InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.500 membres]
 
Butlletí número 723 (dimecres 14/11/2012) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
 
 
SUMARI
 
 
1) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
2) Alta en InfoMigjorn
 
3) Commemoració del vuitantè aniversari de les Normes de Castelló
 
4) Bernat Puigtobella - Un paremiòleg professional?
 
5) Núm 10 de Llengua, Societat i Comunicació
 
6) Novetat editorial de la Xarxa CRUSCAT "Posar-hi la base"
 
7) LA PLATAFORMA PER LA LLENGUA CELEBRA LA NORMALITZACIÓ DE LA TOPONÍMIA VALENCIANA A GOOGLE MAPS
 
8) L’STEI INTERSINDICAL A FAVOR DE CONTINUAR DINS L’INSTITUT RAMON LLULL
 
9) El català, llengua dominant a la Viquipèdia al conjunt de l’Estat
 
10) La Fundació Joan Miró i el CPNL signen un conveni per promoure l'ús social del català
 
11) Col·loqui: El català entre les llengües d’Europa
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 64).
 

196. Un camí fonamental per a la convivència i la integració és aprendre la llengua pròpia del país que t’acull. Aquest consell sempre l’hem donat, i ara amb un conveni que farem amb la Generalitat serà més fàcil ensenyar català. Els imams l’han d’aprendre.

 

Mohamed Halhoul

Portaveu del Consell Islàmic de Catalunya

 
2)
 
 
Podeu donar d'alta en InfoMigjorn les adreces que considereu oportunes ací
 
3)
 
 
L’Institut d’Estudis Catalans es complau a convidar-vos a l’acte de
 
Commemoració del vuitantè aniversari de les Normes de Castelló
 
Amb les intervencions de:
 
Germà Colón, membre de la Secció Filològica de l’IEC:
«Les Normes de Castelló i la Societat Castellonenca de Cultura», i
 
Joan Francesc Mira, membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC:
«Norma i cultura: l’espai de la llengua escrita».
 
 
Amb els parlaments de:
 
Salvador Giner, president de l’IEC;
Vicent Climent, vicepresident II de la Xarxa Vives d’Universitats i rector de la Universitat Jaume I;
Isidor Marí, president de la Secció Filològica de l’IEC;
Ferran Carbó, director de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana;
Vicent Moreno, president d’Escola Valenciana, i
Vicent Pitarch, membre de la Secció Filològica i delegat de l’IEC a Castelló.
 
 
L’acte se celebrarà el dimarts 20 de novembre, a les 18.30 hores, a la Sala Prat de la Riba de l’Institut (carrer del Carme, 47, de Barcelona).
 
 
La presentació es retransmetrà en directe per Internet (http://www.iec.cat).
 
 
Barcelona, novembre de 2012
 
 
4)
 
Publicat en NÚVOL dilluns 5 de novembre del 2012
http://www.nuvol.com/noticies/victor-pamies-un-paremioleg-professional/
 
Un paremiòleg professional?
 
Bernat Puigtobella
 
Podem viure del que fem i ens apassiona? La vida és un cúmul d’aprenentatges que ens han de dur a especialitzar-nos i brillar en l’àmbit que ens hem marcat com a propi i en el qual volem excel·lir. Pot un especialista en refranys viure de l’activitat vinculada a aquest àmbit?
 
Com pot amortitzar un músic la inversió de fer cançons si la venda de CD ha caigut en picat? Amb la publicitat i els concerts en directe, per exemple. Com pot fer-ho un escriptor que fa llibres? Potser amb col·laboracions en premsa, amb conferències o amb cursos de formació, per exemple.

I com pot fer-ho un paremiòleg 2.0 com Víctor Pàmies, que té tots els continguts en obert, compartits amb llicències de Creative Commons, a internet? “Hi aboques la feina de més de 15 anys d’estudi, ha estat la teva carta de presentació, però no hi ha peatges ni ingressos en tota aquesta activitat”, explica Pàmies.

Viure del que fas i del que t’apassiona és l’objectiu que es marca molta gent en algun moment de la seva vida. És amb aquest pensament en l’horitzó que Pàmies porta anys preparant-se per viure dels refranys i dedicar-s’hi en plenitud.

El primer pas va ser el salt de la xarxa al paper: 4 llibres en dos anys. “Un pas enrere, sosté Pàmies, però necessari per aconseguir algun ingrés, encara que minso, de tota aquesta activitat. I visibilitat i reconeixement.

Un altre pas, fallit, va ser la publicitat a Internet. Hi ha un salt abismal entre el nombre de visites dels llocs web, els clics en els anuncis i els ingressos que això genera. Insuficient, insatisfactori i sovint contraproduent.

Des d’aquest any Víctor Pàmies ha iniciat altres camins que semblen més sòlids i factibles, encara que demanen un sobreesforç i una reformulació i revisió dels materials oferts: els tallers sobre refranys. “He intentat sintetitzar en tallers de 8 o 10 hores tots els coneixements esparsos que he anat oferint als diferents blogs, combinant amb equilibri la teoria, la pràctica, l’esment de recursos multimèdia i la finestra oberta que pot ser un aparell connectat a internet”. En sessions de dues hores, dinàmiques, participatives, obertes a un públic no expert, Pàmies ofereix un tast de la història dels refranys, des de l’origen fins a l’actualitat, passant pels primers reculls, els primers recopiladors i els primers estudis comparatius. “És veure el salt que fan des de l’oralitat al paper i del paper a la xarxa”, explica.

La primera edició del taller ha començat aquest octubre a Vilafranca del Penedès, organitzat per Òmnium Alt Penedès, amb gairebé una vintena d’inscrits i la segona edició comença avui dilluns a la Farinera del Clot, a Barcelona, i s’estendrà durant els 4 dilluns de novembre, a la tarda, de 18.30 a 20.30. Encara sou a temps d’apuntar-vos-hi! Teniu tota la informació a L’Ateneu del Clot.

Però l’activitat d’aquest professional de la paremiologia no s’acaba aquí. Cossetània acaba de publicar Els 100 refranys més populars, un volum que signa a quatre mans amb Jordi Palou, responsable del portal Rodamots. Els autors presenten cada un dels refranys triats per votació popular amb el corresponent significat. També hi inclouen variants, anècdotes i equivalents en altres llengües, a més de passatges literaris o periodístics que n’il·lustren l’ús i, sobretot, la vigència.

També aquí Víctor Pàmies ha hagut de trobar fòrmules creatives per fer més accessible el seu llibre als lectors. A partir d’avui i fins el 19 de novembre, el lector pot adquirir Els 100 refranys més populars i rebre’l còmodament a casa (o bé passar-lo a recollir per la llibreria de la xarxa Bestiari que us quedi més a la vora). Amb un 5% de descompte (i sense costos addicionals de tramesa, sempre que no visqueu a l’estranger).

 
5)
 
Núm 10 de Llengua, Societat i Comunicació
 
S’ha publicat el desè número de la revista electrònica Llengua, Societat i Comunicació (LSC), del Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació (CUSC) de la UB.
 
L’esperit de Llengua, Societat i Comunicació és posar a l'abast de la societat el treball realitzat en el món universitari per tal que hi pugui revertir d'una manera pràctica. D'acord amb aquest objectiu, s’han anat publicant monogràfics en què es presenta la llengua des d’òptiques diferents; el número actual, titulat “Medicina i llenguatge: les paraules de la salut”, mostra una visió polièdrica del lèxic en les ciències de la salut. Podeu consultar tots els articles a http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/index.
 
6)
 
Novetat editorial de la Xarxa CRUSCAT "Posar-hi la base"
 
Aquests dies ha arribat al públic una nova publicació sociolingüística: Posar-hi la base. Usos i aprenentatges lingüístics en el domini català. Es tracta d’una col·lecció de recerques inèdites d’investigadors vinculats al Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació (CUSC) de la Universitat de Barcelona entorn d’un dels temes més importants per a les dinàmiques idiomàtiques al nostre país: la relació entre els aprenentatges lingüístics i els usos efectius de les llengües.

El volum comença amb una breu presentació de F. Xavier Vila, director del CUSC i editor del volum, seguida d’un article «Algunes bases per a la recerca sociolingüística en sentit ampli» del mateix autor. En aquest treball, Vila sintetitza algunes de les bases teòriques que donen entitat a la recerca sociolingüística en el món de les recerques sobre la llengua, i que permeten parlar d’unes línies paradigmàtiques compartides entre els enfocaments teòrics tan i tan diferents que conviuen en aquest camp.

El segon article, «Estratègies comunicatives a l’aula», és obra de Carles de Rosselló i Peralta, coordinador del Postgrau de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme de la UB. Al treball, fruit de la seva recerca doctoral, de Rosselló analitza les pràctiques comunicatives emprades per infants i docents en una aula d’educació infantil i estudia les fórmules seguides per uns i altres a l’hora de combinar els seus recursos comunicatius de manera màximament productiva.

El tercer treball és «Sobre la història i l’extensió de la norma de convergència lingüística a Catalunya». En aquest article i partint de dades empíriques, F. Xavier Vila i Mireia Galindo plantegen una sèrie d’interrogants entorn de l’antiguitat, l’extensió i la profunditat que ha pogut arribar a assolir la denominada norma de convergència automàtica al castellà.

El quart treball és «”Et dóna la base”: Itineraris biogràfics d’adquisició i ús del català del jovent castellanoparlant de Sabadell i Santa Coloma de Gramenet», de les sociòlogues del CUSC Vanessa Bretxa i M. Àngels Parera. Aquest article sintetitza i elabora les conclusions d’un dels primers estudis sobre les trajectòries sociolingüístiques de les noves generacions de joves castellanoparlants bilingüitzats gràcies al model de conjunció.

El cinquè treball és «Usos lingüístics dels gallecs a Catalunya». En aquest estudi, la professora de la UB Sabela Labraña analitza les tensions pràctiques i ideològiques entorn del manteniment d’una de les principals llengües immigrades al nostre país, i la seva relació amb l’aprenentatge o no de la llengua catalana.

Un altre estudi sobre les pràctiques lingüístiques plurals és el que aporta la professora de la UAB i membre del CUSC Makiko Fukuda. A «Repertori lingüístic quadrilingüe i usos lingüístics de les famílies nipocatalanes / nipocastellanes residents a Catalunya», l’autora revisa com els integrants d’aquestes famílies gestionen els seus complexos repertoris i reïxen a mantenir la comunicació fins i tot en situacions de repertoris no plenament compartits per tots els integrants de la família.

El sociòleg Natxo Sorolla, membre del CUSC i coordinador de la Xarxa CRUSCAT de l’IEC, publica «Estabilitat i canvi de la llengua inicial en els usos lingüístics interpersonals. Una anàlisi comparativa del País Valencià, la Franja, les Illes Balears i Catalunya», un treball de tipus diacrònic i glotopolític. Servint-se de dades demolingüístiques, Sorolla explora el lligam entre polítiques públiques i usos interpersonals, amb més d’una sorpresa per als incauts.

Clou el volum el treball «L’anglès com a llengua global», on el primer director del CUSC, Albert Bastardas llança una mirada als papers que pot jugar la interllengua mundial des de la perspectiva de l’ecologia de les llengües.

Es tracta d’un conjunt de recerques que ens permeten acostar-nos a la realitat dels aprenentatges i les pràctiques lingüístiques dels ciutadans del nostre país. Una bona oportunitat per reflexionar sobre la nostra realitat sociolingüística amb dades a la mà, per veure si s’estan adoptant les polítiques escaients a les necessitats reals.

 

Posar-hi la base : usos i aprenentatges lingüístics en el domini català / F. Xavier Vila i Moreno (ed.)

Data d’edició: 2012
Descripció física: 112 p. : iI·l. ; 25 cm
Entitats: Institut d’Estudis Catalans. Xarxa CRUSCAT
ISBN: 978-84-9965-133-0
Col·lecció: Xarxa CRUSCAT ; 8
Editorial: IEC

7)
 
LA PLATAFORMA PER LA LLENGUA CELEBRA LA NORMALITZACIÓ DE LA TOPONÍMIA VALENCIANA A GOOGLE MAPS
 
 
L’ONG del català valora positivament la rectificació de l’empresa californiana després de les queixes rebudes al respecte
 
 
València, 7 de novembre de 2012.- El popular programa Google Maps ha decidit rectificar i emprar els topònims oficials i propis del territori del País Valencià després de les demandes formulades per la Plataforma per la Llengua i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Fins fa uns dies, la gran majoria de localitats del País Valencià apareixien en el popular servei de cartografia en línia de Google només en la forma castellana. En canvi ara, els noms de les localitats d’Alacant, València, Castelló de la Plana o Elx, per exemple, ja són en valencià.
 
L’ONG del català va adreçar-se a la delegació espanyola de l’empresa californiana a les darreries de 2011 després de la sobtada castellanització de bona part dels noms de les localitats i carrers de Catalunya i les Illes Balears. La resposta de la multinacional californiana fou que havia estat un error i que s’estaven fent els passos necessaris per arreglar la situació. A principis del 2012 la majoria de topònims de Catalunya i les Illes Balears ja tornaven a aparèixer en llengua catalana.
 
No obstant això, al País Valencià les denominacions de les principals localitats i un elevat nombre de carrers continuaven apareixent només en la forma castellana. La Plataforma per la Llengua va seguir demanant la normalització de la toponímia valenciana i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua també va fer arribar a Google Maps una comunicació al respecte, adjuntant un extens informe amb el conjunt de dèficits detectats, i recordant a l’empresa californiana que és la institució encarregada de fixar els topònims del País Valencià.
 
La Plataforma per la Llengua valora molt positivament la normalització de la toponímia en el conjunt de territoris de parla catalana en el popular programa de Google i mantindrà una actitud vigilant i espera que la correcció de les denominacions toponímiques valencianes estiga completa.
 
Per a més informació:
Francesc Reverté
Àrea de Premsa i comunicació
Telèfon: 93 321 18 03 / 695 19 59 07
comunicacio@plataforma-llengua.cat 
#ONGcatala
 
Plataforma per la Llengua
Via Laietana, 48 A. Principal 2a
08003 Barcelona
93 321 18 03
info@plataforma-llengua.cat
www.plataforma-llengua.cat
 
---
Facebook: http://urlcut.com/1xfnl
Twitter: @llenguacat
#ONGcatala
YouTube: www.youtube.com/PlataformaxLlengua
 
8)
 
COMUNICAT PREMSA
 
L’STEI INTERSINDICAL A FAVOR DE CONTINUAR DINS L’INSTITUT RAMON LLULL
 
L’STEI Intersindical troba que el Govern de les Illes Balears ha de continuar formant part de l’Institut Ramon Llull, una de les poques eines que compartim tots els territoris de l’àmbit cultural i lingüístic català per treballar per a la projecció exterior de la llengua dels formenterencs, eivissencs, menorquins i mallorquins.
 
En Bauzá ja incompleix el mandat de la carta magna. La Constitució de 1978 reconeix, per primera vegada en la història constitucional espanyola, que Espanya és una realitat plurilingüe en la qual, a més de la llengua castellana o espanyola, es parlen altres llengües, i afirma que aquesta varietat lingüística constitueix una riquesa que ha de ser protegida i fomentada. L’article 3 del text constitucional, en la seva versió oficial catalana, diu literalment així:
 
1. El castellà és la llengua espanyola oficial de l’Estat. Tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret d’usar-la.

2. Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives Comunitats Autònomes d’acord amb els seus Estatuts.

3. La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció.

 
També incompleix la Carta Europea de les llengües regionals i minoritàries, no garanteix ni facilita la reciprocitat en la recepció de les televisions públiques autonòmiques que tenen la mateixa llengua. Incompleix l’Estatut bàsic de l’empleat públic i l’estatut d’autonomia quan lleva el requisit de català als funcionaris de les administracions de les illes Balears i quan vol reduir la presència del català als centres educatius.
 
A Bauzá li sembla molt bé que el Instituto Cervantes faci difusió de la Cultura castellana per tot el món, tengui seus a múltiples països estrangers de tots els continents, defensi la unitat de la llengua castellana per damunt de les infinites modalitats que té el castellà i rebi diners públics, que pagam entre tots, perquè aquesta entitat refermi el seu paper com a llengua i cultura important a tot el món. Ara bé, que el seu govern participi en un Institut que du el nom d’un gran mallorquí, -que al mateix temps és el pare de la llengua i literatura catalanes-,i que promogui la llengua pròpia de les illes dins una institució que treballa per al conjunt de la llengua i ho fa a l’estranger, diu que no pot esser i que per a ell és una despesa impossible.
 
Hi ha una gran bossa de turisme cultural que se sentiria atret per a tot el que l’institut pot difondre: Llengua, patrimoni arquitectònic, cultural i paisatgístic, tot lligat a la terra i al territori de parla catalana. La llengua pròpia de les illes, necessita suport i impuls institucional per a la seva supervivència.
 
Tot això acabarà passant factura al Govern del PP i al propi partit popular. La seva política és agressiva, radical i poc respectuosa. Treballa obertament en contra de la llengua i la cultura pròpia dels illencs. És necessari que aquest assetjament institucional acabi ara mateix i es facin passes per anar endavant i no endarrere com els crancs. Que el PP, que ja ens dilapida la salut duent els fems d’Europa a cremar-los aquí, carrega la crisi damunt la població més vulnerable, ara a més a més no ens ha de dilapidi el patrimoni lingüístic i cultural!
 
Palma, 8 de novembre de 2012
 
9)
 
Publicat en la web de la Generalitat de Catalunya dimarts 6 de novembre del 2012
http://www20.gencat.cat/portal/site/Llengcat/menuitem.df5fba67cac781e7a129d410b0c0e1a0/?vgnextoid=fe8c949b22741110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=fe8c949b22741110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=aaf6c5f7e76da310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD
La presència del català en la Viquipèdia, enciclopèdia lliure, duplica la del castellà a l’Estat espanyol segons l’estudi de Mark Graham, investigador de la Universitat d'Oxford, que ha mapejat les llengües més usades a cada país amb dades oficials de la Viquipèdia. El treball constata que hi ha 35.000 articles referenciats des de l'Estat cada any, escrits en català, davant dels 19.000 de la seva versió en castellà. Segons l'estudi, aquesta diferència de contingut es deu al fet que la versió catalana té més articles sobre elements patrimonials i accidents geogràfics dels territoris de parla catalana.
 
L'investigador conclou que “en cap lloc del món podem veure una visibilitat tan alta d'una llengua relativament petita”. L'estudi recorda que en alguns països europeus, la llengua dominant a Viquipèdia no és una llengua pròpia del país sinó l'anglès o el francès. Succeeix a Geòrgia, Kazakhstan, Bielorússia i Ucraïna. En aquesta enciclopèdia lliure es detecta una absència gairebé total de la llengua àrab, el swahili, l'hindi, el bengalí, i moltes altres grans llengües africanes i asiàtiques.

Més informació:
http://www.zerogeography.net/2012/10/dominant-wikipedia-language-by-country.html

 
10)
 

La presidenta del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), Yvonne Griley, i la directora de la Fundació Miró, Rosa Maria Malet, van signar el dia 5 de novembre, a la Fundació Joan Miró, un conveni de col·laboració que té l’objectiu de promoure i difondre la llengua, la història i la cultura catalanes entre la població i especialment entre les persones nouvingudes. Aquesta col·laboració consolida la voluntat de les dues entitats de treballar conjuntament i en xarxa per fomentar l'ús social del català com a llengua pròpia de Catalunya i facilita l'acostament a la cultura entesa des de totes les vessants (la popular i també la d’excel·lència) de totes les persones que conviuen al territori. La importància de la figura de Joan Miró com a artista polivalent fortament vinculat a la terra i a la societat i la projecció internacional de la Fundació fan d’aquest conveni un exemple de la relació que el CPNL vol establir amb institucions culturals del nostre país.

Més informació:
http://www.cpnl.cat/noticies/7650/

 
11)
 
VINTÈ COLLOQUI LINGÜÍSTIC DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA (CLUB 20)
 
El català entre les llengües d’Europa
 
Capella (Edifici Històric, Universitat de Barcelona)
 
19 de novembre del 2012
 
Des de l’any 1993, la Secció de Lingüística del Departament de Filologia de la Universitat de Barcelona ha organitzat de manera ininterrompuda el Col-loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona, conegut popularment per la sigla CLUB.
 
El CLUB va néixer com una iniciativa per posar en comú els interessos i les línies de recerca que es desenvolupaven en el marc del grup de recerca consolidat Grup d’Estudi de la Variació de la Secció de Lingüística del Departament (constituït actualment per quatre projectes competitius), que tenien com a objecte ¾i encara l’hi tenen¾ l’estudi de la variació des de perspectives diverses, entre d’altres, la fonològica, la semàntica, la dialectològica, la sociolingüística i la pragmàtica, i va néixer, també, com a mitjà per acostar aquesta recerca als estudiants.
 
Fins al dia d’avui els col-loquis han tractat de temes tan diversos com ara els corpus lingüístics, el contacte de llengües i la variació lingüística, la gramàtica i la semàntica en l’estudi de la variació, la
variació dialectal i l’estandardització, el llenguatge no verbal, la dialectologia i els recursos informàtics, el paper de la lingüística en les gramàtiques, l’argumentació, les aplicacions de la fonètica, les
actituds i les ideologies lingüístiques, l’assessorament lingüístic, la incidència sociolingüística de la immigració, l’estilística, etc. I els ponents han estat professors i investigadors especialistes en cadascun dels àmbits esmentats.
 
Arribats a la vintena edició, vam pensar que convenia conferir una perspectiva més àmplia i internacional a l’acte, i per això es va decidir d’organitzar un col·loqui sobre «El català entre les llengües
d’Europa», amb convidats d’aquí i d’arreu d’Europa. En aquesta ocasió, les ponències es focalitzaran en la descripció i l’anàlisi contrastives de determinats components gramaticals del català i d’altres llengües europees, sobretot romàniques.
 
Així, s’hi han convidat JOAN VENY (Universitat de Barcelona, Institut d’Estudis Catalans), que farà una aproximació contrastiva, de caràcter general, del català i de la resta de llengües romàniques, PATRICK SAUZET (Universitat de Tolosa, ERSS), que se centrarà en l’anàlisi de les categories nominals de gènere i nombre en català, occità i en altres llengües romàniques, MARTIN MAIDEN (Trinity College, Universitat d’Oxford), que analitzarà alguns aspectes de la morfologia verbal del català, com ara les alternances morfològiques i la classe verbal, en relació amb els d’altres llengües romàniques, i, finalment, KÁROLY MORVAY (Universitat Eötvos Loránd, de Budapest), que compararà la fraseologia i la paremiologia del català amb les d’altres llengües europees.
 
En la taula rodona, moderada per RAFAEL COMPANY, es debatrà sobre la funció que tenen les acadèmies en el desenvolupament de les llengües. Amb aquest objectiu, s’hi han convidat els màxims
responsables de les diferents acadèmies de les llengües de l’estat espanyol, això és, ROSARIO ÁLVAREZ (Real Academia Galega), ISIDOR MARÍ (Institut d’Estudis Catalans), JOSÉ ANTONIO PASCUAL (Real
Academia Española), i IBON SARASOLA (Euskaltzaindia).
 
Desitgem que els continguts del col·loqui d’enguany siguin d’interès per als professors i els investigadors que es dediquen a l’estudi de la llengua i a matèries afins, per als estudiants dels graus que tenen la llengua (catalana) com a objecte d’estudi o mitjà de treball, i per a qualsevol persona que tingui curiositat per la llengua catalana i la llengua en general. Atès el caràcter festiu d’aquesta edició ¾és el vintè aniversari¾, esperem, més que mai, comptar amb la vostra assistència i participació.
 
Programa
 
10.00 h Presentació
10.30 h JOAN VENY (Universitat de Barcelona i Institut d’Estudis Catalans) El català i les altres llengües romàniques: aproximació contrastiva
11.30 h Pausa cafè
12.00 h PATRICK SAUZET (Universitat de Tolosa, ERSS) Gènere i nombre: català, occità, romànic
13.00 h MARTIN MAIDEN (Trinity College, Universitat d’Oxford) Alternancia morfológica y clase conjugacional: el verbo catalán frente a las otras lenguas romances
16.00 h KÁROLY MORVAY (Universitat Eötvos Loránd, Budapest) Aproximació comparativa a la fraseologia i paremiologia catalanes
17.00 h Taula rodona La funció de les acadèmies de les llengües
Participants:
ROSARIO ÁLVAREZ (Real Academia Galega)
ISIDOR MARÍ (Institut d’Estudis Catalans)
JOSÉ ANTONIO PASCUAL (Real Academia Española)
IBON SARASOLA (Euskaltzaindia)
Moderador:
RAFAEL COMPANY (València)
19.00 h Cloenda
 
Organització
Secció de Lingüística Catalana, Departament de Filologia Catalana, Universitat de Barcelona Grup d’Estudi de la Variació
• Projecte «Cohesió i argumentació en gèneres conversacionals» (Ref.: FFI2011-25236)
• Projecte «Descripció i interpretació de la variació dialectal: aspectes fonològics i morfològics del català» (Ref.: FFI2010-22181-C03-02)
• Projecte «Diatopia i canvi lingüístic: Scripta i projecció dialectal» (Ref.: FFI2009-12627)
• Projecte «Resocialització lingüística en educació secundària» (Ref.: FFI2009-09968)
 
Comissió organitzadora
Maria-Rosa Lloret, Àngels Massip, Lluís Payrató, Clàudia Pons, Joaquim Viaplana i F. Xavier Vila
 
Inscripció
Envieu un missatge amb el vostre nom, els vostres cognoms, adreça de correu electrònic i afiliació a l’adreça de correu electrònic club20ub@gmail.com
 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l’existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací