InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.500 membres]
 
Butlletí número 755 (dimecres 09/01/2013) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
 
 
Si durant l'any 2013 voleu rebre cada divendres el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana heu de manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d'enviar a l'adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l'adreça electrònica on voleu rebre'l.
 
El preu de la subscripció al butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana corresponent a l'any 2013 és de 25 euros.
 
 
SUMARI
 
 
1) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
2) Alta en InfoMigjorn
 
3) Lliris Picó i Carbonell - Cardar en valencià
 
4) Eugeni s. Reig - ¿Cardar en valencià?
 
 
6) Nou llibre: Tresor del Valencià Meridional
 
7) Hui s'ha iniciat la campanya “Acosta't a l'AVL”
 
8) Jas!
 
 
1)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 72).
 

228. Cada llengua s'organitza el món a la seva manera.

 

Xavier Lamuela

Lingüista

 
 
2)
 
 
Podeu donar d'alta en InfoMigjorn les adreces que considereu oportunes ací
 
3)
 
Article publicat en EL PUNT AVUI divendres 4 de gener del 2013
 
Cardar en valencià
 
Lliris Picó i Carbonell
 
Fa temps que no trac les agulles de filar, però és que, deixeu-me que us conte: va ser complir els 40 allà per mitjan de desembre i deixar de tindre ganes de fer res. No sé… el cas és que ara que encetem un any nou, a una, com a la resta de mortals, li vénen ganes de fer bons —i de vegades, impossibles— propòsits: escriure més, beure menys, menjar més sa, dir als meus pares cada dia que sense ells la vida seria ben gris, estar més temps amb els meus fills, cardar més… Que sí, que he dit “cardar”. Acabe de fer 40 anys, m'he fet hipocondríaca i pense en la mort —la meua— almenys tres vegades al dia, així que ara, com igual va i la mort em sorprèn aviat, pense dir i fer tot el que em vinga en gana i passar de la meua exquisida educació quan en vinga de gust.
 
El cas és que com que he pensat com a bon propòsit que enguany pense cardar molt, es veu que estic ben sensible a certs anuncis publicitaris i ahir mateix en vaig veure un que em va robar el cor: un gel de massatges d'una coneguda marca de preservatius que anuncia uns orgasmes inacabables amb la imatge d'una tia bona de manual (o de revista) i un tio encés que li passa les mans per tot arreu. “Això és el que necessite jo! —em dic: un tio encès!!!”. Així doncs prenc nota de la marca del gel miraculós i avui només alçar-me vaig a l'adrogueria del meu barri. Mire les prestatgeries per damunt i m'adone que l'oferta en gels que encenen els tios de la meua edat és molt “discreta”. No en tinc prou. Jo vull buscar el de l'anunci que m'ha obert els ulls (i qui sap si també les cames…). És per això que em dirigisc a una macroperfumeria d'aquelles que té de tot molt car i dependents vestits d'uniforme. Entre i mire amb cara de circumstàncies l'ama del local, que té les galtes preses com per una mena de màscara de carnestoltes i els llavis momificats de perfilador i glossduración 24 horas” (sempre estupendament maquillada…). La mòmia amb maquillatge superdurador no em fa gaire cas, però, perquè ella només cobra. Llavors em dirigesc al corredor dels condons i els “etc” i comence a mirar gels miraculosos d'aquells, a llegir-me etiquetes, a traure'ls de les caixes i a estudiar-me les instruccions. És en aquest moment quan se m'acosta el dependent uniformat de negre amb una samarreta tres talles més petita que li marquen unes pastilletes que riu-te tu del blíster de l'almax i em diu: “¿Señora, le puedo ayudar en algo?” (Ai! M'ha dit “senyora”, la paraula ja em pesa…). “Doncs no, sé —li conteste— si has provat aquestes coses igual sí que em pots aconsellar.” I què em respon l'individu engominat i esclavitzat per la samarreta negra i els pantalons marcapaquets? “No entiendo”. Com que no “entiendes”? “No entiendo el valenciano”. Ah! Caram! I com saps que et parle “valensiano”? M'ignora el comentari, em somriu d'orella a orella i em pregunta: “se lleva el gel?”. Doncs és que resulta que ací posa que és lubrificant i jo em pensava que només era per a massatges eròtics. Sí, si sí que lleva lubricante —em diu el xic— pero ya le digo que yo no entiendo valenciano.” Em sorprén el fet que un d'aquests porte roll-on per aplicar en les zones desitjades. “Sí, sí —em corrobora ell— para donde necesite.…” Veurà vosté, jo és que crec que zones desitjades en deu haver poques o moltes segons com t'ho mires, i en fi igual en l'orella no ens cap el roll-on. En fi, que no és el que m'esperava… No té coses d'aquestes però només de massatges eròtics, com a l'anunci del tio encès? “Bueno, ya le digo que yo no entinedo, que voy a avisar a la jefa y ya habla usted con ella.” Doncs, digues a la “jefa” que, si de cas, vaja posant-se lubrificant a les orelles, perquè jo pense seguir demanant el gel del tio encès en valencià, m'entineda o no: és el meu gran propòsit de 2013: que emprem el valencià per fer la nostra vida més normal, fins i tot per a cardar , ens entenga o no el perfumer!
 
4)
 
Article publicat en EL PUNT AVUI dilluns 7 de gener del 2013
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/607833-icardar-en-valencia.html

¿Cardar en valencià?

 

Eugeni s. Reig

 

Hui, divendres 4 de gener del 2013, fullejant la premsa digital –bé, digital, electrònica, cibernètica o com vulgueu dir-ne de la que es llig en internet– he trobat en el sumari d'EL PUNT AVUI un article de Lliris Picó titulat Cardar en valencià. El títol ha despertat la meua curiositat i l'he obert de seguida. I l'he llegit. He d'explicar que jo vaig nàixer l'any 1942 a Alcoi, ciutat a on la indústria tèxtil he tingut durant molts anys –i encara té– una importància notable. A la meua ciutat natal, el verb cardar té dos significats, el literal (passar la carda a determinades fibres tèxtils) i el popular (pegar a algú una sèrie de colps amb la mà, amb un bastó, amb una corretja, etc.) Hi ha una cançoneta popular alcoiana de finals del segle XIX que diu:

Maria la Xirivia,

trencadora de setrills,

sa mare la va cardar

davant de tots els fadrins.

En el meu valencià d'Alcoi heretat per tradició familiar el verb cardar té, doncs, el significat popular de pegar una palissa, fer blau de llenya, estovar a base de bé, fer de color de gaiato. Com sé que Lliris Picó, l'autora de l'article en qüestió, és alcoiana, he pensat que la cosa aniria de calfar el cul a un xiquet a base de bateculs (els puristes, llegiu “baticuls”, amb i, feu el favor) o alguna cosa semblant. Però quan he llegit l'article m'he adonat que el significat que l'autora dóna al verb cardar no és l'alcoià, és “tenir coit” que, segons el Diccionari Català-Valencià-Balear, es diu només a l'Empordà i a Mallorca. Per a expressar la idea de “tindre relacions sexuals” els alcoians hem usat sempre el tradicional boixar, el conegudíssim i popularíssim fer-ho o el vulgar fotre. També s'ha dit molt –en llenguatge d'hòmens, és clar– mullar el xurro o mullar el bescuitet (bescuitet de llengüeta, s'entén). Em fa l'efecte que aquestes denominacions alcoianes han sigut –i continuen sent– molt conegudes per la immensa majoria de valencians. ¿De veritat que ens cal als valencians usar l'accepció empordanesa del verb cardar per a expressar la idea de “practicar el coit”? Clar, que si l'alternativa és emprar el verb castellà follar –que en la nostra llengua té un altre significat–, a l'Empordà me'n torne.

 
5)
 
Article publicat en EL PUNT AVUI divendres 4 de gener del 2013
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/607485-la-societat-valenciana-no-valora-estelles-per-un-problema-dincultura-militant.html

“La societat valenciana no valora Estellés per un problema d'incultura militant”

El poeta valencià assegura que a la nova poesia valenciana se li nota que està emmarcada dins d'un país sense estat

Malgrat el fort vent de ponent, assistim al sorgir d'una allau de poetes

Va nàixer a València en la dècada dels cinquanta, temps en què es consolidava el règim franquista. Els poders polítics havien imposat en la llarga nit de la postguerra, un gran silenci sobre la història i la llengua d'ací, sobre les cultures i llengües que no fossen les castellanes.
 
Com arriba Marc Granell a Estelles?
Jo arribe, com gran part de la meua generació, tard. S'ha de tenir en compte que en aquell temps, vaig començar —con gran part de les persones de la meua generació— a escriure en castellà i no només a escriure en castellà, sinó que també parlava i llegia en castellà i vaig haver d'aprendre a parlar en valencià als 23 anys. Ja veus com, tota la part de l'adolescència i primera joventut, moment en què es forma el poeta, la vaig fer en castellà. Així doncs, arribe a l'Estellés a una edat provecta per a un poeta.
 
Ha influït el poeta de Burjassot en la seua obra?
Sincerament, pense que sí. De fet, el primer poema que vaig escriure en valencià és el més estellesià. S'ha de pensar que el meu canvi de llengua va ser difícil perquè ho vaig fer tot alhora: parlar, escriure, llegir, pensar i superant la meua vergonya a parlar en valencià. La meua timidesa em posava entrebancs lingüístics, però la vaig superar per militància política i per decisió personal i coherència poètica.
 
Per què no coneixem els valencians suficientment Estellés?
Doncs jo pense que és per la mateixa raó que la societat valenciana no coneix res que vinga de la seua llengua És una qüestió simplement d'incultura autosatisfeta i militant. El problema de la societat valenciana és aquest, perquè es tracta d'un problema polític. Pensa que la consigna sempre ha estat separar absolutament eixa unitat de la cultura i de la llengua catalana, per evitar que cap ningú tinguera la temptació de pensara amb la unitat política, aquella que alguns defensàvem.
 
N'és conscient que hi ha molta gent que el té considerat com a l'hereu de l'Estellés?
Comprenc que es diga això en segons quins cercles, però he de dir que Estellés no té hereus. El poeta va ser un cas —com ho va ser Fuster en el seu àmbit— un cas únic. Quan diem que Estellés és el gran poeta des de temps de l'Ausiàs March, no ho diguem debades. Continua sent-ho i no té successors. Segurament es diu això de mi pel meu tipus de poesia, però no puc arribar a la qualitat del mestre. Tot i això, què hem de fer? Els deixe que ho diguen i en pau. Tampoc no em desplau.
 
Continua la seua obra expressant la realitat de hui?
Això és el que intente, però he de dir que el clima en que vivim, el fort vent deponent que fa i altres circumstàncies de caràcter personal, em tenen un poc aturat, perquè hi ha coses que ja les he dites avançant-me a aquesta època i, segurament per això és, que no trobe la forma de dir-ho sense haver de repetir-me, sense haver d'insistir amb les mateixes estructures poètiques. Sempre he escrit amb l'impuls de canviar el món i ara també.
 
Es nota a la poesia valenciana que som un país sense estat?
I tant que s'hi nota. Sobre tot en la postura i en la manera de com enfrontar-se a la literatura o en la repercussió que havia de tindre l'obra dels poetes. Però curiosament i malgrat aquest entrebanc, no ha deixat de sorgir darrerament, una autèntica allau de poetes.
 
Hi ha audiència per a tan bona collita?
No la que hauria d'haver-hi, però n'hi ha, encara que siga mínima. Ara ens trobem també amb la dificultat que suposa la publicació, però han sorgit altres canals gràcies a la societat civil, a les noves tecnologies, als recursos personals i col·lectius...
 
Ha estat coincidència l'any Estellés i l'any Espriu?
Sí, clar que sí que ho ha estat per qüestió de dates. No obstant això, he de dir que aquestes dates fixes, ho són per raons polítiques i per la necessitat que tenen els polítics, de fer veure que es preocupen per la nostra cultura. De fet, jo vaig fer un poc de burla mitjançant un poema arran de l'any Ausiàs March... però efectivament l'any Estellés i l'any Espriu ha estat coincidència de dates.
 
Cinc cèntims sobre el personatge
 
Marc Granell dedica la seua vida a la llengua i a la literatura, no només com a poeta sinó com a corrector, traductor i animador de distints projectes editorials. Ha dirigit algunes de les col·leccions de poesia més ambicioses del país, on, a banda d'editar traduccions i autors ja coneguts, ha dedicat una atenció especial als autors joves, als quals aconsella i corregeix.
No només això: Marc Granell, ha recorregut de nord a sud, d'est a oest la nostra geografia per explicar la nostra literatura i comunicar la seua passió, la poesia, perquè una de les coses que més s'estima és llegir i comentar els seus poemes, per connectar i enraonar amb els virtuals lectors de poesia.
Així doncs, per a Granell, la poesia, la literatura, no és una distracció esporàdica o un simple joc estètic, sinó més aviat un ofici capaç de treballar constantment la sensibilitat.
 
Túmul de Rosa Lee Parks
 
Marc Granell
 
Si qui diu
de res
no serveix res
mira ara
el teu cos
fet pols de llum en la tenebra
i pregunta
quina eixa llum,
sap ja que un gest
pot ser prou per a vèncer,
coltell de foc,
el gel de tots els segles.
 
6)
 
Nou llibre
 
Tresor del Valencià Meridional
 
Diccionari temàtic i fraseològic
 
Autors:
Ovidi Carbonell i Cortés (dir.)
Josep Tormo Colomina
Jordi Colomina i Castenyer
 
Edita:
Institut Alacantí de Cultura Jua Gil-Albert
 
14,5x20x5cm
1040 pàgines
 
 
7)
Hui s'ha iniciat la campanya “Acosta't a l'AVL”

 

 

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha encetat hui (dimarts 8 de gener del 2013) una nova campanya dirigida a donar a conéixer la institució normativa al conjunt dels ciutadans valencians, especialment als estudiants de Secundària i Batxillerat.

 

Amb el suggestiu nom “Acosta't a l'Acadèmia”, l'objectiu de la proposta és que la institució siga, a partir d'ara, més coneguda pels valencians d'una manera directa i atractiva amb la seua presència física en el monestir de Sant Miquel dels Reis.

 

L'acadèmica Maria Soledat González, responsable de la campanya, ha rebut hui els primers visitants, alumnes de quart d'ESO del col·legi Lope de Vega de Castelló, que han conegut l'AVL de prop, la seua activitat normativa i també les seues dependències.

 

Els alumnes del centre Lope de Vega de Castelló, que han sigut obsequiats amb material i publicacions de la institució, han finalitzat la visita fent una volta pels arxius i les sales de la Biblioteca Valenciana i pel monestir de Sant Miquel dels Reis.

 

Els grups o centres interessats a participar en la campanya “Acosta't a l'AVL” poden sol·licitar la visita per telèfon o també a través del web de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. En principi, la iniciativa estarà oberta fins al mes de juny.

 

 
8)
 
JAS!
 
Concert a l'Eliana
 
http://www.leliana.es/fileadmin/cinc_segles_musica/PROGRAMA_5segles_ENERO2013.pdf
http://www.leliana.es/noticies/noticia/articulo/5-segles-de-musica-concert-del-12-de-gener-jas/
 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací