InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.500 membres]
 
Butlletí número 727 (dimecres 21/11/2012) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
 
 
SUMARI
 
 
1) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
2) Alta en InfoMigjorn
 
 
4) Josep Guia - El català perifèric
 
5) Present i futur de la terminologia catalana
 
6) Quim Gibert - Premi per a un fragatina il·lustre
 
7) Albert Pla Nualart - Com 'proper' acosta al castellà
 
 
9) Do de llengües: Noruec
 
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 65).
 
 

200. El català és per a tots els nouvinguts i els autòctons un identificador potent en l'oceà massificador de la globalització.

 

Josep Huguet

Polític

 
 
2)
 
 
Podeu donar d'alta en InfoMigjorn les adreces que considereu oportunes ací
 
3)
 
 
Amb la col·laboració de:
 
- Institut Cartogràfic de Catalunya
- Òmnium Cultural
- Institut d'Estudis Catalans
- Acadèmia Valenciana de la Llengua
 
 
4)
 
Article publicat en EL PUNT AVUI dilluns 12 de novembre del 2012
 
 
Josep Guia
 
Em referesc al català de fora del Principat però dins de l'Estat espanyol. És a dir, al català de la Franja de Ponent, del País Valencià, de les Illes i al que parlen altres milers de catalans que resideixen en pobles i ciutats d'Espanya.

Quan Oriol Junqueras va fer de teloner d'Artur Mas, pontificant que l'espanyol també serà llengua oficial en el futur estat català (del Principat), i quan CiU ha incorporat aquesta perla sociolingüística al seu programa, no sé si són conscients (potser sí) del que significaria aquesta decisió per al català, no ja a dintre del “nostre estat” (que d'això ja se n'ha parlat, denunciant la previsible continuació de la substitució lingüística) sinó en la catalanitat perifèrica, a dintre de l'estat espanyol.

La susdita oficialitat del castellà a l'estat català del Principat comportaria l'abandó i la condemna del català dels territoris forans, ja que el nou estat català no tindria cap força per exigir a l'estat espanyol el reconeixement, amb mesures concretes, del català existent en aquests territoris. Tot el que es fes al Principat en favor de l'espanyol es faria per obligació interna (si l'espanyol hi és oficial) i no es podria fer valdre com a contraprestació de mesures favorables semblants envers el català per part de l'estat espanyol. O, dit d'una altra manera, si l'espanyol no fos oficial a l'estat català i aquest consentís que, per exemple, la televisió espanyola es pogués veure amb normalitat a Barcelona, en pactes d'estat a estat i per justa reciprocitat, l'estat espanyol hauria de consentir que la televisió catalana es pogués veure amb normalitat a Madrid (i a València i a Palma...). Altrament, amb l'espanyol oficialitzat a dintre de casa, tenir televisió en espanyol a Barcelona seria una obligació de l'estat català, el qual no podria exigir res, en aquest sentit, a l'estat espanyol. Ni tant sols que reconegués oficialment que la llengua que es parla a la Franja i al País Valencià (i a les Illes) és el català.

I és que totes les renúncies van plegades. La independència, l'oficialitat única del català i la vindicació de la nació catalana completa van en el mateix paquet, formen un tot. Per això, qui en renega d'una part també ho fa de la resta. Postular l'oficialitat del castellà al futur Principat independent és rebaixar la independència, posar en perill el català a dintre, condemnar-lo a desaparèixer a fora i oblida-se'n dels Països Catalans.

 

5)
 
La Fundació Torres-Ibern us convida a una nova sessió de DIÀLEGS

Present i futur de la terminologia catalana

A càrrec de la Dra. M. Teresa Cabré, catedràtica de la Universitat Pompeu Fabra i membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans

Lloc: CETIB al carrer Consell de Cent 365
Dia i hora: dilluns 26 de novembre a les 19h.


Font: InfoZèfir
 
6)

Premi per a un fragatina il·lustre

Quim Gibert

El número 87 de Fogaril i calaixera, aparegut aquesta tardor, és dedicat a la cançó d'autor i altres iniciatives musicals que en el decurs dels anys 80 es van gestar a la Franja de Ponent. La família Masagué i Zapater, promotors d'aquests quaderns de memòria, justifiquen el monogràfic perquè malgrat «el temps transcorregut, molts dels temes que tocaven en les seues cançons protesta continuen vigents».

En rigor, la revista trimestral fragatina destaca una de les primeres melodies de Tomàs Bosque, «Hauríem d'apartar de l'ample cial/ los núgols negres que no deixen veure clar./ Hauríem d'apartar del nostre pas/ les pedres gordes que mos fan entropessar.» I, en paral·lel, una altra de composta fa pocs anys per Àngel Villalba, un altre cantautors històrics del Matarranya, que diu: «Ja veus amic Desideri./ Per casa, tot com abans./ Una esquerra que fa figa/ i una dreta intolerant./» Villalba es refereix al malaguanyat Desideri Lombarte, un dels poetes més sòlids de la Franja.

Bosque, que darrerament ha tornat a agafar la guitarra, confessa que «fa quaranta que recorrem els pobles rescatant les contalles, refranys i paraules perdudes, anotant toponímia, escrivint cançonetes tradicionals, fent escrits preservant les formes de cada poble.»

Qui mai ha deixat de fer música des dels 18 anys ha estat l'Anton Abad, natural de Saidí (Baix Cinca), que aleshores es desplaçava a actuar de teloner «en autostop, la guitarra i una motxilleta en quatre coses de queviures (…) la mare i el pare, quan marxava estaven sempre preocupats.»

La distribució en els quioscos del darrer Fogaril i calaixera ha coincidit amb l'atorgament a Mary Zapater Labrador d'un dels sis premis Actuació Cívica, impulsats anyalment per la Fundació Carulla. L'acte es va fer dilluns passat, 12-11-12, en el Saló de Cent de l'ajuntament de Barcelona.

La interessant trajectòria de Mary Zapater es va començar a forjar els anys 70 a Ràdio Fraga, amb l'emissió de programes d'actualitat veïnal i de recuperació de la tradició autòctona (des de la cultura de la figa seca fins el vestit típic tradicional passant per personatges de la vida local, festes populars… ).

A partir dels anys 90, Zapater, junt amb el seu marit, emprén l'edició de Fogaril i calaixera, publicació a partir de la qual ha pogut plasmar les seves recerques i altres inquietuds, que l'han convertit en una persona culturament activa.

Un dels aspectes més rellevants d'aquesta fragatina de raça és la presència del català a tothora en la seva tasca creativa. L'ús predominant de la nostra llengua a Ràdio Fraga, Fogaril i calaixera i en altres treballs que ha realitzat, sempre ha tingut en compte els trets del parlar local, fet que ha permès que molts fragatins llegissin periòdicament en català.

L'enhorabona!

Quim Gibert, psicòleg

 
7)
 
Article publicat en el diari ARA dijous 15 de novembre del 2012

UN TAST DE CATALÀ

Com 'proper' acosta al castellà

Albert Pla Nualart

Un fenomen interessant que podem detectar en la mostra de català que ara s'escriu que són els programes electorals, és el gran avanç de proper en detriment de pròxim. Es dóna en tots els partits i es concreta en uns nou propers per cada pròxim .

No deixa de ser un cas d'interferència: només el motiva fer-ho diferent del castellà. L'usuari no fa la tria fent-se les preguntes lògiques: què dic?, què deien els pares i els avis?, què escrivien els clàssics?, què diuen els diccionaris?, què és més genuí?

Si se les fes, totes les respostes el decantarien a preferir pròxim, que era i és -almenys en llengua oral- la forma més utilitzada i la més antiga. Pròxim està documentat el 1599 i proper no es troba fins al 1880.

És un exemple més d'una creixent tendència que fa estralls: són moltes les formes i estructures en què la forma més viva i genuïna va sent bandejada per una de més postissa i marginal pel simple fet que la segona sona més diferent de l'equivalent castellà.

Però el pitjor no és això: el pitjor és que armats de mots més catalans ja creiem tenir llicència per calcar la sintaxi castellana, ignorant que l'ànima de la llengua és sintàctica i no pas lèxica.

Calquem el castellà quan diem "Gira al proper carrer", "Quedem el proper dijous", "La propera nit sortirem" o "Té el metro molt proper" en lloc de, per exemple, "Gira al primer carrer", "Quedem dijous que ve", "Aquesta nit sortirem" o "Té el metro molt a prop".

Per salvar la identitat de la llengua val més que preferim sempre el que diem amb naturalitat, i sabem utilitzar, perquè els mots més catalans acaben servint de salconduit als pitjors calcs.

 
 
8)
 
Publicat en la web de la Generalitat de Catalunya dimecres 7 de novembre del 2012
La Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura ha creat una identificació gràfica per a les entitats que formen part del Cens d'entitats de foment de la llengua catalana per aplicar-la, si ho desitgen, en els seus productes i serveis. Aquesta actuació de la Direcció General de Política Lingüística vol fer més visible la tasca que fan les entitats incloses al Cens de promoure actituds positives envers el català o que tendeixen a incrementar-ne el coneixement o l'ús entre la població en general o en col·lectius concrets. Les entitats que tenen prevista en els seus estatuts la finalitat de foment de la llengua catalana o que duen a terme activitats de foment de la llengua catalana en l'àmbit del seu objecte poden formar part del Cens. Les donacions a favor d'associacions i fundacions incloses en el Cens tenen una deducció en l'impost sobre la renda de les persones físiques.
 
9)
 
Do de llengües
 
amb Oriol Munné
 
Catalunya Ràdio
 
 
 
10)
 
Publicat en el diari ARA divendres 9 de novembre del 2012
 

Microsoft creu que el nou sistema serà el de "més impacte" en el sector tecnològic

Windows 8, disponible en català des del primer dia

Microsoft convida els desenvolupadors d'aplicacions a crear-ne per a Windows 8, presentat ahir a Barcelona. El nou sistema operatiu, que trenca el model dels anteriors, parla català des del llançament.
 
"Espero que cada cop sigui menys notícia que les coses es facin en català". Amb aquest desig obria ahir 8 de novembre el director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació, Carles Flamerich, l'acte de presentació del nou sistema operatiu de Microsoft, Windows 8, a Barcelona. De moment, però, el fet que el català sigui una de les llengües amb què l'usuari pot relacionar-se amb els seus dispositius electrònics continua sent poc habitual, i per això el director general de Microsoft a Catalunya, Carlos Grau, es va esforçar a fer-ho palès: Windows 8, que es va posar a la venda el 26 d'octubre, incorpora "des del primer dia", entre les llengües instal·lades per defecte, el català, en una traducció supervisada pel centre de terminologia Termcat.

Però més enllà de l'aspecte lingüístic, Grau considera que amb aquesta nova versió del seu sistema operatiu, Microsoft "ha reinventat Windows". Efectivament, l'aspecte visual no té res a veure amb el de les versions anteriors: ha desaparegut la barra d'inici i la pantalla principal està plena de caselles de colors, quadrades i rectangulars, que donen accés als diferents programes i aplicacions que hi hagi instal·lat l'usuari: des del correu electrònic o l'agenda de contactes fins als mapes, les galeries fotogràfiques o el processador de textos.

A més, Windows 8 -i la seva versió per a mòbils, Windows Phone 8, que reprodueix un model calcat però adaptat a les pantalles dels telèfons- "ha trencat, per fi, la barrera entre la televisió, l'ordinador, la tauleta i el mòbil", ja que permet treballar sempre en el mateix entorn, independentment del suport que s'estigui fent servir en cada moment.

Segons el director d'Estratègia i Desenvolupament de Negoci de la companyia, Albert Esplugas, això fa que Windows 8 s'adapti tant als usos orientats a l'oci -per als quals, diu, l'entorn tàctil és especialment adequat- com als professionals -en què és necessari l'ús d'un teclat-. En aquest sentit, Esplugas va recordar que el paquet de programes que conformen Microsoft Office es pot fer servir a través d'un entorn que manté l'esquema tradicional de Windows, i que la nova versió del sistema -a diferència del que passa en altres sistemes operatius mòbils- continua sent multiusuari, de manera que tots els membres de la família poden utilitzar-lo sense que tothom tingui accés a tots els arxius.

Tot plegat ha facilitat que a l'entorn del Windows 8 hagin nascut aparells que estan a mig camí entre la tauleta i el portàtil -començant per la mateixa Surface de Microsoft-, i també suposa, en paraules de Grau, una "gran oportunitat per als desenvolupadors d'aplicacions", que poden arribar a un mercat de 1.300 milions d'ordinadors que treballen amb Windows a tot el món. Per això, diu, aquesta nova versió del sistema operatiu serà la que tindrà "més impacte" no només per a la companyia, sinó també per a la indústria tecnològica en general.

Entre l'oferta per a Windows 8, Microsoft espera que hi hagi una forta presència d'aplicacions creades a Catalunya, com ara la de TV3, que es va presentar ahir i que estarà disponible d'aquí pocs dies.

Per menys de 30 euros

El director de Windows a Espanya, Fernando Calvo, va assenyalar entre els punts a favor del nou sistema operatiu el fet que "està construït sobre Windows 7" i que, a més, malgrat ser "molt potent visualment", no requereix una capacitat de memòria especialment gran. En conseqüència, no és imprescindible comprar aparells nous per treballar amb Windows 8, ja que és compatible tant amb el hardware com amb el programari existent fins ara. Per això Grau va parlar del "baix cost" que tindrà per als usuaris l'adaptació al nou format, i va recordar que tothom que hagi adquirit en els últims mesos algun aparell amb sistema Windows ha rebut un cupó que li permetrà descarregar-ne la nova versió per 14,99 euros. La resta d'usuaris poden baixar-lo des de la web de Microsoft per 29,99 euros.

De moment, sembla que el nou Windows ha tingut una gran acceptació: en els primers tres dies des que es va posar a la venda es van comprar quatre milions de llicències d'ús arreu del món, cosa que suposa un ritme de vendes molt més elevat que el del seu predecessor, el Windows 7, que en el seu moment ja havia estat, també, el que més ràpidament havia penetrat en el mercat.

 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací