InfoMigjorn Cap de Setmana
 
Butlletí número 116 (divendres 30/11/2012) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
 
SUMARI
 
1) Eugeni S. Reig - dies i olles, curen les coses
 
2) Eugeni S. Reig - dur un guitarró com una corda d'estendre
 
3) Antoni Llull Martí - Melons, melicotons i codonys
 
4) Pau Vidal - Sarró
 
5)  Pere Ortís - Netegem i enriquim la llengua catalana (Frases manllevades al castellà. Lletra L)
 
6) Articles d'Albert Pla Nualart
 
7) Andreu Salom i Mir - ELOGI DELS MOTS ÀNNERA I POLLASTRE
 
8) Albert Bastardas i Boada - Política lingüística mundial a l'era de la globalització: diversitat i intercomunicació des de la perspectiva de la 'complexitat'
 
9) Pau Vidal - El catanyol es cura
 
10)  Ramon Sangles i Moles - El pensament s'educa escrivint-lo
 
 
1)

 

Entrada de Lèxic valencià d'ahir i de hui d'Eugeni S. Reig

 

(Llibre inèdit)

dies i olles, curen les coses

Amb perseverança s'aconseguix tot, les malalties es curen, les penes passen.

–D'ençà que es va separar de la dona que pareix una animeta en pena. Tinc por que acabe fent una barbaritat.

–Que tinga paciència. Dies i olles, curen les coses.

El significat literal d'aquesta frase és 'amb el pas del temps i prenent bons aliments es curen les malalties' però s'usa amb el significat definit, que és més general, és a dir, 'amb el pas del temps i amb constància acabem aconseguint allò que desitgem'.

En el Diccionari Català-Valencià-Balear, en l'entrada dia, trobem: «Dies i olles curen les coses»: vol dir que amb temps i paciència es consegueix tot (val.).

També s'usa l'expressió dies i olles amb el significat de 'molt de temps' i equivalent a dies i dies.

L'escriptor Enric Valor i Vives empra aquesta expressió en la seua obra literària. En el relat curt Contalles de la boira podem llegir:

–Ben feixuga que és aquesta boira. Si s'assegura el ventet, en tenim per a dies i olles. Amb aquesta boira no hi ha qui isca; et mulla i et rovella l'escopeta, no veus la caça més que quan t'acaba de saltar dels peus... I la pitjor cosa: que et pots perdre ben fàcilment.

En la rondalla Els guants de la felicitat trobem:

–Ja tenim la pasterada per dies i olles –deia la gent, puix en el temps cru i de dies escassos, la neu dura molt en aquelles obagues.

I en la novel·la Enllà de l'horitzó podem llegir:

–Ell ve poc i tu sempre vas pel món, Genovard –atacà Angelina–, com si no t'agradàs estar-te ací. ¿Com has de conéixer Joan que també ve poc?

–Ara estic ací per dies i olles; no cal que exageres... I prou de xarreta!

La dita dies i olles curen les coses li la vaig sentir dir, ja fa molt de temps, a un xicot de l'Alcúdia. La locució dies i olles la conec només del fragment d'Enric Valor que he transcrit. Em fa l'efecte que, per desgràcia, tant la dita com la locució estan pràcticament perdudes. Pense que no estaria malament del tot intentar reactivar-les. Ara tothom diu allò de amb el temps i una canya i ja no diu res més a continuació perquè no sap com continua.

 

En valencià també es diu:
La llengua estàndard sol emprar: amb el temps i una canya, tot es pesca
En castellà es diu:
con el tiempo y una caña, hasta las verdes se alcanzan;
con el tiempo maduran las uvas
 
NOTA 1: Com veiem, Enric Valor en Contalles de la boira va escriure per a dies i olles i en Enllà de l'horitzó i en Els guants de la felicitat va escriure per dies i olles.
 
NOTA 2:
- Valor i Vives, Enric; Contalles de la boira dins Obra literària completa (vol. III) (Fernando Torres Editor, València, 1982, pàg. 330)
- Valor i Vives, Enric; Els guants de la felicitat dins Rondalles valencianes (2on volum, Edicions del Bullent, Picanya, 1993, pàg. 94)
- Valor i Vives, Enric; Enllà de l'horitzó (Editorial Tàndem, València, 1991, pàg. 246)
 
2)

Entrada de Lèxic valencià d'ahir i de hui d'Eugeni S. Reig

(Llibre inèdit)

dur un guitarró com una corda d'estendre

Estar completament embriac.

¿Com dius que està contentet? Està nano perdut. Du un guitarró com una corda d'estendre, ¿que no ho veus?

Aquesta expressió l'he sentida a Alcoi. La referència a la corda d'estendre és, simplement, perquè eixes cordes són llargues. No hi ha altre motiu.

 

En valencià també es diu: anar mamat com un cep, dur (o portar) un guitarró (o un pet) com una destral (o com un temple)

La llengua estàndard sol emprar: anar amb el gat al coll, anar gat com un pàmpol (o com una sopa)

En castellà es diu: llevar una cogorza (o un pedo) como un general (o como un piano)

 

3)
 
Publicat en el llibre PRENINT EL DEMBLE A LES PARAULES d'Antoni Llull Martí (Edicions Documenta Balear, Palma, 2009, pàg. 277)
 
Melons, melicotons i codonys
 
Antoni Llull Martí

 

Parlava la setmana passada de poms i pomes i de com el llatí pomum, servia tant per a designar la poma con altres fruites de forma rodonenca, i avui em referiré a unes altres paraules, una grega i una llatina, que tenien una significació semblant, que també han produït diversos noms de fruita en la nostra llengua i en altres.

 

Començarem pel grec mélon. El nom més conegut entre tots els que se n'han derivat és meló, i una de les castes de meló més usuals a Grècia era una anomenada melopépon, i d'aquest mot que forma la segona part del compost, sortí el mot castellà pepino. El mot llatí malum, emparentat amb l'anterior, tenia un significat semblant. En principi era ‘poma' o qualsevol altre fruit semblant, i per distingir-los se'ls afegia un altre mot: malum assyrium era la llimona; malum aureum, la naronja; malum cotoneum, el codony; malum persicum, el préssec o melicotó.

 

A alguns llocs distingeixen entre préssec i melicotó, però la denominació més general, genèrica, és préssec en català i melocotón en castellà, llengua en la qual també hi ha derivats de persicum (‘de Pèrsia') que també ha donat nom a aquesta fruita en francès, pêche, en italià, pesca i en castellà antic priesco, transformat després en prisco. El mot havia passat també a l'àrab i a través del mossàrab reentrà al castellà amb la forma albérchigo, nom que a alguns llocs donen al préssec i a altres a l'albercoc, El castellà pérsico, amb la seva variant pérsigo, que sembla que hauria de voler dir ‘préssec' resulta que ho diuen a l'albercoc, denominació, amb tot, acceptable si tenim en compte que els albercocs també foren duits, antigament, de Pèrsia. Diuen que la varietat de préssec que en principi es digué, en castellà, melocotón, s'obtingué empeltant un presseguer (durazno, en castellà), sobre un codonyer, i per això li posaren aquest nom que designaria més apropiadament el codony, com ho fa en italià melacotogna.

 

4)
 
Publicat en el llibre EN PERILL D'EXTINCIÓ (100 paraules catalanes per salvar) de Pau Vidal (Editorial Empúries, Barcelona, 2005, pàg. 144)
 
 
Sarró
 
Pau Vidal
 
 

Bossa, sac, motxilla, alforja, cartera, taleca i morral tenen una cosa en comú: que serveixen per dur-hi coses, des de les claus del vespino a les targetes de l'aguinaldo, passant per ordi i civada, les carpetes d'escola, les espardenyes de jugar a bàsquet, el paquet de tabac o blat de moro. I què té el sarró que no tingui cap dels seus col·legues (inclosa la sàrria, a la qual, malgrat la proximitat fonètica, el diccionari atribueix un origen diferent)? Doncs que, a més d'ous amb botifarra, el sarró sol anar ple d'incauts, de tanoques o de badocs. És a dir, tota la trepa que una hora o altra han estat ensarronats.

 

«Entre aquells que captenen les ramades, / i dormen a serena com Déu vol, / hi ha un pastoret que té disset anyades / i és fi com una flor de poniol. / Embrunit i lluent de la figura, / dejú de malifetes i pecats, / té l'ull bellugadís com una fura, / i un gran desfici de cabells rissats. / En el sarró només hi du una llesca / que el fan anâ amb el ventre massa prim, / i toca el flabiol i pren la fresca / encigranyat a dalt de tot d'un cim. / I ell que coneix el nom de cada estrella, / i s'ha estimbat pels cingles més d'un cop, / no ha tastat mai un llavi de femella / i encara no l'ha vist de ben a prop. / Té una frescor de bèstia de muntanya / que li cau justa com l'anell al dit, / i si a saltar i a córrer ningú el guanya / no sap res de l'amor i del neguit» (Josep Maria de Sagarra, El comte arnau, 1928).

 

«I la dea endemés li posà dos bots, de vi negre l'un, i l'altre, un de gros, ple d'aigua, i pa, en un sarró de cuir: i li va posà a dins, qui sap les viandes a cor que vols, i li va enviar un oratge innocent i tebi» (L'odissea, traducció de Carles Riba, 1919).

 

 

5) 
Netegem i enriquim la llengua catalana
Pere Ortís

Frases manllevades al castellà
L
 

Lo cual. 'Lo qual'. La qual cosa.

     Plou, la qual cosa vol dir que el terreny és moll.

Lo mejor que pueda. 'Lo millor que pugui'. Tan bé com podré.

     Ho faré tan bé com podré.

 

6)
 
Articles d'Albert Pla Nualart
 
(del 12 al 16 de novembre del 2012)

 
----------------

Publicat en el diari ARA dilluns 12 de novembre del 2012

http://www.ara.cat/premium/opinio/Apoderament-empoderament_0_809319069.html

UN TAST DE CATALÀ

'Apoderament' i 'empoderament'

Albert Pla Nualart

El programa d'ERC insta a "aprofundir en l'apoderament social", vol una República catalana "que esdevingui referent en polítiques de participació i apoderament ciutadà" i assegura que "la participació és també una forma d'apoderament de les dones".

Però també diu que per evitar l'exclusió infantil cal "facilitar el procés d'empoderament d'infants". I "l'apoderament ciutadà" que des de l'índex ens porta a la pàgina 114, a la pàgina 114 s'ha convertit en "empoderament ciutadà".

Segons el DIEC2, apoderament vol dir "acció d'apoderar o apoderar-se" i un dels sentits d' apoderar és "atorgar poders a algú", d'aquí ve apoderat .

Potser per això el Termcat ha decidit traduir el terme anglès empowerment , molt utilitzat avui per les ciències socials, com a apoderament i ha desestimat dir-ne empoderament .

L' empowerment és un procés pel qual grups socials tradicionalment marginats de la presa de decisions reben els mitjans per augmentar la seva força política i econòmica.

Paral·lelament, la RAE ha decidit que traduiria aquests sentits d' empower i empowerment per empoderar i empoderamiento , desestimant, per tant, dir-ne apoderar i apoderamiento .

El francès, l'italià o el portuguès o l'alemany, per cenyir-me a algunes llengües veïnes, en diuen empowerment i tenen en comú amb l'espanyol que fan servir una paraula nova, que no vol dir res més i no crea estranyes i perilloses ambigüitats.

Necessitem una autoritat lingüística que prengui les decisions molt més preocupada per la seva eficàcia comunicativa que per criteris erudits o filològics; que no vulgui apoderar-se de la llengua sinó (permeteu-me la llicència) empoderar els seus parlants.

----------------

 
Publicat en el diari ARA dimarts 13 de novembre del 2012

UN TAST DE CATALÀ

Ús preferent i ús competent

Albert Pla Nualart

El programa d'ERC no és un desastre lingüístic, com el del PSC, però, igual que el de CiU, tampoc és cap model i evidencia que ni tan sols a un partit ple de filòlegs se li acut que caldria fer-lo passar per un corrector professional.

Hi trobem, per exemple, sis la no apostrofats davant paraules com ara opacitat o opinió. També hi ha formes no normatives de relatiu, un degut a que, un per a què en lloc de perquè i usos abusius de per tal de/que, però el pitjor és la redacció d'algun tros.

Parla, per exemple, d'augmentar la ràtio de psicòlegs equiparant-la amb la d'altres treballadors socials "així com també responent a una realitat en la què ha augmentat la demanda per part de les famílies d'aquests professionals, així com la necessitat que aquests professionals puguin intervenir en casos cada vegada més complexos. (ara mateix i competència local el fet d'establir la ràtio)".

És pura diarrea sintàctica. El relatiu rai! Tal com està, sembla que la demanda sigui dels familiars dels psicòlegs; els dos així com fan la frase illegible, i el parèntesi és esotèric.

Corregit pot quedar així: "perquè les famílies cada vegada sol·liciten més els serveis d'aquests professionals i ells han d'intervenir en casos més complexos". El que hi ha entre parèntesis requeriria una mèdium.

I acabo amb la següent frase (també força millorable): "Tendirem a una República Catalana en la que el català serà llengua, nacional, pròpia i d'ús preferent a tots els nivells de l'administració així com el castellà gaudirà de l'estatus de cooficial".

L'ús preferent ara és només un futurible desitjable. L'ús competent, en canvi, ja només depèn de nosaltres.

---------------------------
 

Publicat en el diari ARA dijous 15 de novembre del 2012

UN TAST DE CATALÀ

Com 'proper' acosta al castellà

Albert Pla Nualart

Un fenomen interessant que podem detectar en la mostra de català que ara s'escriu que són els programes electorals, és el gran avanç de proper en detriment de pròxim. Es dóna en tots els partits i es concreta en uns nou propers per cada pròxim .

No deixa de ser un cas d'interferència: només el motiva fer-ho diferent del castellà. L'usuari no fa la tria fent-se les preguntes lògiques: què dic?, què deien els pares i els avis?, què escrivien els clàssics?, què diuen els diccionaris?, què és més genuí?

Si se les fes, totes les respostes el decantarien a preferir pròxim, que era i és -almenys en llengua oral- la forma més utilitzada i la més antiga. Pròxim està documentat el 1599 i proper no es troba fins al 1880.

És un exemple més d'una creixent tendència que fa estralls: són moltes les formes i estructures en què la forma més viva i genuïna va sent bandejada per una de més postissa i marginal pel simple fet que la segona sona més diferent de l'equivalent castellà.

Però el pitjor no és això: el pitjor és que armats de mots més catalans ja creiem tenir llicència per calcar la sintaxi castellana, ignorant que l'ànima de la llengua és sintàctica i no pas lèxica.

Calquem el castellà quan diem "Gira al proper carrer", "Quedem el proper dijous", "La propera nit sortirem" o "Té el metro molt proper" en lloc de, per exemple, "Gira al primer carrer", "Quedem dijous que ve", "Aquesta nit sortirem" o "Té el metro molt a prop".

Per salvar la identitat de la llengua val més que preferim sempre el que diem amb naturalitat, i sabem utilitzar, perquè els mots més catalans acaben servint de salconduit als pitjors calcs.

----------------

Publicat en el diari ARA divendres 16 de novembre del 2012

UN TAST DE CATALÀ

Elogi del bon gerundi

Albert Pla Nualart

Les dèries i les inseguretats a l'hora d'escriure no són bones conselleres. Ens porten a remeis pitjors que la presumpta malaltia. Les nocions de norma mal païdes acaben sent fantasmes que foragiten el sentit comú i embullen la redacció.

Un d'aquests fantasmes seria el gerundi. La seva naturalesa híbrida, a mig camí entre l'adverbi i el verb, facilita un allargament de frases que fa de la lectura un exercici fatigant i hermenèutic.

Ara bé, com passa amb els bolets, hi ha gerundis molt bons que no hem de confondre amb els verinosos. Són dolents quan expressen una acció posterior o que és conseqüència de la del verb principal; i boníssims si ens diuen com aquest verb es realitza.

Però el redactor poc bregat, per por d'enverinar-se, en fuig com el gat escaldat de l'aigua tèbia, i acaba escrivint frases com aquesta, treta del segon paràgraf del programa de la CUP: "La CUP defensa que només junt amb la consecució de l'emancipació social serà possible reeixir en el procés de construir la independència nacional".

Aquest junt amb la consecució de és una manera ortopèdica de dir el mateix que diria un elegant i simple aconseguint, i els programes de tots els partits van plens de frases que serien més lleugeres i llegidores fent-hi canvis d'aquest estil.

Em sembla especialment feixuga l'estructura mitjançant + nom deverbal + complement de nom en lloc de gerundi + nom, i la trobo molt sovint: mitjançant la inclusió de la seva gestió (ICV-EUiA), mitjançant l'assumpció de competències (CiU), mitjançant l'aportació d'estabilitat econòmica (ERC) , mitjançant la coordinació d'estratègies (PSC), etc., etc.

En aquests casos el gerundi és oli en un llum.

 
7)
 
Article publicat en el núm. 80 de la revista Llengua Nacional (III trimestre del 2012) pàg. 24.
 
ELOGI DELS MOTS ÀNNERA I POLLASTRE
Andreu Salom i Mir
En una llengua subordinada com la catalana, la substitució de paraules per unes altres de manllevades de la llengua dominant, la castellana, és un fet força freqüent. La manca de drets lingüístics dels catalanoparlants, molt especialment en les regions perifèriques dels Països Catalans –amb menys consciència lingüística i molt menys dotades d'una legislació efectiva i adient–, i les polítiques lingüístiques d'ampli abast desenvolupades per un Estat que ens és clarament advers, causen estralls en el bon ús de l'idioma propi, el català. La inèrcia col·lectiva en matèria de comunicació oral acaba de reblar el clau, en aitals circumstàncies, del desbaratament lèxic que pateix la nostra llengua.
Molts són els mots que, en els darrers decennis, han caigut en desús per la situació general suara esmentada. Un d'aquests és, justament, ànnera (variant de àneda), vocable que, a Mallorca, ha designat tradicionalment «l'animal de ploma, aquàtic, de l'orde de les palmípedes», i que poden ser de gèneres diferents. A les terres catalanes continentals en solen dir ànec, que és el terme més estès. En castellà el seu equivalent és ánade, però el mot més popular i usat és pato, que és precisament el que està substituint, per les causes indicades anteriorment, el terme propi d'aquesta terra, o sia, ànnera.
Hi ha altres casos en què la paraula distintiva del català, a terres insulars, ha començat a caure en un cert desús més recentment i, sovint, popularment, encara comparteix amb el mot extern una certa competència. Un del exemples més clars, en aquest sentit, és el de pollastre (ens referim, és clar, al «gall jove que comença a tenir cresta»), la utilització del qual, entre els catalanoparlants, comença a minvar, alhora que augmenta el del castellà pollo, que està desplaçant cada cop més el primer en molts àmbits d'ús.
Naturalment, podríem comentar, ací, altres casos de vocables o expressions que, lamentablement, van sent substituïts pels seus respectius castellans, com ara indiot (dit també gall dindi o gall de les Índies), reemplaçat sovint pel mot forà pavo. El més trist i preocupant és que les substitucions lèxiques citades són absolutament innecessàries, i que no es produirien en el cas contrari que ens trobéssim en una situació política, cultural, lingüística i social plenament normalitzada. Queda dit.
 
 
 
8)
 
 
 
Albert Bastardas i Boada
 
9)
 
Publicat en NÚVOL divendres 14 de setembre del 2012
 
 
Pau Vidal
 
 
10)
 
Publicat en el llibre COMUNICAR-SE, TOT UN ART de Ramon Sangles (2a edició, Edicions SPD, Barcelona, 2010, pàg. 106)
 
El pensament s'educa escrivint-lo
 
Ramon Sangles i Moles
 
Educar vol dir conduir vers la saviesa i el progrés. Doncs bé, si el pensament no és expressat, si no l'exterioritzem, s'escarranseix i es fossilitza. Parlar és ja una manera de donar sortida al pensament; però la millor manera de fer que el pensament s'estructuri bé i s'enrobusteixi és escrivint-lo, és a dir, fent-lo llegible per codis. Aleshores, allò íntim i eteri esdevé cos, vida, llum. Qui agafa l'hàbit d'escriure, cada vegada escriu millor i parla millor. Qui escriu, ni que escrigui per a ell mateix, esdevé un jo-per-als-altres i no pot ser considerat com un individu aïllat, sinó que és societat, poble, cultura.

 

En la base de tot escrit hi hauria d'haver la planificació, com ja hem indicat en començar aquest apartat «Saber escriure». Primer hauríem de saber sobre quin argument volem tractar i tot seguit delimitar-lo; en segon lloc, hauríem de pensar quins objectius volem aconseguir. Aleshores, a partir d'ací, el nostre pensament es pot anar desenvolupant en una escriptura ben planificada i coherent. L'estil és l'ordre del pensament.

 

Escrivint aprenc i ensems em conec millor; escrivint entro en la roda del món, faig història i m'eternitzo. Però, és clar, he d'escriure bé i amb ordre tot allò que el pensament em dicta.

 

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net
 
Si voleu donar-vos de baixa d'aquest butlletí, comuniqueu-ho enviat un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net