InfoMigjorn, revista digital sobre
llengua catalana [10.300
membres]
Butlletí número 815 (dimecres 24/04/2013) - Continguts triats i
enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
SUMARI
1) 500 raons per parlar
català, de David Pagès i Cassú
2) Alta en InfoMigjorn
8) L'AVL firma un conveni amb la
UCH-CEU per a elaborar un Vocabulari de
veterinària
9) Un
concurs en línia per fomentar l'ús del català entre els
joves
1)
Publicat en el llibre 500 raons per parlar
català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg.
90).
288. El que busquem és
preservar la diversitat. Quan desapareix una llengua es perd una manera de veure
el món, una cosmologia, una religió, tota la saviesa que conté. Personalment, no
hi ha res que em faci més por que un món on tothom tingui la mateixa cultura.
Preservar les llengües i les cultures equival a preservar l'orgull dels pobles,
cosa que contribueix al diàleg i, per tant, a mantenir la
pau.
Rozenn Milin
Responsable del projecte
Sorosoro, de la
Fundació Chirac (França)
2)
Podeu donar d'alta en InfoMigjorn les adreces que considereu
oportunes ací
3)
Publicat en el diari ARA dijous 11 d'abril
del 2013
Albert Pla
Nualart
Hi ha una anècdota potser apòcrifa, però que corre, segons la
qual la nova doctrina del Constitucional sobre l'ensenyament del català -inclosa
en la sentència de l'Estatut- és, almenys en part, conseqüència de la indignació
que li va produir a un alt magistrat que Francesc Colomer, el nen de Pa
negre , digués un por en lloc d'un para en el seu breu
parlament d'agraïment a la gala dels Goya.
La interlocutòria del TSJC que ahir es va fer pública, però que
és del 6 de març, és una estació més del viacrucis que llavors va començar i en
el qual els litigants s'apunten victòries parcials sense que, de moment, no
s'hagi modificat res de substancial. En aquesta nova estació, el que diu el TSJC
és que, encara que no calgui canviar tot el sistema d'ensenyament per equilibrar
les dues llengües -com pretenia Convivencia Cívica-, tampoc serà possible
equilibrar-lo -per als alumnes les famílies dels quals ho demanin- de manera
individualitzada, sinó que afectarà tota la classe. Si la interlocutòria
s'apliqués, tindria efectes força surrealistes. Per exemple, si un fill nostre
tingués la sort o la desgràcia de tenir com a company el fill d'una d'aquestes
famílies, passaria a rebre una educació més bilingüe (menys catalana) sense que
nosaltres hi poguéssim fer res.
Espasa de Dàmocles
Com que Ensenyament hi presentarà un recurs de cassació, el
viacrucis continuarà i quedarem a l'espera del que hi acabi dient el Suprem, que
graciosament pot desmuntar la interlocutòria o fer-la més real i amenaçadora. El
resultat de tot plegat és que el futur i la viabilitat del català viu amb una
permanent espasa de Dàmocles a sobre i a l'arbitri dels que pensen, contra
clares evidències, que ja s'ha normalitzat prou i que ara convindria normalitzar
més el castellà. L'espasa és de doble tall. D'una banda, mobilitza i indigna
profundament els més catalanistes, que veuen en aquest tema potser l'únic
casus belli que els uneix sense fissures. De l'altra, pot esquerdar una
convivència entre vells i nous catalans que fins ara ha estat modèlica.
Tenint al cap aquest segon perill, que és la més temible
amenaça per a l'actual procés sobiranista, la nostra reacció hauria de ser molt
més freda i serena del que ens demana el cos. Siguem respectuosos al màxim amb
tothom qui vol viure en castellà, sempre que fent-ho no obligui ningú a
deixar-ho de fer en català, i posem els mitjans perquè tots els immigrants,
també els espanyols, continuïn veient un plus clar i evident en el fet que els
seus fills acabin l'ensenyament obligatori a Catalunya dominant totes dues
llengües.
Perquè diguin el que diguin els alts tribunals amb seu a Madrid
o Barcelona, qui viu a Catalunya sap perfectament que el castellà continua sent
la llengua dominant (sovint, ofegadorament dominant) dels nuclis socials que
integren la majoria de la població catalana i que, per tant, només posant el
català en el centre de gravetat del nostre sistema educatiu podem garantir que
aquest sistema bilingüitzi de manera efectiva.
Encara que sembli una paradoxa, un ensenyament bilingüe en
totes les escoles i aules suposaria una greu amenaça per al mateix bilingüisme:
els nens de les zones més profundament castellanitzades acabarien amb un català
més que precari.
El que convé, doncs, és que el català es continuï associant a
modernitat, benestar i europeisme, de manera que sigui el pragmatisme de qui es
vol integrar plenament i no pas cap essencialisme abrandat el que el vagi fent
la llengua de tots. En aquest conflicte, igual que en molts altres, mai farem
prou per deixar clar qui són de debò els nacionalistes.
4)
Publicat en el diari ARA dissabte 13 d'abril
del 2013
Sebastià Alzamora
Ens hem passat la setmana comentant notícies
referides a la llengua catalana. Males notícies, esclar. Els llibres de text de
l'ensenyament públic de les Balears (que, segons el president de l'arxipèlag,
s'editaran l'any que ve en les misterioses llengos illenques: sabíem que
ses llengos eren un tipus de roba i també un pastís, tots dos ancestrals, però
desconeixíem que fossin idiomes); la sentència del TSJC contra la immersió
lingüística al sistema educatiu català, i l'expulsió de la tribuna, per ordre
del president del Congrés, dels tres diputats d'ERC que van gosar fer ús de
catalanesques paraules en seu parlamentària.
L'avorriment que causen aquesta mena de notícies
és còsmic; la mala llet que les suscita, sideral. Existeix un nacionalisme
espanyol obtús i agressiu que té un dels seus objectius fonamentals i una de les
seves raons de ser en l'arraconament i l'extinció de la llengua catalana. Això
no és cap novetat, però en altres moments de la nostra existència havíem tingut
atacs d'optimisme que ens convidaven a pensar que, en una data tan futurista com
l'any 2013, aquesta mena d'actituds ja haurien passat a la història. No tan sols
no és així, sinó que revifen i recruen dia rere dia. En aquest aspecte, no
s'aprecia cap progrés -si de cas, algun retrocés- respecte de la situació que es
vivia l'any 1913 o l'any 1813. Passen els segles, però la misèria mental es
manté sempiterna i impertèrrita.
Un dels ministres que més ha fet en l'actual
executiu per alimentar aquest etern dia de la marmota, José Ignacio Wert,
declarava ahir a Reuters que s'havia negat a ser entrevistat al programa
Salvados , de Jordi Évole, per més que "alguns tontos" del seu entorn al
ministeri li ho havien suggerit. Probablement, alguna de les preguntes que li
hauria fet Évole hauria tingut a veure amb el tractament de les llengües
espanyoles diferents del castellà (així en diu el Govern Balear de José Ramón
Bauzá) en la seva nova llei d'Educació, i amb les seves pomposes paraules a
propòsit de la seva croada per espanyolitzar els alumnes catalans. És
interessant saber que Wert considera que alguns dels seus col·laboradors més
propers són curtets de gambals i que s'estima més acollir-se a l'assessorament
del seu fill, que li va desaconsellar vivament deixar-se entrevistar per
Évole.
Tot això està molt bé i diu molt de la idea
sobre el respecte a la pluralitat i la discrepància que practica l'actual govern
d'Espanya. A Wert i a tots els que pensen (és un dir) com ell, els direm dues
coses: que, per molts que ens avorreixin, no ens faran desistir de la
necessitat, cada dia més peremptòria, de superar aquest irracional estat de
coses. I que, en una eventual Catalunya sobirana, mai s'han de repetir aquesta
mena d'errors, i que per tant aquest nou país haurà de tenir el castellà com a
llengua plenament cooficial. Alguns encara refusem caure en la barbàrie d'estar
contra una llengua, la que sigui. Perquè, a diferència dels col·laboradors d'en
Wert, nosaltres no som tontos.
5)
Publicat en VilaWeb dilluns 15 d'abril del
2013
Amb el nom de Catapult es va
activar l'1 de gener passat una web que
té per missió difondre la llengua catalana entre els anglòfons d'una manera
'imaginativa i no convencional'. Com es descriu en el compte paral·lel de
Facebook, Catapult s'adreça a 'enamorats de Barcelona o Catalunya, poliglots i
tothom qui s'interessi una mica per la llengua i la cultura catalanes'.
La idea és explicar paraules, conceptes, frases i tradicions de
manera atractiva i, sovint, amb el recurs d'imatges i dibuixos.
Cada setmana s'hi destaquen i expliquen en anglès un indret o
un concepte, una expressió i una paraula, sovint lligats amb l'actualitat o les
tradicions.
6)
Publicat a
desproporció
L'ús de la llengua pròpia del país
arriba fins a un 57% en els documents que inicien un procediment, i només al 13%
en les sentències
El castellà va continuar guanyant
terreny en les resolucions dictades el 2012
A Catalunya els negocis es fan en castellà. Quan es tracta de crear
empresa, expandir-la o liquidar-la, els empresaris acostumen a no conèixer ni la
mare que els va parir ni la llengua que els van ensenyar de petits. Aquest
menysteniment per la identitat explica que només el 3% dels documents presentats
per advocats durant el 2011 davant els jutjats mercantils de Catalunya –on,
entre altres coses, s'hi tramiten els concursos de creditors– estiguessin
escrits en llengua catalana.
La jurisdicció del mercantil és, de totes, la que té un ús més
deficitari del català en els documents escrits. Per exemple, en els documents de
tràmit –que són tots aquells que genera un jutjat, tret de les sentències– la
llengua pròpia del país només hi figura en l'1,5%. El percentatge s'enfila una
mica quan toca parlar de sentències, i en aquest cas, de les que es van dictar
el 2011, el 5,4% estaven escrites en català.
Aquesta dada queda molt lluny de la mitjana del 13,1% d'ús del
català a les sentències del 2011, que per si mateixa ja és baixa. Les xifres
s'inclouen en el document La llengua catalana a la justícia, encarregat
per l'anterior consellera de Justícia, Pilar Fernández Bozal. Tot i que el
document porta data de desembre del 2012, no inclou les dades de l'any passat,
que són en possessió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per a
l'elaboració de la memòria judicial de l'exercici anterior. Segons ha pogut
saber aquest diari, aquestes dades indiquen que durant l'any passat el català va
continuar retrocedint en els documents escrits, seguint la tendència a la baixa
iniciada el 2007. Des d'aquell any, cada cop hi ha menys sentències escrites en
català, i el 2012 tampoc no va ser una excepció.
De l'anàlisi de les dades que mostra el document, en destaca
que els jutjats petits són els que percentualment fan més ús de la llengua
pròpia del país, amb casos com el de Solsona, on el 99,55% de les sentències
dictades el 2011 estaven escrites en català. El rècord negatiu el té el partit
judicial de Badalona –només 0,40% sentències en català–, i Amposta, amb el
0,35%.
En el terreny de la normalització entre els jutges destinats a
Catalunya, cla remarcar el titular del jutjat mixt número 1 de Manresa, José
Manuel del Amo, que dijous de la setmana passada va rebre el premi Agustí Juandó
en reconeixement a la contribució en la promoció i defensa de la llengua. El
premi el concedeix el Consell de Col·legis d'Advocats.
Quan es busquen responsables sobre el baixíssim ús del català
als tribunals, s'acostuma a apuntar sempre cap als jutges. Els advocats, però,
també tenen responsabilitat en els números de les estadístiques, i en el
document La llengua catalana a la justícia hi ha diverses evidències.
Perquè és una evidència que en la jurisdicció social només el 5% dels documents
es presentin en català, per citar només un exemple.
7)
Publicat a tribuna.cat dimarts 16 d'abril del
2013
Joves de Mallorca per la Llengua ha endegat enguany, de nou, el
Correllengua de les Illes Balears, una gran cursa de relleus en defensa i
promoció de la llengua catalana. La iniciativa pren més rellevància que mai en
un territori cada cop més espanyolitzat.
La voluntat recentralitzadora i aniquiladora de la llengua pròpia a les
Illes Balears ha portat de nou els Joves de Mallorca per la Llengua a endegar un nou Correllengua
a Mallorca.
L'activitat ha donat el tret de sortida aquesta setmana i
s'allargarà tres setmanes (fins al 4 de maig), un període de temps en el qual
els participants travessaran l'illa de Mallorca en dues columnes i faran arribar
la flama de la llengua als diferents pobles.
La iniciativa encara
requereix de les aportacions econòmiques per tal de tirar endavant aquesta gran
cursa de relleus en defensa i promoció de la llengua catalana. Per això Joves de
Mallorca per la Llengua ha pujat al carro del micromecenatge a través de la plataforma TotSuma. Des d'aquesta web, la gent
que ho desitgi, pot ajudar a fer possible el #correllengua2013, realitzant aportacions econòmiques a canvi
d'una sèrie de recompenses relacionades amb aquesta activitat.
El pas del
correllengua per Mallorca anirà acompanyat de diferents activitats culturals i
està previst que passi també per la Universitat de les Illes Balears i els
instituts de la zona.Els organitzadors també han informat que l'activitat serà
un sentit homenatge a autors diversos de les Illes Balears i que representarà
també un acte de record a la recent desapareguda rectora de la Universitat de
les Illes Balears, Montserrat Casas.
L'AVL firma un conveni amb la
UCH-CEU per a elaborar un Vocabulari de
veterinària
L'Acadèmia Valenciana de la Llengua ampliarà la seua
col·lecció “Vocabularis” amb un de dedicat al camp semàntic de la veterinària,
el qual ha quedat ratificat hui amb la firma d'un conveni entre el president de
la institució normativa, Ramon Ferrer, la rectora de la Universitat Cardenal
Herrera-CEU, Rosa Visiedo, i el degà de la Facultat de Veterinària, Santiago
Vega.
L'elaboració d'este vocabulari pretén incloure de manera
sistemàtica aquelles paraules bàsiques i més usuals de l'àmbit de la veterinària
per mitjà del buidatge d'obres de referència i l'aportació de l'experiència
personal dels membres de l'equip tècnic format per Santiago Vega, María Dolores
Soler, Joaquín Sopena, Mª Carmen López i Clara
Marín.
A més, el Vocabulari de veterinària possibilitarà
la fixació normativa de milers de paraules desconegudes o perdudes, i la seua
difusió entre els principals destinataris: professionals del sector, professors,
estudiants, tècnics, ramaders i públic en general. L'obra, quan estarà acabada,
arreplegarà prop de 10.000 termes recopilats en unes quatre-centes
pàgines.
L'Acadèmia Valenciana de la Llengua confia que el
treball estiga finalitzat abans d'un any, tal com especifica el conveni. Les dos
parts han coincidit en la importància d'este vocabulari específic, “ja que
actualment no existix cap publicació en valencià en este camp”. La futura obra
també inclourà annexos en castellà, anglés i
francés.
Un concurs en línia per fomentar l'ús del català
entre els joves
El Departament de Cultura convoca un concurs de lemes per
fomentar l'ús del català entre els joves, especialment a les xarxes socials. El
concurs, que també servirà per celebrar els 100 anys de les Normes ortogràfiques
del català, s'iniciarà el 22 d'abril i estarà obert fins al 10 de maig. Per
participar-hi n'hi haurà prou a escriure un lema d'un màxim de 110 caràcters i
publicar-lo a Twitter amb l'etiqueta #lljove o bé publicar-lo al mur Facebook
Llengua catalana de la Direcció General de Política Lingüística i enviar-lo
també per correu electrònic a dgpl.cultura@gencat.cat. Les propostes, que han d'estar escrites en un català normativament
correcte, poden recórrer a emoticones i altres recursos habituals en la
comunicació en xarxa. El jurat valorarà l'originalitat, la creativitat, la
capacitat de síntesi, l'impacte i la viralitat que pugui aconseguir el lema
proposat i el premi per a la persona guanyadora serà una tauleta digital amb el
sistema operatiu Android en català. S'anima els concursants a escampar al màxim
els seus lemes un cop els hagin presentat.
Trobareu tota la informació del concurs en l'enllaç
Font: Direcció General de Política
Lingüística
Publicat en el blog Coc Ràpid
dissabte 6 d'abril del 2013
Carme-Laura
Gil
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis
vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat
aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu
moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés,
la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de
correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un
missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací