InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.400 membres]

Butlletí número 687 (dimecres 12/09/2012) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí 

 

Sumari

 

1)  500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú

2)  Català, però de fora

3)  Una llengua amenaçada

4)  Núria Puyuelo Unes inicials plenes de significat

5)  Softcatalà presenta la versió 1.2 del Catalanitzador

1)

Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011).

 

159. El pitjor que li podria passar a Catalunya seria perdre la seva llengua i la seva cultura. El dia que perdem allò que és nostre no tindrem ni l'estímul de ser, i això ens perjudicarà a nosaltres i a tothom.

Domènec Fita

Artista plàstic

 

2)

Català, però de fora

A la Franja de Ponent la població catalanoparlant arriba gairebé al 90% i s'hi consumeixen mitjans en català, però pràcticament tots provenen del Principat

 

Publicat al Punt Avui, diumenge 12 d'agost del 2012

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/13-comunicacio/20-comunicacio/567412-catala-pero-de-fora.html

 

A les comarques de la Franja de Ponent la presència del català als mitjans de comunicació té dues cares. D'una banda, el lector de premsa en català pot trobar a qualsevol llibreria de Fraga, Calaceit o Benavarri els mateixos diaris en català que a Catalunya. La cara negativa, però, és que no hi ha pràcticament mitjans en català elaborats des del mateix territori. El mateix passa amb la televisió i la ràdio: els habitants de la Franja tenen accés als canals de TVC, però pràcticament no hi ha emissores locals en català. Cap dels mitjans públics del govern d'Aragó dedica ni un minut de la programació al català ni a l'aragonès, en atenció als ciutadans parlants d'aquestes llengües.

 

Premsa

 

A la comarca del Matarranya, al sud de la Franja, s'hi distribueix el diari Comarques Nord, que cobreix el sud de la Franja, el nord del País Valencià i la comarca dels Ports. Amb la seu central a Morella, el diari elabora continguts específics del Matarranya. El grup editor també publica el mensual gratuït Notícies del Matarranya. Aquesta és l'única experiència de premsa generalista en català elaborada des de la Franja. A la resta de comarques, els lectors catalanoparlants poden trobar la mateixa oferta de diaris en català que hi ha al Principat, però cap d'elaboració pròpia. Els dos diaris de Lleida, Segre, amb edició en català i castellà, i La Mañana, en castellà però amb alguns articles en català, elaboren continguts específics sobre la Franja i, en ciutats com ara Fraga, són els diaris més consumits per damunt dels aragonesos Heraldo, El Periódico de Aragón i Diario del Alto Aragó, tots tres en castellà. Al sud, Diario de Teruel i La Crònica inclouen un article setmanal en català.

 

Ràdio

 

El panorama pel que fa a la ràdio no és millor. Ràdio Matarranya emet del tot en català, però és l'única. Ràdio Fraga, de titularitat municipal, fa programació musical i butlletins en castellà, tot i que té en català un programa setmanal dedicat al folklore local. A Fraga hi ha corresponsalies de cadenes estatals que fan desconnexions amb informació local, en castellà, però respectant declaracions en català de polítics locals i altres protagonistes.

 

Televisió

 

Fruit d'un acord entre el govern d'Aragó i el català s'han posat repetidors perquè els canals de TVC arribin a les comarques de la Franja. El grup lleidatà Segre, que emet Lleida TV en català, té dues llicències de TDT local concedides a la Franja, encara per desenvolupar.

 

Internet, un mitjà encara desaprofitat

 

Les noves tecnologies fan més senzill el llançament de nous diaris, ràdios digitals i televisió per internet, però a les quatre comarques de la Franja de Ponent encara no s'ha tret prou suc de les seves possibilitats. Existeixen agregadors de notícies, com ara franja.net, que recopila totes les informacions que circulen per la xarxa que facin referència a les comarques catalanoparlants ad-ministrades per Aragó.

També hi ha iniciatives més locals que fan la mateixa funció, i inclouen també opinió personal dels responsables del web, com Notícies de la Terreta (www.sapeira.com), que fa referències a una zona de la Ribagorça compartida també amb la comarca del Pallars Jussà, ja en territori d'administració catalana.

No hi ha televisió per internet en català, tot i que existeix l'experiència de Digital Fraga TV. Aquesta jove emissora de televisió en línia emet teòricament en castellà, malgrat que en molts dels vídeos, que no inclouen veu en off, són en català perquè els veïns i veïnes de Fraga que hi apareixen fan servir aquesta llengua.

Aquesta televisió fa reportatges sobre activitats socials i culturals i de la vida quotidiana de la capital del Baix Cinca.

 

3)

Una llengua amenaçada

Albert Puig

 

Publicat a Indirecte.cat, dimarts 21 d'agost del 2012

http://in.directe.cat/picant-pedra/blog/8427/una-llengua-amenacada

 

Avui tornaré a comentar en aquest blog un altre article publicat en The Economist, amb una temàtica totalment diferent. L'article fa referència a l'amenaça que pateix el kannada (el canarès), la llengua parlada a l'estat de Karnataka, del sud-oest de l'Índia. Podreu trobar l'original de l'article clicant aquí.

El cas és que enmig d'una altra polèmica en el nostre país al voltant de la llengua, en aquest cas referida a la possibilitat que els escriptors en llengua espanyola optin al premi nacional de cultura, he trobat molt interessant la lectura d'un article que parla de la situació d'una part del planeta molt allunyada de casa nostra, però amb una casuística cultural que ens resulta relativament propera.
L'estat de Karnataka ocupa, si fa no fa, el territori de l'antic sultanat de Mahishàsura (conegut per Mysore) abans que quedés sota domini britànic.  Té una població d'aproximadament 56 milions d'habitants, i és un dels estats més industrialitzats de l'Índia, rica en l'extracció minera, producció tèxtil (seda) però també conegut pel gran desenvolupament que han tingut les empreses de tecnologies en el tractament de la informació, i per ser un dels focus més importants de la pròspera indústria audiovisual: cinema, televisió, música, etc, La seva capital és Bangalore, la tercera ciutat més poblada de la Índia, amb més de 4,5 milions d'habitants (cens 2004), molt lluny de Mysore, amb 850.000, que fou antigament la capital del regne, i avui és un focus de turisme i visita de les restes imperials de l'antic regnat.
L'idioma oficial  és el kannada o canarès. Hi ha premsa, radio i canals de televisió en aquesta llengua, disposa d'una important producció literària, amb escriptors molt reconeguts. Disposa d'una comunitat de 50 milions de kannada-parlants (entre les 30 primeres llengües del món).
Però malgrat tenir l'única oficialitat (sense ingerències del govern de l'estat) i ser parlada per més de 50 milions, la llengua està malalta i amenaçada de desaparició.
On és el problema?
Com sempre, el problema és demogràfic i polític.
Els canvis produïts a Bangalore com a centre econòmic internacional han fet desenvolupar el creixement de l'anglès i l'hindú com llengües principals, i els immigrants que arriben es neguen a aprendre el kannada. Les escoles públiques ensenyen en kannada, però una part molt important porta els fills a escoles on els nens aprenen l'hindú i l'anglès. És una ciutat amb un gran component multicultural, on a més de l'hindú i l'anglès, hom pot escoltar també el tamil, el malai, l'urdú, el marathi, el telugu, el tzeltal o gujarati.
En contrast amb el que passa als estats veïns de Tamil o Kerala amb els seus idiomes (el tamil i el malai), els governants no han estat prou contundents amb la defensa de la preeminència del kannada, fins al punt de substituir la grafia original (en kannada) de Bengalüru per la de Bangalore per millorar la projecció internacional (com el que s'ha fet amb Maó-Mahon, o com la pretensió de substituir el nom de Catalunya pel de Barcelona). I el problema de rentar-se les mans en qüestions lingüístiques és l'aparició de guettos i problemes de convivència, amb una capital cada cop més allunyada de la població de l'estat.
Comparem el que passa a Karnataka amb el que passa a Catalunya. Es diu que existeix una comunitat de 10 milions de catalano parlants arreu dels països catalans, però només en un petit territori (Andorra) existeix l'oficialitat única. A la resta de territoris el català viu en règim de cooficialitat. I en aquest petit territori la llengua encara està més amenaçada que al propi Principat.
A la Catalunya Nord i l'Alguer, la presència del català és testimonial.
Al País València, a les Illes i a la Franja de Ponent, lluny de pretendre la seva protecció o promoció, el català és sistemàticament atacat pels governs respectius.
A Catalunya tenim uns governants que públicament ens venen que fan una feina encomiable però que a efectes pràctics el que fan és rentar-se'n les mans, com els de Karnataka, en aquest cas sota l'excusa del compliment de les disposicions legals i les sentències judicials. 
I en rentar-se les mans, afavoreixen la fagocitació del peix petit per part del peix gran. Se'ns ven la bajanada de la riquesa cultural de tenir dues llengües pròpies, sense adonar-nos de la pobresa que patim amb la dificultat de llegir els textos catalans de fa 50 anys o més, on s'utilitzava un vocabulari ple d'expressions i paraules originàries del català que avui en dia han quedat en desús, perquè des dels mitjans oficials i des de la indústria cultural i audiovisual s'ha fomentat la utilització de paraules mes castellanitzades. Alhora d'un sentiment de curiositat, cada cop que recorro al diccionari sento un sentiment paral·lel de vergonya i tristesa en adonar-me que la deixadesa col·lectiva ha donat lloc a la pèrdua de bagatge cultural.
La llengua catalana no està amenaçada per la imposició del castellà. Mikel Laboa deia : "una llengua no mor perquè no l'aprenguin els qui no la saben, sinó perquè els qui la saben no la volen parlar". I jo hi afegiria: "... i perquè els que governen no la volen conservar".

 

4)

Unes inicials plenes de significat

Núria Puyuelo

 

Publicat al Punt Avui, dimarts 31 de juliol del 2012

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/562109-unes-inicials-plenes-de-significat.html

 

Donar tota la informació amb poques paraules és un dels principis de la premsa escrita. Per això, el llenguatge periodístic es caracteritza per la brevetat, l'economia lingüística i per utilitzar nombroses abreviacions, entre les quals hi ha les sigles. Comprenem perfectament titulars com ara “No massiu a l'IVA cultural”, “Els sindicats CCOO i UGT aposten pel concert econòmic” i “El PSC demana explicacions al govern per l'AP-7”. Si la sigla no és gaire coneguda, es recomana que quan aparegui per primer cop s'escrigui entre parèntesis i acompanyada del nom complet. Després, ja es podrà escriure amb la forma abreujada. Les sigles sempre s'escriuen sense punts (no farem servir la forma D.N.I., sinó DNI) i en majúscula, per no confondre-les amb la resta del text, tret d'algunes sigles que amb el pas dels anys han esdevingut mots i que consegüentment ara escrivim en minúscula. Aquestes sigles lexicalitzades segueixen les normes d'accentuació, de derivació i de formació del plural, com qualsevol altra paraula. Són per exemple làser, que prové de la sigla anglesa LASER (light amplification by stimulated emissions of radiation, ‘amplificació de la llum per emissió estimulada de radiació'), ovni, que originàriament era la sigla d'‘objecte volador no identificat', i pime, ‘petita i mitjana empresa'.

 

Un altre tret que caracteritza les sigles és que no admeten una -s final com a marca del plural. És a dir, en el titular “Les ONGs clamen contra el govern per la retallada d'un 90% de cooperació”, hi hauria de dir “Les ONG clamen contra el govern [...]”. Tampoc s'admet com a plural duplicar les lletres de la sigla (EEUU, en lloc dels EUA; FFGG, en comptes de FGC, i RRHH, per referir-nos a recursos humans, quan ha de ser RH), excepte alguns casos que tradicionalment han quedat arrelats amb la duplicació, com ara PPCC (Països Catalans) i CCOO (Comissions Obreres).

 

Un capítol a part es mereix la qüestió de l'apostrofació davant de les sigles. Apostrofarem els articles el i la i la preposició de davant de les sigles segons si aquestes es pronuncien com a paraules (IVA) o si es llegeixen lletra per lletra (UPC). En el primer cas, s'apostrofarà seguint les regles generals d'apostrofació. Per exemple s'apostrofaran l'ONU com l'orella, l'UCI com l'única i la UOC com la universitat. En segon lloc, quan la sigla té una pronunciació lletrejada, si la sigla comença amb vocal, també es fa servir l'apòstrof d'acord amb la regla d'accentuació, però tenint en compte que l'accent recau sobre la vocal tònica corresponent a la pronunciació de l'última lletra, per exemple l'IPC (l'i-pe-cé) i la UGT (la u-ge-té). Si la sigla lletrejada comença amb una lletra amb so consonàntic (per exemple, BCE, be-ce-e), no s'apostrofarà (el PSC), i si comença amb un so vocàlic (per exemple, FMI, efa-ema-i), s'apostrofarà d'acord amb les normes d'accentuació (l'NBA).

 

Aquesta normativa també la podem aplicar als acrònims, que són un altre tipus d'abreviatures que es componen de lletres o segments inicials o finals de paraules que no necessàriament es corresponen a les inicials del mot. Per exemple, INCAVI (Institut Català de la Vinya i el Vi).

 

5)

Softcatalà presenta la versió 1.2 del Catalanitzador

El Catalanitzador http://catalanitzador.softcatala.org/ és un programa que posa a l'abast de qualsevol usuari de forma senzilla tenir en català els ordinadors amb Microsoft Windows. Quan s'executa el programa s'analitza de forma automàtica l'ordinador per determinar els canvis que cal fer i, en un procés guiat de quatre pantalles, es realitzen els canvis sense que l'usuari s'hagi de preocupar de res més.

Des de la seva publicació el 22 d'abril de l'any passat, més de 25.000 usuaris han catalanitzat el seu ordinador amb el Catalanitzador per al Windows. Les estadístiques es troben accessibles a:
http://catalanitzador.softcatala.org/stats/

 

Viure i treballar plenament en català amb el Microsoft Windows

L'objectiu del Catalanitzador per al Windows és simplificar la catalanització de qualsevol sistema Microsoft Windows, aplicant-hi els canvis de configuració, els paquets de llengua i els correctors ortogràfics necessaris per tal que l'usuari pugui treballar en català.

 

En sistemes operatius com ara GNU/Linux, emprar el català és molt senzill: quan l'usuari tria el català com a llengua de treball, automàticament canvia la llengua del sistema, els correctors ortogràfics que rs fan servir i la llengua de les aplicacions. En canvi, en entorns Microsoft Windows, aconseguir el mateix objectiu requereix d'un gran esforç per part de l'usuari, que inclou: fer canvis en la configuració, baixar paquets de llengua de diferents webs que són específics per a certes versions de les aplicacions i edicions del sistema operatiu, i la tria d'opcions específiques per a diversos programes.

 

L'objectiu final del Catalanitzador és que el resultat per al català sigui el mateix que per a qualsevol de les llengües principals del Windows, augmentant de forma significativa l'ús actual del català en aquesta plataforma, que se situa al voltant del 15%, segons diverses estimacions.

Accions que realitza

Instal·la els paquets d'idioma en català de les següents aplicacions:

* Microsoft Windows XP, Windows Vista i Windows 7
* Microsoft Office 2003, 2007 i 2010
* Internet Explorer 6, 7, 8 i 9
* OpenOffice.org 3.2 i 3.3
* Adobe Reader 9 i 10 (lector de PDF)
* Windows Live Essentials 2011

Canvia la llengua de navegació al català en qualsevol versió dels següents navegadors:

* Internet Explorer
* Chrome
* Firefox

Realitza els següents canvis de configuració:

* Configura el català com a llengua del sistema
* Configura el català com a llengua d'escriptura

Novetats de la versió 1.2

La versió 1.2 presenta com a novetat la catalanització addicional de les següents aplicacions:

* Adobe Reader 9 i 10 (lector de PDF)
* OpenOffice.org 3.2 i 3.3
* Windows Live Essentials 2011

També s'han introduït moltes millores gràcies als comentaris que els usuaris han fet arribar.

La importància de navegar en català

Gràcies al canvi de llengua en els navegadors que realitza el Catalanitzador, els usuaris s'identificaran a partir d'aquell moment com a catalanoparlants quan naveguin, i aquelles aplicacions web que siguin multilingües i tinguin versió catalana es mostraran en català.

Aquest canvi és molt important, ja que determina el pes real de la llengua catalana a Internet, actualment fortament subestimat. A més, afecta la visibilitat del contingut web en català d'empreses i institucions públiques. Els cercadors d'Internet mostren els resultats en funció de dos paràmetres: l'estat on es troba l'ordinador i la llengua de navegació definida als navegadors. Si l'usuari no té definit el català al navegador, el contingut en català no apareix en les primeres posicions, sinó que resta amagat als usuaris. Això fa que els usuaris facin servir contingut web en altres llengües (espanyol, anglès, francès...) en comptes de fer-ho en català. Per exemple, aquest és un problema real que afecta la Viquipèdia, una de les Wikipedies més actives, però amb dificultats per arribar al seu públic objectiu.

Ajudeu-nos a difondre el Catalanitzador per al Windows

Us demanem ajuda en la seva difusió:

* Executeu-lo en tots els vostres ordinadors.
* Difoneu el programa a les xarxes socials, blocs i webs.
* Si teniu un bloc o web, poseu-hi un bàner del Catalanitzador. Aquí (
http://catalanitzador.softcatala.org/baner.html) en trobareu uns quants.
* Publiciteu l'existència del Catalanitzador entre les vostres amistats, companys de feina i familiars.
* Ajudeu a instal·lar el Catalanitzador.
* Reclameu a les institucions públiques (biblioteques, escoles, universitats...) que facin servir programari en català i suggeriu-los l'ús del Catalanitzador.

Institucions i entitats que hi donen suport

El Catalanitzador, desenvolupat per Softcatalà, compta actualment amb el suport de les següents institucions i entitats: Direcció de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC) del Departament d'Ensenyament, Xarxa Vives d'Universitats dels territoris de parla catalana, Fundació puntCAT, Plataforma per la Llengua, Amical Viquipèdia i WICCAC.

Les institucions i entitats col·laboradores s'han compromès a donar difusió i promoure l'ús del Catalanitzador, accions que volem agrair des de Softcatalà.

 

Font: Softcatalà, 16 de juliol del 2012

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com

PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací