InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.500 membres]
 
Butlletí número 738 (dimarts 11/12/2012) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
 
 
SUMARI
 
 
1) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
 
 
 
 
 
 
8) La FOLC denuncia la proposta de Wert
 
9) Do de llengües:Hindi
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 67).
 

211. Les dades de les últimes enquestes indiquen que Catalunya té una molt bona capacitat d'absorció lingüística.

 

Bernat Joan i Marí

Doctor en Filologia Catalana i polític

 
 
2)
 
Publicat a

L'Estat espanyol ha tornat a demostrar, aquest cop amb vergonyosa traïdoria, quin és el futur que li espera a Catalunya si continua dins d'una organització estatal obsessionada sense cap mena de dissimulació per l'anihilació nacional i lingüística dels catalans. El nou esborrany de la llei de millora de la qualitat educativa del govern espanyol dinamita el model d'immersió lingüística i prepara una regressió de la normalització mai vista des de la recuperació de la democràcia. Catalunya no cap a Espanya si no és castellanitzada, espoliada i humiliada i el govern del Partit Popular està determinat a portar a terme aquesta tasca sense cap contemplació. Els temors manifestats ahir per la consellera Rigau són perfectament fonamentats i contra aquest nou atac frontal només hi ha el recurs a la unitat política i civil per resistir.

Aquells que, ingènuament, pensen que és possible refer ponts i tornar al diàleg amb aquest govern opressor i despietat no només no han vist l'autèntica perversió destructiva del nacionalisme espanyol sinó que ni tan sols se n'han adonat que la gran majoria del poble de Catalunya sí que és conscient d'aquesta amenaça i per això, massivament, el dia 25 va votar en favor del dret a decidir. En aquests moments no es pot confondre l'aritmètica partidista, que presenta una diversitat de sensibilitats, amb l'aritmètica nacional, que està clarament encaminada a marcar distàncies amb aquesta Espanya entestada a esborrar qualsevol tret diferencial de Catalunya. Totes les formacions sobiranistes i les que es diuen catalanistes tenen, un cop més, l'oportunitat de demostrar-ho amb fets i actituds fermes i insubornables.

 

3)
 
Publicat a

Wert pretén relegar el català a assignatura de tercera

L'esborrany de la LOMCE obliga Catalunya a pagar l'ensenyament en castellà en centres privats si no es dóna una “proporció ajustada” entre els dos idiomes

Rigau denuncia “la major ofensiva contra la llengua des del 1978”

El govern espanyol ha llançat l'enèsim atac al català. Aquest cop, una ofensiva sorpresa perpetrada amb premeditació contra la línia de flotació de la immersió lingüística. Així ho va denunciar ahir la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, que va revelar que l'esborrany de la llei orgànica de millora de la qualitat de l'ensenyament (LOMCE) relega la llengua pròpia de Catalunya a assignatura d'“especialitat” i obliga les comunitats autònomes a pagar l'educació privada en castellà dels seus fills mentre l'administració no garanteixi una “proporció ajustada” entre els dos idiomes.

“Es tracta de la major ofensiva contra el català des del 1978”, va assegurar Rigau. “El català passarà a ser la quarta llengua en l'ensenyament”, va afegir. La consellera va explicar que, en matèria de llengües, el projecte de llei distingeix entre tres categories d'assignatures: les troncals (on hi hauria el castellà i la primera llengua estrangera), les específiques (amb la segona llengua estrangera) i les especialitats (on quedaria enquadrat el català). Per obtenir el títol de l'ESO o el de batxillerat –va precisar Rigau– caldria examinar-se de totes les assignatures troncals, d'algunes de les específiques i d'una d'especialitat. “Això vol dir, per exemple, que un alumne que vingui de la formació professional es podrà treure el títol de l'ESO o del batxillerat sense necessitar el català per a res”, va explicar la consellera.

Com ha fet durant tots els atacs judicials que ha rebut el català els darrers mesos, Rigau va tornar a defensar la legalitat del model d'immersió lingüística emparant-se en la llei d'educació de Catalunya (LEC). “La LEC –va insistir la consellera– deixa clar que no s'han de separar els infants per raó de llengua. I aquesta és la fortalesa del nostre model d'escola.”

La comunitat educativa va reaccionar amb contundència contra el projecte del govern espanyol. Els sindicats de l'ensenyament, la Federació d'Associacions de Pares d'Alumnes de Catalunya (FAPAC) i la plataforma Som Escola van carregar amb duresa contra el ministre. “Wert té una obsessió malaltissa per la llengua”, va resumir el president de la FAPAC, Àlex Castillo.

El ministre Wert té una obsessió malaltissa per la llengua
 
Àlex Castillo
president de la FAPAC
 
La LEC deixa clar que no s'han de separar els alumnes per raó de llengua
 
Irene Rigau
consellera d'ensenyament
 
Les claus

Una bomba de rellotgeria per a després de les eleccions

En un gest aparentment conciliador, el 29 d'octubre, el ministre d'Educació, José Ignacio Wert, va ajornar trenta dies els tràmits de la LOMCE per mirar de trobar una solució a les desavinences amb alguns territoris després que el govern espanyol hagués anunciat una retallada de competències autonòmiques a l'hora de fixar els currículums en l'ensenyament primari i secundari.

“Text amagat”

Un mes després, aquell gest fa tota la pinta d'haver estat una maniobra dilatòria per deixar passar les eleccions catalanes i llançar l'obús definitiu contra la immersió en català. La consellera d'Ensenyament va explicar ahir que la qüestió lingüística no havia estat present en el procés de discussió de la LOMCE. “Aquest text ha estat amagat i un cop fetes les eleccions ens l'han comunicat. És una estratègia política allunyada del repte de millorar el rendiment del sistema educatiu”, va denunciar Rigau.

Fer pinya

Previsiblement, la comunitat educativa haurà de fer pinya, com ha fet fins ara, a favor de l'escola en català. Aquest cop, però, no n'hi haurà prou amb les proclames: caldrà actuar.

----------------------

Publicat en elSingulardigital.cat dimarts 4 de desembre del 201
http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2012/12/wert_converteix_el_catala_en_llengua_optativa_a_l_eso_91513.php
 
Wert converteix el català en llengua optativa a l'ESO
 
Rigau denuncia que aquesta és la més gran ofensiva contra el català des del 1978
 
L'esborrany de la reforma de la llei d'educació estatal impulsada pel ministre d'Educació, José Ignacio Wert, estableix que el català deixi de ser llengua troncal i passi a ser d'especialitat, que a la pràctica vol dir que esdevingui la quarta llengua en l'ensenyament obligatori i que es redueixin les seves hores lectives, segons ha explicat la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, que ha rebut aquest migdia el text.

Segons l'esborrany, les assignatures queden dividides en troncals, específiques i d'especilitat. Les primeres són un total de cinc i han d'ocupar un mínim del 50% de l'horari, les segons són un mínim de tres i un màxim de cinc i han d'ocupar un màxim del 50% de l'horari. Les d'especialitat són com a màxim una assignatura i una segona en el cas d'aquelles comunitat que tenen dues llengües.

Entre les troncals hi ha la llengua castellana i literatura, la primera llengua estrangera o les matemàtiques; entre les específiques hi ha educació física, música, tecnologia, educació plàstica o cultura, entre d'altres, i en la tercera categoria, les d'especialitat, es on quedaria el català. Per tant, el català passaria a ser la quarta llengua en l'ensenyament, per darrera del castellà i la primera i la segona llengua estrangera.

El text també diu que s'haurà de determinar una proporcionalitat "raonable" entre el català i el castellà i que mentre això no sigui així els pares podran escollir la llengua vehicular en que volen que siguin educats els seus fills i l'administració es farà càrrec d'escolaritzar-los en centres privats per rebre l'ensenyament en castellà i sufragarà el cost.

La més gran ofensiva contra el català des del 1978

La consellera d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, Irene Rigau, ha denunciat que el nou esborrany "tomba" la immersió lingüística. Rigau, en una roda de premsa urgent ha explicat que la nova norma preveu que, mentre no s'apliqui, l'Administració pagui l'ensenyament en castellà en centres privats de les famílies que així ho demanin.

A més, Rigau ha deplorat que el text "trenca el model d'escola catalana" i suposa la més gran ofensiva contra el català des del 1978, després que l'executiu hagi instat les comunitats amb dues llengües oficials a donar un tracte equilibrat a l'ensenyament de les assignatures per arribar al 50% de proporcionalitat.

La consellera veu una estratègia política

En termes polítics, Rigau ha assegurat que l'esborrany que han rebut aquest dilluns no té res a veure amb el que els hi havia presentat fins ara i que era el que s'havia utilitzant en les reunions i sessions de treball amb el Ministeri. Ha dit que aquest ha estat un text "amagat" fins que han passat les eleccions catalanes i per això ha dit que hi ha una "estratègia política". El nou document té "una intencionalitat molt clara" per a la titular d'Ensenyament i "molt allunyada dels objectius inicials". Ha denunciat que al govern espanyol "els interessa trencar el model d'escola catalana" més que no pas assolir els reptes d'èxit escolar marcats per Europa.

Rigau ha explicat que demà informarà el Govern sobre aquest nou text i farà arribar la seva total oposició en la reunió sectorial de tots els consellers educatius que se celebrarà aquest dimarts a Madrid. Si no hi ha cap canvi, ha asseverat que seria "digne de ser recorreguda".

Ha afegit que el que està fent l'executiu de Mariano Rajoy és "intentar fer el camí al revés" del que es va fer als anys 70, quan es va recuperar el català. Ha lamentat que aquesta á una "ofensiva que mai cap ministre s'havia atrevit plantejar en democràcia".
 
4)
 
Publicat a VilaWeb dimarts 4 de desembre del 2012
http://www.vilaweb.cat/noticia/4061518/20121204/rigau-lofensiva-catala-lescola-greu-1978.html

Rigau sobre Wert: 'Deixa clar que cal exercir el dret de decidir'

La proposta de llei de Wert converteix el català en llengua residual a l'escola

Pretén que 'per raó de llengua vehicular' els pares puguin portar els fills a escoles privades amb les despeses pagades per l'administració

La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, ha denunciat amb contundència un 'text amagat fins ara' de la llei de millora de la qualitat educativa, que impulsa el govern espanyol, en què el català passa a ser una llengua residual a l'ensenyament. 'És tan feridora, la proposta, que si el govern espanyol l'aplica tirarà endavant la liquidació autonòmica i cultural', ha declarat Rigau avui al matí a RAC-1. 'No em veig com a membre d'un govern aplicant aquesta llei.'

Rigau alerta que es tracta d'una ofensiva contra el català, que el text no ha estat comunicat fins després de les eleccions del 25-N i que pretén 'trencar el model de l'escola catalana'.

'Cada vegada la gent de Catalunya, els docents i el sector educatiu pensen de manera més autònoma. Això deixa clar que cal exercir el dret de decidir', ha afegit Rigau.

'Mai un ministre no havia anat tan lluny'

La proposta del ministre José Ignacio Wert preveu que, mentre la Generalitat no determini quines matèries es fan en català i quines en castellà, els pares puguin portar els nens a l'escola privada 'per raó de llengua vehicular' i que l'administració n'hagi de sufragar el cost. A més, l'esborrany de la reforma de la llei estableix que s'haurà de determinar una 'proporcionalitat raonable' entre castellà i català. Rigau exclamà: 'Mai un ministre no havia anat tan lluny.'

Rigau va explicar ahir el 'canvi important' que el govern espanyol havia introduït en l'esborrany de la reforma de la llei orgànica d'educació, que havia rebut el Departament d'Ensenyament ahir a migdia. Va dir que significava una 'ofensiva contra el català, que el relega a llengua residual'. La consellera va denunciar que des del 1978 'el català no havia estat tan menystingut en un text ministerial'.

El principal canvi és que el català pot deixar de ser assignatura troncal i passar a ser d'especialitat, i això voldria dir reduir-ne les hores lectives, segons Rigau.

L'esborrany divideix les assignatures en troncals, específiques i d'especialitat. Les primeres són cinc i han d'ocupar un mínim del 50% de l'horari. Les segones són un mínim de tres i un màxim de cinc i han d'ocupar un màxim del 50% de l'horari. Les d'especialitat són a tot estirar una assignatura, i una més en el cas d'aquelles comunitats que tenen dues llengües.

Entre les troncals hi ha la llengua castellana i literatura, la primera llengua estrangera o les matemàtiques; entre les específiques hi ha educació física, música, tecnologia, educació plàstica o cultura, entre més. En la tercera categoria, les d'especialitat, és on quedaria el català, que passaria a ser la quarta llengua en l'ensenyament, després del castellà i la primera i la segona llengua estrangeres.

Rigau va explicar que aquest canvi pot fer que un alumne obtingui el títol de secundària o batxillerat sense examinar-se de català en les noves proves que vol establir Wert per superar aquestes etapes educatives, perquè els alumnes s'han d'examinar d'una de les assignatures d'especialitat, i podrien no escollir el català.

Per Rigau, això és tractar la llengua residualment i trenca el model d'escola en català, que utilitza el català com a llengua vehicular.

'Proporcionalitat raonable'

D'una altra banda, Rigau va dir que el text que els havien fet arribar estableix també que les administracions amb dues llengües oficials han de donar un tractament 'equilibrat' a l'hora d'impartir les assignatures i admeten que es pot compensar la llengua que es consideri menys normalitzada, 'però hi afegeixen que en una proporció raonable'. Per Rigau, això deixa clar que 'van en la línia del 50% i 50%', tot i que l'esborrany no ho aclareix.

El text també estableix que mentre que les comunitats no determinin els percentatges entre les dues llengües els pares poden escollir la llengua vehicular en què volen que siguin educats els seus fills: 'Podran optar a escolaritzar-los en centres privats i l'administració educativa haurà de sufragar les despeses' si opten pel castellà.

Un altre canvi de l'esborrany és que per avaluar la competència comunicativa en les proves de primària es farà en la 'llengua materna' de l'alumne. Per a la consellera això és fet 'per demostrar que el català no ha de ser la llengua vehicular'.

Rigau va dir que hi havia més aspectes competencials que es contradeien amb el model d'escola de Catalunya i amb les competències de la Generalitat, i que ho havien notificat al Ministeri d'Educació espanyol. Però ahir es va centrar en la qüestió lingüística, que considera especialment greu.

La consellera hi veu una estratègia política

Rigau va assegurar que l'esborrany no té res a veure amb el que els havien presentat abans i que s'havia fet servir en les reunions i sessions de treball amb el ministeri espanyol. Va dir que aquest era un text 'amagat' fins que no han passat les eleccions catalanes i va denunciar una 'estratègia política'. El nou document té 'una intencionalitat molt clara' i 'molt allunyada dels objectius inicials'. Per ella, al govern espanyol li interessa de fer miques el model d'escola catalana, més que no pas assolir els objectius d'èxit escolar marcats per Europa.

Avui Rigau informarà el govern sobre aquest nou text i en traslladarà la seva oposició plena a la reunió sectorial de tots els consellers d'Educació que es fa també avui a Madrid. Si no s'hi fa cap canvi, el considera 'digne de ser recorregut'.

 
5)
 
http://eltrobadorcatala.wordpress.com/2012/12/04/el-gat-i-les-granotes/
 
El gat i les granotes
 
 
6)
 
Publicat a
http://www.elpuntavui.cat/component/elpunt/article/-/-/600428.html

Les universitats faran una prova comuna de català

El govern i els rectors es posen d'acord per evitar que els estudiants accedeixin a la carrera sense competència en la llengua del país

La Generalitat veu “caòtic” el sistema d'accés ideat per Wert

El govern català ja té un pla per esquivar la disposició de l'avantprojecte de la llei orgànica per a la millora de la qualitat de l'educació (LOMCE) que permet als estudiants catalans accedir als estudis universitaris sense examinar-se de català. El secretari d'Universitats i Recerca, Antoni Castellà, va parlar ahir al matí amb tots els rectors de les universitats catalanes i van acordar que, en cas que la llei tiri endavant, les universitats catalanes es posaran d'acord, juntament amb el govern, per fer una prova comuna única de català per a tots els estudiants del país.

L'esborrany que va presentar el ministre d'Educació, José Ignacio Wert, a les comunitats autònomes preveu una revàlida a final del batxillerat i atorga a cada universitat la potestat d'establir-ne el procés d'accés i deixa al marge les comunitats autònomes.

Les proves d'accés a la universitat (PAU), que regulen l'accés als estudis universitaris d'una manera coordinada entre totes les universitats i el govern català, queden, doncs, suprimides.

El govern català considera inadmissible la proposta del govern espanyol perquè atempta contra la llengua catalana, envaeix competències de la Generalitat, no incorpora cap de les esmenes que ha presentat i dinamita un model, el de la selectivitat, que “ha funcionat molt bé durant vint anys”.

“La proposta que planteja el ministeri provocarà el caos entre els estudiants”, va advertir ahir la secretaria d'Universitats i Recerca. Amb aquest model –avisen–, els estudiants s'hauran d'examinar a totes les universitats a les quals vulguin accedir en lloc de fer-ho un sol cop com es fa ara, i es pot donar el cas que els exàmens coincideixin el mateix dia i a la mateixa hora.

Castellà i els dotze rectors de les universitats públiques i privades catalanes es trobaran en un termini d'un màxim de deu dies en el marc del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC). En la reunió, miraran de consensuar un model alternatiu.

LA FRASE

He plantat Wert perquè segueixo les directrius del poble de Catalunya
 
Antoni Castellà
Secretari d'universitats i recerca
 
7)
 
Publicat a
http://www.elpuntavui.cat/component/elpunt/article/-/-/600394.html

Ofensiva d'eurodiputats i Òmnium a Brussel·les per “l'assetjament” de Wert

CiU, ERC, el PSC i ICV reclamen protecció a la CE contra l'“atemptat” a la cohesió social

Casals denuncia “l'agressió” i “el maltractament” del ministre

La immersió lingüística de l'escola catalana ha rebut molt sovint elogis de l'eurocambra i de la Comissió Europea, que fins i tot ha proposat estendre aquesta “bona pràctica” a altres països europeus. Des de la manifestació independentista de la Diada, però, la pressió de la diplomàcia espanyola impedeix a Brussel·les defensar Catalunya. “Ara no li poden picar la cresta, al ministre Wert, que és el que ens agradaria”, va lamentar ahir la presidenta d'Òmnium Cultural, que es va reunir a Brussel·les amb funcionaris europeus per denunciar “l'agressió” i “el maltractament doble” del govern espanyol.

Els eurodiputats de tots els partits catalans van sumar-se a l'ofensiva i van fer pinya per demanar plegats una entrevista amb l'eurocomissària responsable de Multilingüisme, la xipriota Androulla Vassiliou. CiU, ERC, el PSC i ICV es van queixar a Brussel·les de “l'assetjament” i “l'atac frontal a la unitat del poble català” perpetrat pel ministre espanyol d'Educació. Ramon Tremosa i Salvador Sedó (CiU), Raül Romeva (ICV), Maria Badia i Raimon Obiols (PSC) i Ana Miranda (del BNG, en representació d'ERC) reclamen a l'executiu comunitari que protegeixi les llengües que no tenen un estat que les defensi contra el pla de Wert per “convertir el català en una llengua de tercera categoria” i “atemptar directament contra la normalització lingüística” i la “cohesió social”.

La presidenta d'Òmnium ja admet que “segurament no se sentiran grans declaracions europees en contra del govern espanyol”, perquè la guerra bruta de l'Estat en el clavegueram de Brussel·les no permet als portaveus comunitaris “opinar sobre afers interns”. Però l'ofensiva catalana, si més no, “ajudarà a fer que comprenguin el mal comportament dels seus socis” o, el que és el mateix, que “els catalans avui no tenen lloc dins la llei espanyola”. “Hi ha un govern europeu que s'està comportant d'una manera que en un context democràtic és difícil de creure”, es va queixar Casals. “Hi ha una topada entre la llei espanyola i la legitimitat democràtica catalana, i nosaltres no cal dir que estem amb la legitimitat democràtica, i que en alguns casos això vol dir desobeir la llei espanyola”, va advertir la presidenta d'Òmnium.

Romeva fins i tot ha escrit un sonet al ministre espanyol, que acaba així: “Deu ser cosa de l'idioma / que fa de mur invisible / Bon ministre, és possible / que sigui tant de la broma?”.

Aval europeu a la immersió lingüística

El portaveu de l'eurocomissària Vassiliou, Dennis Abbot, va defensar fa un any la immersió per raons pràctiques, perquè els monolingües estan en desavantatge i tenen menys possibilitats de trobar feina”. També la presidenta de la comissió d'Educació de l'eurocambra, l'alemanya Doris Pack, va advertir del risc de fractura social si a les aules se separés per raó de llengua: “Ja sou bilingües, si els separeu estareu separant també una mica el país.” El Parlament Europeu ja va votar el 2009 en contra de separar els alumnes. També la CE va negar el 2008 que el castellà estigués discriminat. L'aleshores eurocomissari de Multilingüisme, Leonard Orban, va admetre, després de visitar Barcelona, que els castellanoparlants poden viure-hi amb “facilitat” perquè els catalanoparlants canvien a la seva llengua “sense adonar-se'n”. I, el 2007, l'informe d'un grup d'experts encarregat per Brussel·les va proposar estendre la immersió.

 

8)

La FOLC denuncia la proposta de Wert

La FOLC denuncia la proposta del ministre espanyol d'educació Wert el qual aprofitant una pretesa Reforma de la llei educativa ha envaït les competències en educació, i a perpetrat un esborrany en què la llengua catalana deixa de ser matèria troncal, de tal manera que el català passaria a ser una matèria optativa i es tombaria el model d'immersió lingüística.

Tanmateix aquesta proposta no és nova. És la culminació a les agressions que es varen iniciar amb les sentències del Tribunal Suprem espanyol del desembre del 2011, les quals, emparant-se amb la sentència del Tribunal Constitucional del 2010 contra l'Estatut de Catalunya, i ratificades per la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya del 2012 reintrodueixen el castellà com a llengua vehicular a l'ensenyament a Catalunya i acaben de manera definitiva amb la immersió lingüística.

El model lingüístic escolar que proposa ara la LOMCE suposa que des de l'escola es facilitarà la descohesió social, la ruptura de la coherència pedagògica dels projectes educatius dels centres, i es trencarà la convivència social. En primera instància els més perjudicats serien els alumnes que no tenen el català com a llengua familiar ja que no tindrien la possibilitat d'adquirir-la a l'escola catalana.

El primer esborrany manté i intensifica l'atac a la immersió lingüística. La llengua pròpia de cada comunitat autònoma, queda relegada a quarta llengua en l'ensenyament, a primària i a secundària. Aquesta proposta de model lingüístic incompleix tant la constitució com els estatuts d'autonomia de les diferents comunitats.

El 2n esborrany de la LOMCE estableix tres categories en les assignatures del currículum: les troncals (castellà i primera llengua estrangera), les específiques (segona llengua estrangera) i les especialitats (català). A més a més els alumnes podran obtenir el títol d'ESO o el del batxillerat sense necessitar el català, ja que per assolir aquests títols els alumnes s'hauran d'examinar de totes les assignatures troncals, algunes específiques i només una d'especialitat, on hi ha el català.

Mentre que les comunitats autònomes no determinin els percentatges entre les dues llengües els pares i mares poden triar la llengua vehicular de l'ensenyament en què han de rebre els ensenyaments els seus fills i podran optar a escolaritzar-los en centres privats i l'administració educativa haurà de pagar les despeses que ocasioni aquesta tria.

El projecte, clarament polític i sense cap motivació pedagògica, pretén imposar un nou model genocida de la llengua catalana a les Illes Balears i al País Valencià, on les autoritats educatives del PP ja han fet part del camí per destruir el model d'immersió lingüística. Pel que fa al Principat un dels objectius seria crear un conflicte impulsat pels sectors més espanyolistes per anar minant el model lingüístic i fer créixer el lerrouxisme a Catalunya.

La política del PP ha col·locat en la mateixa situació d'assetjament i intent de destrucció de la llengua comuna dels Països Catalans sota l'Estat Espanyol, inclòs l'atac a la Franja; i i a un atac conjunt hi correspon una defensa conjunta: cal una gran mobilització dels Països Catalans en conjunt.

La FOLC s'afegeix a totes les iniciatives contra aquest projecte lingüicida, assassí de la llengua i detonant de futurs conflictes socials, i anima la comunitat educativa a respondre amb fermesa i contundència i mobilitzar-se per impedir que s'aprovi i s'implanti en els centres educatius.

Aquesta proposta del govern espanyol hauria de servir per obrir els ulls als catalans sobre la impossibilitat de continuar a la presó de nacions que és Espanya.

La unió fa la força:

El dia 15 de desembre tothom a Castelló!!

Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC)

En nom de les entitats següents:

Àgora Literària de Ponent, Àgora Literària dels Països Catalans, Amics de la Llengua Catalana, Angelets de la Terra, Arrels dels Països Catalans, Arxiu de Tradicions de l'Alguer, Associació Cívica de Guardamar, Associació Cívica El Tempir, Associació Cívica pel Valencià l'Antina de Santa Pola, Associació Cívica per a la Normalització Valencià, Associació Cívica Valenciana Tirant lo Blanc, Associació Cultural Alambor, Associació Cultural Artur Bladé i Desumvila, Associació Cultural del Matarranya, Associació Cultural El Raig de Crevillent, Associació Cultural Serra Grossa, Associació d'Amics de l'Escola Comte Guifré de Perpinyà, Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana (AJELC), L'Associació Josep-Narcís Roca i Ferreras, Associació Llengua Nacional, Associació per la Llengua, Associació SAC XIROI, Associació Tallers per la Llengua, CAPPEPV- Coordinadora d'Alumnes, Pares i Professors per l'Ensenyament Públic en Valencià, CAPPEPV- Marina Alta, Casal Argentí a Barcelona, Català sempre, Centre Cultural- Casal Jaume I de Perpinyà, Centre d'Estudis Lingüístics i Literaris (CEL), Centre d'Estudis Solivellencs, Cercle XXI, Col·lectiu de la Llengua i la Cultura de Castelló, Coordinadora d'Associacions per la Llengua (CAL), Coordinadora de l'Alcoià- Comtat pel Valencià, Coordinadora de la Plana Baixa Ensenyament en Valencià, Coordinadora de la Vall d'Albaida per la Defensa i l'Ús del Valencià, Coordinadora Escoles d'Ensenyament en Valencià de la Costera, Coordinadora Escoles d'Ensenyament en Valencià de la Marina Baixa, Coordinadora Escoles d'Ensenyament en Valencià de la Ribera Alta, Coordinadora pel Valencià Camp de Túria, Coordinadora pel Valencià de les Valls del Vinalopó, Coordinadora pel Valencià El Guaix d'Horta Sud, Coordinadora pel Valencià Horta Nord, Coordinadora per l'Ensenyament en Valencià del Camp de Morvedre, Coordinadora Safor- Valldigna pel Valencià, Cultural Nord, Dignitat Nacional, Escola Catalana, Escola Valenciana. Federació d'Associacions per la Llengua, Espai País Valencià, Falla El Raconet, Falla del Port de Cullera, Federació per a la Defensa de la Llengua i la Cultura Catalana a Perpinyà, Freecatalonia, Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya, Fundació Privada Esport Català, Institució Cultural de la Franja de Ponent, Joves de Mallorca per la Llengua, La Crida del Segle XXI, Obra Cultural Balear (OCB), Òmnium Cultural de Catalunya-Nord, Òmnium Cultural Reus- Baix Camp, Organització Capital de la Cultura Catalana, Parlacatala.org, Plataforma per la llengua, Plataforma per la llengua d'Eivissa i Formentera, Softcatalà, STEI-i, STEPV- Intersindical Valenciana, Units - Associació Internacional de Voluntariat i Veu Pròpia, Xarxa Cultural de l'Ebre i de Ponent.

 
9)
 
Do de llengües
 
amb Oriol Munné
 
Catalunya Ràdio
 
 
 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací