fer el
tio gipó
Fingir que no entén de
l’assumpte que s’està tractant o que no comprén el que se li està dient. Simular
ignorància. Fer el despistat, el distret, el desentés.
Dissimular.
|
Ell, fent el tio gipó, fent el tio gipó, va acabar fent-se amb les
terres i amb el negociet. |
L’escriptor Enric Valor i Vives usa aquesta
expressió en la seua prosa literària. Així, en la novel·la L’ambició
d’Aleix podem llegir:
|
I el pastor
callava i feia l’oncle gipó, i si deia alguna cosa era per
descompartir-los i facilitar la salvació de
Pinet. |
La
locució fer el tio gipó la conec del parlar d’Alcoi a on és (o era) d’ús
habitual. En aquesta expressió, al contrari d’altres equivalents, també molt
conegudes i usades a Alcoi, com ara
fer-se el llonguis,
fer-se el soca o fer-se el tòfol, el verb fer no s’empra
com a pronominal.
Cal
aclarir que sempre he sentit fer el tio gipó, mai fer l’oncle
gipó. Supose que Enric Valor coneixeria la locució igual que jo i si va
escriure oncle en lloc de tio va ser únicament perquè la paraula
tio no ha estat mai admesa en la llengua normativa.
fer
extrems
Contraure les vies digestives altes de manera
involuntària i violenta a causa de tindre sensació de nàusees. Aquests extrems o
contraccions convulsives són uns moviments que es produixen prèviament o
simultàniament al vòmit, encara que també poden produir-se sense que hi haja
vòmit. Sempre tenen una causa patològica que pot ser física o
psíquica.
|
–Tinc mal per ací pel ventre i per tot açò d’ací. ¿Què pot
ser? –Això és de fer tants extrems ahir de matí. Això no és res, ja
voràs com demà ja no et fa
mal. |
El
nom d’aquest fabulós mitjà de comunicació, inimaginable fa poc més d’una
vintena d’anys, està compost per part dels mots anglesos interconnection,
que no necessita traducció, i network que vol dir ‘xarxa’,
referit aquest terme a l’entrecreuament de línies que interconnecten milions d’ordinadors sobre
la quasi
totalitat de la superfície terrestre.
Entre
les múltiples utilitats d’Internet les més conegudes, si més no de nom,
són el correu electrònic (e-mail), i la world wide web
(WWW), mots que podríem traduir per ‘teranyina que enrevolta tot el món’, terme metafòricament
aplicat als
milers i milers de xarxes invisibles interconnectades que cobreixen tota la
terra com si es tractàs d’una gran teranyina, web, en
anglès.
Una
altra utilitat d’Internet són els chats o tertúlies, per mitjà dels quals
dotzenes d’usuaris de distintes parts del món poden comunicar-se simultàniament,
de paraula o per escrit. Chat vol dir ‘conversa’ i ‘conversar’, i
alguns ho ha
catalanitzat amb la forma xat, inadmissible al meu parer, puix que no
reflecteix el
terme anglès, ni en la seva forma oral ni escrita (en tot cas s’hi
acostaria
més
txat). I si us ficau en una d’aquestes tertúlies, no digueu, que estau
chateant, sinó
que participau en un chat. El blog, terme encara més nou, és
l’escurçament de
weblog, mot compost en anglès amb web i log, que significa
‘diari’ (amb el sentit de
llibre en el qual hom va anotant coses, com el diari de
bord).
'Com no
em donis la pilota, te'n penediràs', "Como no me dés la pelota, te vas a
arrepentir", per Si no em dónes la pilota, te'n
penediràs.
Sí, el
català aquesta subordinada la fa condicional: Si
no...
'Com no
vinguin tots, no hi haurà reunió', per Si no vénen tots, no hi haurà
reunió.
'Com no
faci sol, no hi vaig', per Si no fa sol, no hi
vaig.
'Com
caigui al seu damunt, els esclafa tots', per Si cau al seu damunt, els
esclafarà tots.
També
construeixen la subordinada sense el grup com que, quan aquest grup és
preferible i d'ús general en català, i tan sols usen el com
castellà:
'Com no
has vingut, no hi has tingut vot', "Como no has venido, no has tenido voto", per
Com que no has vingut, no has tingut vot.
'Com no fa sol, no sortim', per Com que no fa sol, no
sortim.
'Com no tenim diners, no ho podem comprar', per Com que no
tenim diners, no ho podem comprar.
'Com ets tan ruc, sempre te la carregues', per Com que ets tan
ruc, sempre te la carregues.
En català antic sí que usaven només aquest com, però usar-lo avui és una regressió a càrrec del castellà.
I
fixem-nos en aquesta construcció castellana:
'Com no
l'ha posat allà!', "Como no la ha colocado allí!", per Ja és prou que no
l'hagi posada allà!
'Com no hi han anat tots!', "Como no han ido todos!", per Ja és prou
que no hi hagin anat tots!
Com, adverbi.
'Vindrà,
com no?, el Sr. President', "Vendrà, ¿cómo no?, el Sr. Presidente", per
Vindrà el senyor President! Amb l'entonació n'hi ha d'haver prou, en
català. O: Vindrà el senyor President en
persona.
Aquest
"¿cómo no?", és sud-americà i és admirable que hagi arribat fins
aquí.
─'No
penses anar-hi? ─'Com no!',
per No penses anar-hi? ─ I és clar que sí. O també: ─Només caldria que no! O també: I
doncs!
'Qui ha fet el gol és, com no?, Messi', per Qui ha fet el gol, és clar, ha estat Messi? O: Qui, sinó Messi?