InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.400 membres]
 
Butlletí número 701 (dilluns 08/10/2012) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
 
 
SUMARI
 
1) La parla de l'Urgell i Netegem i enriquim la llengua catalana, de Pere Ortís: Dues propostes interessants
 
2) Presentació del llibre Llengua i emoció a Vilanova i la Geltrú
 
3) J. Leonardo Giménez - Les tornes
 
4) La lluna en un cove cerca col·laboradors
 
 
 
 
 
 
10) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
 
1)
 
La parla de l'Urgell i Netegem i enriquim la llengua catalana, de Pere Ortís: Dues propostes interessants

 

 

Des de fa cosa de tres anys que en el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana publiquem les dues obres de llengua La parla de l'Urgell i Netegem i enriquim la llengua catalana, de Pere Ortís, la segona, en l'actualitat, a migjan publicar. Bonament diríem que són del grat del lector; si més no, no n'hem sentit pas res en contra.

 

Ara acaben de veure la llum pública, totes dues en segona edició, en llibres separats i ben presentats, amb lletra grossa i clara. Estan a la disposició del públic en les llibreries. L'autor les ha revisades, rejovenides i enriquides considerablement totes dues... amb una petita badada, que mai no hi falta aliquando dormitat Homerus.

 

Totes dues obres són bones per al català universal. La parla de l'Urgell fóra la més localitzada en aquella comarca, però conté un tresor de joies, potser oblidades, potser desconegudes, vàlides per al català de tot arreu. Recordem el comentari que va fer Joan-Carles Martí en la llista Migjorn informant-nos que moltes paraules i expressions de La parla d'Urgell també són dites en el Camp d'Elx. El fenomen prové del fet que molts lleidatans acompanyaren el Rei En Jaume a la conquesta de València.

 

Sempre disposats a servir la llengua i els qui l'estimen i la parlen.

 
Eugeni S. Reig
 
2)
 

Vilanova i la Geltrú, el Garraf

Presentació del llibre

Llengua i emoció (Pagès Editors)

a cura d'Eva Monrós i Quim Gibert, coautors

Dia: Dijous,11 d'octubre 2012

Hora: dos quarts de 8 del capvespre

Lloc: Llibreria La Mulassa

Adreça: Rambla Principal, núm. 2, Vilanova i la Geltrú

Organitza: VNG per la Independència

Sobre el llibre:

Llengua i emoció. 7 mirades sobre el goig de ser aplega les ponències de les jornades sobre dignificació lingüística convocades a Fraga (Franja de Ponent) el març de 2010 i de 2011 per l'Institut d'Estudis del Baix Cinca.

La major part del pensament contemporani ha volgut separar les emocions de la cultura, de l'ètica, de la saviesa. Sense el batec emocional el raonament esdevé distant i ensopit. La recerca intel·lectual és alhora un espetec de joia. Antoni Gaudí i Pau Casals no només ens irradien bellesa, sinó que també ens regiren l'ànima.

Perdem l'ànima quan renunciem als reptes. Acceptar la injustícia és una manera equivocada de ser en el món: fa trista i indigna la nostra existència. Llengua i emoció és un assaig col·lectiu ((Matthew Tree, Josep Ma. Terricabras, Rosa Calafat, Jordi Bilbeny, Eva Monrós, Josep Borrell i Quim Gibert) pouat arran de les dificultats per viure en català i per decidir el nostre futur. Hi trobareu set mirades lúcides i inconformistes (psicològica, poètica, literària, sociolingüística, semiòtica, històrica, filosòfica) a propòsit d'aquells horitzons que ens estimulen a caminar amb pas ferm.

 
3)
 
Article publicat en el Levante-EMV divendres 14 de setembre del 2012
 
Les tornes
 
J. Leonardo Giménez
 

La setmana passada apuntava, ací mateix, la barbaritat que significava la llegenda “La volta al col·le”, vista en un diari digital, quan no es referia a cap trajecte a la redor de ningun recinte escolar, sinó a “La tornada a escola”. Hui torne a la “volta”, perquè fa uns pocs dies vaig sentir dir un barbarisme del mateix tenor que l'esmentat, o pitjor. En una cafeteria, un client deixa unes monedes per pagar la consumició i se'n va. En adonar-se'n el cambrer, el crida dient-li: “Senyor, espere's que li done la volta”. El client contesta: “La volta, per a què?, però en vore que l'empleat li tornava els cèntims sobrants de la consumició ja no va continuar interessant-se per l'enigmàtica volta, invocada pel cambrer. Em pose a parlar amb este i l'alabe per parlar en valencià; em diu que és foraster, però que té interés a parlar bé en esta llengua. Si el practica ja està en camí d'aconseguir-ho. Li dic que, una altra vegada que haja d'usar l'expressió que ha provocat l'estranyesa del client, diga: “Senyor, que es deixa les tornes” o “Senyor, que es deixa el canvi”. Per a assegurar-me de la salut de “les tornes”, a l'endemà pregunte a Sònia i a Adrià, dos excel·lents becaris de la “Dipu et beca”, del servei de valencià del meu ajuntament, com dirien “la vuelta”, en el sentit de devolució de diners sobrants, i els dos, a l'uníson, exclamen: “Les tornes”. Un 10 en genuïnitat.

 

Però els diccionaris de referència no arrepleguen eixa locució exactament amb l'accepció esmentada. Sí que ho fa el de la RACV. La majoria de reculls lexicogràfics no inclouen eixe sentit, i els bilingües castellà-valencià (o català), de “vuelta” (de tornar diners), traduïxen tan sols“canvi”. Bé, la gastarem com a sinònima, però la locució genuïna, en bona part del territori valencianoparlant, sempre ha sigut “les tornes”. Quan ma mare, de menut, m'enviava a la botiga que comprara alguna cosa, i jo, amb la intenció de fer cisa, no li tornava els xavos o pessetes sobrants, em deia: “Ei, les tornes que vinguen ací”.
 
Dic que “canvi” és correcte també, perquè ho diuen els diccionaris, i també s'hi diu, però no deixa de semblar un manlleu castellà prescindible. Esperem que el futur DNV de l'AVL no ens deixe sense “les tornes”.
 
 
4)
La lluna en un cove cerca col·laboradors
 
 

"La Lluna en un Cove · Revista de Relats en Català", és un projecte literari independent i obert a la participació de tothom.

Estem buscant col·laboradors que vulguin participar enviant material per a selecció i publicació en la revista. Si t'interessa el projecte i vols participar, entra a la nostra web i informa-te'n:

http://relatslallunaenuncove.blogspot.com

Moltes gràcies per la teva atenció.

 
5)
 
Publicat en el diari EL MUNDO dimecres 3 d'octubre del 2012
http://www.elmundo.es/elmundo/2012/10/02/baleares/1349191095.html
 
Podeu traduir el text amb www.internostrum.com
 
Wert resolverá el 'problema' y se podrá estudiar en castellano en toda España
 

El ministro de Educación, Cultura y Deporte, José Ignacio Wert, ha dicho hoy está "firmemente" decidido a resolver el problema de que los alumnos en algunas comunidades no puedan estudiar en castellano.

Wert, en declaraciones a Telemadrid facilitadas por la cadena en una nota y recogidas por Efe, ha señalado que "en esta legislatura el tema va a tener una resolución práctica" y que se va a hacer efectivo el derecho que todo alumno tiene a una educación vehicular en castellano, como la ley "dice bien claro".

El ministro ha dicho que hay comunidades en las que se identifican tendencias de autoderterminación en el sistema educativo y ha planteado si los principios de equidad están bien atendidos cuando en el País Vasco el gasto en educación por alumno es el doble que en Andalucía.

Para el ministro "no es una ley ideológica" sino que está basada en dos principios muy claros:" mejorar el rendimiento educativo y tener en cuenta que no podemos permitirnos 17 sistemas con diferencias de rendimiento y por tanto de oportunidades".

Wert ha recordado que todas las leyes de educación planteadas en la democracia han sido promovidas por el PSOE y que la única propuesta por el PP fue la LOCE, que nunca entró en vigor, y la que acaba de aprobar el Gobierno para su trámite parlamentario.

 
6)
 
Publicat en el diari ARA dimecres 3 d'octubre del 2012
http://www.ara.cat/societat/rigau-wert-escola-catala_0_785321552.html
 
Rigau diu que el govern espanyol cometria una il·legalitat si subvenciona escoles perquè facin classe en castellà

La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, assegura que el govern espanyol cometria una il·legalitat si decideix subvencionar escoles perquè imparteixin les classes en castellà, tal com publica aquest dimecres 'El Mundo'. "L'Estatut ens obliga a no separar els alumnes per raó de llengua, i aquest és el principi. Si el ministre aplica això es quedarà fora de norma", ha dit Rigau en declaracions a 'El món a RAC1'. "I què faran, traslladaran tots els alumnes a una sola escola, tenint en compte que el nombre d'alumnes és relativament petit?", s'ha preguntat. "Quan un model funciona, s'ha de respectar", ha remarcat. Dels 50.000 nous alumnes aquest curs de P-3, només els pares de 12 alumnes han demanat l'escolarització en castellà.

La consellera també ha recordat que el nivell de castellà dels alumnes catalans "està a la mitjana o per sobre la mitjana"."Ha de quedar clar que el castellà a les escoles de Catalunya té una bona cura, ha afirmat. "El ministre fa una proposta que forma part de les últimes declaracions que ell ha fet, però no té cap valor", ha conclòs.

Rigau feia referència a les paraules d'ahir de José Ignacio Wert, en què vinculava el creixement del sentiment independentista als continguts impartits a l'escola catalana. "No volen llegir la realitat, ni el que va passar a la manifestació de la Diada. La majoria de gent que es manifestava fa més de 30 anys que van anar a l'escola", li ha respost Rigau.

Segons informa aquest dimecres el diari 'El Mundo', el govern espanyol estudia pagar escoles perquè imparteixin en castellà a Catalunya i les Balears. La intenció del ministre Wert, segons el diari, és "resoldre el problema" que fa que "els pares d'algunes regions espanyoles no puguin escollir la llengua d'aprenentatge dels seus fills". El ministeri d'Educació estudia la possibilitat de signar convenis amb centres privats perquè donin classes en castellà "a la autonomies bilingües que no garanteixin aquest dret". Madrid finançaria el cost amb subvencions estatals. El govern espanyol no descarta un canvi legislatiu, però admet que la via suposaria "com a mínim tres anys".

En declaracions a TV3, la líder del PPC Alícia Sánchez-Camacho ha dit que "és responsabilitat d'Espanya garantir que els nens catalans sàpiguen castellà perfectament".

 
7)
 
Publicat a

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/7-editorials/580980-el-rerefons-de-lofensiva-de-wert.html

El rerefons de l'ofensiva de Wert

José Ignacio Wert, el ministre d'Educació de l'Estat espanyol, acaba de posar-se en evidència. Ha demostrat el que ell pensa que és l'educació: una eina d'adoctrinament polític, i no un mecanisme social per formar persones autònomes, solidàries i lliures. I com que ell ho pensa, atribueix a l'escola catalana aquesta funció. Insinuar que l'independentisme ha crescut a Catalunya no per l'espoli fiscal i els menyspreus constants que provenen d'un Estat malagraït, sinó perquè l'escola s'ha dedicat a manipular els nostres infants, és injuriós. Si Wert considera que aquesta és la feina dels nostres professionals de l'educació que convoqui la fiscalia i no es dediqui a insultar-los en les tertúlies de Madrid. A ells, i a la nostra intel·ligència. Ara es veu clarament quin és l'objectiu de la nova llei d'educació que determinats cenacles de Madrid han rebut amb tanta alegria: com que l'educació és adoctrinament, prenguem a les comunitats díscoles aquesta capacitat.

Però després, el ministre s'ha atrevit amb la llengua. Ignorant –o fent veure que ignora– que a Catalunya tots els escolars acaben el cicle obligatori amb una competència més que suficient en català i en espanyol, i sabedor en canvi que el nostre idioma és una línia vermella que convé no trepitjar, Wert anuncia que aquesta mateixa legislatura prendrà mesures per garantir l'ús de l'espanyol com a llengua vehicular als nostres centres. Tant és si aquesta és una petició d'un nombre ínfim de famílies probablement atiades per organitzacions que busquen la fractura social a Catalunya. Wert està anunciant quina serà la pròxima ofensiva del govern estatal contra Catalunya. Ara carregaran contra el nostre idioma.

 
8)
 
Publicat en VilaWeb dimarts 2 d'octubre del 2012
http://www.vilaweb.cat/noticia/4044506/20121002/plataforma-llengua-considera-impropies-ministre-paraules-wert.html

La Plataforma per la Llengua considera 'impròpies' d'un ministre les paraules de Wert

El ministre d'Educació espanyol relaciona l'augment de l'independentisme amb l'educació catalana i diu que farà efectiu el dret a estudiar en espanyol

La Plataforma per la Llengua ha considerat 'impròpies' d'un ministre d'Educació les paraules de José Ignacio Wert, que ha considerat que 'el creixement del sentiment independentista' respon a 'la direcció que ha portat el procés educatiu'. També ha assegurat que estan convençuts de resoldre la situació del castellà a les escoles a Catalunya. Per a l'entitat catalana, aquests declaracions 'expliciten descaradament la voluntat d'eliminar el model d'escola en català i afegir tensions polítiques demagògiques' en un àmbit com l'educació. Ha afegit que a més clarifiquen el 'prejudici' que des de fa temps s'ha evidenciat contra el model d'escola en català.

Els partits catalans també han carregat contra les declaracions de Wert. Jordi Turull, portaveu de CiU, ha parlat de 'mala fe', mentre que l'ecosocialista Dolors Camats ho ha considerat 'deplorable' i amb 'intencionalitat política'. També ho ha criticat el president d'ERC, Oriol Junqueras, que ha qualificat les paraules de Wert de 'falses'. Tots els grups excepte el PP i C's han tancat files amb el model d'immersió lingüística recordant el reconeixement que té com a sistema d'èxit.

El ministre d'Educació espanyol, José Ignacio Wert, ha dit que hi havia 'algunes evidències' que vinculaven l'augment de l'independentisme 'amb la direcció del sistema educatiu', i fins i tot ha qüestionat els principis d'igualtat, solidaritat i equitat contemplats a la constitució espanyola en territoris com el País Basc (vídeo).

En una entrevista a Telemadrid, Wert ha parlat de la reforma educativa recentralitzadora aprovada per l'executiu de Mariano Rajoy. Al seu parer, la reforma ha de servir per 'eliminar el desenfocament que ha tingut el procés educatiu a Espanya'.

Sobre la immersió lingüística atacada a Catalunya i el decret de trilingüisme, Wert ha assegurat que faria efectiu el dret de qualsevol alumne a estudiar en espanyol. 'No hi ha cap dubte que en aquesta legislatura, aquesta qüestió tindrà una solució pràctica, perquè tothom té dret a que el castellà sigui la llengua vehicular en l'educació'.

 
 
9)
 
 
 
 
10)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 58).
 
 

173. Les empreses tenen molta por, però quan introdueixen el català, els va bé i venen.

 

Martí Gasull

Plataforma per la Llengua

 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací