perduda, malgrat que cada vegada sigui més freqüent que, quan demanes un cafè, la pregunta del cambrer sigui: “Sol?” La meva resposta és el somriure i el cinisme pedagògic: “No, amb tassa, cullereta i sucre i acompanyat per la meva parella, si no és que vol que me'n vagi a un altre taula a prendre-me'l sol.” L'actitud del cambrer en primera instància és de desconcert i després d'autoridícul, quan ha entès la resposta. El comentari que els faig és que a Catalunya tota la vida un cafè ha estat un cafè i que, si el volem amb llet o tallat, ho especifiquem. I us puc assegurar que ho entenen perfectament. Així ens ho van ensenyar els nostres avis i pares i així ho volem mantenir. A altres zones de la pell de brau –mira que en són, de complicats i egoistes–, els agrada prendre el cafè sols. Apliquem la pedagogia i el sentit comú i lluitem per mantenir els nostres costums, amb respecte però amb fermesa.
 
9)
 
Publicat en indirecte.cat divendres 26 d'abril del 2013
http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/10025/o-esta-tocat-del-boll-del-bolet-o-li-falta-una-brusca
 
O està tocat del boll, del bolet o li falta una brusca
 
Joan Lladonet
 
Una persona pot presidir una organització qualsevol i defensar el que li vingui de gust: que la mare de Déu nom Joana, que la terra és quadrada, que el Sol dóna voltes a la terra, que els aucells neden, que els peixos viuen dins la garriga, que el català no és la llengua dels mallorquins, que quan s'ensenya una llengua s'ha d'ensenyar en modalitat, etc. Que ho defensi, que exposi els seus arguments (si en té), que assisteixi als simposis lingüístics, als congressos, a les reunions científiques de lingüistes mundials, i allà demostri les seves afirmacions és correcte, però el que no pot ser és insultar col·lectius, professionals i persones que defensen sempre les seves conviccions a partir d'argumentaris científics avalats per totes les universitats del món.

Per tant, si aquesta persona es dedica a insultar, segons la informació de Diari de Balears, del 24 d'abril, serà que està tocat del boll, tocat del bolet o és que li falta una o unes quantes brusques (expressions ben mallorquines i que vaig aprendre de ben menut fa més de cinquanta anys). A partir d'ara intentaré demostrar les asseveracions anteriors a partir de les afirmacions del president del Círculo Balear, Jorge Campos, segons el diari esmentat.

Jorge Campos va exigir al president de l'Institut d'Estudis Baleàrics la liquidació immediata del que anomenà “català estàndard ortopèdic”. Quina aberració se li va ocórrer? A qui li interessa escoltar aitals bajanades? A qualsevol escola del món s'ensenya la llengua estàndard del país. Això qualsevol persona alfabetitzada dels cinc continents ho té ben clar. Li puc afirmar que l'adjectiu “ortopèdic” ha estat com una il·luminació. No sabia quina qualificació havia de posar al “baléà” i m'ha semblat completament ajustada: necessita aparells ortopèdics per caminar. Els estàndards caminen sols.

Aquesta persona s'atreveix a dir que el professorat de les Illes Balears empra tàctiques mafioses en contra de la llengua balear, és a dir, l'acusa de ser mafiós, perquè només els que ho són utilitzen aquestes tàctiques. En primer lloc se li ha de dir que el professorat sempre ha ensenyat en balear, en la llengua del seu poble o ciutat, que és el que científicament es coneix com a dialecte, dialecte balear. Millor dit, cada professor o professora ha utilitzat el seu idiolecte, format dins l'inquer, el pobler, el manacorí, el campaner, el felanitxer, el binissalemer, el solleric, el pollencí, l'artanenc, etc. I com és natural ha utilitzat llibres escrits en català estàndard, manta vegades adaptats a l'estàndard balear. No hi ha hagut mai cap problema a no ser ocasionat per alguna persona que volia eliminar la llengua del poble de les Illes o tenia algun problema a les vísceres o al cervell. L'adjectiu mafiós se'l pot aplicar a ell. Deixi en pau el professorat que fa més de trenta anys que demostra la seva professionalitat ensenyant en la seva llengua, la llengua pròpia, la llengua catalana, amb molt d'orgull. Li ho escriu una persona que ha fet aquesta labor durant trenta anys i que no va anar quasi mai a classe de català i va ensenyar la llengua que havia après durant la primera meitat del segle XX a Mallorca.

Afirma que el professorat usa el català com a instrument polític en la creació dels Països Catalans. El professorat no usa cap instrument polític. Els Països Catalans existeixen, i si vol els pot anomenar Catalunya, si li agrada més. Més de 150 llinatges de les Illes Balears són topònims del Principat, cosa que demostra que varen ser els nostres avantpassats. Som descendents de catalans i si no renegam de la nostra nissaga, som catalans, molt abans que espanyols. Si vol, es pot transcriure la llista de llinatges que proven qui varen ser els nostres avantpassats. També està ben estudiada la llengua que va arribar aquí, amb els repobladors, durant el segles XIII i XIV i la seva evolució, fins arribar als nostres dies. La gramàtica de la llengua mallorquina i els molts diccionaris mallorquí- castellà i castellà-mallorquí del segle XIX i del segle XX es varen preparar i editar per ensenyar el castellà a la gent que vivia a les Illes.

Podria continuar explicant el verí que destil·la i les acusacions falses que fa contra l'STEI Intersindical, per la defensa aferrissada que fa de la llengua i del territori, que és l'àmbit de la seva actuació. Aquest sindicat, i altres, no fa més que defensar el que li correspon davant atacs de gonelles o ara del Círculo Balear, que volen destruir la nostra identitat, els nostres trets personals i els nostres orígens, però no els ho permetrem.
 
10)
 
Jornada sobre la terminologia en el món educatiu (didàctica, recursos, estratègies)
 
Divendres 10 i dissabte 11 de maig al Col·legi de Llicenciats (Rambla de Catalunya, pral., 08007 Barcelona)

Aquestes jornades volen ser un espai de reflexió i d'intercanvi per debatre temes com ara la selecció i la transmissió de la terminologia a l'aula, la terminologia com a eina de construcció dels conceptes de les diferents matèries i nivells, i els criteris que es poden aplicar per gestionar l'allau d'interferències del castellà i de neologismes de l'anglès.

Preu: Col·legiats, 25 euros; no col·legiats, 30 euros

Programa

Divendres 10 (16-21 h)

16.00 – 16.30: Recepció i recollida de la documentació

16.30 – 16.40: Acte de benvinguda

16.40 – 17.40: Conferència inaugural

La difícil recerca de la paraula justa'
Mercè Izquierdo, Departament de Didàctica de la Matemàtica i de les Ciències Experimentals, UAB

17.40 – 17.50: Torn de preguntes

17.50 – 18.50: Comunicacions

18.50 – 19.00: Torn de preguntes

19.00 – 19.30: Pausa

19.30 – 21.00: Taula rodona:

La terminologia dins i fora de l'aula: on i en quin estat la trobem?

Participants: Xaviar Fargas, representant del Termcat; Jaume Ríos, director de l'Editorial Teide, i Aureli Caamaño, membre de la Junta de Govern del CDL
Moderador: Lluís Payrató, catedràtic de lingüística aplicada a la UB

Dissabte 11 (9-14 h)

9.30 – 10.50: Tallers simultanis

Rosa Estopà: Juguem a definir la Ciència: recursos per treballar el lèxic especialitzat a l'escola
Eva Cabrera, planificadora lingüística al Departament d'Ensenyament: Recursos terminològics, tant en paper com a internet, sobre les àrees relacionades amb la llengua i les humanitats

10.50 – 11.50: Conferència

Didàctica del vocabulari general i del vocabulari d'especialitat
Joan Mallart:

11.50 –12: Torn de preguntes

12 – 12.20: Pausa

12.20 – 13.50: Tallers simultanis

Rosa Estopà: Juguem a definir la Ciència: recursos per treballar el lèxic especialitzat a l'escola
Eva Cabrera, planificadora lingüística al Departament d'Ensenyament: Recursos terminològics, tant en paper com a internet, sobre les àrees relacionades amb la llengua i les humanitats

13.50 – 14.00: Cloenda

M. Dolors Martí, secretària general del Col·legi,



 
 
11)
Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
Sumari
 
1) Eugeni S. Reig - fer-se'n un fart
 
2) Eugeni S. Reig - fer-s'ho tot herba
 
3) Antoni Llull Martí - Bones i males paraules
 
4) Pere Ortís - Netegem i enriquim la llengua catalana (Mots escapçats)
 
5) Albert Pla Nualart - Envits i embats
 
6) Pere Ortís - “Algo”, “cariño” i “vale”
 
7) Francesc Jover - El folklorista Martí i Gadea
 
8) Salvador Pardo - Préstecs i manlleus
 
 
Si voleu rebre cada divendres el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana heu de manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d'enviar a l'adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l'adreça electrònica on voleu rebre'l.
 
El preu de la subscripció al butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana corresponent a l'any 2013 és de 25 euros.
 
Els nous subscriptors podreu llegir en la web tots els butlletins d'InfoMigjorn i d'InfoMigjorn Cap de Setmana que s'han publicat fins ara.
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací