InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.500 membres]
 
Butlletí número 729 (dilluns 26/11/2012) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
 
 
SUMARI
 
 
1) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
2) L'AVENÇ, la revista que cal llegir
 
 
4) J. Leonardo Giménez - Acostar i apropar
 
 
 
 
 
9) Do de llengües: Romaní
 
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 65).
 
 

202. Si jo no parlo el català amb la fluïdesa que voldria és precisament per culpa dels catalanoparlants que s'entossudeixen a parlar-me en castellà.

 

Paco Ibáñez

Cantant

 
 
2)
L'AVENÇ, la revista que cal llegir
 
 
Volem convidar-te a enfortir el projecte de L'AVENÇ. Ja són molts els lectors que segueixen cada mes L'AVENÇ, i creiem que a tu també et pot interessar ser un d'ells i subscriure-t'hi. El teu suport fa la nostra feina possible.

En els darrers anys, la revista ha ampliat el ventall dels seus interessos i ha consolidat un model de revista obert a totes les humanitats, amb un grup molt qualificat de col·laboradors. Això ha fet que es pugui afirmar que L'AVENÇ és la revista cultural de referència.
 
L'AVENÇ t'ofereix cada mes...
 
ELS MILLORS ESCRIPTORS. La revista convida cada any un escriptor a fer una sèrie: per les nostres pàgines han passat Francesc Serés, Emili Manzano, Jordi Puntí, Joan-Daniel Bezsonoff, Manuel Baixauli, Imma Monsó, Josep M. Fonalleras, Joan Todó.

L'ENTREVISTA. Cada mes publiquem una entrevista, amb una extensió i una profunditat que pocs mitjans més hi dediquen, amb personatges rellevants del món cultural i de la societat catalana. En l'últim any, hem entrevistat Feliu Formosa, Carlo Ginzburg, Eulàlia Duran, Enric Juliana, Antón Costas, Jordi Castellanos, Isidre Molas, Jordi Casassas, Salvador Giner, Benet Casablancas i Alfredo Pastor.
 
FOCUS. Els articles centrals, a càrrec de destacats especialistes, estan dedicats a diferents temes d'història, literatura, art i societat amb la mirada pròpia de L'AVENÇ. En els darrers mesos, hem parlat dels joves i la llengua catalana, Joan Maragall, l'arquitectura dels indians, història i identitat, el llegat de Thatcher, la transició democràtica, Barcelona com a destinació turística, Pere Calders, o el realisme històric dels anys 60. També traduïm habitualment articles de revistes de tant de prestigi com la London Review of Books i la New York Review of Books.
 
MIRADOR. Seguiment crític de l'actualitat cultural, amb cròniques literàries, de teatre i d'arts plàstiques, música, crítica de llibres, etc. Alguns dels nostres col·laboradors fixos són Genís Barnosell, Imma Merino, Lluís Muntada, Manel Ollé, Vicenç Pagès Jordà, Jordi Puntí, Joaquim Rabaseda, Núria Santamaria, Simona Škrabec.
 
Avantatges...
Rebre la revista a casa cada mes et permetrà llegir les aportacions dels nostres col·laboradors, creadors d'opinió i experts de referència en els seus àmbits. A més, tindràs accés a suplements, descomptes en llibres i a tot el fons històric de L'AVENÇ.
 
Subscriu-te ara a L'AVENÇ clicant aquí, per només 55 euros l'any.
 
Si prefereixes subscriure't a l'edició digital pots fer-ho aquí
 
 
L'AVENÇ proposa cada mes una mirada pròpia sobre la realitat cultural. La perspectiva històrica, la qualitat de l'escriptura, el rigor de la informació i la pluralitat de l'opinió fan de L'AVENÇ una revista imprescindible... no te la pots perdre!
 

L'AVENÇ
Pg de Sant Joan 26, 2n 1a
08010 Barcelona
tel. 93 245 79 21
www.lavenc.cat
facebook
twitter
 
3)
 
Publicat en EL PUNT AVUI diumenge 18 de novembre del 2012

Un ‘muralbob' per la llengua reivindica l'ús del valencià a Elx

“A Elx en Valencià” és el lema que s'ha pogut llegir en l'acció que han protagonitzat quatre centes persones al Parc Esportiu

L'objectiu de la iniciativa és fer visible el suport social a la llengua i denunciar el retrocés en el seu ús d'ençà que governa el PP

Després de l'èxit de la campanya #esElx, en què es reivindicava l´ús del topònim valencià per a referir-se a la ciutat –l'Ajuntament ara gasta només Elche– aquest diumenge, la Plataforma per l'Ús del Valencià a Elx ha encetat una nova en la qual reivindica l'ús de la llengua a tots els àmbits.

El Parc Esportiu de la ciutat ha reunit unes quatre centes persones per a realitzar un muralmob en què s'ha pogut llegir el lema de la campana “A Elx en Valencià”. L'acte ha sigut enregistrat en vídeo i també s'ha fet una fotografia aèria des d'una grua de 18 metres d'alçada.

Josep Enric Escribano, president de El Tempir i membre de la Plataforma, ha mostrat la seua satisfacció per la resposta ciutadana a la iniciativa. “Estem molt contents de la resposta de la gent, no esperàvem tanta participació i això ens demostra la sensibilitat de la societat il·licitana amb la llengua”, ha expressat. Per a Escribano, “amb aquesta acció volem fer visible que som molts els il·licitans els que desitgem que es respecte el valencià a la ciutat i hui ha quedat clar que no som quatre gats”, A més, ha considerat que aquesta qüestió no sols afecta al municipi il·licità, sinó també a tot el sud del País Valencià. “Han vingut persones de diferents punts de la comarca i també de més enllà per a recordar-nos que el valencià és la nostra llengua i volem que això es reflectisca en el dia a dia de les nostres administracions, cosa que ara no passa”, ha subratllat Escribano.

L'èxit de la convocatòria ha fet que ja estiguen pensant en fer-ne una de nova que seria després de Nadal i per la nit, però sense concretar més.

El conflicte

Malgrat que ha estat amb el Partit Popular –que governa des de les darreres eleccions a Elx-–quan el retrocés de l'ús del valencià s'ha fet més palès, Escribano recorda que amb el PSPV ja “van començara utilitzar Elche des de la regidoria de turisme, obrint la porta al que ara ens hem trobat amb el PP”.

I és que d'ençà que Mercedes Alonso és alcaldessa de la ciutat el topònim Elx ha desaparegut de tot l'àmbit públic i el valencià es sistemàticament amagat a la vida pública elxana, fet que ha provocat diferents queixes davant el Síndic de Greuges que ja ha obligat a modificar en diferents ocasions les decisions municipals.

Plataforma

La Plataforma per l'Ús del Valencià a Elx la formen l'Associació Cívica per la Llengua el Tempir, l'Institut d'Estudis Comarcals del Baix Vinalopó, el Casal Jaume I d'Elx, Xiquets d'Elx i Joves d'Elx per la Llengua. El col·lectiu reivindica “una administració local que siga promotora i garant dels drets lingüístics dels valencianoparlants il·licitans”. “No volem –insisteixen– una administració que negue la condició valenciana de la nostra ciutat”.

Consulta ciutadana

Durant l'acte també s'ha pogut veure per primera vegada la urna de la consulta ciutadana que ha organitzat la plataforma Elx No es Privatitza que vol preguntar els ciutadans sobre la decisió de l'Ajuntament de cedir de manera gratuïta l'edifici dels antics jutjats d'Elx a la Universitat privada CEU-San Pablo.

 
4)
 
Article publicat en el diari Levante-EMV
 
 
J. Leonardo Giménez
 
El nostre verb "acostar" té el seu homònim en castellà, quant a pronúncia i a escriptura, però són de significats totalment diferents. El nostrat representa "aproximar, posar a prop, arrimar, apropar (alguna cosa, algú)", també amb les seues formes pronominals, mentres que el castellà té el sentit de "gitar, gitar-se" per a dormir o per a altres menesters en què cal estar ben desperts (i despertes). Ocorre, pel que fa a la forma, com en "llevar" o "colgar" (de significats ben dispars en les dues llengües), però en este cas no hi ha interferència (com n'hi ha en colgar). El que sí que passa és que en el valencià de llibre el verb "acostar" es veu arraconat pel sinònim "apropar" i el pronominal "apropar-se", "el qual és absent del valencià tradicional i del balear", com assenyala el professor Abelard Saragossà en l'assaig El valencià de Bernat i Baldoví .

Però, igual que succeïx amb tants mots i expressions preferents del model que Quim Monzó anomena "postnoucentista", apropar no s'ha integrat en la parla quotidiana i natural de la majoria dels que tenim el valencià com a primera llengua.

És curiós que vocables i formes que semblen calcs del castellà, com ara creuar i l'esmentat apropar, aconseguixen desplaçar, en la llengua escrita (i oral, però llegida), les formes tradicionals equivalents travessar, acostar, respectivament, i altres. També s'hi bandeja, sovint, arrimar, arrimar-se, un altre verb que deu sentir-se deprimit davant del llibresc apropar.

Però més curiós encara és que la promoció d'eixes formes, tan pròximes al castellà, no provinguen directament de la interferència d'este, sinó d'institucions i autoritats lingüístiques per a les quals la divergència i la separació del castellà, sovint, és una professió de fe i un senyal d'identitat, com passa amb el pobre "lo", tan valencià i tan català ell, però condemnat a les tenebres dels barbarismes i de la incorrecció, a pesar d'estar en la boca de tots els parlants d'este idioma, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.
 
 
5)
Publicat en EL PUNT AVUI dijous 15 de novembre del 2012
 
 
 
Ramon Ferrer formarà parella lingüística amb una argentina d'arrels valencianes en la campanya "Parla'm en valencià"
 
El president de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Ramon Ferrer, participarà en el programa de voluntariat lingüístic d'Escola Valenciana per a l'exercici 2012-2013. Ferrer farà de voluntari en la campanya “Parla'm en valencià” a Analía Berga, una aprenenta de la llengua, d'arrels valencianes i origen argentí. El president de l'AVL i Berga quedaran, com la resta de parelles que formen part d'aquesta iniciativa que Escola va posar en marxa ja fa uns quants anys, per xarrar en valencià, amb l'objectiu que l'aprenenta agafe fluïdesa de parla.

Durant la presentació de la campanya, Escola oferirà xifres de participació en el Voluntariat pel Valencià i les activitats programades per a aquests mesos.

El programa

Aprendre a parlar en valencià amb fluïdesa davant d'un café, fent una passejada, anant de compres... vivint en valencià, això és el Voluntariat pel Valencià, el servei gratuït d'Escola Valenciana que posa en contacte una persona valencianoparlant amb una altra que vol parlar la nostra llengua amb seguretat.

Segons explica l'entitat, el Voluntariat pel Valencià és un programa d'èxit que demostra que la societat valenciana i les persones nouvingudes tenen interés per conéixer i practicar una llengua viva, la nostra.

 
6)

L'AVL incentivarà la implantació del voluntariat lingüístic d'Escola Valenciana

Enviarà un escrit a les Oficines de Promoció Lingüística dels municipis per recomanar la posada en marxa del mateix en aquells llocs on encara no està establit.

El president de l'entitat participa en aquest programa que des de 2005 ha aconseguit 6.000 parelles lingüístiques.

 

Escola Valenciana ha presentat la campanya de difusió del programa Voluntariat pel Valencià a la seu de l'Acadèmia Valenciana de la llengua, Sant Miquel dels Reis, entitat que junt a la Fundació Bancaixa dóna suport a la iniciativa.

A l'acte han assistit el president de l'AVL, Ramon Ferrer, el president d'Escola Valenciana, Vicent Moreno, la gestora de Cultura de la Fundació Bancaixa, Mª José Almenar i representants d'entitats, partits polítics i sindicats valencians.

Escola Valenciana va crear el Voluntariat pel Valencià l'any 2005, un servei gratuït que posa en contacte un voluntari valencianoparlant amb un aprenent que vol parlar en valencià amb més fluïdesa, per conformar una parella lingüística. Queden una hora a la setmana per prendre un café, fer una passejada, anar de compres, compartir una afició o cuinar, és a dir, contextos reals de parla que faciliten a l'aprenent la possibilitat de soltar-se a parlar en valencià.

Un tresor

El programa Voluntariat pel Valencià ha estat recolzat per personalitats valencianes de diferents àmbits, com l'actor i guionista Carles Alberola o representants de totes les vessants polítiques a les Corts, que l'any passat van donar suport a la campanya. “El gran tresor del Voluntariat pel Valencià són els voluntaris i les voluntàries, les persones que parlen en valencià i que ajuden els aprenents a millorar la seua competència oral en la nostra llengua. No són professors de valencià, són gent que viu en la nostra llengua. Sense elles i ells el programa seria impossible de realitzar”, ha declarat Vicent Moreno.

Origen argentí

Enguany ha estat el president de l'AVL qui ha donat un suport directe al programa inscrivint-se com a voluntari. Ferrer farà el Voluntariat pel Valencià amb Analía Berga, una aprenenta d'arrels valencianes que va nàixer a Buenos Aires i que viu a València des de fa deu anys. Aquesta argentina-valenciana, quan es va establir ací, va tindre clar que aprendre valencià l'anava a beneficiar en dos sentits, com una forma d'integració més àmplia i com una manera de completar la seua formació per tindre millor currículum per a ofertes laborals. A més, vol aconseguir trencar la barrera que suposa que molts valencianoparlants quan es dirigeixen a ella, li parlen en castellà.

“Per a Escola Valenciana és molt significatiu que el president de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua s'haja implicat en el programa d'aquesta manera, perquè suposa prestigiar la nostra llengua a través de representants institucionals com ell, perquè és una manera perfecta de donar exemple”, ha assegurat el president d'Escola Valenciana.

Per la seua banda, Ramon Ferrer ha explicat que l'Acadèmia Valenciana de la Llengua continua recolzant aquest servei i que per incentivar la implantació del programa en més poblacions valencianes, l'AVL enviarà un escrit a les Oficines de Promoció Lingüística dels municipis per recomanar la posada en marxa del mateix en aquells llocs on encara no està establert.

23 nacionalitats

A hores d'ara s'han creat vora 6.000 parelles lingüístiques al llarg del nostre territori, fonamentalment a les principals ciutats valencianes, i està establert a 52 poblacions de nord a sud. “Amb aquest acte volem recordar la ciutadania que existeix un servei gratuït per soltar-se a parlar en valencià, ja ho han fet molts valencians castellanoparlants i molts valencians nouvinguts de 23 nacionalitats distintes que viuen a les nostres terres i se n'adonen que parlar en valencià els pot obrir moltes portes, tant en l'àmbit professional com en el personal”, ha assegurat Moreno. Cada població on està establert el programa organitza una presentació de les parelles lingüístiques que ha format durant la tardor.

El 19 de novembre el programa inicia una nova etapa d'activitats a València ciutat amb l'estrena de l'obra de teatre “No et socarraràs, no”, una obra protagonitzada per voluntaris i aprenents del programa que van participar l'any passat al Taller de Teatre del Voluntariat pel Valencia, en col·laboració amb l'Aula de Teatre de la Societat Coral El Micalet.

Activitats en grup

La iniciativa del Voluntariat no tan sols representa un intercanvi lingüístic fonamentat en tàndems, sinó que és també una eina de transmissió cultural de la llengua i un programa on grups de voluntaris i aprenents comparteixen experiències quotidianes gràcies a les activitats conjuntes que es programen.

Club Lector

“Els lluitadors”, de Francesc Gisbert. Es proposa la lectura d'un llibre en valencià a les persones que participen en el programa. Després, es fixa una trobada amb l'autor o l'autora del llibre en col·laboració amb l'editorial valenciana que el publica.

Passejades Culturals

Pròxima parada, una ruta pel Burjassot de Vicent Andrés Estellés. La València romana i musulmana, la monumentalitat de la ciutat de Sagunt, la València modernista, lla Xàtiva dels Borja, el paratge de la Murta, itineraris per per les rondalles d'Enric Valor han estat o seran algunes de les propostes per a gaudir dels dissabtes al matí acompanyants de guies que fan totes les seues explicacions en la nostra llengua. Les passejades culturals tenen cada cop més èxit entre les persones que participen al Voluntariat pel Valencià.

Grups de conversa

Existeixen diversos grups moderats per un voluntari i on va diversos aprenents, per tal de practicar el valencià en grup i reforçar les trobades que cada parella lingüística fa. Alguns d'ells són grups on es combina el valencià i l'anglés.

Taller de doblatge

Dues vegades a l'any s'ofereix aquest taller de doblatge de cinema a la nostra llengua als voluntaris i aprenents

Taller de Teatre

Enguany s'ha encetat la segona edició d'aquest taller, on voluntaris i aprenents fan d'actors.

Cinema i teatre en la nostra llengua

S'organitzen grups per a veure obres de teatre i per a anar a cicles de pel·lícules i documentals en la nostra llengua.

 
7)
 
 
8)
 
Publicat en el diari digital VilaWeb dilluns 19 de novembre del 2012

Trobat un inèdit escrit a quatre mans per Joan Sales i Xavier Benguerel

La novel·la es conserva a l'Arxiu de la censura d'Alcalá de Henares

Els filòlegs de la UdG, Xavier Pla i Marta Pasqual, han trobat a l'Arxiu de la censura d'Alcalá de Henares el manuscrit (possiblement l'única còpia que se'n conserva) d'una novel·la que Joan Sales i Xavier Benguerel van escriure a quatre mans l'any 1959, coincidint amb la fundació de Club Editor, i que van titular 'El patriarca'. La van presentar al Premi Sant Jordi el 1960 amb pseudònim i no va guanyar. Temps després, Sales va provar de publicar-la, però la censura li va denegar el permís (dictamen de la censura inclòs). Xavier Pla i Marta Pasqual expliquen a Vilaweb la troballa i les peripècies d'aquesta obra inèdita, que encara no té data de publicació.

'En l'epistolari inèdit entre Joan Sales i Xavier Benguerel, hi ha algunes referències a una novel·la escrita a quatre mans pels dos corresponsals, titulada "El patriarca". Sales i Benguerel, que en aquells moments dirigien Club Editor, van escriure aquesta novel·la i van presentar-la, sota el pseudònim V. Ll. Genés Baixeres, al premi Sant Jordi de l'any 1960. Però el premi d'aquell any el va guanyar Enric Massó amb "Viure no és fàcil". El jurat no solament no va saber reconèixer la qualitat literària de 'El patriarca', sinó que tampoc no es va adonar que s'hi havia presentat "La plaça del Diamant"...'

'Després de la decepció per la decisió del jurat, els dos autors no van tornar a parlar de la novel·la durant un quant temps. Però Sales no estava disposat a deixar una feina a mig fer. Per això, aviat torna a fer referència a la novel·la quan envia cartes a Benguerel, que és a Xile dirigint els Laboratorios Benguerel. La insistència és tanta que Sales intenta convèncer el seu soci com sigui: li proposa de refer la novel·la i que se n'ocupi només un dels dos autors amb la finalitat d'aconseguir que les dues parts de què constava fossin més homogènies, de canviar-ne el títol i de publicar-la al Club. Però, si fem cas de l'epistolari, Benguerel se'n va desentendre totalment. Sales era un home combatiu i, com era d'esperar, va seguir el camí ell tot sol i va portar la novel·la a censura per obtenir l'autorització de publicar-la.'

'El setembre de 2010 vam localitzar a l'Archivo General de l'Administración d'Alcalá de Henares el mecanoscrit de la novel·la, que té 211 pàgines, sota el pseudònim V. Ll. Genés Baixeres. El lector-censor va denegar-ne la publicació. A partir d'aquell moment, Sales abandona el projecte. El fet curiós és que cinquanta-dos anys després l'únic exemplar que es conserva de 'El patriarca' és l'exemplar d'Alcalá de Henares.'

Argument i qualitat literària de l'inèdit

Segons Xavier Pla, l'obra és escrita a quatre mans, però tot sembla indicar que Joan Sales hi va fer més feina. La novel·la se situa als barris baixos de Barcelona abans i després de la guerra del 1936-1939, amb assassinats anarquistes i aventures rocambolesques centrades sobretot en els dos personatges protagonistes. Pla assegura que és una bona novel·la, i que té un interès literari més enllà de la troballa i de recuperar-la cinquanta anys després.

Més material inèdit de Joan Sales

L'editora de Club Editor, Maria Bohigas, i néta de l'escriptor i fundador de l'editoral, ha explicat a VilaWeb que aquest inèdit de Sales i Benguerel, 'El Patriarca', no es publicaria de moment. El fet és que Bohigas ha fet un treball a consciència per a posar a disposició dels lectors l'obra de Sales, per a reordenar-la i anar publicant el material inèdit del seu avi, trobat a l'arxiu personal. Al juny explicava a VilaWeb el calendari de publicacions, coincidint amb la reedició de 'Incerta glòria'. Entre més coses, hi ha la biografia escrita per Montserrat Casals i la novel·la inèdita trobada a l'arxiu Sales 'Uns guants de pell de Rússia'. Aquests dos volums apareixeran l'any que ve i l'altre (s'han retardat per problemes de salut de la biògrafa), juntament amb la correspondència inèdita 'Cartes a la filla'. 'Sales no és un autor d'una sola novel·la, i sobretot no és un autor d'una sola cara', deia l'editora i néta.

I també: 'Un autor és la seva obra. Per això és imprescindible que sigui disponible. I també s'ha de fer conèixer allò que no es coneix o es coneix menys de l'autor, i cal acompanyar aquest material perquè arribi bé al lector.' De fet, l'estratègia editorial ve de lluny i és força anterior al centenari: al 2005 Club editor va reeditar 'Incerta glòria' alhora que publicava les 'Cartes a Màrius Torres'. El 2006 publicava l'epistolari Rodoreda - Sales, a cura de Montserrat Casals. El 2009 recuperava l'adaptació que va fer Sales del 'Tirant lo Blanc' per a la mainada. I per això Club editor ha arribat a l'Any Sales sense cap llibre descatalogat.

Maria Bohigas va avançar de la novel·la inèdita 'Uns guants de pell de Rússia': 'És una versió acabada, però Sales no la va donar per tancada perquè en el moment que es va morir, l'any 1983, la repensava. Amb aquest volum s'ha d'anar en compte, cal donar un marc per a situar el lector. I en aquest sentit s'han de definir encara els criteris d'edició.' Bohigas considera que aquesta novel·la ofereix una nova cara de Sales: 'Ens proposa un cert univers d'infància d'un cert món rural, alhora que situa el protagonista, un expatriat no pas exiliat, en el present a la República Dominicana. És la història d'un home, sol, que d'alguna manera és un cínic. Però hi ha moltes més coses. En Sales havia explicat a en Carles Pujol, que va traduir "Incerta glòria" al castellà, que ell no intentava fer una novel·la ni rosa ni negra, sinó blanca, com Dickens. I quan Pujol li demanava de què anava, ell li deia: "És una història d'incest". Novel·la blanca? Incest? Volia dir que era capaç de novel·lar les contradiccions.'

 

9)
 
Do de llengües
 
amb Oriol Munné
 
Catalunya Ràdio
 
 
 
10)
 
 
(dijous 22 de novembre del 2012)
 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací