Prop d’una vuitantena de nous termes s’han incorporat recentment al català fruit de la tasca de fixació terminològica que duu a terme el Consell Supervisor del T
ERMCAT. Els nous termes, pertanyents, entre d’altres, als sectors de Prop d’una vuitantena de nous termes s’han incorporat recentment al català fruit de la tasca de fixació terminològica que duu a terme el Consell Supervisor del TERMCAT. Els nous termes, pertanyents, entre d’altres, als sectors de l’alimentació, la medicina, la genètica, l’educació, l’empresa, els transports o la traducció, acaben de ser publicats al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (núm. 6227, de 5 d’octubre de 2012) i van ser normalitzats durant el primer quadrimestre de l’any 2012. El Consell Supervisor és l’òrgan que s’encarrega oficialment de la normalització de la terminologia en llengua catalana i està format per lingüistes i especialistes vinculats al TERMCAT i a l’Institut d’Estudis Catalans.Cal destacar els termes de l’àmbit de l’alimentació i la restauració, que són segurament els més susceptibles d’arribar al gran públic: muffin, panga (un peix d’origen asiàtic prou conegut ja a casa nostra) o les hortalisses d’introducció recent bleda xinesa, col xinesa i tatsoi, totes tres molt utilitzades en la cuina xinesa. Específicament de l’àmbit de la restauració s’ha normalitzat la forma bistronomia, que denomina una cuina de qualitat i amb segell d’autor servida en un ambient informal i a preus econòmics. També són ja força coneguts els termes veganisme i vegà, de l’àmbit de l’antropologia, incorporats ara oficialment en català.
Les ciències de la salut és un altre dels grans àmbits en què s’incorporen nous termes. S’han fixat, per exemple, les formes anàlisi per intenció de tractar i anàlisi per protocol, vinculades als estudis clínics, i carboximetria i carboxímetre, dues propostes aprovades per a designar, respectivament, la mesura del contingut de monòxid de carboni en l’aire expirat i l’aparell utilitzat per a obtenir aquesta mesura. Aquests conceptes s’utilitzen especialment en l’àmbit del control del tabaquisme, però se solen denominar, inadequadament, amb les formes cooximetria i cooxímetre, que en realitat designen —i així han estat aprovades— la mesura de la concentració dels derivats de l’hemoglobina en una mostra de sang arterial i l’aparell que permet obtenir aquesta mesura, respectivament.
De l’àmbit de la genètica s’han fixat, entre d’altres, els termes biopeça, transgènesi, intragènesi i cisgènesi (els dos darrers vinculats amb la genètica d’espècies vegetals). També s’han normalitzat termes d’educació (tutoritzar i tutorització), economia i empresa (proveïment participatiu, com a alternativa a l’anglès crowdsourcing; micropresentació, per a elevator pitch, o reunió d’arrencada, per a kick-off meeting), geografia (encauament de mapes, veritat terreny, etc.), transports (càrrega parcial de camió o LTL, càrrega parcial de termcat 2
contenidor o LCL, etc.), indústria tèxtil (devoratge i els adjectius relacionats devorat i devoré) i traducció (interpretació, interpretació simultània, interpretació consecutiva, interpretació a cau d’orella, interpretació d’enllaç, etc.), entre d’altres.
Les fitxes completes de tots aquests nous termes són consultables al web del TERMCAT, a través de la Neoloteca (http://www.termcat.cat/neoloteca).
El TERMCAT és un organisme amb participació de la Generalitat de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans i el Consorci per a la Normalització Lingüística, que s’encarrega de coordinar i promoure les actuacions terminològiques en llengua catalana.
Més informació a www.termcat.cat
Està escrit als quatre cantons de les estovalles individuals que em trobe en un restaurant andorrà. I me n'alegre d'allò més..., però no deixe de sospesar la paradoxa: ha de ser fora de l'estat on s'acomplisca la constitució espanyola.
Escolta, Espanya, la veu d'un fill / que et parla en llengua no castellana. Quanta raó tenia Maragall quan li retreia a Espanya que no era bona mare. I encara és així. El punt 3 de la constitució espanyola diu: "La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció". I una possibilitat ben clara de tindre especial respecte i protecció envers les llengües d'Espanya seria poder estudiar aquestes llengües a l'Escola d'Idiomes de qualsevol ciutat espanyola, com bé es pot fer amb el francés i l'alemany o amb el xinés i l'àrab. Una altra seria disposar de tots els canals autonòmics, Euskal Telebista i la gallega TVG, Telemadrid i l'andalusa TeleSur, la de Mallorca i, és clar, TV3. Ací prop hi havia un alcalde de cognom fabrià, esdevingut president de tots els valencians i valencianes, que va prometre que això de la TV3 ho apanyaria enseguideta i col.laboraria en el bon enteniment dels pobles veïns. Manifestacions diverses ja havien palesat el desig de valencians i valencianes per escoltar i veure el veïnat del poble de dalt, que parla una llengua considerada, constitucionalment, patrimoni cultural de tots els espanyols.
Portem trenta-cinc
anys de suposada democràcia, però no avancem. Ni al govern ni al gobierno els
interessa el patrimoni lingüístic i cultural de tots els pobles d'aquesta pell
de brau. El mateix 11 de setembre en què milió i mig de catalans demanaven la
independència, a Madrid, el PP votava en contra que els espanyols puguen veure
les televisions dels altres espanyols, no ho entenem... O massa.
Potser en
aquests temps, també de crisi ètica, molta gent comence a entendre l'adéu
d'aquell poeta modernista.
Jesús Bernat,
mestre.
El ministre diu que al sistema educatiu català "s'exageren fins a la caricatura" els elements històrics de Catalunya dintre d'Espanya i reitera que vol fer "efectiu el dret" de les famílies que volen que els seus fills s'escolaritzin en castellà
"El nostre interès és espanyolitzar els alumnes catalans perquè se sentin tan orgullosos de ser catalans com espanyols, perquè tinguin una vivència equilibrada de les dues identitats, perquè les dues s'enriqueixen i enforteixen" [escolta l'àudio]. Així ha respost aquest dimecres el ministre d'Educació, José Ignacio Wert, a la pregunta que li ha formulat al Congrés el diputat del PSC Francesc Vallès sobre les seves polèmiques declaracions de la setmana passada en què relacionava el creixement del sentiment sobiranista a Catalunya amb el seu sistema educatiu.
Wert ha insistit en la seva tesi i fins i tot ha anat més enllà. Ha dit que la "deriva" de part del sistema educatiu català facilita l'"ocultament de la identificació dels elements històrics de Catalunya dintre d'Espanya" i que, alhora, "s'exageren fins a la caricatura" els elements més característics d'aquesta relació. Ha posat d'exemple que a l'educació secundària obligatòria (ESO), el llibre que s'hauria de dir "Història d'Espanya", a Catalunya es diu "Història", i té menys rang.
El ministre ha manifestat la seva admiració i respecte per la llengua catalana −ha recordat que parla català− però ha reiterat la seva voluntat de fer "efectiu el dret" de les famílies que volen que els seus fills s'escolaritzin en castellà, "siguin una o mil" famílies.
El diputat de Compromís denuncia que “han mostrat una pagina del prestigiós Diccionari Català-valencià-balear esborrant les paraules “català” i “balear”
El diputat de Compromís per Castelló, Josep Maria Pañella, ha declarat que “una de les característiques dels règims totalitaris és sempre la manipulació de la realitat, en el sentit més físic, esborrant i afegint imatges a conveniència per a enganyar l’opinió públic. I, per desgràcia, a Canal 9 s’ha arribat ja a eixos extrems. En el programa “Trau la llengua” s’ha mostrat una pàgina del prestigiós Diccionari Català-valencià-balear, un dels grans monuments filològics de la nostra llengua, obra dels grans lingüistes mallorquins Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll, suprimint-li les paraules “català” i “balear” i deixant-lo únicament com a “Diccionari valencià”.
Per a Pañella, es tracta “d’un intent ben barroer i quasi surrealista d’impedir que es visualitze clarament la unitat de la llengua que parlem valencians, catalans i mallorquins; un intent que, a aquestes altures del segle XXI, faria riure si no fera plorar. I és que es veu que la direcció del “nostre” (?) canal autonòmic, immers en un ERO terrible i a la vora de la fallida, no té millor faena a què dedicar-se que a censurar el nom de la llengua, ni que siga en el sentit acumulatiu dels tres territoris que la parlem.”
El diputat de Compromís ha declarat que “per suposat, he presentat una pregunta parlamentària al Consell, del qual depén en darrera instància Canal 9, per a esbrinar responsabilitats. Exigisc saber qui n’és el responsable, qui ha donat les ordres a la direcció del programa per a dur a terme aquesta falsificació, i quines responsabilitats pensa exigir el Consell als seus autors, tot i que sospite quina serà la resposta: no cap. Perquè és inacceptable que s’enganye els espectadors d’una televisió pública amb manipulacions semblants, que no fan sinó llançar llenya al foc d’una controvèrsia absurda sobre la llengua que parlem els valencians i sobre el seu abast territorial. Per això, des de Compromís volem mostrar públicament la nostra indignació per aquests fets, i l’exigència que mai més no es tornen a repetir”.
--------------------
L’AVL celebra el 50
aniversari del DCVB
L’Acadèmia Valenciana de
la Llengua (AVL) ha commemorat el 50 aniversari de l’edició completa del Diccionari català-valencià-balear,
d’Alcover, Moll i Sanchis, considerat una obra monumental i original per la seua
concepció, i que va proclamar que “
Ferrer, acompanyat per la
vicerectora de Postgrau, Rosa Marín, ha assenyalat també que el Diccionari català-valencià-balear és i
ha de ser “un símbol d’unió entre tots els valencians”, però a més s’ha
convertit en “una de les fonts principals del nostre Diccionari normatiu valencià i un dels
fars on ens il·luminem en els treballs de l’Acadèmia Valenciana de la
Llengua”.
Precisament, Josep Lacreu,
cap de la Unitat de Recursos Lingüísticotècnics de l’Acadèmia Valenciana de la
Llengua, ha avançat en la jornada que unes 8.000 paraules del Diccionari català-valencià-balear, mots que no recullen altres
diccionaris, s’incorporaran en el futur Diccionari normatiu valencià en
l’actualitat en fase d’elaboració. En eixe sentit, Lacreu ha destacat la
vigència de l’obra d’Alcover, Moll i Sanchis, perquè “tots els diccionaris
posteriors han poat en els seus volums”.
La jornada també ha servit
per a ressaltar la important labor del professor Manuel Sanchis Guarner en la
culminació del diccionari, amb la seua contribució integradora i en la
reconstrucció col·lectiva en favor de la llegua, esforç que es va concretar amb
motiu de l’exposició del DCVB celebrada a la ciutat de
La commemoració del 50 aniversari del DCVB ha comptat amb altres destacats especialistes i estudiosos com ara Àngels Buj (URV), Santi Vicente (UV), Gabriel Janer (UIB), Maria Pilar Perea (UB) i Joan Veny (UB-IEC), que han analitzat diferents aspectes de l’obra i de la personalitat de mossèn Alcover, com a promotor i ànima del diccionari, i els criteris d’elaboració d’una obra que mig segle després encara és una font inesgotable en tot l’àmbit lingüístic.
"T'agradarà sentir-la en català" és la frase que acompanyarà a partir d'ara les pel·lícules que s'estrenin doblades en català amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura. Arran d'un acord amb el sector de l’exhibició de cinema, s'ha promogut aquest reclam, que, junt amb una claqueta, apareixerà en cartells i altres materials divulgatius de les pel·lícules estrenades en català. L'objectiu és aconseguir més presència d’espectadors a les sales on s'emeten versions catalanes de les pel·lícules.
Així mateix, la Direcció General de Política Lingüística anima els ciutadans a recomanar pel·lícules en català utilitzant aquest eslògan, tant a les xarxes socials com amb mètodes boca-orella. T'agradarà sentir-la en català!
El 2011 va tornar a ser un any dolent per a la salut del català a l'administració de justícia, que cada cop té menys pes, tant en termes absoluts com en percentatge, en el conjunt de les resolucions dictades per jutges i magistrats. Les dades de la memòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) corresponents al 2011 confirmen que l'increment del nombre de sentències que es produeix any rere any no va acompanyat d'un augment de l'ús del català en la redacció, sinó al contrari.
Durant l'any passat els jutjats catalans van dictar un total de 259.004 sentències, 9.000 més que el 2010, i d'aquestes només 34.734 estaven escrites en català, 3.000 menys que el 2010. En percentatges, les resolucions redactades en la llengua pròpia del país són només un 13,1%, un punt menys que el 2010 i sis punts per sota del nivell del 2004.
Aquestes dades apareixen en la mateixa memòria on s'afirma que “la sala de govern ha continuat la seva decidida aposta per la normalització lingüística”. En la part de conclusions i propostes d'aquest document, el president del TSJC, Miguel Ángel Gimeno, evita fer cap referència a l'evidència que és en l'administració de justícia on el català té una salut més delicada.
Per territoris, els jutges destinats a les comarques de Girona són els que més s'apliquen en l'ús del català, amb un 36% de sentències redactades en aquesta llengua, percentatge que s'eleva fins al 45% quan es tracta de la documentació corresponent a diversos tràmits processals. A les comarques de Lleida, el nombre de sentències en català va ser el 2011 del 25% sobre el total, mentre que a les comarques de Barcelona va ser del 13,4% i a Barcelona ciutat del 9,1%. Els pitjors resultats són els corresponents als jutges de Tarragona i els de les Terres de l'Ebre, que només van fer servir la llengua pròpia del país en el 4,4% i el 2,3% de les sentències.
El català en les resolucions judicials va obtenir els millors resultats durant l'últim govern de CiU abans del tripartit, quan els jutges i funcionaris judicials eren incentivats econòmicament per treballar en català. Amb el canvi de govern es va suprimir aquesta ajuda per un programa de suport tècnic i de formació, pensat per incrementar la competència lingüística dels jutges, però des d'aleshores l'ús del català va començar a disminuir.
Amb el suport d'aquest servei lingüístic, l'any passat es van fer cursos de formació a 964 persones, entre jutges, fiscals, secretaris i funcionaris, 1.597 traduccions de documents i 896 correccions de textos. El servei també treballa en la traducció de lleis que posa a disposició dels operadors jurídics a través del Lexcat. El 2011 se'n van traduir vint de noves.
Els magres resultats del català a la justícia no depenen només de l'opció lingüística dels que redacten les sentències. De forma majoritària els advocats continuen instant els processos en castellà i aquesta opció acaba determinant la llengua de tot el procediment.
El Tribunal Suprem ha decidit mantenir la sanció imposada al seu dia pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ) a un jutge de Lleida, José María Magán, per haver menystingut el català en una resolució judicial, un cas denunciat per aquest diari l'any passat.
Aquest magistrat sosté que utilitzar el català és “una falta de respecte i de mínima educació” quan en el procediment hi intervé una persona d'una altra comunitat de l'Estat. En la resolució en què es feia aquesta afirmació, el jutge titllava la Generalitat de simple “administració regional espanyola”.
La denúncia d'aquests fets va provocar una sanció del CGPJ contra la qual Magán va recórrer. En el recurs demanava que cautelarment es deixés sense efecte la sanció, i aquesta petició ha estat desestimada pel Suprem, que ara haurà de resoldre el fons de la qüestió.
D'aquest cas, d'altres i de la situació general del català als jutjats se'n parlarà en una jornada organitzada pel col·lectiu de juristes en defensa de la llengua pròpia que es farà el 26 d'octubre que ve. En la jornada es voldrà respondre a la pregunta: “Estem preparats per treballar en català?”
Més de mig milió d'espectadors han vist durant l'últim any un film doblat al català, segons dades facilitades ahir pel Departament de Cultura de la Generalitat. La quota, però, és encara únicament del 3,41%, tot i que l'augment és important, ja que en l'any anterior era del 0,83%. En total, 554.882 persones van veure des del setembre del 2011 fins a l'agost d'enguany un film en català, la majoria dels quals –405.441 espectadors– eren estrenes de les majors. El nombre de produccions doblades distribuïdes per les majors es va doblar per sis després de l'acord –ara fa un any– entre el govern, Fedicine i el Gremi d'Empresaris de Cinema de Catalunya. En concret, el nombre d'estrenes només de majors doblades al català després del primer any de vigència de l'acord ha estat de 23 pel·lícules, a diferència de l'any anterior, en què entre el setembre del 2010 i l'agost del 2011 només se'n van estrenar quatre. L'acord firmat l'any passat preveia fer augmentar la quota del català a les pantalles de cinema fins al 35% el 2017.
10)
178. L'idioma és un
marcador social de primer ordre. Bàsicament perquè ens identifica
territorialment, estableix vincles afectius, genera emocions i, sobretot, esdevé
un aspecte determinant en la consciència
lingüística.
Quim Gibert,
Psicòleg