InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.300 membres]
 
Butlletí número 811 (dimecres 17/04/2013) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
 
 
SUMARI
 
 
1) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
 
 
 
 
6) Josep M. Fonalleras - Escarransides disset
 
 
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 89).
 

284. Recitar poemes en català és una festa.

 

Biel Mesquida

Escriptor

 
2)
 
Publicat en elSingulardigital.cat dijous 4 d'abril del 2013
http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2013/04/el_lerrouxisme_punxa_nomes_17_peticions_per_escolaritzar_en_castella_93516.php
 
 
El curs passat ja van ser tan sols 106 sol·licituds, i en el d'enguany la xifra és residual, coincidint amb el procés sobiranista
 
El lerrouxisme punxa. La Generalitat ha rebut aquest curs només 17 sol·licituds per demanar l'escolarització en castellà en els centres públics, mentre que durant tot el curs 2011-2012 les peticions van ascendir a 106. El percentatge de peticions en castellà és literalment ínfim, i la immensa majoria de famílies secunden la immersió a l'escola sense cap problema, segons es desprèn de la resposta que ha donat la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, al portaveu del PP al Parlament, Enric Millo, i a la qual ha tingut accés El Singular.

Les dades fins a 31 de gener desmenteixen la solidesa de la petició que fan periódicament el PP i Ciutadans d'instaurar escola en castellà a Catalunya, que trencaria l'actual model escolar. I també les ofensives que en ocasions llancen mitjans de comunicació de Madrid. La dràstica reducció de sol·licituds respecte al curs passat és significativa, i ha coincidit amb el procés sobiranista en el qual està immersa Catalunya, tot i que es desconeix el grau de relació.
 
Rigau concretat també en la resposta a Millo que, en compliment de les sentències judicials sobre el sistema d'immersió lingüística, la conselleria ha dictat cinc resolucions que ordenen als centres on estan escolaritzats els fills de les famílies recurrents que "reconeguin la seva situació jurídica individualitzada".
 
"Aquesta atenció implica l'ús del castellà en matèries no lingüístiques a través de proporcionar la informació oral i escrita de les assignatures a l'estudiant, cosa que inclou llibres de text; facilitar exercicis a classe i deures en castellà, examinar aquests alumnes en aquesta llengua i notificar a la família el progrés del menor i de l'activitat de l'escola", afegeix la resposta. És novament un cas del tot excepcional en el conjunt de la comunitat escolar.
 
3)
 
Publicat a
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/633753-nomes-17-families-demanen-lescolaritzacio-en-castella.html

Només 17 famílies demanen l'escolarització en castellà

El nombre de pares que sol·liciten que els seus fills no segueixin el règim d'immersió en català cau en picat respecte dels 106 casos del curs passat

Rigau recorda que la llei no permet separar els alumnes per raó de llengua

La reivindicació del castellà com a llengua vehicular a l'ensenyament té un suport social inversament proporcional al soroll mediàtic que provoca. Segons les últimes dades aportades pel govern, només disset famílies catalanes han demanat, fins ara, que els seus fills siguin escolaritzats en castellà durant el curs 2012/13 als centres públics. La xifra, a banda de testimonial (en total hi ha 748.000 alumnes matriculats entre primària i l'ESO), és molt inferior a la del curs passat, 2011/12, quan, d'acord amb les dades d'Ensenyament, hi va haver 106 peticions en aquest sentit.

Les noves xifres van sortir publicades en l'edició d'ahir del Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (BOPC) en forma de resposta de la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, a una pregunta parlamentària del portaveu del Partit Popular (PP), Enric Millo, sobre l'ús del castellà com a llengua vehicular de l'ensenyament públic.

Rigau explica en la seva resposta que la Generalitat ja ha dictat cinc resolucions en què ordena als centres on estan escolaritzats els fills de les persones que en van demanar l'escolarització en castellà, emparant-se en les últimes sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i del Tribunal Suprem (TS), que se'ls reconegui la “situació jurídica individualitzada”. L'escrit recorda que la legislació catalana “no preveu la possibilitat d'escollir la llengua vehicular en l'educació pública a Catalunya atès que els alumnes no poden ser separats en centres ni en grups de classes diferents per raó de llengua”.

El nombre de famílies que han demanat l'ensenyament en castellà s'ha fet públic cinc setmanes després de l'última sentència del Suprem, que va deixar clar que les peticions d'aquests pares no podien afectar “el sistema sencer d'ensenyament de Catalunya”. El “tractament individualitzat” previst per Ensenyament en aquests casos consisteix a “proporcionar informació oral i escrita” en castellà a l'alumne sobre les matèries no lingüístiques, posar-los exercicis a classe i deures en aquest idioma, examinar-los en castellà i utilitzar la llengua que han triat els pares per “notificar a la família el progrés de l'alumne”. La immersió en llengua catalana, doncs, no es toca.

Les claus

Un model en perill tot i tenir un amplíssim suport social

La dada feta pública ahir sobre el nombre de pares que demanen que els seus fills siguin escolaritzats en castellà demostra el que gairebé tothom sabia: que el suport social a l'antiimmersió és escàs i que molt poques famílies estan disposades a renunciar a un model que, amb les dades a la mà, garanteix que els escolars catalans tinguin un domini del castellà, com a mínim, tan bo com els de la resta de l'Estat.

Batalla judicial

Però ni aquestes xifres ni l'última sentència del Suprem, que avalava el sistema d'immersió, faran defallir els contraris al model actual, que ja estan buscant escletxes legals en l'última resolució judicial. Tampoc no sembla descartable que la justícia espanyola torni a posar en qüestió la posició del català com a llengua vehicular de l'ensenyament, atesos els vaivens judicials d'aquests anys i l'actitud bel·ligerant del govern del PP, que en la reforma educativa mira de blindar la presència del castellà a l'escola.

Fermesa i pinya

A hores d'ara, l'única garantia de pervivència del model català és la fermesa del govern i de la comunitat educativa, que en aquesta qüestió fan pinya.

 
4)
 
Publicat en VilaWeb divendres 5 d'abril del 2013
http://www.vilaweb.cat/noticia/4102059/20130405/escolaritzacio-castella.html
 
Escolarització en castellà?

Article de Somescola.cat, en què es felicita del fet que tan sols disset famílies hagin demanat l'escolarització en castellà i insta la comunitat educativa a mantenir-se ferma

El Partit Popular i Ciutadans han fet de la immersió lingüística a l'escola el seu objectiu a batre. Però l'estratègia impulsada i la judicialització de l'escola no han reeixit i aquest curs (2012-2013) tan sols disset famílies han sol·licitat que el castellà sigui llengua vehicular als centres dels seus fills. El conjunt d’entitats cíviques, culturals i de tot l’àmbit educatiu aplegades a Somescola.cat ha publicat un article en què es felicita del fet que tan sols disset famílies hagin demanat l'escolarització en castellà i insta la comunitat educativa a mantenir-se ferma.

Us l'oferim l'article íntegre:

'Aquest curs escolar, 17 famílies han sol·licitat que els seus fills o filles fossin escolaritzats en castellà. Somescola.cat considera una bona notícia que, malgrat l'obsessió política d'alguns per acabar amb la immersió lingüística en llengua catalana com a metodologia d'èxit, només 17 famílies hagin optat per demanar l'escolarització en castellà per als seus fills.

Catalunya, per tradició i per convenciment, ha treballat i treballa per tal que la nostra societat estigui cohesionada, sigui inclusiva i asseguri la igualtat d'oportunitats com correspon a una societat avançada i amb futur.

La societat catalana ha experimentat unes transformacions de gran transcendència social. La gestió de la diversitat està basada en el respecte per les diferències, també les diferències lingüístiques, però sense oblidar que ens cal compartir un projecte de futur. Pel que fa a les llengües, aquest projecte de futur passa per conèixer en profunditat el català, llengua del nostre país, i el castellà, llengua de l'estat. I no ens conformem amb això. Volem, com a part que som dels països avançats d'Europa, que els nostres nois i noies puguin expressar-se, també, en una o més llengües estrangeres.

I tot això ens ho assegura el model d'escola catalana. Des de Somescola.cat som conscients que els resultats de l'escola que tenim poden millorar-se. I s'han de millorar. Però aquesta millora no es produirà intentant desbancar el català del lloc que li correspon com a llengua pròpia del país, ni amb recursos al Tribunal Constitucional, ni amb lleis fetes des de la imposició.

Somescola.cat convida la comunitat educativa a mantenir-se ferma per consolidar i millorar els resultats del nostre alumnat i expressa el convenciment que el nostre professorat, malgrat les dificultats que viu, es mantindrà, com sempre, fidel als seus principis pedagògics, ètics i socials amb l'objectiu d'acompanyar els nostres joves en el seu apassionant viatge formatiu.'

 
5)
 
Publicat a
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/7-editorials/634082-el-ridicul-dels-contraris-a-la-immersio.html
 
El ridícul dels contraris a la immersió
 
Catalunya és un país que té la desgràcia, de moment, de pertànyer a un estat que l'ataca a cops d'intents d'imposar el castellà, però alhora té la gran sort de tenir uns ciutadans castellanoparlants molt més assenyats i intel·ligents que els polítics que diuen que en defensen els seus drets lingüístics. Una sensació que no només es desprèn als carrers i a les aules, sinó que té el suport de dades objectives facilitades aquesta setmana pel Departament d'Ensenyament, demostrant que només 17 famílies del total de 748.000 alumnes que hi ha al país han exigit expressament l'escolarització en castellà.
 
La dada és prou concloent per posar en evidència que les maniobres ignominioses de determinats polítics a casa nostra i l'ofensiva de tots els poders de l'Estat espanyol no només són una injustícia objectiva que ataca la supervivència d'una llengua, el català, que és percebuda com a estranya pels mateixos que consideren que Catalunya és espanyola, sinó que no respon en absolut a les demandes polítiques d'una societat catalana que considera absolutament normal allò que és normal: educar-se en la llengua pròpia del país. Els castellanoparlants saben perfectament que la immersió en català no només no va en detriment dels seus drets sinó que permet adaptar-se a una societat multilingüe com és la catalana, evitant el risc de marginació i ampliant les possibilitats de progrés social i professional. Amb aquestes últimes dades a la mà, l'Estat espanyol hauria de claudicar davant l'evidència que l'únic motiu de l'ofensiva contra la immersió és una vocació monolingüe absurda que a qui més acabaria perjudicant seria als ciutadans que vol defensar.
 
6)
 
Publicat a
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/633938-escarransides-disset.html
 
Escarransides disset
 
Josep M. Fonalleras
 
Per si hi havia algú que dubtava de la càrrega política que s'amaga rere cada una de les reivindicacions de la llibertat que han de tenir els pares a Catalunya per poder triar la llengua en la qual aprendran els seus fills, la resposta de la consellera d'Ensenyament al diputat Millo és del tot concloent. En la frase que encapçala aquest article hi hauria d'haver escrit una altra cosa. M'hi he deixat “castellà”, que és la llengua amb què, pretesament, tota una gernació de famílies catalanes voldrien que s'eduquessin els seus fills, tot i que no poden, perquè el poder, a Catalunya, advoca per una política quasi estalinista d'imposició. És a dir, la llibertat, per a ells, vol dir exclusivament fer-ho en castellà i capgirar l'estat de les coses que es va instal·lar en aquest país en el moment d'implantar la normalització lingüística, que no va significar en cap moment una discriminació sinó un afany per salvar, almenys, els mobles del català. Doncs bé, de tot aquell maremàgnum, després de totes les sentències i els crits a favor de carregar-se allò que n'hem dit cohesió social, de tot aquell cafarnaüm de declaracions i d'intempestives notes a peu de pàgina, ara resulta que hi ha, a Catalunya, disset famílies que demanen que els seus fills siguin escolaritzats en castellà. Disset! Contra 748.000 alumnes matriculats. I, per més inri, resulta que hem passat de les cent sis peticions del curs passat a les escarransides disset d'ara. Què ens demostra, tot això? Que els que bramen a favor de la convivència de les dues llengües com a llengües vehiculars de l'escola ho fan sense cap tipus de criteri pedagògic. I pitjor: sense tenir cap fonament real en les demandes i les voluntats concretes dels pares i les mares que duen els seus fills a l'escola. I què més? Que tota la bateria de despropòsits i de projectils llançats contra l'ensenyament en català són justament això: armes que s'utilitzen en benefici d'obscures maniobres que es plantegen amb la voluntat de fer creure el que no és i de provocar un estat de coses que només respon a l'objectiu d'atacar, de desestabilitzar, de corrompre.
 
7)
 
Publicat en el diari ARA dissabte 6 d'abril del 2013
http://www.ara.cat/premium/opinio/Escola-catala-birmana-segons-Mundo_0_896310429.html
 
 
Àlex Gutiérrez
 
Pobre El Mundo: tota la carn a la graella per rebentar la immersió lingüística i resulta que a Catalunya, en els últims cinc mesos, només 17 famílies han sol·licitat escolaritzar els seus fills en la llengua d'Ignacio Wert. Què fan? Primer de tot, alterar el subjecte de la notícia. I, així, el titular de portada és "La Generalitat es vanta que només 17 famílies han demanat escola en castellà". Com es vanta la Generalitat? A dins, veiem que ha estat una resposta de la consellera Rigau a una pregunta parlamentària del PP. ¿Potser va sortir abillada amb traje de luces i marcant paquet (fals) mentre donava la dada? ¿Duia tirants i se'ls anava estirant, tot movent la llengua ara dins d'una galta, ara dins l'altra? Es veu que no va ser el cas. El titular de dins tampoc no desmereix: "Menys demanda en espanyol per les traves del Govern". Les traves en qüestió: omplir una instància, el tràmit ordinari per a qualsevol gestió amb l'administració. Un editorial aportava la inevitable comparació amb els nazis: "No cal dir quins règims han practicat la segregació al llarg de la història", i un altre article d'opinió comparava el sistema educatiu català amb una presó birmana. Mira, si Alan Parker vol rodar una seqüela de L'exprés de mitjanit a Birmània, li podem oferir de venir a rodar aquí, que s'estalviarà uns quants calerons.
 
8)
 
Publicat en VilaWeb dimeces 10 d'abril del 2013
http://www.vilaweb.cat/noticia/4103769/20130410/tsjc-obliga-classe-espanyol-sol-alumne-ho-demana.html

El TSJC obliga a fer la classe en espanyol si un sol alumne ho demana

El tribunal diu que no n'hi ha prou amb l'atenció individualitzada a l'alumne

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya resol en una interlocutòria que la Conselleria d'Ensenyament de la Generalitat haurà d'introduir l'espanyol a les aules de l'alumne la família del qual hagi demanat per via judicial d'estudiar en espanyol. Segons Europa Press, la interlocutòria amb data del 6 de març diu que el sistema 'ha d'adaptar-se a tota la classe –o unitat escolar– de la qual forma part aquest alumne', cosa que afecta tots els estudiants, i no només l'alumne en concret.

El tribunal estableix que no n'hi ha prou amb l'atenció individualitzada que ofereix la Generalitat, sinó que 'el sistema ha d'adaptar-se a tota la classe (o unitat escolar) de la qual forma part l'alumne'. Manté, però, que és la Generalitat qui determina la proporció i l'equilibri entre les dues llengües.

Tant el Tribunal Constitucional, amb la seva sentència contra l'estatut, com posteriorment el Tribunal Suprem, han emès sentències en les quals es considera que l'espanyol també ha de ser llengua vehicular a l'ensenyament a Catalunya. El TSJC va avalar posteriorment el sistema d'immersió lingüística però, alhora, ordenava que s'atenguessin les peticions de les famílies que demanaven l'escolarització en espanyol.



Per donar compliment a les decisions judicials que han demanat a l'administració que atengués aquestes peticions, el Departament d'Ensenyament ha aplicat a aquests alumnes una atenció individualitzada. I ara el TSJC emet aquesta interlocutòria arran del recurs d'una família que demanava que l'ensenyament bilingüe reconegut al seu fill s'apliqués 'juntament amb els seus companys' i no de forma individualitzada.

El TSJC considera que les mesures demanades per a adaptar el sistema d'ensenyament de manera que l'espanyol sigui vehicular 'no suposen simplement l'atenció individualitzada de l'alumne en aquesta llengua', sinó que 'el sistema ha d'adaptar-se a tota la classe (o unitat escolar) de la qual forma part l'alumne'. Segons la interlocutòria, 'allò que s'ha acordat afecta l'alumne juntament amb els seus companys', perquè si no fos així, l'alumne hauria de ser separat en una altra classe o s'hi mantindria 'amb una atenció individualitzada', cosa que ha estat 'rebutjada específicament' pel Tribunal Suprem el juny del 2012.


La petició d'un alumne, per tant, afectarà tots els membres de l'aula, encara que els pares de la resta d'alumnes no vulguin que es modifiqui el model lingüístic actual. El TSJC, però, argumenta que 'el dret fonamental de l'educació, en el seu aspecte lingüístic, no garanteix cap dret d'opció a rebre l'ensenyament exclusivament en una sola de les llengües oficials', sinó que és 'l'administració educativa qui organitza i estableix la prestació d'aquest dret'.

Pel que fa a la distribució de les dues llengües a l'aula, el TSJC manté que això és competència de la Generalitat, i cita sentències del mateix Suprem que afirmen que 'la determinació d'aquesta proporció i la seva posada en pràctica correspon acordar-la a la Generalitat de Catalunya', i que ho ha de fer 'atenent a la realitat sociolingüística del centre'. Segons el TSJC, no és la seva funció 'substituir l'administració en l'exercici d'una potestat pròpia'.



El TSJC acaba desestimant els recursos de reposició presentats tant per la família com per la Generalitat, tot i que confirma 'íntegrament' la interlocutòria del gener i demana tenir en compte els arguments que es donen en el nou escrit judicial.



Vot particular



La interlocutòria inclou el vot particular d'un dels magistrats, que es mostra d'acord amb desestimar el recurs de reposició presentat per la família, però considera que s'hauria d'haver admès el presentat pel Departament d'Ensenyament.

Disset famílies

Fins ara, tant el TSJC com el Tribunal Suprem havien ratificat una posició comuna: si una família demanava que el seu fill fos escolaritzat en castellà havia de tenir una atenció individualitzada però això no afectava pas al funcionament de tot el sistema, basat des de fa més de trenta anys en la immersió.

Tot just la setmana passada la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, informava que aquest curs (2012-2013) tan sols disset famílies havien sol·licitat que el castellà fos llengua vehicular als centres dels seus fills. La dada contrasta amb les sol·licituds del curs anterior, 2011-2012: s'havien fet 106 sol·licituds. Ho va dir reponent una pregunta parlamentària formulada per PP i Ciutadans.

9)
 
Publicat en el diari ARA dijous 11 d'abril del 2013
http://www.ara.cat/politica/CATALA-ERC-TSJC-SENTENCIA_0_899310162.html

Posada expulsa a Tardà de la tribuna d'oradors del Congrés per parlar en català

ERC ha decidit intervenir en català a totes les intervencions del ple en protesta per la sentència del TSJC

El president del Congrés, Jesús Posada, ha expulsat de la tribuna d'oradors del Congrés al diputat d'ERC Joan Tardà per parlar en català. ERC ha decidit aquest dijous intervenir en català en tots els punts de l'ordre del dia del ple en protesta per la sentència que ahir va dictar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que estableix que si un sol alumne demana l'educació en castellà obliga a canviar la llengua d'ensenyament a l'aula sencera.

Posada, amb el reglament del Congrés a la mà, ha cridat a l'ordre dues vegades al diputat republicà, com que Tardà ha seguit en la seva protesta lingüística, com marquen les regles de la Cambra, el president del Congrés li ha demanat que abandonés la tribuna.

Tardà que fixava posició en la convalidació del decret sobre mesures que afavoreixen la continuïtat de la vida laboral dels treballadors de major edat i promoure l'envelliment actiu. Ha començat explicant que "com que la majoria del PP sempre sosté que el que val a Catalunya val a tot Espanya. En lògic paral·lelisme i, en justa correspondència, entenem que un sol diputat que exigeixi en aquesta cambra un canvi de llengua al català obliga a canviar d'idioma a la cambra sencera".

El diputat d'ERC s'ha posat a parlar en català i, automàticament, Posada l'ha tallat i li ha dit: "Li deman que no provoqui un conflicte en un tema tan important. Entenc que el seu argument pot ser interessant però no procedeix".

10)
 
Publicat a
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/7-editorials/635762-un-pas-mes-contra-el-catala.html
 
Un pas més contra el català
 
La interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que obliga a impartir les classes en castellà a les aules on així ho hagi demanat un alumne, i la seva demanda hagi obtingut una sentència judicial favorable, és un graó més en el despropòsit social i lingüístic amb què l'Estat espanyol, aquest cop per la via del poder judicial, intenta combatre la normalització lingüística. Una aberració com aquesta només pot emanar d'unes estructures estatals decidides a enfrontar-se amb la que consideren la seva pròpia població a Catalunya; concentrades a dinamitar la convivència lingüística si és necessari encenent els focs que convingui perquè el conflicte agafi força. La temeritat dels poders de l'Estat espanyol no només està posant en perill la convivència política, perquè són una fàbrica constant d'independentistes, sinó que intenta llançar uns ciutadans contra els altres en una espiral demencial.

No cal oblidar que la interlocutòria del TSJC no és cap altra cosa que l'esclat d'una de les mines judicials que va sembrar la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut. No ha estat el primer ni serà l'últim d'un seguit d'atacs que aconseguiran situar Catalunya fora de la legalitat espanyola, no tant perquè Catalunya incompleixi la llei, sinó perquè es demostrarà que les lleis espanyoles estan fetes contra els catalans, que majoritàriament abonen amb els seus vots reiteradament la política lingüística i altres fonaments polítics de l'autogovern. El TSJC suma un altre argument a la llista de motius pels quals la població d'aquest país cada cop té més clar que l'única solució per sobreviure com a poble a la península Ibèrica és situar-se fora d'una Espanya intolerant i intolerable.

11)
 
Publicat en VilaWeb dijous 11 d'abril del 2013
http://www.vilaweb.cat/noticia/4103925/20130411/resposta-contundent-govern-partits-nova-interlocutoria-tsjc-immersio.html

Resposta contundent de govern i partits a la nova interlocutòria del TSJC contra la immersió

Un sol alumne pot imposar l'espanyol a tota la classe, segons el tribunal

La Generalitat no pensa complir la interlocutòria del TSJC, que ja és objecte de recurs

Irene Rigau, consellera d'Educació, va ser contundent ahir en relació amb la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que obliga a introduir la llengua espanyola al grup escolar d'un l'alumne quan els pares hagin demanat per via judicial que hom li faci classes en espanyol. 'La llengua del grup no pot canviar perquè un nen ho demani', va declarar Rigau. 'Lamentem haver de defensar contínuament el nostre model, però no ens en cansarem. I no pensem en la possibilitat d'executar aquesta resolució en aquests termes.' ERC, PSC, ICV-EUiA i CUP també van refusar amb contundència la interlocutòria del màxim tribunal de Catalunya contra el català a l'escola.

Rigau va voler deixar clar que la interlocutòria es referia a una mesura cautelar dictada a partir d'un procediment sobre el qual no hi ha sentència. I que la Generalitat hi ha presentat un recurs. 'El departament d'Ensenyament ha seguit una política de defensa total del model lingüístic, esprement al màxim el nostre dret de defensa. Un model que té una història de trenta anys i el reconeixement parlamentari.' 'És obligació nostra de continuar vetllant per poder respondre a totes aquelles qüestions que jurídicament es presenten amb la intenció de modificar un sistema que Catalunya entén que és propi i de gran vàlua per a la cohesió.'

La consellera va dir que la manera d'atendre les famílies que consideren que en un moment determinat demanen classes en llengua espanyola és regulada a la LEC, que preveu una atenció individualitzada en determinades edats.

ERC, PSC, ICV-EUiA i CUP refusen la interlocutòria i defensen l'escola en català

ERC, PSC, ICV-EUiA i CUP van refusar també la interlocutòria del TSJC que estén l'ús del castellà a tota l'aula quan un alumne ho demani. Tots van defensar l'escola en català i el sistema d'immersió lingüística. Marta Rovira, d'ERC, va remarcar que els tribunals no podien estar per sobre d'una llei aprovada al parlament ni de la voluntat majoritària d'un poble; Rocío Martínez-Sampere, del PSC, va atacar la politització que es fa de la llengua a l'escola i va negar que hi hagués cap problema real en aquesta matèria; Dolors Camats, d'ICV, va defensar que es blindés el model i va criticar els qui volien 'atiar la divisió'. I Quim Arrufat (CUP) va cridar a la desobediència.

PP i Ciutadans celebren la interlocutòria

Per contra, el Partit Popular (PP) i Ciutadans es van mostrar satisfets per la interlocutòria. El PP va demanar 'quantes sentències necessita' la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, per implantar el castellà a l'escola com a llengua vehicular. Ciutadans va retreure al govern l'actitud reiterada i va recordar que 'els drets són de la gent, no dels nacionalistes ni de la consellera'. Tots dos partits van demanar a Rigau, a més, que acatés la interlocutòria i apliqués el model que determinava el TSJC.

Somescola expressa una profunda indignació per la resolució del TSJC

Somescola.cat va manifestar profunda indignació i va voler palesar que no hi havia cap conflicte lingüístic a Catalunya. La plataforma, que conformen sindicats, entitats socials i associacions de pares, va dir que la interlocutòria del TSJC volia 'desestabilitzar i crear sensació de conflicte discriminatori a les escoles'. La plataforma va fer una crida a la desobediència i va reclamar al Departament d'Ensenyament que tingués més fermesa que mai. Per a Somescola.cat, aquesta resolució és 'el pas previ als criteris d'espanyolització que fonamenten el projecte de nova llei impulsada per Wert'.

12)

Comunicat d'Enllaçats per la llengua

Davant la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que insta a substituir la llengua vehicular de qualsevol matèria, del català al castellà i no a l’inrevés, només que un o una alumna ho reclamin;

També davant la campanya de persecució contra docents publicada al web de “Nuevas Generaciones” del PP de Castelló, i a la proposta de modificació dels llibres de text a les Balears, que pretén substituir el català normatiu per una expressió no científica i apòcrifa mal anomenada “baléà”,

ENLLAÇATS PER LA LLENGUA, a l’espera de consensuar en la propera reunió de València del 27 d’abril, com articularà noves respostes als atacs cada vegada més seguits i de més calat contra la llengua, es remet al seu Manifest fundacional.

Concretament quan a la introducció expressa:

“Els darrers mesos s'han succeït atacs sistemàtics contra la nostra llengua arreu del territori, que s'han intensificat arran de l'avantprojecte de la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE), l'anomenada "Llei Wert". Amb aquests atacs, hi ha una voluntat clara de convertir la nostra llengua en llengua de segona i que el castellà esdevingui la llengua de referència i de prestigi.

I és que no s'ha acceptat la realitat plurilingüe existent, ans al contrari. S'ha emprès una persecució sistemàtica contra la llengua pròpia en els tres pilars fonamentals on s'estava començant a normalitzar mínimament: mitjans de comunicació, Administració pública i educació [...]

I ja en el text del manifest, afirma:

“[...] Ens refermem en la lluita per aconseguir el plens drets lingüístics i el dret irrenunciable a poder viure plenament en la llengua pròpia d'aquest país.

Defensem polítiques lingüístiques d'equitat que passen per avançar en la normalització de l'ús i el coneixement de la nostra llengua, per fer present el català a les Administracions, a l'escola , als mitjans de comunicació, etc., i per fer del català la llengua comuna i de cohesió social[...]

[...] Reivindiquem la necessitat de fer del català la llengua vehicular a l'educació, afavorint la immersió lingüística en contextos sociolingüístics adversos, alhora que volem capacitat en el coneixement i ús de diverses llengües els nostres alumnes.

Defensem, així mateix la necessitat de fer del català la llengua vehicular en els mitjans de comunicació públics, l'administració, la justícia i els cossos de seguretat.”

Seguim animant tant a les entitats, institucions, organitzacions i empreses, com a la ciutadania en general a manifestar el seu rebuig a aquests atacs.

En aquest sentit animem a signar el nostre manifest (http://exllengua.blogspot.com/p/sesta-carregant.html) per reforçar a la denuncia davant les Institucions Europees, de la persecució que sofreix el català en tots els territoris, per part d’institucions espanyoles, de partits com el PP o d’associacions com “Convivéncia Cívica”.

També animem a anunciar les vostres activitats i actes a la nostra pàgina de facebook: https://www.facebook.com/pages/Enlla%C3%A7ats-per-la-Llengua/411353605624643

Per la dignitat i per la igualtat!

Enllaçats per la Llengua compta amb l’adhesió de més de 800 entitats de tots els territoris.

 

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací