InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.500 membres]
 
Butlletí número 726 (dimarts 20/11/2012) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
 
 
SUMARI
 
 
1) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
 
3) Pere Ortís - Sobre el verb apropar
 
4) Jesús Bernat Agut - Qüestió de noms. Espanyolitzar i castellanitzar
 
5) L’AVL iniciarà l’Any Vicent Andrés Estellés amb el muntatge d’una exposició en el Centre del Carme
 
6) Les Llengües a Catalunya: Propostes i Perspectives
 
7) Nova sessió de Diàlegs: Present i futur de la terminologia catalana
 
8) Exposició «Sent i respira valencià» a Onda
 
 
1)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 64).
 
 

199. Té una nació quelcom de més preciós que la llengua dels seus pares?

 

Gottfried von Herder

Filòsof, escriptor i pedagog alemany

 

 
2)
 
Una errada de Fabra: la definició del verb eixamorar
 
 
 
Eugeni S. Reig
 
 
 
3)
Sobre el verb apropar
Pere Ortís
 
És un verb catalaníssim, però potser que amb ell en fem un gra massa. I voldria fer-hi una consideració. Com aquell qui diu, l’hem adoptat en exclusiva i el fem anar a tot estrop, en la conversa col·loquial, en l’escriptura, en el discurs, en detriment d’altres verbs molt expressius, sinònims seus i que pràcticament arraconem, perquè es perdin. És un fenomen que veiem molt repetit, en instàncies semblants, i que és producte directe del cruixement que ha sofert la llengua catalana sota quaranta anys de persecució militar acérrima i sota una trentena de persecució sota la democràcia, també acèrrima. El mal que li han fet ha estat ample, profund i de vegades revesteix característiques subtils que tan sols l’expert en llengua detecta.
 
L’arrel del verb apropar és clara, l’adverbi prop. Utilitzem-lo, doncs, però no el deixem sol, que la nostra llengua és magnánima i rica com una dama profusament enjoiada, però sense que arribi al barroquisme, i és just que l’honorem utilitzant-li tot allò que ens ofereix. Amb el mateix sentit que apropar, en català tenim acostar, atansar, arrambar –aquest a l’Urgell el transformem en arramblar, segur que sota el bell influx de rambla−, aproximar, atracar, arrimar –i al Segrià encara t’hi dirien arronsar, que no n’és sinònim en tota la línea, però l’utilitzen en el sentit mateix d’atansar, i en algún altre sentit, com és ara el d’encongir o d’encongir-se, d’arrufar-se. Hi vaig sentir un nebot que deia al seu germà:  Vés-hi, però tan arronsat a la paret com puguis.
 
Aquests exclusivismes que creem són resultat directe de la ignorància de la llengua. Per la forta i abusiva pressió del castellà, els nostres mots autèntics són bandejats de l’ús quotidià i substituïts per altres de manllevats. Aquest mal arriba fins a fer-nos pensar en castellà el català que parlem. Això ho veiem al carrer, a les teretúlies de ràdio i televisió i en alguns locutors dels nostres mitjans, en aquells que passaren a locutors sense l’apropiat coneixement de la nostra llengua. I aleshores s’esdevé això, que els interessats s’arrapen a una expressió o a un mot sol que saben que són bons, i deixen de banda els altres, per manca de pràctica ben ambientada en el medi propi i sa de la llengua, amb el subsegüent empobriment d’ella mateixa.
 
I en presento un parell d’exemples per a il·lustrar-ho. Els locutors, en general, per a indicar que un equip n‘ha estovat un altre, han adoptat en exclusiva la paraula “golejada”, evidentment que pitjada dintre el català per la força del castellà goleada, i envien inconscientment als prestatges dels diccionaris expressions tan belles, i tan utilitzades abans arreu arreu, com ha clavat pana; quatre a zero, quina pana!; el Bilbao ha estovat l’Hèrcules; l’Espanyol ha apallissat el Múrcia.  I quan els proposen aquestes alternatives tan enriquidores, als interessats els fa l’efecte que els proposen d’incorporar al seu llenguatge un mot que diuen en una altra galàxia, per allò que ells no l’han sentit mai. No val la pena que es fiïn una mica d’aquells que ho saben?
 
O veieu que s’ha esdevingut amb l’expressió “què et passa?”, la qual ha fet exclusiva el castellà ¿Qué te pasa? Abans dèiem: Què tens? I ara què t’agafa? I quan l’interlocutor es queixava de greuges imaginaris: Què t’empatolles?
 
Que també s’ha esdevingut amb “para!”, que nens i nois no en saben dir d’altra, imposada pel castellá ¡Para!  Mentre abans dèiem molt més Atura’t!
 
La nostra llengua està mutilada molt seriosament per la campanya radical que ha rebut contra seu. La tenim empobrida, desfigurada, infiltrada de paràsits perillosíssims i infiltrats amb gran malícia, la tenim greument malalta. I tan rica com és! Estimem-la, defensem-la, entronitzem-la on li pertoca ser reina. Netegem i enriquim la llengua catalana, estudiant-la i explorant-la. És un deure cívic, que si complíem, en reportaríem un benefici cultural immens. La nostra llengua és magnánima, vella i bella, riquíssima. És heroína per la intriga arrasadora que ha sofert de part dels bàrbars. Fem per retornar-li el lloc que li pertoca a casa nostra. Onsevulla que sigui parlada.

 

4)
 
Article publicat en la revista El Temps (dimarts 6 de novembre del 2012)
 
 
Qüestió de noms. Espanyolitzar i castellanitzar
 
Jesús Bernat Agut
 
No fa massa parlàvem sobre l'incompliment de la constitució d'aquells que la branden com la bíblia d'aquesta democràcia. I ve al cas tornar sobre el tema en haver sentit la frase d'un ministre poc educat i de cognom sense espanyolitzar. Pretén l'home preclar, que comprén quatre lletres seguides del teclat, espanyolitzar els xiquets catalans. Hem de suposar, doncs, que el ministre no els té per espanyols i, per tant, dóna raons per justificar-ne la seua independència. Clar, perquè si entenguérem aquesta Espanya com a plural, rica i diversa, en la qual conviuen pobles i cultures agermanades, espanyolitzar voldria dir: sumar les diverses cultures peninsulars, catalanitzar una mica els madrilenys, euskalitzar en petites dosis els valencians o galleguitzar un poquet els extremenys (recordeu, com exemple, la possibilitat d'estudiar les llengües de l'estat per totes les escoles d'idiomes estatals). Potser així aconseguiren espanyolitzar els ciutadans d'aquest estat de vora tres-cents anys, i no tres mil que li atorgava una esperançada política de Madrid. Resulta, però, que el procés d'evangelització espanyola només consisteix a castellanitzar aquells pobles que, pobrets, no tenim el castellà com a llengua mare. Queda clar, doncs, que espanyolitzar no hauria de ser només castellanitzar, dèria que en base a una Espanya centralista, allunyada de la germanor i de la suma de cultures, lluny de qualsevol federalisme integrador i de reconèixer la pluralitat, s'entossudeix a centralitzar tot allò que put a diferent. No ha d'estranyar ningú, per tant, que alguns perifèrics tinguem una mica de por al mot espanyolitzar, més quan a casa nostra, els nostres polítics no deixen de castellanitzar allò que, tot respectant el nostre estatut, hauria de retolar-se en valencià, com, per exemple, els nostres noms de lloc. Una mostra ben recent: el govern valencià, no un ministeri estatal sinó la valenciana Generalitat, ens castellanitza el barranc de Fraga i el fa Barranco de Fraga. No sé en qui estarien pensant.
 
 
5)
 
L’AVL iniciarà l’Any Vicent Andrés Estellés amb el muntatge d’una exposició en el  Centre del Carme

 

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) iniciarà el pròxim dia 27 de novembre l’Any Estellés amb la inauguració d’una magna exposició dedicada al poeta de Burjassot amb el títol “Vicent Andrés Estellés, cronista de records i esperances”, i que es podrà visitar fins al 17 de febrer del 2013 en la Sala Refectori del Centre del Carme de València.
 
La inauguració de l’exposició anirà precedida d’un acte acadèmic en la seu de la Universitat Internacional Menéndez y Pelayo (UIMP) en el qual intervindran el president de l’AVL, Ramon Ferrrer, el president de la Comissió de l’Any Estellés, l’acadèmic Manuel Pérez Saldanya, i el vicepresident de la institució i comissari de l’exposició, Josep Palomero, que pronunciarà la conferència inaugural.
 
L’exposició serà el primer acte d’un ampli programa de celebracions per a commemorar el vint aniversari de la seua mort. “L’escriptor mereix, sens dubte, una celebració acadèmica i cívica  a l’altura de l’interés de la seua obra, que constituïx una peça fonamental per a la memòria cultural dels valencians”, ha afirmat el president de la Comissió de l’Any Estellés, Manuel Pérez Saldanya.
 
Palomero destaca que la mostra sobre l’autor de La clau que obri tots els panys, Lllibre de meravelles, Recomane tenebres o del Mural del País Valencià ens acostarà a la seua trajectòria personal, familiar o professional, però sobretot a la prolífica producció literària “perquè estem davant de l’obra magna d’un poeta polièdric, una de les grans veus de la poesia europea de la segona mitat del segle XX”.

 

6)
Les Llengües a Catalunya: Propostes i Perspectives

El Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC-UB) es complau en convidar-te al debat «Les Llengües a Catalunya: Propostes i Perspectives», coordinat per Emili Boix (Universitat de Barcelona). Aquest debat comptarà amb la participació de representants dels diferents partits polítics de Catalunya amb representació parlamentària, per tal de conèixer les seves posicions, propostes i perspectives sobre aquest tema.

Programa

19.00h

Presentació: Emili Boix

19.05-20.10

Taula rodona:

Convergència i Unió (CIU) – Sr. Xavier Moral

Partit Socialista de Catalunya (PSC) – Sra. Paquita Sanvicen

Partit Popular de Catalunya (PPC) – Sr. Pedro Chumillas

Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) – Pau Planelles

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) – Pendent de confirmació

Ciutadans de Catalunya (C’s) – Inés Arrimadas

Solidaritat Catalana per la Independència (SI) – Pendent de confirmació

20:15h

Tancament


Informació de l'acte
Data: Dimecres 21 de novembre de 2012, de 19.00h a 20.15h
Lloc: Sala Capella (planta baixa), Facultat de Filologia (Universitat de Barcelona)
Contactae: CUSC (cusc@ub.edu)

.......................................

Informació distribuïda per:
Observatori CUSC- Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació
Tel. 93 403 70 65
Facultat de Filologia (bústia 191)
Universitat de Barcelona
Gran Via de les Corts Catalanes, 585
08007 Barcelona
www.ub.edu/cusc
http://cuscub.wordpress.com

7)
 
Nova sessió de Diàlegs:
 
Present i futur de la terminologia catalana
 
 
A càrrec de la Dra. M. Teresa Cabré, catedràtica de la UPF i membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans.
 
Lloc: CETIB. C. Consell de Cent, 365, 3a planta
 
Dia i hora: dilluns 26 de novembre, a les 7 h de la tarda
 
 
 
8)
Exposició «Sent i respira valencià» a Onda
 
A partir de dimecres 21 de novembre es podrà visitar a Onda l’exposició «Sent i respira valencià», una recopilació de treballs dels alumnes de l’Escola d’Art i Superior de Disseny de València per a la Unitat de Normalització Lingüística de la Diputació de València, que es va inaugurar el passat mes d’abril al Museu Valencià de la Iŀlustració i la Modernitat (MuVIM).
 
S'hi exposa una selecció de materials de campanyes promocionals del valencià, que van ser distribuïdes per diversos ajuntaments i en les quals van participar les oficines municipals de promoció del valencià.
 
«Sent i respira valencià» podrà visitar-se en la sala d’exposicions del Centre d’Ocupació i Cultura d’Onda a partir del dia 21 a les 19 hores. L’obra estarà disponible fins al pròxim 30 de novembre de dilluns a divendres, d’11 a 14 hores i de 17:30 a 20 hores, i els dissabtes i festius, d’11 a 13:30 hores.
 
Podreu llegir esta notícia i moltes altres la nostra pàgina de Facebook https://www.facebook.com/ValenciaALaDipu al Twitter @immacersan i, com sempre, a la web www.dival.es/va/normalitzacio
 
 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l’existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací