InfoMigjorn Cap de Setmana
 
Butlletí número 134 (divendres 05/04/2013) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
 
SUMARI
 
1) Eugeni S. Reig - fer el tio gipó
 
2) Eugeni S. Reig - fer extrems
 
3) Antoni Llull Martí - Internet i la World Wide Web
 
4) Pere Ortís - Netegem i enriquim la llengua catalana (Com, conjunció i adverbi)
 
5) “Som i prou”, entrevista de Francesc Viadel a Enric Sòria
 
6) Josep-Daniel Climent - Cent anys del I Congrés Internacional de la Llengua Catalana de 1906 (I)
 
7) Marcel Fité - Un llibre contra la mentida i l’autoengany
 
8) Ramon Sangles i Moles - Una elegant manera de presentar els escrits
 
 
 
1)

 

Entrada de Lèxic valencià d'ahir i de hui d'Eugeni S. Reig

 

(Llibre inèdit)

fer el tio gipó

Fingir que no entén de l’assumpte que s’està tractant o que no comprén el que se li està dient. Simular ignorància. Fer el despistat, el distret, el desentés. Dissimular.

Ell, fent el tio gipó, fent el tio gipó, va acabar fent-se amb les terres i amb el negociet.

L’escriptor Enric Valor i Vives usa aquesta expressió en la seua prosa literària. Així, en la novel·la L’ambició d’Aleix podem llegir:

I el pastor callava i feia l’oncle gipó, i si deia alguna cosa era per descompartir-los i facilitar la salvació de Pinet.

La locució fer el tio gipó la conec del parlar d’Alcoi a on és (o era) d’ús habitual. En aquesta expressió, al contrari d’altres equivalents, també molt conegudes i usades a Alcoi, com ara fer-se el llonguis, fer-se el soca o fer-se el tòfol, el verb fer no s’empra com a pronominal.

Cal aclarir que sempre he sentit fer el tio gipó, mai fer l’oncle gipó. Supose que Enric Valor coneixeria la locució igual que jo i si va escriure oncle en lloc de tio va ser únicament perquè la paraula tio no ha estat mai admesa en la llengua normativa.

 

En valencià també es diu: fer orelles de temprador, fer-se el llonguis, fer-se el soca, fer-se el tòfol, fer-se el xulla, no haver filat de hui
La llengua estàndard sol emprar: fer el pagès, fer el paper de met,
fer l’angelet, fer l’orni, fer-se el longuis
En castellà es diu: hacer (o tener) oídos de mercader, hacer oídos sordos, hacer orejas de mercader, hacerse el loco (o el longui, o el longuis, o el sordo, o el sueco, o el tonto)
 
NOTA: El text de la novel·la L’ambició d’Aleix que he posat com a exemple podem trobar-lo en Obra Literària Completa d’Enric Valor (volum III), Fernando Torres Editor, S.A. (València, 1982), pàg. 89.
 
2)

 

Entrada de Lèxic valencià d'ahir i de hui d'Eugeni S. Reig

(Llibre inèdit)

fer extrems

Contraure les vies digestives altes de manera involuntària i violenta a causa de tindre sensació de nàusees. Aquests extrems o contraccions convulsives són uns moviments que es produixen prèviament o simultàniament al vòmit, encara que també poden produir-se sense que hi haja vòmit. Sempre tenen una causa patològica que pot ser física o psíquica.

–Tinc mal per ací pel ventre i per tot açò d’ací. ¿Què pot ser?

–Això és de fer tants extrems ahir de matí. Això no és res, ja voràs com demà ja no et fa mal.

Aquesta expressió és d’us habitual en el parlar d’Alcoi.
 
En valencià també es diu:
La llengua estàndard sol emprar: venir arcades
En castellà es diu: dar arcadas
 
 
3)
 
Publicat en el llibre PRENINT EL DEMBLE A LES PARAULES d'Antoni Llull Martí (Edicions Documenta Balear, Palma, 2009, pàg. 297)
 
Internet i la World Wide Web
 
Antoni Llull Martí
 
Fa algunes setmanes vaig parlar de hackers i crackers, i deia que la meva explicació anava adreçada principalment a aquells dels lectors que per les causes que fossin no havien tingut contacte directe amb els ordinadors, a aquells que, amb tot i tenir una cultura apreciable, no havien entrat mai en el món de la informàtica. Això mateix podria dir avui, si bé vull afegir que també el que diré pot esser útil pels més jovenets que ja naveguen com si res per Internet però que bé potser que no sàpiguen amb exactitud que signifiquen o com s’han format els mots de l’encapçalament d’aquest article.

 

El nom d’aquest fabulós mitjà de comunicació, inimaginable fa poc més d’una vintena d’anys, està compost per part dels mots anglesos interconnection, que no necessita traducció, i network que vol dir ‘xarxa’, referit aquest terme a l’entrecreuament de línies que interconnecten milions d’ordinadors sobre la quasi totalitat de la superfície terrestre.

 

Entre les múltiples utilitats d’Internet les més conegudes, si més no de nom, són el correu electrònic (e-mail), i la world wide web (WWW), mots que podríem traduir per ‘teranyina que enrevolta tot el món’, terme metafòricament aplicat als milers i milers de xarxes invisibles interconnectades que cobreixen tota la terra com si es tractàs d’una gran teranyina, web, en anglès.

 

Una altra utilitat d’Internet són els chats o tertúlies, per mitjà dels quals dotzenes d’usuaris de distintes parts del món poden comunicar-se simultàniament, de paraula o per escrit. Chat vol dir ‘conversa’ i ‘conversar’, i alguns ho ha catalanitzat amb la forma xat, inadmissible al meu parer, puix que no reflecteix el terme anglès, ni en la seva forma oral ni escrita (en tot cas s’hi acostaria

més txat). I si us ficau en una d’aquestes tertúlies, no digueu, que estau chateant, sinó que participau en un chat. El blog, terme encara més nou, és l’escurçament de weblog, mot compost en anglès amb web i log, que significa ‘diari’ (amb el sentit de llibre en el qual hom va anotant coses, com el diari de bord).

 

4)
 
Netegem i enriquim la llengua catalana
Pere Ortís

 
Com, conjunció i adverbi
 
 

      Ara darrerament molts han importat del castellà una construcció de les subordinades amb la conjunció com, per comptes de la condicional si. Vegem-ne uns quants exemples:

     'Com no em donis la pilota, te'n penediràs', "Como no me dés la pelota, te vas a arrepentir", per Si no em dónes la pilota, te'n penediràs.

     Sí, el català aquesta subordinada la fa condicional: Si no...

     'Com no vinguin tots, no hi haurà reunió', per Si no vénen tots, no hi haurà reunió.

     'Com no faci sol, no hi vaig', per Si no fa sol, no hi vaig.

     'Com caigui al seu damunt, els esclafa tots', per Si cau al seu damunt, els esclafarà tots.

     També construeixen la subordinada sense el grup com que, quan aquest grup és preferible i d'ús general en català, i tan sols usen el com castellà:

     'Com no has vingut, no hi has tingut vot', "Como no has venido, no has tenido voto", per Com que no has vingut, no has tingut vot.

     'Com no fa sol, no sortim', per Com que no fa sol, no sortim.

     'Com no tenim diners, no ho podem comprar', per Com que no tenim diners, no ho podem comprar.

     'Com ets tan ruc, sempre te la carregues', per Com que ets tan ruc, sempre te la carregues.

     En català antic sí que usaven només aquest com, però usar-lo avui és una regressió a càrrec del castellà.

   

     I fixem-nos en aquesta construcció castellana:

     'Com no l'ha posat allà!', "Como no la ha colocado allí!", per Ja és prou que no l'hagi posada allà!

     'Com no hi han anat tots!', "Como no han ido todos!", per Ja és prou que no hi hagin anat tots!

      

     Com, adverbi.

     'Vindrà, com no?, el Sr. President', "Vendrà, ¿cómo no?, el Sr. Presidente", per Vindrà el senyor President! Amb l'entonació n'hi ha d'haver prou, en català. O: Vindrà el senyor President en persona.

     Aquest "¿cómo no?", és sud-americà i és admirable que hagi arribat fins aquí.

     ─'No penses anar-hi?   ─'Com no!', per No penses anar-hi? ─ I és clar que sí. O també: ─Només caldria que no! O també: I doncs!

     'Qui ha fet el gol és, com no?, Messi', per Qui ha fet el gol, és clar, ha estat Messi? O: Qui, sinó Messi?

 
5)
 
Entrevista de Francesc Viadel a Enric Sòria amb motiu de la publicació del seu llibre de poemes Arqueologia, publicada a l’edició valenciana del Quadern del diari El País dimecres 13 de març del 2013
6)
 
Publicat en el blog L'interés per la llengua dels valencians
 
 
Josep Daniel Climent
 
7)
 
Ressenya publicada en el núm. 82 de la revista Llengua Nacional (1r trimestre del 2013) (pàg. 46)
 
Un llibre contra la mentida i l’autoengany
 
Marcel Fité
 
Qui estima la llengua, la fa servir
Quim Gibert
Editorial Barcanova, Barcelona 2013
 
El sostre d’una de les sales de l’Ateneu Barcelonès va arribar als nostres dies presidit per un escut de la ciutat de Barcelona. La restauració que no fa gaire s’hi va dur a terme va permetre descobrir que a sota d’aquella pintura més o menys moderna n’hi havia una altra que havia estat púdicament, o potser intencionadament, tapada, censurada.
Es tracta de la peça El temps despulla la veritat, obra de Francesc Pla, dit el Vigatà. Una al·legoria en què Saturn apareix desvestint una figura femenina (que ensenya una cama fins una miqueta més amunt del genoll) i que està envoltada per un seguit d’àngels que subjecten alguns instruments científics que simbolitzen els atributs propis de les diferents arts liberals.
Desconec si el que motivà la censura de l’escena, que al seu temps probablement presidia el gabinet del propietari de l’immoble, el senyor Josep Francesc Ferrer de Llupià, baró de Savassona, va ser la visió de l’esmentat genoll de la dama o bé el tema de fons de la pintura, és a dir, el fet de posar de manifest que el temps acaba despullant la veritat. L’al·legoria del Vigatà, en aquest cas, no requereix pas cap comentari.
He pensat en aquesta composició pictòrica mentre llegia el llibre Qui estima la llengua, la fa servir, de Quim Gibert, perquè allò que l’autor fa amb la seva obra és bàsicament pelar la ceba de les moltes fal·làcies, enganys i autoenganys que disfressen la realitat lingüística en què alena la llengua catalana. En efecte, Gibert, amb un excel·lent coneixement del tema i auxiliat d’una base de dades exhaustiva i rigorosa, dedica una bona part del seu assaig a desmuntar els tòpics astutament difosos per terra, mar i aire; a combatre els prejudicis pacientment inoculats als cervells dels parlants catalans; a desemmascarar les moltes mentides difoses des de diversos mitjans, i a denunciar els abusos que constantment es cometen contra les llengües minoritzades i, en aquest cas concret, contra la llengua catalana.
L’obra, però, és bàsicament una reflexió sobre els diversos comportaments lingüístics dels catalans, els quals rarament es corresponen amb els comportaments lingüístics d’altres parlants de països que viuen en una situació de normalitat comunicativa i que, en molts sentits, tampoc no es corresponen als usos tradicionals dels mateixos catalans al llarg de la seva història.
L’autor dissecciona lúcidament i senzilla aspectes clau de la situació psicolingüística i sociolingüística en què es mouen els parlants de la llengua catalana actualment. Sense defugir mai el detall ni el raonament, ens mostra la realitat diversa i contradictòria de les relacions verbals que mantenen els ciutadans catalans amb els parlants d’altres llengües, especialment amb els de parla castellana, francesa i italiana que viuen en el seu domini lingüístic.
Si algú vol saber per què reacciona com reacciona davant les diferents situacions lingüístiques en què es troba quotidianament, sense excuses ni subterfugis, i quines són les causes externes (sociolingüístiques) i internes (sociolingüístiques i psicològiques) que el porten a fer-ho de la manera que ho fa –amb un excés de timidesa, de pactisme i fins i tot de por acumulada-, que llegeixi aquest llibre.
Si vol saber per què no es duu a terme una indicació tan senzilla i eficaç com la que proposava Ferrer i Gironès:  “Si tots sempre parléssim en català, sense renunciar-hi mai, ja n’hi hauria prou”, que no es deixi perdre aquesta publicació.
Aquest escrit posa també en evidència l’existència d’un procés de substitució lingüística, dut a terme –com mostra l’autor– a voltes amb subtilitat i traïdoria, i que conté a més una anàlisi dels sentiments i de les conductes induïdes dels qui el pateixen i una explicació de les estratègies de manipulació emprades pels qui mouen els fils del poder.
Formalment, l’autor demostra una excel·lent capacitat d’extrapolar històries i arguments per a traslladar-los a l’àmbit dels comportaments lingüístics. Així, els diferents capítols solen començar amb un relat al·legòric, generalment entretingut i encertat, circumstància que fa que la lectura –amb múltiples informacions i exemples– esdevingui lleugera i agradable i que arribi al lector d’una manera més clara i alhora profunda.
L’obra, elaborada amb un enfocament innovador i molt convenient, és, en definitiva, una obra clara i senzilla, però ben argumentada i documentada. Molt adequada per a anar traient els diferents vels i capes de guix amb què des de segles han anat intentant embolicar el cap i embolcallar la llengua dels parlants catalans.

 

 

 
 
 
8)
 
Publicat en el llibre COMUNICAR-SE, TOT UN ART de Ramon Sangles (2a edició, Edicions SPD, Barcelona, 2010, pàg. 122)
Una elegant manera de presentar els escrits
 
Ramon Sangles i Moles
 
En anar per tancar la secció «Escriure bé» d’aquest llibre vull remarcar que el bon estil de l’escriptor i la seva bona i elegant manera de presentar els escrits ajudaran el lector a llegir amb ganes i profit.
 
En moltes expressions he de confessar que m’hauria deixat portar pel primer cop d’inspiració o per fer afirmacions a cop d’estómac. Però, sortosament, la pausada reflexió, l’anar-ho treballant tot una vegada i una altra, el fer cas dels consells que els amics de la pàgina dels agraïments m’han donat, el desig de fer-vos pensar que sóc una persona educada i, sobretot, el fet de sentir-me amb el compromís de prestar-vos un bon servei i no defraudar-vos, tot això ha propiciat donar al contingut final d’aquest llibre millor forma que la que incialment tenia.
 
Per altra banda, tot el que volia dir, ho he dit i amb escreix, car si les coses són ben dites, hom no ha de tenir pèls a la llengua: ben dit, tot es pot dir i tot pot ser ben comprès i assimilat. Així ho espero.
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net
 
Si voleu donar-vos de baixa d'aquest butlletí, comuniqueu-ho enviat un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net