InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.300 membres]
 
Butlletí número 823 (dimecres 08/05/2013) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
 
 
SUMARI
 
 
1) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
2) Alta en InfoMigjorn
 
3) Èxit de la campanya de micromecenatge del Correllengua 2013
 
4) L'AVL presenta els Pobles del Mural d'Estelles a Dénia i Sagunt
 
 
 
 
 
9) Guido Sari parla sobre l'Alguer a Girona
 
10) Cinema en valencià al maig
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 92).
 

296. …Aquí hi ha totes les possibilitats per aprendre el que no saps (en especial referència a la llengua). Només has de tenir voluntat… Un lloc on hi ha l'equilibri entre voluntat i possibilitat és un paradís veritable.

 

Olesksandra Miya

Immigrant ucraïnesa

 
2)
 
 
Podeu donar d'alta en InfoMigjorn les adreces que considereu oportunes ací
 
3)
 
CAL (Coordinadora d'Associacions per la Llengua catalana)
 
Barcelona, 29 d'abril de 2013

 
Èxit de la campanya de micromecenatge del Correllengua 2013

Gràcies a les aportacions rebudes, la CAL podrà millorar el suport i la cobertura que ofereix als organitzadors del Correllengua.

La campanya de micromecenatge que la CAL va engegar el passat 18 de març ha finalitzat amb èxit. Després de 40 dies d'exposició del projecte, s'han superat els 5.000 euros que l'entitat s'havia proposat assolir. Més de 130 persones hi han col·laborat fent aportacions, i han estat moltes les que hi han donat suport i difusió a través del correu electrònic i les xarxes socials, essencials en l'èxit de la iniciativa.

Gràcies a aquesta campanya, la CAL podrà ampliar els recursos que ofereix a les persones i entitats que organitzen el Correllengua, editant per primera vegada samarretes per a infants, ampliant el ventall d'exposicions disponibles i augmentant els recursos d'animació. Així mateix, la planificació i la difusió dels actes millorarà, i s'ampliarà el pressupost dels actes d'inici i cloenda. Tot plegat per fer un Correllengua més consolidat i amb més qualitat.

El creixement que durant els darrers anys ha experimentat el moviment i la voluntat de la CAL de poder donar suport i resposta a les demandes de les entitats organitzadores, van ser els motius que van portar a l'entitat a impulsar la campanya de finançament col·lectiu, a través de la nova plataforma de micromecenatge totSuma. Aquesta decisió anava motivada també per la present situació socioeconòmica, que ha comportat una successiva disminució del finançament públic i una baixada d'associats de l'entitat, i que posava en entredit la cobertura econòmica del projecte.

La CAL manifesta el seu agraïment a totes les persones, entitats i mitjans que han mostrat el seu suport i han contribuït a enfortir el Correllengua. Sense elles, la campanya no hauria assolit l'objectiu.

Annex:

 
Quin és el compromís de la CAL amb el Correllengua?

Des de 1996, la CAL (Coordinadora d'Associacions per la Llengua catalana) és l'entitat que impulsa el moviment al Principat i a la Catalunya Nord, amb la col·laboració d'una munió d'associacions comarcals i locals. La principal funció és la de donar suport a les persones o organitzacions locals (ateneus, grups de cultura popular...) en diversos camps:

•Assessorament en l'organització dels actes a través, per exemple, de l'edició d'una guia anual de suport i l'organització d'una trobada d'organitzadors locals de Correllengua.

•Oferiment de recursos (exposicions, jocs, audiovisuals, ponents per a conferències, grups d'animació i musicals...) i materials (productes de marxandatge) per a ajudar al disseny i a l'autofinançament els actes.

•Difusió a través dels mitjans de comunicació, les xarxes socials i a través d'un butlletí electrònic, i promoció a aquelles comarques on encara no hi ha arribat, amb l'objectiu d'aglutinar i dotar el moviment de sentit unitari.
 
4)
 
L'AVL presenta els Pobles del Mural d'Estelles a Dénia i Sagunt

El president de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, Ramon Ferrer, ha presentat a Dénia i Sagunt l'edició dels Pobles del Mural, l'antologia poètica del Mural del País Valencià, de Vicent Andrés Estellés, amb motiu de les celebracions de l'Any Estellés.

L'antologia, coordinada per l'acadèmic Honorat Ros, recull una selecció de 162 poemes dels més de mil que integren el Mural del País Valencià, i que, com escriu el mateix membre de l'AVL en el pròleg, "és la crònica poètica dels moments cabdals del poble valencià".

En el cas de Dénia, la presentació va comptar amb l'assistència de la seua alcaldessa, Anna Kringe, i de l'acadèmic Àngel Calpe, que va pronunciar una conferència per a destacar la transcendència de l'obra d'Estellés. Abans de l'acte, Ramon Ferrer va firmar en el llibre d'honor de l'Ajuntament.

A l'acte de Sagunt va participar també l'acadèmica Maria Soledat González i la regidora de Cultura, Davinia Bono. La presentació dels Pobles del Mural recorrerà ara les localitats de Castelló, Vila-real, Burjassot, València, Benimodo, Sueca, Xàtiva, Alcoi, Ontinyent, Gandia, Alacant i Elx.

 
5)
 

Són bojos, aquests catalans!? (tràiler)

El català és una llengua parlada per uns 10 milions de persones. Això la fa la novena llengua més parlada de la Unió Europea i dins de les 100 llengües més parlades que hi ha al món. És una llengua mitjana, equiparable en nombre de parlants a llengües com el txec, el suec, el búlgar, i té més parlants que el danès, l'estonià, etc. Tot i aquests fets objectius, què passa amb el català que no passa amb aquestes altres llengües? Per què el català no es troba en una situació similar a les altres llengües comparables en nombre de parlants en països democràtics? Per què el seu ús no està normalitzat? Per què es donen com a normals comportaments que no ho són? Per què sovint s'abandona la llengua? Com són els usos reals del català? Quines dificultats hi trobem?

Un documental de David Valls
Realitzat per Zeba Produccions
Amb el suport de Plataforma per la Llengua i Tallers per la Llengua
Amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) i el Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC)

Durada: 70 minuts
Idioma: català
Aquest documental ha estat finançat través d'una campanya de micromecenatge. Més informació a: verkami.com/projects/2133-son-bojos-aquests-catalans

 
 
6)
 
 
 
 
7)
 

Acord polític perquè TV3 es vegi de nou al País Valencià

La Generalitat anuncia la signatura amb el govern valencià d'un conveni de reciprocitat entre TVC i RTVV

Les emissions no s'engegaran fins que des de Madrid no es donin més canals a València

El govern català va anunciar ahir que ha arribat a un acord amb el govern valencià per firmar en les pròximes setmanes un conveni de reciprocitat d'emissions entre TV3 i Canal 9. La Generalitat ja va aprovar ahir la signatura del conveni i, un cop ho faci l'executiu valencià, es farà la firma. “Espero que sigui com més aviat millor”, va assenyalar el conseller de la Presidència i portaveu del govern, Francesc Homs. Es tancaran així sis anys de negociacions, des que a principis del 2007 la Generalitat Valenciana, llavors presidida per Francisco Camps, va emprendre una croada per tancar tots els repetidors de TV3, propietat d'Acció Cultural del País Valencià (ACPV). Una croada que va culminar el febrer del 2011 amb l'apagada total. Fa cinc mesos el Tribunal Suprem va sentenciar en contra de l'ordre de tancament dels repetidors, però Acció Cultural va decidir ajornar la reobertura de TV3 per fomentar el diàleg obert entre els governs i facilitar l'acord institucional.

El retorn de la cadena catalana al País Valencià –i de Canal 9 a Catalunya– no serà, però, immediat. Segons consta en l'acord del govern d'ahir, la reciprocitat es farà efectiva “quan la Generalitat Valenciana disposi de més espai radioelèctric, motiu pel qual sol·licitarà al Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme l'atribució de les freqüències corresponents”. Aquesta és una de les demandes històriques de l'executiu valencià. Homs va considerar ahir “raonable” la petició perquè a Catalunya hi ha “més marge”, ja que té més múltiplexs de TDT autonòmics públics. Va admetre que això podria dilatar el retorn de TV3 al País Valencià –“Ja veurem quin recorregut té l'acord”–, però va valorar “l'actitud positiva” i la “predisposició” del govern de Fabra. “L'alternativa és quedar-nos com estem, no fer res i que no hi hagi cap possibilitat”, va dir.

Pel que fa als canals que afectarà la reciprocitat, presumiblement se seguirà l'exemple de les Illes, on s'emeten TV3CAT –el canal internacional, amb la mateixa programació de TV3, però sense esports ni sèries estrangeres, de les quals no es tenen drets més enllà de Catalunya–, el Super3-33, el 3/24 i l'Esport 3. I en el cas d'RTVV aquí, el més lògic és que se segueixi un esquema semblant i vegem Canal 9 Internacional, Canal Nou Dos i Canal Nou 24.

Les claus

Més canals de TDT i els “signes d'identitat”

L'acord anunciat ahir és un gran pas després d'anys de disputes –suposarà la “legalització” de TV3 al País Valencià després de 30 anys–, però no és encara el final del serial. El conveni tindrà dos punts clau, que han estat sempre les grans demandes del govern valencià: cal que tingui més canals de TDT i que TV3 respecti els seus “signes d'identitat”.

Pendents de Madrid

Un cop signat el conveni, l'emissió de TV3 al País Valencià quedarà pendent que des del govern estatal del PP es doni un múltiplex de TDT més al govern valencià, tot i que actualment té canals lliures. Homs recordava ahir que en època de Zapatero ja ho van prometre i que després no es va fer i que ara, “partint de la base que el color polític és el mateix, se'ls hauria de facilitar”. El cert, però, és que el Ministeri d'Indústria està en ple procés per retallar canals de TDT –per abaratir costos– i vol que totes les cadenes, tant d'àmbit estatal com autonòmic, renunciïn a canals.

“País Valencià”

L'altra gran petició valenciana acceptada és que “es respectin els signes d'identitat” de cada territori. Això, segons va assegurar Alberto Fabra, vol dir que a TV3 no es parli de “Països Catalans” ni de “País Valencià”, sinó de “Comunitat Valenciana”, com consta en el seu Estatut. Ahir, Homs defensava que incloure-ho en el conveni no és cap contrapartida política: “Hi ha d'haver un respecte pels signes d'identitat de cadascú, però no es pot imposar a un periodista què ha de dir.”

ACPV i l'oposició insten Fabra a complir el pacte aviat

Un sentiment de satisfacció es va instal·lar ahir entre entitats i partits polítics valencians, que durant anys han defensat i han reivindicat les emissions de TV3 al País Valencià. ACPV, que durant les últimes dècades va possibilitar la reemissió del senyal, va atribuir l'acord polític a les nombroses mobilitzacions socials i accions que s'han fet en aquest temps. Acció es va felicitar per haver facilitat les negociacions i no haver instat el govern valencià a complir la sentència del Suprem. Això no obstant, també va fer una crida als dos executius a fer efectiu l'acord aviat, atès que no existeixen obstacles tècnics que ho facin inviable. En el mateix sentit, es van expressar Compromís i Esquerra Unida, que van convidar Fabra a no buscar excuses en la falta d'espai radioelèctric per dilatar el procés. Per la seva banda, Fabra va destacar que l'acord inclou que TV3 recollirà la denominació “Comunitat Valenciana” per al territori.

 
8)
 
 
 
L'acord de reciprocitat anunciat aquesta setmana entre TV3 i Canal 9 és una gran enganyifa. Amb tot el que passa al País Valencià, amb el desastre econòmic que vivim i la vergonya que sent el govern, que no s'atreveix ni a eixir al carrer perquè la gent l'escridassa, aquest anunci vol ser com una vàlvula d'oxigen. Però no és cap vàlvula per a resoldre res sinó per a fer, directament, anticatalanisme.

El president Fabra ja ha dit que només signarà l'acord si TV3 diu 'Comunitat Valenciana' en compte de 'País Valencià'. És a dir, no hi haurà acord, o no vol que n'hi haja. A més, cal que l'estat espanyol done un altre múltiplex al País Valencià. Per a dir-ho clar, que el PP espanyol facilite un nou múltiplex al PP valencià. No ho faran i llestos. És una gran ensarronada.

Tampoc no acabe d'entendre per què al Principat l'acord s'ha viscut com una victòria. Només m'ho explique de la mateixa manera: que uns i altres volen distreure els ciutadans dels problemes polítics i econòmics que vivim. És a dir, Convergència ho presenta com un gest al País Valencià. Però és mentida. Uns i altres saben perfectament que no es veurà TV3 al País Valencià ni Canal 9 al Principat, almenys en un termini raonable.

És que si volguessen resoldre-ho seria tan senzill com donar permís a Eliseu Climent perquè connectàs els seus repetidors. Però això no passarà, tot i que Acció Cultural ja s'hi ha ofert. I per què no passarà? Perquè no volen que passe. En resum: és una broma de mal gust. Una broma molt pesada.
 
9)
 
Guido Sari parla sobre l'Alguer a Girona
 
El proper dijous, 9 de maig, a les 20h, Guido Sari, recercador i autor de llibres en català de l'Alguer, impartirà una conferència a Girona titulada "L'Alguer, la ciutat catalana de Sardenya". La sessió tindrà lloc a l'Auditori Viader de la Casa de Cultura (plaça de l'Hospital, 6 - Girona).
 
Organitza: Amics Gironins de Verdaguer
 
Amb la col·laboració dels Amics de la Unesco de Girona, Consorci per a la Normalització Lingüística (CNL) de Girona, llibreria Empúries i Òmnium Gironès.
 
10)

Cinema en valencià al maig

Cada dijous, del 9 al 30 de maig, a les 20.30 hores, podrem veure als Cines Babel quatre pel·lícules en el cicle Cinema en valencià 2013: Headhunters ('Hodejegerne'), Un amour de jeunesse, Arrugues i Jane Eyre.

La Universitat Politècnica de València promou quatre pel·lícules en el cicle Cinema en valencià, que es projectaran cada dijous, del 9 al 30 de maig, a les 20.30 h, als Cines Babel.

Aquest cicle compta amb la col·laboració de la Universitat de València i de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, i també de la Universitat Jaume I, la Universitat d'Alacant i la Universitat Miguel Hernández d'Elx.

El dijous 9 de maig s'obrirà el cicle amb el thriller Headhunters ('Hodejegerne'): Roger Brown, un dels cercatalents amb més èxit de Noruega, es dedica al robatori d'obres d'art –sens dubte, tot un negoci que li permet no abaixar-se del seu elevat tren de vida–. Però, fins on serà capaç d'arribar amb aquesta pràctica?

A continuació, el dia 16 de maig veurem el film Un amour de jeunesse, un drama romàntic en què la protagonista, Camille, una jove arquitecta que viu un bon moment professional i sentimental, ens recordarà les maneres tan diferents en què les persones sentim les coses.

El dijous 23 de maig es projectarà la pel·lícula d'animació Arrugues, guanyadora de dos Goya, guardonada al Festival d'Ottawa i nominada als Premis del Cinema Europeu, entre altres distincions. Arrugues ens presenta la història de dos ancians que viuen en un geriàtric: Emilio, qui pateix Alzheimer; i Miguel, el seu amic, qui tractarà d'aturar la degeneració que aquesta malaltia provocarà en Emilio.

Finalment, el 30 de maig, serà el torn del film Jane Eyre, la nova adaptació de la clàssica novel·la de Charlotte Brontë que després de 160 anys encara atrapa la ment i el cor: Jane reflexionarà sobre el seu passat i esbrinarà el secret que amaga el Sr. Rochester.

Totes les pel·lícules poden veure's als Cines Babel (carrer de Vicent Sancho Tello, 10, de València), al qual es pot accedir per diferents mitjans com Valenbisi (estacions 74, 78 i 79), bus (línies 10, 12, 18, 41, 79 i 90) o metro (línia 5 – parada d'Aragó).

El preu de les entrades és de 3 euros amb el carnet universitari de la Universitat Politècnica de València i de la Universitat de València. Aquest preu també s'aplicarà a un acompanyant per carnet. Per al públic en general, el preu reduït és de 5 euros.

Tota la informació es podrà consultar en el facebook de www.cinemaenvalencia.com, a més de les pàgines web dels serveis lingüístics universitaris.

Més informació:

Àrea de Promoció i Normalització Lingüística (www.upv.es/apnl)

Cinema en valencià (www.cinemaenvalencia.com)

 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací