InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.300 membres]
 
Butlletí número 815 (dimecres 24/04/2013) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
 
 
SUMARI
 
 
1) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
2) Alta en InfoMigjorn
 
3) Albert Pla Nualart - En català, per pragmatisme
 
4) Sebastià Alzamora - Nosaltres no som tontos
 
 
 
 
8) L'AVL firma un conveni amb la UCH-CEU per a elaborar un Vocabulari de veterinària
 
9) Un concurs en línia per fomentar l'ús del català entre els joves
 
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 90).
 
 

288. El que busquem és preservar la diversitat. Quan desapareix una llengua es perd una manera de veure el món, una cosmologia, una religió, tota la saviesa que conté. Personalment, no hi ha res que em faci més por que un món on tothom tingui la mateixa cultura. Preservar les llengües i les cultures equival a preservar l'orgull dels pobles, cosa que contribueix al diàleg i, per tant, a mantenir la pau.

 

Rozenn Milin

Responsable del projecte Sorosoro, de la Fundació Chirac (França)

 
2)
 
 
Podeu donar d'alta en InfoMigjorn les adreces que considereu oportunes ací
 
3)
 
Publicat en el diari ARA dijous 11 d'abril del 2013
 
En català, per pragmatisme
 

Albert Pla Nualart

Hi ha una anècdota potser apòcrifa, però que corre, segons la qual la nova doctrina del Constitucional sobre l'ensenyament del català -inclosa en la sentència de l'Estatut- és, almenys en part, conseqüència de la indignació que li va produir a un alt magistrat que Francesc Colomer, el nen de Pa negre , digués un por en lloc d'un para en el seu breu parlament d'agraïment a la gala dels Goya.

La interlocutòria del TSJC que ahir es va fer pública, però que és del 6 de març, és una estació més del viacrucis que llavors va començar i en el qual els litigants s'apunten victòries parcials sense que, de moment, no s'hagi modificat res de substancial. En aquesta nova estació, el que diu el TSJC és que, encara que no calgui canviar tot el sistema d'ensenyament per equilibrar les dues llengües -com pretenia Convivencia Cívica-, tampoc serà possible equilibrar-lo -per als alumnes les famílies dels quals ho demanin- de manera individualitzada, sinó que afectarà tota la classe. Si la interlocutòria s'apliqués, tindria efectes força surrealistes. Per exemple, si un fill nostre tingués la sort o la desgràcia de tenir com a company el fill d'una d'aquestes famílies, passaria a rebre una educació més bilingüe (menys catalana) sense que nosaltres hi poguéssim fer res.

Espasa de Dàmocles

Com que Ensenyament hi presentarà un recurs de cassació, el viacrucis continuarà i quedarem a l'espera del que hi acabi dient el Suprem, que graciosament pot desmuntar la interlocutòria o fer-la més real i amenaçadora. El resultat de tot plegat és que el futur i la viabilitat del català viu amb una permanent espasa de Dàmocles a sobre i a l'arbitri dels que pensen, contra clares evidències, que ja s'ha normalitzat prou i que ara convindria normalitzar més el castellà. L'espasa és de doble tall. D'una banda, mobilitza i indigna profundament els més catalanistes, que veuen en aquest tema potser l'únic casus belli que els uneix sense fissures. De l'altra, pot esquerdar una convivència entre vells i nous catalans que fins ara ha estat modèlica.

Tenint al cap aquest segon perill, que és la més temible amenaça per a l'actual procés sobiranista, la nostra reacció hauria de ser molt més freda i serena del que ens demana el cos. Siguem respectuosos al màxim amb tothom qui vol viure en castellà, sempre que fent-ho no obligui ningú a deixar-ho de fer en català, i posem els mitjans perquè tots els immigrants, també els espanyols, continuïn veient un plus clar i evident en el fet que els seus fills acabin l'ensenyament obligatori a Catalunya dominant totes dues llengües.

Perquè diguin el que diguin els alts tribunals amb seu a Madrid o Barcelona, qui viu a Catalunya sap perfectament que el castellà continua sent la llengua dominant (sovint, ofegadorament dominant) dels nuclis socials que integren la majoria de la població catalana i que, per tant, només posant el català en el centre de gravetat del nostre sistema educatiu podem garantir que aquest sistema bilingüitzi de manera efectiva.

Encara que sembli una paradoxa, un ensenyament bilingüe en totes les escoles i aules suposaria una greu amenaça per al mateix bilingüisme: els nens de les zones més profundament castellanitzades acabarien amb un català més que precari.

El que convé, doncs, és que el català es continuï associant a modernitat, benestar i europeisme, de manera que sigui el pragmatisme de qui es vol integrar plenament i no pas cap essencialisme abrandat el que el vagi fent la llengua de tots. En aquest conflicte, igual que en molts altres, mai farem prou per deixar clar qui són de debò els nacionalistes.

 
 
4)
 
Publicat en el diari ARA dissabte 13 d'abril del 2013
http://www.ara.cat/premium/opinio/no-tontos_0_900509973.html
 
Nosaltres no som tontos
 
Sebastià Alzamora
 
 
Ens hem passat la setmana comentant notícies referides a la llengua catalana. Males notícies, esclar. Els llibres de text de l'ensenyament públic de les Balears (que, segons el president de l'arxipèlag, s'editaran l'any que ve en les misterioses llengos illenques: sabíem que ses llengos eren un tipus de roba i també un pastís, tots dos ancestrals, però desconeixíem que fossin idiomes); la sentència del TSJC contra la immersió lingüística al sistema educatiu català, i l'expulsió de la tribuna, per ordre del president del Congrés, dels tres diputats d'ERC que van gosar fer ús de catalanesques paraules en seu parlamentària.
 
L'avorriment que causen aquesta mena de notícies és còsmic; la mala llet que les suscita, sideral. Existeix un nacionalisme espanyol obtús i agressiu que té un dels seus objectius fonamentals i una de les seves raons de ser en l'arraconament i l'extinció de la llengua catalana. Això no és cap novetat, però en altres moments de la nostra existència havíem tingut atacs d'optimisme que ens convidaven a pensar que, en una data tan futurista com l'any 2013, aquesta mena d'actituds ja haurien passat a la història. No tan sols no és així, sinó que revifen i recruen dia rere dia. En aquest aspecte, no s'aprecia cap progrés -si de cas, algun retrocés- respecte de la situació que es vivia l'any 1913 o l'any 1813. Passen els segles, però la misèria mental es manté sempiterna i impertèrrita.
 
Un dels ministres que més ha fet en l'actual executiu per alimentar aquest etern dia de la marmota, José Ignacio Wert, declarava ahir a Reuters que s'havia negat a ser entrevistat al programa Salvados , de Jordi Évole, per més que "alguns tontos" del seu entorn al ministeri li ho havien suggerit. Probablement, alguna de les preguntes que li hauria fet Évole hauria tingut a veure amb el tractament de les llengües espanyoles diferents del castellà (així en diu el Govern Balear de José Ramón Bauzá) en la seva nova llei d'Educació, i amb les seves pomposes paraules a propòsit de la seva croada per espanyolitzar els alumnes catalans. És interessant saber que Wert considera que alguns dels seus col·laboradors més propers són curtets de gambals i que s'estima més acollir-se a l'assessorament del seu fill, que li va desaconsellar vivament deixar-se entrevistar per Évole.
 
Tot això està molt bé i diu molt de la idea sobre el respecte a la pluralitat i la discrepància que practica l'actual govern d'Espanya. A Wert i a tots els que pensen (és un dir) com ell, els direm dues coses: que, per molts que ens avorreixin, no ens faran desistir de la necessitat, cada dia més peremptòria, de superar aquest irracional estat de coses. I que, en una eventual Catalunya sobirana, mai s'han de repetir aquesta mena d'errors, i que per tant aquest nou país haurà de tenir el castellà com a llengua plenament cooficial. Alguns encara refusem caure en la barbàrie d'estar contra una llengua, la que sigui. Perquè, a diferència dels col·laboradors d'en Wert, nosaltres no som tontos.
 
 
5)
 
Publicat en VilaWeb dilluns 15 d'abril del 2013
http://www.vilaweb.cat/noticia/4104575/20130415/catapultar-llengua-mon.html
 
Catapultar la llengua al món
 
Amb el nom de Catapult es va activar l'1 de gener passat una web que té per missió difondre la llengua catalana entre els anglòfons d'una manera 'imaginativa i no convencional'. Com es descriu en el compte paral·lel de Facebook, Catapult s'adreça a 'enamorats de Barcelona o Catalunya, poliglots i tothom qui s'interessi una mica per la llengua i la cultura catalanes'.

La idea és explicar paraules, conceptes, frases i tradicions de manera atractiva i, sovint, amb el recurs d'imatges i dibuixos.

Cada setmana s'hi destaquen i expliquen en anglès un indret o un concepte, una expressió i una paraula, sovint lligats amb l'actualitat o les tradicions.

 
6)
 
Publicat a
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/636480-els-jutjats-mercantils-son-els-que-fan-menys-us-del-catala.html

Els jutjats mercantils són els que fan menys ús del català

desproporció

L'ús de la llengua pròpia del país arriba fins a un 57% en els documents que inicien un procediment, i només al 13% en les sentències

El castellà va continuar guanyant terreny en les resolucions dictades el 2012

A Catalunya els negocis es fan en castellà. Quan es tracta de crear empresa, expandir-la o liquidar-la, els empresaris acostumen a no conèixer ni la mare que els va parir ni la llengua que els van ensenyar de petits. Aquest menysteniment per la identitat explica que només el 3% dels documents presentats per advocats durant el 2011 davant els jutjats mercantils de Catalunya –on, entre altres coses, s'hi tramiten els concursos de creditors– estiguessin escrits en llengua catalana.

La jurisdicció del mercantil és, de totes, la que té un ús més deficitari del català en els documents escrits. Per exemple, en els documents de tràmit –que són tots aquells que genera un jutjat, tret de les sentències– la llengua pròpia del país només hi figura en l'1,5%. El percentatge s'enfila una mica quan toca parlar de sentències, i en aquest cas, de les que es van dictar el 2011, el 5,4% estaven escrites en català.

Aquesta dada queda molt lluny de la mitjana del 13,1% d'ús del català a les sentències del 2011, que per si mateixa ja és baixa. Les xifres s'inclouen en el document La llengua catalana a la justícia, encarregat per l'anterior consellera de Justícia, Pilar Fernández Bozal. Tot i que el document porta data de desembre del 2012, no inclou les dades de l'any passat, que són en possessió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per a l'elaboració de la memòria judicial de l'exercici anterior. Segons ha pogut saber aquest diari, aquestes dades indiquen que durant l'any passat el català va continuar retrocedint en els documents escrits, seguint la tendència a la baixa iniciada el 2007. Des d'aquell any, cada cop hi ha menys sentències escrites en català, i el 2012 tampoc no va ser una excepció.

De l'anàlisi de les dades que mostra el document, en destaca que els jutjats petits són els que percentualment fan més ús de la llengua pròpia del país, amb casos com el de Solsona, on el 99,55% de les sentències dictades el 2011 estaven escrites en català. El rècord negatiu el té el partit judicial de Badalona –només 0,40% sentències en català–, i Amposta, amb el 0,35%.

En el terreny de la normalització entre els jutges destinats a Catalunya, cla remarcar el titular del jutjat mixt número 1 de Manresa, José Manuel del Amo, que dijous de la setmana passada va rebre el premi Agustí Juandó en reconeixement a la contribució en la promoció i defensa de la llengua. El premi el concedeix el Consell de Col·legis d'Advocats.

Quan es busquen responsables sobre el baixíssim ús del català als tribunals, s'acostuma a apuntar sempre cap als jutges. Els advocats, però, també tenen responsabilitat en els números de les estadístiques, i en el document La llengua catalana a la justícia hi ha diverses evidències. Perquè és una evidència que en la jurisdicció social només el 5% dels documents es presentin en català, per citar només un exemple.

 
7)
 
Publicat a tribuna.cat dimarts 16 d'abril del 2013
http://www.tribuna.cat/noticies/illes-balears/el-correllengua-2013-a-mallorca-es-posa-en-marxa-16-04-2013.html
 
El Correllengua 2013 a Mallorca es posa en marxa
 
Joves de Mallorca per la Llengua ha endegat enguany, de nou, el Correllengua de les Illes Balears, una gran cursa de relleus en defensa i promoció de la llengua catalana. La iniciativa pren més rellevància que mai en un territori cada cop més espanyolitzat.
 
La voluntat recentralitzadora i aniquiladora de la llengua pròpia a les Illes Balears ha portat de nou els Joves de Mallorca per la Llengua a endegar un nou Correllengua a Mallorca.

L'activitat ha donat el tret de sortida aquesta setmana i s'allargarà tres setmanes (fins al 4 de maig), un període de temps en el qual els participants travessaran l'illa de Mallorca en dues columnes i faran arribar la flama de la llengua als diferents pobles.

La iniciativa encara requereix de les aportacions econòmiques per tal de tirar endavant aquesta gran cursa de relleus en defensa i promoció de la llengua catalana. Per això Joves de Mallorca per la Llengua ha pujat al carro del micromecenatge a través de la plataforma TotSuma. Des d'aquesta web, la gent que ho desitgi, pot ajudar a fer possible el #correllengua2013, realitzant aportacions econòmiques a canvi d'una sèrie de recompenses relacionades amb aquesta activitat.

El pas del correllengua per Mallorca anirà acompanyat de diferents activitats culturals i està previst que passi també per la Universitat de les Illes Balears i els instituts de la zona.Els organitzadors també han informat que l'activitat serà un sentit homenatge a autors diversos de les Illes Balears i que representarà també un acte de record a la recent desapareguda rectora de la Universitat de les Illes Balears, Montserrat Casas.
 
8)

L'AVL firma un conveni amb la UCH-CEU per a elaborar un Vocabulari de veterinària

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua ampliarà la seua col·lecció “Vocabularis” amb un de dedicat al camp semàntic de la veterinària, el qual ha quedat ratificat hui amb la firma d'un conveni entre el president de la institució normativa, Ramon Ferrer, la rectora de la Universitat Cardenal Herrera-CEU, Rosa Visiedo, i el degà de la Facultat de Veterinària, Santiago Vega.

L'elaboració d'este vocabulari pretén incloure de manera sistemàtica aquelles paraules bàsiques i més usuals de l'àmbit de la veterinària per mitjà del buidatge d'obres de referència i l'aportació de l'experiència personal dels membres de l'equip tècnic format per Santiago Vega, María Dolores Soler, Joaquín Sopena, Mª Carmen López i Clara Marín.

A més, el Vocabulari de veterinària possibilitarà la fixació normativa de milers de paraules desconegudes o perdudes, i la seua difusió entre els principals destinataris: professionals del sector, professors, estudiants, tècnics, ramaders i públic en general. L'obra, quan estarà acabada, arreplegarà prop de 10.000 termes recopilats en unes quatre-centes pàgines.

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua confia que el treball estiga finalitzat abans d'un any, tal com especifica el conveni. Les dos parts han coincidit en la importància d'este vocabulari específic, “ja que actualment no existix cap publicació en valencià en este camp”. La futura obra també inclourà annexos en castellà, anglés i francés.

 
9)
 
Un concurs en línia per fomentar l'ús del català entre els joves
 
El Departament de Cultura convoca un concurs de lemes per fomentar l'ús del català entre els joves, especialment a les xarxes socials. El concurs, que també servirà per celebrar els 100 anys de les Normes ortogràfiques del català, s'iniciarà el 22 d'abril i estarà obert fins al 10 de maig. Per participar-hi n'hi haurà prou a escriure un lema d'un màxim de 110 caràcters i publicar-lo a Twitter amb l'etiqueta #lljove o bé publicar-lo al mur Facebook Llengua catalana de la Direcció General de Política Lingüística i enviar-lo també per correu electrònic a dgpl.cultura@gencat.cat. Les propostes, que han d'estar escrites en un català normativament correcte, poden recórrer a emoticones i altres recursos habituals en la comunicació en xarxa. El jurat valorarà l'originalitat, la creativitat, la capacitat de síntesi, l'impacte i la viralitat que pugui aconseguir el lema proposat i el premi per a la persona guanyadora serà una tauleta digital amb el sistema operatiu Android en català. S'anima els concursants a escampar al màxim els seus lemes un cop els hagin presentat.
 
Trobareu tota la informació del concurs en l'enllaç
http://www20.gencat.cat/portal/site/Llengcat/menuitem.b318de7236aed0e7a129d410b0c0e1a0/?vgnextoid=fbc2fa9f6ebf2310VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&appInstanceName=default
 
 
Font: Direcció General de Política Lingüística
 
10)
 
Publicat en el blog Coc Ràpid dissabte 6 d'abril del 2013
 

Carme-Laura Gil

 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací