InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.500 membres]
 
Butlletí número 720 (dijous 08/11/2012) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
 
 
SUMARI
 
1) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
2) Joan Tudela - El contradiscurs
 
3) J. Leonardo Giménez - No dissequem quan no calga
 
 
5) Núria Puyuelo - Les paraules d'Alcover
 
6) Manuel Cuyàs - Espai Mallorca
 
7) Josep-Lluís Carod-Rovira - La insostenible lleugeresa
 
8) Tudi Torró - Una petita reflexió
 
9) Daniel Climent Giner - Canya que se romp i s'apanya
 
10) Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 63).
 
 

193. Només a través del coneixement i l'ús de la llengua d'un país es pot copsar la seva naturalesa real i es pot produir el reconeixement mutu entre els que pretenen comunicar-se.

 

Najat El Hachmi

Escriptora catalana i mitjancera cultural d'origen amazic

 

 

2)

 

Publicat en el bloc Anys d'aprenentatge del diari digital XarxaNotícies, dilluns 29 d'octubre del 2012

El contradiscurs

Joan Tudela

(Publicat al diari Avui el 14 de març del 2006)

Des de sempre, el discurs lingüístic, com qualsevol altre discurs social, s'expressa a través de paraules. Al fons de les paraules hi ha idees, sentiments i vivències. Ara i aquí, el discurs sobre el fet lingüístic s'alimenta més que res del discurs periodístic i del discurs polític, cada cop més fusionats. No sempre ha estat així. L'acta fundacional del primer catalanisme lingüístic, l'any 1833, va ser un poema, l'oda La Pàtria d'Aribau. Però a començaments del segle XXI són els mitjans de comunicació i els partits el camp de batalla de l'opinió pública.

Parlem de batalla perquè qualsevol discurs social que vol prosperar ha de vèncer el contradiscurs corresponent. El discurs del catalanisme lingüístic ha de fer front, ara més que mai, a un contradiscurs que té altaveus tan potents com el PP, la Cope i El Mundo. I hem de reconèixer que l'èxit d'aquest contradiscurs arriba a l'extrem de determinar fins i tot la nostra pròpia agenda temàtica: aconsegueixen que parlem, en defensa pròpia, dels temes que ells trien.

Exemple claríssim d'això que diem és un dels continguts més repugnants del contradiscurs, presentat en societat l'any 1993, quan una portada del diari ABC titulava: “Igual que Franco però a l'inrevés. Persecució del castellà a Catalunya”. A hores d'ara, el contradiscurs hi insisteix: el catalanisme imposa el català com el franquisme imposava el castellà. La nostra resposta a aquesta barbaritat és ben fàcil: Franco encapçalava una dictadura i, per tant, comparar les imposicions idiomàtiques del franquisme amb la regulació lingüística de la democràcia actual vol dir, senzillament, no diferenciar entre una dictadura i una democràcia, error gravíssim que només poden cometre aquelles persones que no són demòcrates. El mal és que pesa més la potència de l'altaveu que la força de la raó.

Espanya no té remei! L'any 2006, quan vaig publicar aquest article que ara reedito, ja ho sospitàvem. Ara ho sabem del cert. L'any 2012, el poble català ha dit a Espanya: s'ha acabat el bròquil!

 
3)
 
Article publicat en el Levante-EMV divendres 26 d'octubre del 2012
 
No dissequem quan no calga
 
J. Leonardo Giménez
                                                         

Esta columneta divendres passat versava sobre el diferent significat de “dessecar” i “dissecar”, però sobretot de la necessitat comunicativa d'acceptar normativament el verb “disseccionar”, amb el sentit, que ja usem per a entendre'ns, de ‘obrir (un ésser viu) i discernir-ne les parts per a estudiar-ne l'anatomia o per a realitzar-hi una intervenció quirúrgica', o ‘analitzar minuciosament (un llibre, una obra d'art, una ideologia, etc.)'.

Com deia en l'article de fa una setmana, els principals diccionaris de referència atribuïxen eixe sentit només a “dissecar”, amb les consegüents confusions i situacions jocoses i tragicòmiques que això pot provocar. Però el mateix divendres de vesprada, llegint l'agenda d'este mes del Centre de Cultura Contemporània Octubre, repare que en l'explicació de les conferències “Converses fusterianes”, l'autor o autora del text ha usat la forma “disseccionar”, tal com demana la precisió i la realitat comunicativa, com reivindica Pla Nualart en Això del català. Podem fer-ho més fàcil i com registren l'Esadir.cat i el diccionari de la RACV.Tractant-se del text d'un centre cultural poc donat a vel·leïtats herètiques, l'ús de d'eixe verb, titlat per algun sabut de castellanisme, em va sobtar agradablement. El passatge en qüestió diu: “…destacats especialistes que disseccionaran les aportacions fusterianes en camps com la literatura, la història, l'assaig, la poesia, etc.”. L'autor o autora del text o bé no s'adonà de la “incorrecció” o, amb bon criteri, no es va atrevir a dir que “dissecaran” les aportacions de Fuster. Haguera sigut massa, i més sent el text d'on és.

L'altre dia feia jo broma sobre l'animalicidi que es podria cometre en un quiròfan si el metge especialista es confonguera d'accepció davant de l'orde de “dissecar”, donada per un superior jeràrquic primmirat lingüísticament (que algun n'hi ha). El text citat haguera pogut ser interpretat com un cas d'homicidi intel·lectual si qui ha elaborat el text haguera escrit “dissecaran”, en aplicació de la norma essencialista, però va fer molt bé posant “disseccionaran”, perquè la comunicació i claredat ha de primar per damunt dels dogmes lingüístics, i si “disseccionar” comunica, aclarix i precisa l'hem de considerar correcte i usable, com tants altres vocables condemnats, durant molts anys, a les tenebres de la incorrecció pel fonamentalisme estèril i paralitzant. Confiem que l'esperat DNV de l'AVL “disseccione” comunicativament bé els conceptes i els significats, i que no disseque res que no calga.

 

 

4)
 
Publicat en el diari digital indirecte.cat dilluns 29 d'octubre del 2012
 
 
Joan Lladonet
 
Fa una temporadeta, i davant la possibilitat encara llunyana que el Principat aconsegueixi la independència, que en el conjunt dels Països Catalans s'ha començat a parlar de la possibilitat que l'espanyol fos declarat llengua cooficial. Han sortit veus a favor i en contra, essent una de les més argumentades la del mallorquí Gabriel Bibiloni, el qual contestant un article de l'ARA, d'Eduard Voltas, a favor de l'oficialitat de l'espanyol en un nou Estat català, feia entre altres raonaments la precisió següent:

“Aquest debat es pot omplir de belles paraules (respectar, assumir, incloure, valorar, estimar…), que poden ser assumides per tothom però que no se sap fins a on comprometen. La qüestió central, que no es pot manejar amb ambigüitat, és l'oficialitat de l'espanyol en el nou Estat. I aquí hem d'anar alerta que no facem el viatge i tornem de buit. La sociolingüística comparada ens dóna tant l'exemple de Finlàndia com el d'Irlanda (i el de Letònia, tan fresc), i caldrà atenir-se a l'especificitat del nostre cas i a la nostra situació de partida. Crec que el que garantirà la normalització del català és no sols l'Estat sinó l'oficialitat única de la llengua i la seva condició de (i percepció com a) llengua nacional. Amb l'Estat només, tal normalització és possible però no és segura. Si una part (que pot ser important) dels jutges, dels funcionaris, dels policies, dels metges i de tots els qui cobren de la societat que serveixen es poden plantar i es planten com ara en el seu monolingüisme espanyol amb la base legal que aquesta és una llengua oficial, el viatge no haurà servit per a res.”

Les lliçons més elementals de Sociolingüística adverteixen que quan conviuen dues llengües, la dominant intenta substituir la subordinada, i això està passant en tots els àmbits i així ho hem pogut comprovar. No és possible un bilingüisme amistós en què dues llengües són usades per una societat al 50%. Això no ha ocorregut mai ni a l'escola amb el famós decret d'aquest tant per cent. Fer conviure dues llengües i que cada una d'elles sigui parlada durant la meitat del temps pels parlants de la societat bilingüe en qüestió és impossible, i per això no hi ha cap poble en el món que es trobi en aquestes circumstàncies. Els avanços que havia fet el català en els àmbits de l'Administració i l'escola, a les Illes Balears, han estat aturats i fets retrocedir a marxes forçades entre la lliure elecció de llengua, el decret de trilingüisme i l'eliminació com a requisit per a l'accés a la Funció Pública. Ni aquest trist destí se li pot reservar a l'espanyol en una Catalunya independent. No li desitjam que sigui considerat ni com “l'altra llengua”, ni com la “llengua cooficial distinta del català”. Catalunya ha de ser un país multilingüe, on totes les llengües dels seus habitants siguin respectades al màxim, sempre que la llengua catalana sigui l'única llengua oficial, que això vol dir que és la llengua de l'Administració i de tots els locals públics. A partir d'aquí, com més llengües es dominin millor.

Un il·lustre madrileny, un dels pocs que ha entès la problemàtica catalana, Juan Carlos Moreno Cabrera, catedràtic de lingüística general de la Universitat Autònoma de Madrid, conjuntament amb Montserrat Alberte i Silvia Senz ha elaborat un document de treball sobre quina hauria de ser la gestió del castellà en el marc d'una Catalunya independent. Aquest lingüista, bon coneixedor del nacionalisme espanyol, en una entrevista al diari Ara del 27-10-12, ens explica el següent:

“El document adverteix que seria un gran error que el castellà fos llengua oficial, perquè això seria utilitzat en contra del català, seria una amenaça contínua. Tot i així s'hauria de mantenir el castellà dins la planificació lingüística amb l'objectiu de projectar una visió de l'idioma més americà i menys espanyol. No es pot deixar el castellà només en mans d'Espanya. Catalunya s'hauria d'abocar a Hispanoamèrica i competir amb Espanya amb una visió diferent de l'idioma. El nou estat català no pot deixar el castellà en mans dels espanyolistes, l'ha d'utilitzar en benefici propi. El castellà no desapareixerà de Catalunya, per tant crec que això és el més intel·ligent. Això seria un desafiament brutal a la visió centralista de Madrid, a aquest nou panhispanisme que impulsen amb voluntat de colonització econòmica.”

És una altra molt bona visió a tenir en compte. De fet, és molt interessant tota l'entrevista que li fa David Miró, que ocupa dues pàgines del diari esmentat. Si els parlamentaris que defensen el nou Estat català no s'encongeixen i duen a terme la secessió, amb el suport de la majoria del poble català, han de saber que tindran molta feina assenyalada per acabar de dur a terme la normalització lingüística de l'única llengua oficial del territori, la llengua catalana.
 
5)
 
Publicat en el suplement de cultura del diari EL PUNT AVUI divendres 19 d'octubre del 2012
 
Les paraules d'Alcover
 
 
Núria Puyuelo
 
Enguany es commemora el 50è aniversari del Diccionari català-valencià-balear (DCVB), una obra que constitueix un inventari exhaustiu de la llengua catalana, de deu volums, que va ser iniciada pel filòleg mallorquí mossèn Alcover el 1900 i que va ser completada pel seu deixeble, Francesc de B. Moll, a partir del 1932, quan morí Alcover, i fins al 1962, any en què el diccionari fou publicat per l'editorial Moll.

“L'obra del diccionari de mossèn Alcover era una empresa d'amor i d'entusiasme, fruit d'una devoció fervorosa a la llengua vernacla i de la decisió enèrgica de salvar-la dels perills que l'amenaçaven”, explica Francesc de B. Moll en la introducció del diccionari, en el qual col·laboraren també Manuel Sanchis Guarner i Aina Moll Marquès.

El diccionari, després de mig segle, continua sent un referent lingüístic, ja que no només inclou el significat de les paraules, sinó també informació dialectal, fonètica, etimològica, bibliogràfica, paremiològica i de costums populars.

Entre els diversos esdeveniments que s'han organitzat per homenatjar l'efemèride, destacaria la proposta que ha impulsat el diari digital de cultura Núvol: ha demanat a diversos escriptors i persones relacionades amb el món cultural que escullin una paraula del DCVB i que facin cinc cèntims del motiu pel qual l'han triada. L'escriptora Marta Rojals ha triat fato; Maria Barbal, arrecerar, i la presidenta d'Òmnium, Muriel Casals, passeig. Però d'entre les que més m'han agradat hi ha horabaixa, seleccionada per la lingüista i escriptora Joana Serra de Gayeta. Ara bé, si a mi em fessin escollir-ne una, em quedaria amb xerinola, un mot que convida a la gresca, l'alegria i la tabola. La paraula té l'equivalent castellà de chirinola i ve del segle XVI. Significava “baralla, desori” i l'origen del nom prové de la batalla de Cerignola (1503), al sud d'Itàlia, on molts catalans i castellans es vantaren d'haver participat.
 

Sabíeu que…

El 2001, gràcies a un acord entre l'editorial Moll i l'Institut d'Estudis Catalans, el diccionari DCVB es va publicar digitalment i des de llavors es pot consultar de manera gratuïta a través d'internet (http://dcvb.iecat.net)

 
6)
 
Publicat a
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/587771-espai-mallorca.html
 
 
Espai Mallorca
 
Manuel Cuyàs

M'arriba que tanca l'Espai Mallorca, la llibreria, botiga, restaurant i lloc de presentacions culturals situat al carrer del Carme de Barcelona, i me n'hi vaig per veure si és cert. La Carolina, la dependenta, m'ho confirma: “Tanquem a principi de novembre.” I per què? La Carolina està facultada per vendre'm llibres, discos i sobrassades i fins i tot per dir-me que la decisió, de fons econòmic, ha estat del Gremi d'Editors de les Balears, que és qui gestiona l'Espai, però res més. I per què ha d'afegir-hi res, si sembla que està tot dit i no s'hi pugui afegir res més? Doncs perquè a mi també m'ha arribat que pel mig hi ha la política, i en concret la política del PP balear. “Millor que parli amb l'Amanda, que és l'encarregada, i ve a les tardes.” Molt bé, trucaré a la tarda, però abans em posi aquest llibre, aquest vi, aquest oli i la sobrassada més coent que tingui. El llibre és el Diccionari d'expressions lingüístiques recollides de les Rondaies Mallorquines d'En Jordi des Racó, d'Antoni Llull Martí; el vi, un Ses Ferritges 08 del celler Miquel Oliver que la Carolina em diu que és molt bo; l'oli, un Olis de Sóller, i, la sobrassada coent, de la casa Munar. “Alguns d'aquests productes i molts dels llibres que aquí tenim no els trobarà fàcilment enlloc més”, em diu la compungida Carolina.

A la tarda, tal com hem quedat, truco i se m'hi posa l'Amanda, l'encarregada. La història és aquesta. L'any 1998, el PP tenia el govern balear però no el Consell de Mallorca –l'equivalent a la Diputació–, que era en mans del Pacte de Progrés. El Consell volia projectar la cultura balear a l'exterior però com que no n'era competent va arribar a un acord amb el Gremi d'Editors de les Balears perquè obrissin l'Espai Mallorca amb el seu suport, que vol dir amb la seva subvenció econòmica. El Consell és ara en mans del PP i els seus responsables diuen que no saben res de compromisos anteriors. La subvenció al Gremi d'Editors s'ha acabat i la Carolina, l'Amanda, l'amo del local i els proveïdors de vins, olis i sobrassades fa sis mesos que no cobren. Aquí s'ha acabat l'Espai Mallorca. Aquesta gent del PP és una mica estranya. Que no volen vendre sobrassades a fora? Ja no dic llibres: sobrassades, olis, vins. Mira, un siurell caganer. Posi'm un siurell caganer per al pessebre, Carolina.

 
7)
 
Publicat a
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/587647-la-insostenible-lleugeresa.html
 
La insostenible lleugeresa
 
Josep-Lluís Carod-Rovira
 

Feia dècades que el catalanisme cultural i polític no mantenia una actitud de tanta lleugeresa en relació amb el País Valencià i les Balears, així com amb allò que ocorre més enllà de les Alberes o banda ençà del Cinca. El partit que governa Espanya és el mateix que ho fa a la Generalitat valenciana, al govern balear i a la Diputació General d'Aragó, on té un únic llibre d'estil: una nació, una cultura, una llengua, una bandera. L'espanyola, por supuesto... M'esgarrifo en llegir, a les xarxes socials, comentaris de pretesos independentistes catalans que manifesten en relació amb aquests territoris i la seva gent la mateixa indiferència, o potser encara més, que poden sentir cap a Belize, Vanuatu o el Kirguizistan.

És al País Valencià on l'ofensiva espanyolitzadora i, doncs, desvalencianitzadora i anticatalana, ha tingut una intensitat més agressiva, mentre Canal 9 i TV3 no poden ser vistos amb normalitat a tot l'àmbit lingüístic. Els socialistes, que hi havien governat abans, no van adoptar mesures per evitar la malvestat posterior. I tampoc no van fer-ho quan governaven a Aragó, tot i tenir un president catalanoparlant. L'arribada del PP al govern aragonès ha comportat, a través d'una consellera de Cultura (?) natural de Ripoll, l'atemptat filològic més ridícul produït els darrers mil·lennis com és ara amagar el nom de “català” per a la llengua pròpia de la Franja i convertir-la en “aragonès oriental”. El descobriment d'una nova llengua romànica ha sorprès la comunitat científica internacional... En un conegut centre comercial d'Alacant, a la llibreria, hi ha una secció en “idioma autonómico”! Evitar la raó científica i la veritat és també el que fa el govern de José Ramón Bauzá, que, per no pronunciar el mot “català”, en diu “l'altra llengua cooficial distinta del castellà”. Com si amb això no n'hi hagués prou, el primer que van fer va ser suprimir la direcció general de Política Lingüística (en van crear una de nova, de Caça, va de debò!) i van tancar també la TV de Mallorca i Ona Mallorca, ambdues públiques i en català; Maó s'ha convertit en Mahón i Palma en Palma de Mallorca; el canal televisiu IB3, on ja no hi ha doblatge en català dels films, deixarà de veure's fora de les Balears; la llibreria Espai Mallorca de Barcelona, únic lloc per trobar les novetats editorials i discogràfiques illenques, podria tancar les seves portes; el conseller d'Educació i Cultura, és una manera de parlar, informa en un programa a la televisió franquista Intereconomía que suprimirà per decret la immersió lingüística a les escoles, etc.

Mentrestant, hi ha jubilats que fan vaga de fam i caminades per la llengua, delegacions que van al Parlament Europeu, centres educatius i moltes persones s'enllacen per la nostra llengua i l'ofensiva governamental perquè els pares i mares inscriguin els seus fills a escola, rebutjant el català, ha estat un veritable fracàs. I, nosaltres, al Principat, mirem com plou, com si tot això no tingués res a veure amb nosaltres, com si qualsevol atac contra la llengua catalana no fos un atac contra la llengua catalana, tota la llengua, es produeixi on es produeixi. Ja deia Joan Fuster que la llengua i la bandera no és que siguin iguals, és que són la mateixa. Ara que se li fan tants homenatges, caldria que el catalanisme abandonés la miopia, la insensatesa i la falsa prudència, per actuar en conseqüència i passar de la lleugeresa regional a la consistència nacional i respondre globalment. Fer-ho, en el terreny lingüístic i cultural, no implica, necessàriament, optar per la independència dels Països Catalans, sinó, pel cap baix, per la ciència i un mínim de dignitat. I no s'hi val a dir que “allà” tenen el PP, perquè és el que la gent ha votat. Com deia fa poc una internauta, no tothom els ha votat i això fóra com dir que a Badalona tots són racistes o al Principat tots conservadors. Eh, què no? Idò, això.

 
8)
 
Article publicat en el número 250 de la revista Allioli (Quaderns de l'ensenyament del País Valencià) (octubre del 2012)
 

Des del sud valencià

 

Una petita reflexió

 

Tudi Torró

 

M'agradaria referir-vos dues històries d'alumnes de Secundària. La primera tracta d'un alumne escolaritzat a un IES d'Alacant, ha passat tota la seua escolaritat a un centre de Primària de doble línia (PIL/PIP), ell anava a PIP,  és el fill d'un amic, té quinze anys. Fa unes setmanes va venir amb son pare a passar el dia a  casa, interactua poc, està tot el dia pendent del seu mòbil i de la televisió i, a l'hora d'acomiadar-nos, li parle en valencià i contesta iradament, - A mi, háblame en castellano que no te entiendo- No cal que us diga el que li vaig contestar.

 

L'altra història es situa a Elx, alumne de catorze anys, escolaritzat a un IES, prèviament tota l'escolarització en un centre PIP. Conec bé a la mare, són immigrants però el xiquet ha nascut a Elx, la mare, molt preocupada, em diu que a l' IES que va el xiquet, encara que assisteix a un PIP (Programa d'Incorporació Progressiva) té moltes assignatures en valencià i li les han suspès quasi totes perquè no l'entén, vol anar a un altre IES on no impartisquen tantes assignatures en valencià....També li explique alguna cosa que no ve al cas.

 

Aquestos xics, sense por a equivocar-me, jo diria que representen el 90% de l'alumnat escolaritzat en un Programa d'Incorporació Progressiva a les grans ciutats del nostre territori (Alacant, Elx, Valencià…)

 

¿A qui hem de responsabilitzar del seu nivell de llengua?

 

Podem continuar parlant tot el que vullgam del què diu i mana la normativa, de l'innecessari nou Decret de Plurilingüisme, però si no s'apliquem en entendre com aprenen els nostres alumnes; per què aprenen; què els mou a aprendre; com els podem interessar per aprendre...donarà igual el que es legisle, siga bo o dolent, perquè allò principal -el principi- està amb nosaltres... Com diu José Luis Sanpedro “L'educació és fonamental en la vida de tota persona i per a que es produïsca la connexió necessària entre alumne i docent es necessita un 50% d'amor i un altre 50% de provocació”,  si això ho fem en valencià, tindrem guanyada la batalla contra la desafecció per aprendre i sobretot per aprendre en la nostra llengua.

 

Ningú qüestiona  l'èxit dels programes d'Immersió ¿ Per què? La resposta és evident:

 

No només es tractava de tenir una bona planificació i un bon disseny, tot i ser important, el professorat era conscient que en un Programa d'Immersió Lingüística havia d'aplicar necessàriament tècniques pedagògiques i emocionals adients, la llengua era el vehicle i, en els programes d'immersió, el vehicle era el valencià.

 

Ho il·lustraré amb  aquesta anècdota: “Alumna de 4 anyets, castellanoparlant, Elx, mai havia escoltat parlar en valencià...i quan ix del primer dia de classe li pregunta sa mare un poc preocupada, - Què tal la maestra, lo has pasado bien. I li contesta la xiqueta entusiasmada – Muy bien, hablaba en inglés pero lo he entendido todo!!!

 

D'això era del que es tractava....

 

9)
 
http://www.youtube.com/watch?v=HqD2E6uaNoc&feature=youtu.be
 
 
Daniel Climent Giner
 
 
10)
Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
Sumari
 
1) Eugeni S. Reig - d'esclafit i fona
 
2) Eugeni S. Reig - donar els dies
 
3) Antoni Llull Martí - La beina i la vainilla
 
4) Pau Vidal - Renyir
 
5) Pere Ortís - Netegem i enriquim la llengua catalana (Frases manllevades al castellà. Lletra G)
 
6) Articles d'Albert Pla Nualart
 
7) Josep-Daniel Climent - Seidia. Poema valencià del principi de la Reconquista
 
8) Raons de ser d'un full de ruta per a la gestió de les llengües en la Catalunya independent
 
9) Ramon Sangles i Moles - Capacitat d'adaptació
 
10) El futur del català, 27 anys després - Joan Tudela : La normalització del català, entre el cofoisme i la desesperació (III)
 
 
Si voleu rebre cada divendres el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana heu de manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d'enviar a l'adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l'adreça electrònica on voleu rebre'l.
 
El preu de la subscripció al butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana corresponent a l'any 2012 és de 25 euros.
 
Els nous subscriptors podreu llegir en la web tots els butlletins d'InfoMigjorn i d'InfoMigjorn Cap de Setmana que s'han publicat fins ara.
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací