Sociolingüística per a joves del segle XXI
Jordi Solé i Camardons
Voliana Edicions
195. La segona o tercera generació nostra, com ara fan els néts dels andalusos, defensaran el país -que serà el seu-, amb tot el que això implica, i per tant, també amb llengua.
Mohamed Halhoul
Portaveu del Consell Islàmic de
Catalunya
MANIFEST DE LLENGUA
NACIONAL
EL CATALÀ, ÚNICA LLENGUA
OFICIAL
DEL FUTUR ESTAT CATALÀ
INDEPENDENT
Catalunya va demostrar la seva força amb el crit unànime de “independència” el passat Onze de Setembre pels carrers de la seva capital. D’aleshores ençà, aquells que fa quatre dies tractaven l’independentisme com una cosa infantil i poc realista, ara no han tingut més remei que rectificar i posar-se al costat del sentit comú popular. Tot plegat ha fet que, en dia d’avui, ja es comenci a teoritzar sobre com haurà de ser el futur Estat català.
Majoritàriament, els grans mitjans de comunicació o els principals dirigents polítics del país redueixen tot aquest debat al benestar material que assoliríem els catalans si fóssim amos del nostre destí. Tanmateix, aquesta visió cal entendre-la com a complementària de la reivindicació patriòtica de la nostra llengua, cultura i nació, l’existència de les quals és la raó bàsica de la independència.
Nosaltres sabem prou bé que l’ànima de la nació catalana és la seva llengua. I que si Espanya i França no han aconseguit fer-la desaparèixer, com ha estat sempre la seva intenció, ha estat perquè els fills dels Països Catalans han estat, entre altres coses, sempre majoritàriament fidels al seu idioma, malgrat els hagi costat la presó, la tortura o l’exili en moltes ocasions de la nostra història. Per a nosaltres, la personalitat i el geni nacional de la pàtria no es pot entendre en una altre idioma que no sigui el català.
Darrerament, i donades les fermes perspectives d’assolir la independència, anem sentint opinions que afirmen frívolament i sense cap rigor científic que en el futur Estat català hi hauran de ser oficials la llengua catalana i la llengua espanyola. Fer això seria continuar amb el mateix ordenament lingüístic actual que possibilita que qualsevol persona pugui viure als Països Catalans exclusivament en espanyol, menystenint absolutament el català. Llavors, de què li serveix, al nostre idioma, la independència política?
Promoure l’actual estatus jurídic del català en un Estat independent és donar continuïtat a l’intent de genocidi lingüístic practicat pels governs espanyols i francès d’una manera secular. Però, en aquest cas, seria molt més greu, perquè equivaldria a practicar el suïcidi lingüístic. D’altra banda, menteixen aquells que defensen l’oficialitat de l’espanyol en una Catalunya lliure per a evitar divisions en la societat catalana per raó de llengua. Tan sols cal veure la nul·la bel·ligerància de la població catalana hispanoparlant davant la cada dia més propera idea d’un Estat català independent. Com també, únicament cal veure la joia que experimenten la majoria de pares catalans d’origen espanyol, llatinoamericà, asiàtic o africà quan veuen els seus descendents parlant un català correcte après en les escoles del nostre país.
És per això que subscrivim i exigim l’aplicació de la tesi cada dia més unànime dels lingüistes més prestigiosos de casa nostra, i també de l’estranger, que afirmen que tan sols l’oficialitat ÚNICA del català en el nostre futur Estat independent és el que pot garantir que esdevingui la llengua comuna de tots els futurs ciutadans catalans lliures, assegurant així la seva pervivència.
"Els parlants de les llengües minorades s'han avesat, durant anys, a renunciar a la seva llengua en qualsevol situació: algú que s'expressa en la llengua dominant, un desconegut, una persona estrangera... En lloc de preguntar-li si parla la llengua minorada o si, com a mínim, l'entén, el gest inconscient és adreçar-s'hi en la dominant. És el que es coneix tècnicament com a submissió lingüística o, dit d'una manera menys contundent, timidesa lingüística: canviar a la llengua de l'interlocutor en situacions que no és necessari. [...] Per què [els nouvinguts] aprenen normalment espanyol i no pas català? Doncs perquè l'espanyol és la llengua que perceben com a útil, necessària i, fins i tot, única del país, tot plegat degut a l'ocultació que fan els catalans de la llengua pròpia. [...] Si aprenem a fer un ús constant, fidel i còmode del català, la percepció que se'n tindrà socialment s'enfortirà i ningú no dubtarà de la necessitat de parlar-lo. Les coses útils sumen adeptes."
El govern Balear ha anunciat en un comunicat aquest dimarts
que, "seguint els criteris d'austeritat propis dels comptes del 2013",
l'avantprojecte dels pressupostos de les Illes no incorporarà cap partida
destinada a l'Institut Ramon Llull. Fins ara, el pressupost de l'Institut Ramon
Llull està entre els 10 i 11 milions d'euros, dels quals només vora un 7% és
aportació del govern de les Illes. Tot i els canvis de colors polítics als dos
governs, el 2011 Artur Mas i el popular José Ramon Bauzá van demostrar la seva
sintonia i van reafirmar
l'aposta pel Llull.
Ara el govern diu que aposta pels organismes propis per a la
difusió de la llengua i la cultura: "Per a la projecció de la llengua i la
cultura catalanes pròpies de les Illes Balears, la conselleria d'Educació,
Cultura i Universitats ja disposa de la direcció general de Cultura i Joventut,
a més del Consorci Institut d’Estudis Baleàrics, resultat de la fusió entre el
Consorci per al Foment de la Llengua Catalana i l’Institut d’Estudis
Baleàrics".
La conselleria ha dit que volia fer "un balanç positiu de la
participació del Govern en el consorci Institut Ramon Llull els darrers anys" i
ha reconegut "la importància d’haver compartit experiències i bones pràctiques
fent feina en aquest sentit, sobretot en l’àmbit de la difusió internacional i
dels programes comuns de les seus de l’IRL a Palma de Mallorca i a
Barcelona".
Nova estocada de mort a la projecció exterior de la llengua catalana i la cultura que es genera a les Balears. José Ramón Bauzá compleix els pronòstics dels més pessimistes i, després d'un any de ‘gràcia', fa sortir les Illes Balears de l'Institut Ramon Llull (IRL).
Això sí, no ho diu de manera directa, sinó que ho anuncià a través d'un ambigu comunicat emès a les 19.35 hores. Sols hi assenyalà els "criteris d'austeritat" com a causa de la sortida, a més de dir que el Govern balear "aposta pels organismes propis per a la difusió de la llengua i la cultura". El director de l'IRL a Balears, Antoni Vera, anà més enllà, hi argumentà que la decisió de la sortida també ve donada perquè "no compartim la deriva política que ha pres Catalunya", referint-se així al procés sobiranista d'Artur Mas.
La versió oficial de l'Executiu és que la Conselleria d'Educació i Cultura "ja disposa de la Direcció General de Cultura i Joventut, a més del Consorci Institut d'Estudis Baleàrics, resultat de la unió de l'IEB amb el Cofuc", per a aquesta finalitat. Vaja, que just setmanes després de celebrar el desè aniversari del Llull, ara ja no és ‘necessari' per a les Balears.
Ara bé, la confusió sobre la supervivència o no del Llull a l'Arxipèlag havia regnat durant tot la jornada d'ahir just quan al matí es presentà l'avantprojecte de pressupost, en què no apareixia cap partida per al Llull. Vera havia assegurat que les "Balears esperarien els resultats de les eleccions del 25 de novembre per prendre una decisió" de continuar al Llull o no, un fet que hagué de desmentir passades les vuit del capvespre davant el comunitat oficial provinent de la Conselleria d'Educació i Cultura. "Nosaltres som constitucionalistes, el meu partit no creu en una ruptura de l'Estat; per tant, no podem continuar dins el Ramon Llull si ells es volen independitzar", afegia l'actual director de l'ens a l'Arxipèlag.
Curiosament, l'anunci de la sortida de les Balears del Ramon Llull es féu públic just quan a la galeria Pall Mall de Londres el president José Ramón Bauzá, acompanyat pel conseller d'Educació i Cultura, Rafel Bosch, inaugurava l'exposició Isleart amb gran bombo i plateret. Aquest pot ser el darrer acte d'envergadura que realitzarà les Balears emparat en l'Institut Ramon Llull.
L'anunci de la retirada de les Balears havia arribat a la Generalitat al matí, quan el conseller Bosch telefonà al seu homòleg català, Ferran Mascarell, per anunciar-li la decisió. "Han argumentat raons econòmiques, cosa que ens ha sorprès molt, perquè crec que les raons econòmiques, en aquest cas, no són suficients", sinó que aquesta decisió "ve determinada per les polítiques que està duent el Govern balear amb relació a la llengua catalana", va assegurar el conseller Mascarell, qui creu que "la cultura ha d'estar per sobre de decisions de caràcter polític i partidista".
Ve d'enrere
La poca implicació del Govern balear amb el Ramon Llull, màxim ens per portar la cultura pròpia arreu del món, ha estat gradual. L'any passat, Bauzá ja retallà la seva aportació a l'IRL un 27,3% i el deixà en 1.250.000 euros. A partir de l'1 de gener del 2013, el deixa a zero, just la data en què Bauzá ha d'assumir la presidència del Consorci de l'IRL. "Després d'aquesta reunió, s'acordarà com les Illes surten del Consorci", afegí Vera.
L'Institut d'Estudis Baleàrics serà qui assumirà les competències de projecció exterior; és a dir, el mateix que succeí el 2004, quan Jaume Matas com a president decidí sortir del Llull. La diferència ara és que el pressupost és molt més reduït que fa vuit anys, fet que suposarà que l'Executiu destinarà només 1.568.814 euros a repartir entre l'Institut d'Estudis Baleàrics i el Consorci per al foment de la llengua catalana (Cofuc). Si es computa tot, significa que el Govern de Bauzá destinarà l'any que ve un 49,7% menys que el 2012 en materia de cultura i llengua catalanes.
El director de l'Institut Ramon Llull, Vicenç Villatoro, sorprès pel comunicat del govern balear de retirar el suport econòmic a l'entitat
Ahir al vespre, el govern balear anunciava en un comunicat que no faria cap aportació econòmica a l'Institut Ramon Llull el 2013. VilaWeb ha parlat amb Vicenç Villatoro, director del Llull, que s'ha mostrat sorprès i ha explicat que aquesta decisió es va comunicar de manera informal al conseller Mascarell i a ell mateix, fa dos dies. Villatoro diu que no té constància de la sortida del govern balear del Consorci de l'IRL, però que es fa difícil imaginar que es mantingui a dins, sense cap aportació al pressupost. Els mitjans balears ja donen per feta la sortida.
El conseller Mascarell ha situat la decisió en la
lògica de les polítiques destinades a minimitzar la llengua i la cultura
catalanes que aplica el govern Bauzá. Però en la dinàmica interna del Llull, la
decisió 'ha estat una sorpresa', segons Villatoro, que recorda que ahir mateix
el Llull inaugurava una exposició d'artistes balears contemporanis a
Londres i el 25 d'octubre es va celebrar la festa dels deu anys de l'IRL a
Palma, amb un discurs del conseller Rafael Bosch a favor de la
unitat de la llengua i de suport a la feina de projecció exterior de la cultura
catalana del Llull.
Es dóna el fet que fins el 31 de desembre del 2013,
José Ramón Bauzá és el president de la junta de govern del Consorci de
l'Institut Ramon Llull, format pel govern balear i el govern català. 'El que hem
d'esperar, segons Villatoro, és que Bauzá convoqui la junta o faci saber
oficialment al govern català les seves intencions.'
L'aportació que feia
el govern balear a l'Institut Ramon Llull era de 1,300.000 euros anuals, un 7%
del pressupost total. La desaparició d'aquesta partida acfecta el pressupost de
l'Institut, que ja es planteja incorporar altres institucions al Consorci. De
fet, Villatoro ha explicat que hi havia converses molt avançades amb els
ajuntaments de Barcelona i de Palma perquè entressin al Consorci. El director
del Llull descarta ara l'opció de Palma, però veu encara amb més sentit i
interès la participació de l'Ajuntament de Barcelona, 'fet que suposaria també
incorporar la marca "Barcelona" en la projecció exterior de la cultura
catalana'. Villatoro creu, doncs, que encara que el govern balear deixi el
Llull, aquest ha de continuar essent un consorci, però ho serà només amb
institucions de Catalunya.
Diu Villatoro que l'Institut Ramon Llull
mantindrà el suport a escriptors i entitats literàries de tot l'àmbit
lingüístic, però que el seu suport ja no es donarà en altres àmbits culturals de
les balears, com les arts plàstiques i la música. És el mateix que passa amb els
creadors del País Valencià.
El govern de les Illes Balears deixarà d'invertir en l'Institut Ramon Llull (IRL) a partir de l'any que ve, perquè aposta per organismes propis per a la difusió de la llengua i la cultura. En un comunicat que va fer públic ahir, el govern de Bauçà va anunciar que l'avantprojecte de pressupost de les Illes Balears per l'any 2013 no incorpora “cap partida pressupostària” destinada a la participació en l'IRL, “seguint els criteris d'austeritat” amb què s'estan elaborant.
Amb tot, la conselleria d'Educació, Cultura i Universitats balear va fer un balanç positiu de la seva participació en l'IRL en els últims anys i va reconèixer la importància d'haver compartit experiències i bones pràctiques, treballant sobretot en l'àmbit de la difusió internacional i altres programes comuns a les seus de l'IRL a Palma i Barcelona.
El conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Ferran Mascarell, va criticar aquest balanç positiu, perquè considera “poc coherent” reconèixer la tasca de l'IRL per difondre la cultura i al mateix temps desmarcar-se'n. “Ells mateixos diuen que ha estat una eina útil, em costa d'entendre que una eina útil deixi de ser-ho de cop i volta”, va afirmar Mascarell en declaracions a l'ACN. I va destacar que la decisió es produeixi “en un marc de tanta crispació política” com ho és l'actual. En aquest sentit, va remarcar que “és una decisió que no és separable de determinades polítiques que s'estan fent amb relació al català a les Illes i al clima polític que s'està creant” per part del PP a Catalunya i a les Illes. “Em costa creure que sigui una qüestió purament econòmica”, va insistir, i va recordar que “fa pocs dies celebraven amb discursos molt vibrants els deu anys de l'Institut Ramon Llull”. A més, Mascarell lamenta: “Teníem molts compromisos emparaulats per l'any 2013.”
El govern balear va especificar en el comunicat que va fer públic ahir que ja disposa de la direcció general de Cultura i Joventut i del Consorci Institut d'Estudis Baleàrics per a la projecció de la llengua i la cultura catalanes pròpies de les Illes Balears, i que aquest és justament un dels seus objectius principals.
Moltes vegades, anant per la carretera, he pogut constatar les immenses faltes d’ortografia que hi han als cartells que anuncien una rotonda, o un desviament a la dreta, o el nom d’un poble. També passejant per la ciutat he pogut vore altres faltes, anunciant roba, calçat o electrodomèstics. Són faltes que ni un xiquet no hauria de fer !! Clar que ara amb els mòbils i els SMS, tan curts i abreujats....
Però allò que més m’ha sorprès, és l’absència d’accents!! Diuen alguns, que les paraules en majúscula no porten accents. No sé encara per quin motiu. Altres diuen que els accents són un element menor i sense importància. No estic d’acord amb això. Un accent és tan important com un be alta (B) o una be baixa (V) i moltes vegades la presència o l’absència d’un accent, pot arribar a canviar el sentit d’una paraula.
Tots sabem que són les síl·labes les que formen les paraules, i que les paraules es classifiquen en agudes, planes i esdrúixoles. Evidentment hi ha una regla per accentuar les paraules, segons siguen d’una manera o d’una altra. A més en valencià, com en altres llengües, tenim dos accents: l’obert i el tancat. Per això és tan important accentuar bé una paraula, per comprendre correctament el seu significat. No és igual dir FÀBRICA, que FABRICÀ. En el primer cas, es tracta d’un lloc on es fan algunes peces que després es comercialitzaran. En el segon lloc, es tracta d’un temps verbal del verb fabricar. El mateix passa amb la paraula DONA. Segons porte accent o no en porte, tindrà un significat o un altre. DONA, és el femení d’home. Pel contrari, DÓNA (accentuat) fa referència a la tercera persona del singular del present d’indicatiu del verb donar. Igual passa amb la paraula FORA. FORA (sense accent) és un adverbi (ha estat fora dos mesos) i FÓRA (amb accent) correspon al verb ser ( si hui fóra dilluns..)
Però on hi ha més confusions, és en les paraules monosil·làbiques que, normalment no s’accentuen. Hi ha unes excepcions que constitueixen l’anomenat accent diacrític. Només com a exemple, per destacar la importància de l’accentuació, vorem alguns casos concrets :
Però encara hi han moltes paraules sense accent diacrític, algunes de les quals poden portar confusió. Una d’elles és CAP. O bé és la part superior del cos humà (em fa mal el cap), o també un adjectiu (és fill únic. No té cap germà). Una altra paraula és GOLF, que fa referència a un accident geogràfic (el golf de València) o a un esport (anirem a jugar al golf). Una última paraula, i que porta més confusions, és TRUITA, que apareix als menús dels restaurants, i que s’ha d’especificar si és d’ou (una truita a la francesa) o bé es tracta d’un peix (truita de riu).
He posat com a títol d’este article, l’os de l’ós. En el primer cas (OS) és una part de l’esquelet (té l’os trencat), mentre que el segon (ÓS) és un animal mamífer (hi havia un ós al bosc)
Crec que no és igual, com he intentat demostrar, accentuar una paraula, o no fer-ho. Seria interessant que tots aprenguérem a utilitzar els accent correctament, per no destrossar la llengua i d’esta manera, per fer-nos entendre de veritat.
Als passats comicis municipals van passar moltes coses, entre d'altres que una localitat com Elx, governada pels socialistes d'ençà de la recuperació de la democràcia, va canviar de color, atorgant majoria absoluta –encara que molt justa– al Partit Popular, amb Mercedes Alonso al capdavant.
Un canvi que ha resultat pervers per als interessos del valencià a la tercera ciutat del País Valencià, ja que el nou equip de govern ha iniciat una croada encoberta contra l'ús social de la llengua a la localitat. Així, primer de tot va eliminar els noms de carrers o places amb el que l'alcaldessa considera “connotacions catalanistes”. Amb aquest argument l'avinguda del País Valencià va passar a dir-se Comunidad Valenciana; el Gran Teatre ara és Gran Teatro; Elx ha passat a ser Elche únicament a tota la documentació oficial; la retolació dels contenidors en castellà o la marginació del valencià als premis literaris. Aquestes són algunes mostres que l'associació El Tempir ha denunciat sistemàticament i en contra de les quals ha encetat diferents campanyes com #esElx.
Ara l'Associació Cívica per la Llengua d'Elx s'ha proposat dur a terme una nova iniciativa més ambiciosa en què volen implicar centenars de persones, fer un muralmob en el marc d'una nova campanya que du el lema “A Elx, en valencià”.
Missatge aeri
El projecte és una acció organitzada o happening, on un grup de persones es reuneix, de forma espontània, en un lloc determinat i hi comença a fer alguna cosa inusual. En aquest cas es tractaria que eixes persones formen, amb l'ajuda de cartolines, un missatge que es vol transmetre. La idea és que aquest missatge quede enregistrat amb diverses càmeres per tal de fer un vídeo publicitari i penjar-lo en Internet per a difondre'l; però, sobretot, l'objectiu és fer una fotografia aèria enmig del palmerar on es llija el missatge que les persones han format mantenint les cartolines amb les mans per damunt dels caps.
El muralmob es durà a terme el proper 18 de novembre al parc Esportiu, però abans, aquest dissabte 10, al mateix lloc, tindrà lloc un assaig general.
L'objectiu, com explica a El Punt Avui el president de El Tempir, Robert Escolano, “és reclamar l'oficialitat del valencià a Elx, a banda de denunciar de manera sistemàtica tots els incompliments en matèria lingüística que està fent l'Ajuntament. A més, també volem implicar la ciutadania en la defensa de la llengua amb diferents campanyes que estan tenint una molt bona acollida”.
Tots aquells que vulguen participar en el muralmob poden inscriure's en la pàgina web d'El Tempir, www.eltempir.cat.