InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.400 membres]

Butlletí número 683 (dimecres 05/09/2012) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí 

 

1) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú

2)  El Suprem avala que el català i el valencià són el mateix

3) El govern de l'Aragó aprova la llei que margina el català i l'aragonès

4)  L'ajuntament de Maó ordena als treballadors que canviïn el nom per 'Mahón'

5)  Núria Puyuelo – No tots els sinònims volen dir el mateix

6)  Poc i arraconat

7)  Jaume Vidal Això és boicot

8)  Catalunya Nord reacciona a les supressions de subvencions de la Generalitat

9)  A Catalunya Nord hi falta català

10)  Manca de català

11)  Google afegeix el català a les cerques de veu al mòbil

12)  Joan Tudela Ecologisme lingüístic

       

1)

Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011).

155. El govern valencià mai ha negat la unitat de la llengua.

 

Ascensió Figueres

Filòloga. Presidenta de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua

2)

El Suprem avala que el català i el valencià són el mateix

El tribunal dóna la raó a un veí de Cocentaina (el Comtat) exclòs d'un procés de selecció de la Generalitat Valenciana per haver utilitzat la denominació 'català' en referència al valencià.

 

Publicat a Tribuna catalana, divendres, 27 de juliol del 2012

http://www.tribuna.cat:80/noticies/llengua/el-suprem-avala-que-el-catala-i-el-valencia-son-el-mateix-27-07-2012.html

 

El Tribunal Suprem ha rebutjat aquest divendres el recurs de cassació interposat per la Generalitat Valenciana contra la decisió que avalava l'equivalència entre les denominacions 'català' i 'valencià' per referir-se a la llengua. 

El govern valencià va recórrer la decisió judicial que donava la raó a un veí de Cocentaina (el Comtat) que va ser exclòs del procés de selecció de professorat de l'Escola Oficial d'Idiomes de l'any 2001 per haver indicat 'català' com a especialitat. El Suprem recorda en la seva decisió de rebutjar aquest recurs la nombrosa jurisprudència existent en diferents instàncies que avala la unitat lingüística basant-se en els àmbits acadèmics i científics.

Acció Cultural del País Valencià (ACPV) ha valorat aquesta nova sentència recordant que són 45 les sentències que reconeixen la unitat de la llengua i l'equivalència de la doble denominació i que 44 d'elles són arran de processos i recursos oberts a instàncies de la Generalitat Valenciana.

En aquest sentit, l'entitat ha demanat al govern valencià "que accepti la realitat que assenyala la filologia i reconeixen els tribunals i acabi amb la politització de la llengua i el fals conflicte entorn del nom, per tal de permetre treballar a favor de la seua promoció social". "La politització partidista de la llengua dels valencians no és sinó una altra manera de dificultar i marginar-ne l'ús", considera ACPV, que recorda el cost econòmic en despeses judicials per la pèrdua de sentències i xifra aquesta quantitat en uns 31.500 euros.

3)

El govern de l'Aragó aprova la llei que margina el català i l'aragonès

El text arribarà a les corts al setembre per començar els tràmits parlamentaris

 

Publicat a Vilaweb, dimarts 31 de juliol del 2012

http://www.vilaweb.cat/noticia/4032056/20120731/govern-larago-aprova-llei-margina-catala-laragones.html

 

El govern aragonès ha aprovat la nova llei de llengües, presentada per la consellera de Cultura Dolores Serrat, que desprotegeix el català i l'aragonès. La llei començarà els tràmits parlamentaris a partir del setembre, tal com explica el diari aragonès Arredol.

 

En el text de la llei, el govern evita d'anomenar català a la llengua de la Franja i fa referència a la 'llengua aragonesa pròpia de l'àrea oriental'. A més, el text suprimeix el Consell de les Llengües de l'Aragó i fusiona en una sola Acadèmia  Aragonesa de la Llengua les acadèmies de l'aragonès i el català de l'Aragó, previstes a l'anterior llei --encara vigent-- tot i que no es van arribar a crear.

 

La llei vigent fins ara, aprovada a les Corts de l'Aragó el desembre del 2009, no fa oficial el català, però el qualifica de 'llengua pròpia, original i històrica' i en promou la conservació. El text que el govern ha suprimit reconeixia la pluralitat lingüística d'aquella comunitat, on a banda l'espanyol, s'hi parla català i aragonès, i el dret dels ciutadans de les zones on es parlen aquestes dues llengües de servir-se'n per adreçar-se a l'administració o d'assegurar-se'n l'ensenyament.

 

La nova llei 'reconeix el dret dels parlants a fer servir les llengües i les modalitats lingüístiques pròpies'; en remarca l'ús voluntari, en contraposició a l'aprenentatge i ús administratiu sempre obligatori de l'espanyol. Els ciutadans, diu el text, es podran adreçar a les administracions amb la seva llengua, i aquestes podran respondre en la mateixa llengua només si volen. A més, els topònims podran ser 'els emprats tradicionalment', però sempre a més de l'espanyol.

4)

L'ajuntament de Maó ordena als treballadors que canviïn el nom per 'Mahón'

 

Publicat a Vilaweb, dimecres 1 d'agost del 2012

http://www.vilaweb.cat/noticia/4032147/20120801/lajuntament-mao-ordena-treballadors-canviin-nom-mahon.html

 

L'equip de govern de l'Ajuntament de Maó ha enviat un comunicat a tots els treballadors del consistori fent-los saber que des d'ara el nom oficial és 'Maó/Mahón' i ordenant-los que tots els documents oficials i tots els impresos realitzats informàticament siguin corregits, i que es substitueixi el nom de Maó per la nova versió oficial. El text del comunicat, signat pel tinent de batlle de Serveis Generals i Hisenda, Salvador Botella, amb data d'ahir, 31 de juliol, diu així:

 

'Mitjançant aquest escrit us comunic que a partir d'avui, l'encapçalament de tots els documents d'aquest ajuntament han de portar l'escut oficial i, al davant, 'Ajuntament de Maó/Mahón'

Conseqüentment, agrairem a tothom que procedesqui a la immediata substitució de tots els impresos realitzats informàticament per la versió correcta.

A tal fi, els serveis informàtics estan a la vostra disposició per realitzar els aclariments oportuns'.

 

El canvi de nom queda emparat per la modificació de la llei de la funció pública, impulsada pel govern de José Ramón Bauzá, aprovada el 17 de juliol proppassat al parlament balear amb els vots del PP. Aquesta reforma implica també una modificació de la llei de normalització lingüística, i fa que el català deixi de ser requisit per accedir a la funció pública. A més, fa que es pugui incloure el castellà en la denominació oficial dels municipis, i que això depengui de cada ajuntament. L'ajuntament ha  d'aprovar la denominació en el ple, i els consells insulars decidiran els noms oficials dels municipis, dels nuclis de població i de les vies de comunicació interurbana.

5)

No tots els sinònims volen dir el mateix

Núria Puyuelo

 

Publicat al Punt Avui, dimarts 10 de juliol del 2012

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/558441-no-tots-els-sinonims-volen-dir-el-mateix.html

 

Trobar dues paraules que siguin totalment sinònimes és complicat, perquè sempre hi ha un matís que les diferencia. De sinònims totals només en trobem de geogràfics, com per exemple moix-gat, mirall-espill i roig-vermell. La majoria de sinònims són parcials i, per tant, només es poden intercanviar en alguns contextos. Per exemple, si busquem el verb dormir al diccionari de sinònims trobarem altres verbs amb un significat semblant però no idèntic a dormir, com ara dormitar, que vol dir estar mig adormit; fer una becaina. que significa trencar el son, i clapar, que es fa servir en un registre més vulgar.

 

Ara bé, els que presenten més problemes són un altre tipus de sinònims: els falsos sinònims. Són paraules que tenen una forma o un significat molt semblant però que en canvi no expressen el mateix significat. Els parlants les fan servir pensant que són paraules sinònimes, però en realitat són interferències d'altres llengües com ara el castellà. Analitzem-ne alguns casos.

 

Són falsos sinònims soterrani i subterrani. El soterrani és el pis o la part de baix d'un edifici que està situat per sota del nivell del carrer, mentre que el subterrani, igual que soterrani, funciona com a adjectiu (“És una clavaguera subterrània” o “soterrània”).

 

Un altre doblet que sovint crea confusions és posta i posada. La posta és l'acció o l'efecte de pondre o pondre's i no prové del verb posar, com posada. Per tant, parlarem de “la posta de sol” o “la posta d'ous” i de “la posada en marxa d'un projecte” i “la posada de llarg d'una festa”.

Un altre exemple és la parella de paraules fons i fondo. Per diferenciar-les, el primer que hem de tenir clar és que fons és un substantiu i fondo un adjectiu o un adverbi –acompanya un nom o el verb–. Així, ens referirem al “fons d'un pot” i “d'un problema” o “els fons d'inversió”, i “respirarem fondo” i “menjarem la sopa en un plat fondo”.

 

Cabdal, cabal i caudal també costen de diferenciar. Cabdal és un adjectiu que significa ‘principal, eminent', per tant, direm que és “un assumpte cabdal” o “un novel·lista cabdal”, mentre que cabal és el substantiu que utilitzem per referir-nos a la quantitat d'aigua que baixa per un riu i al conjunt de propietats i riqueses que té una persona.

 

Finalment també comentarem composar de compondre. Composar, al contrari del que creuen molts parlants, només té els significats d'‘imposar arbitràriament (a algú) una contribució o una multa' i ‘captenir-se (amb algú) fent-lo anar dret, fent-li creure el que hom vol', uns sentits molt restringits que no tenen res a veure amb compondre, que és el verb més estès (“ha compost –i no ha composat– una melodia molt harmoniosa” o “l'univers es compon de milions de galàxies”).

 

Aquests només són alguns exemples. Per saber la diferència entre nombre i número, medecina i medicina, nomenar i anomenar, entre molts altres falsos sinònims, són molt útils el Diccionari de dubtes i barbarismes (2008), de David Paloma i Albert Rico, i el Nou diccionari auxiliar (2011), de Josep Ruaix.

6)

Poc i arraconat

Un estudi alerta que els films doblats o subtitulats al català només es projecten en el 14,5% de les sessions. L'oferta en castellà dels mateixos títols és del 85,5%

 

Publicat al Punt Avui, dissabte 21 de juliol del 2012

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/561826-poc-i-arraconat.html

 

Un 14,5% de les sessions en versió catalana i el 85,5% restant en castellà. La Plataforma per la Llengua ha aportat noves xifres sobre el que considera una “greu discriminació en la distribució i exhibició” del cinema en la nostra llengua. Ahir va presentar un estudi en què, a diferència d'altres fets públics anteriorment, posa en el punt de mira només les pel·lícules que sí que s'han doblat o subtitulat en català. Entre el febrer i l'abril d'aquest any, s'han estrenat a Barcelona quinze pel·lícules amb còpia en català, i han estudiat en quina versió s'han fet les 1.969 projeccions d'aquests títols, amb el resultat esmentat: només un 14,5%.

 

“Són xifres bastant preocupants”, explicava ahir Martí Gasull, coordinador de la Plataforma per la Llengua. Es tracta de “dades noves i inèdites, volíem saber què passa amb les pel·lícules que tenen còpies en català”. I el resultat no convida a l'optimisme: a més del baix percentatge de sessions, els horaris de les versions en català són menys comercials, i es retiren abans que les versions en castellà. Més xifres: de les 1.969 sessions, només 286 van ser en català (d'aquí es calcula el 14,5%); de 601 sales de Barcelona estudiades, 409 no han fet cap sessió en català, i de les 109 que n'han fet, només tres han fet més sessions que en castellà.

 

La mateixa Plataforma reconeix que l'estudi és incomplet, només de Barcelona, “però s'hi concentren la major part de sales i és un reflex del país”, diu Josep Maria López Llaví. Aquest crític i responsable de cinema de l'entitat també reconeix que “el boicot es comença a superar, ja no estem al 0% de cinema en català del 2010”, però és “escèptic” davant una situació que s'arrossega des de la Transició i es mostra “preocupat, si aquesta és l'actitud del sector”, després de l'acord de la conselleria de Cultura amb els distribuïdors i exhibidors. Segons aquest acord, a finals d'any el 7% de les projeccions han de ser en català. “No anem pel camí d'aconseguir-ho, i si us fixeu en la lletra petita de l'acord, no hi ha cap obligatorietat per part del sector de complir-ho”, afirma.

 

Lluny del 7%

 

Martí Gasull diu que les projeccions en català, sobre el conjunt de l'oferta, representaven prop d'un 3% a finals de juny. De tota manera, “treballem per arribar-hi, encara que queda molta feina per fer”, hi afegeix. En aquest sentit, recorda que les còpies en català tenen més públic de mitjana que les còpies en castellà, i diu que estan “convençuts que el català té una millor rendibilitat en el cinema; apostar pel català és una oportunitat de negoci en temps de crisi que pot ajudar a capgirar la situació”. Per això van voler presentar l'estudi als cinemes Girona de Barcelona, que aposten per la versió catalana. “El públic vol cinema en català”, va afirmar el responsable de les sales, Toni Espinosa, i va adduir com a prova que “entre febrer i abril del 2012 hi ha hagut un 20% d'espectadors més respecte al mateix període del 2011”, en un context general de caiguda del nombre d'espectadors. Però va remarcar la dificultat de trobar còpies en català. Per als empresaris i també per al públic: Josep Maria López Llaví va esmentar la cartellera d'El Punt Avui per il·lustrar l'escassa oferta en català, només dos títols a Barcelona, aquesta setmana.

7)

Això és boicot

Jaume Vidal

 

Publicat al Punt Avui, dilluns 23 de juliol del 2012

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/561798-aixo-es-boicot.html

 

Ni que fos en aquella sèrie paròdica i kitsch dels anys seixanta, i que TV3 va recuperar, hem sentit parlar Batman en català. Per què no ara, que hi ha l'atractiu del tancament d'una trilogia del personatge feta per un realitzador solvent com Christopher Nolan. El cinema en català, amb lleis o sense, sembla el camp de batalla de la guerra més cruenta contra el dret dels ciutadans catalans a viure sense entrebancs la seva realitat. Un treball de la Plataforma per la Llengua revela que els films doblats en català estan relegats a horaris poc comercials i es retiren aviat en un clar intent de fer prevaldre la tesi del poc interès del públic, quan percentualment assisteixen més persones a les projeccions en català que en castellà. D'això se'n diu boicot.

8)

Catalunya Nord reacciona a les supressions de subvencions de la Generalitat

La Federació per la defensa de la llengua i la cultura catalanes ha fet pública una carta oberta adreçada al president de la Generalitat Artur Mas

Ràdio Arrels, Òmnium Cultural Catalunya Nord i els professors de català perden les ajudes del govern català

 

Publicat al Punt Avui, dimecres 1 d'agost del 2012

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/564275-catalunya-nord-reacciona-a-les-supressions-de-subvencions-de-la-generalitat.html

 

En una lletra oberta a Artur Mas la Federació per la defensa de la llengua i la cultura catalanes de Catalunya Nord qüestiona la voluntat del govern de la Catalunya autònoma de suprimir totalment les subvencions a Ràdio Arrels, Òmnium Cultural i l'associació de professors de català APLEC. Aquesta supressió total de les ajudes de la Generalitat arriba després que altres associacions significatives han patit retallades importants en les subvencions anuals del govern català. La Federació demana l'obertura d'un diàleg entre el teixit associatiu nord-català i el govern de la Catalunya autònoma.

 

El 5 de juliol, el director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà, Joan Gaubí, va enviar una carta a les tres associacions nord-catalanes on els anunciava que “degut als darrers ajustos de pressupost que s'han realitzat tant al Departament de la Presidència, com al conjunt de la Generalitat de Catalunya i tot el seu sector públic, no hi ha crèdit disponible per destinar a la concessió de subvencions sense concurrència de les quals la vostra associació va ser beneficiaria l'any 2011 i els anys anteriors. Per aquest motiu aquest any 2012, no podem comprometre crèdit per aquest concepte. Lamentem els perjudicis que aquesta situació causi a la vostra associació i als vostres compromisos.”

 

Malgrat les restriccions pressupostàries,la Federació continua realitzant accions de promoció de la llengua i cultura catalanes i recentment es va reunir amb la presidenta del Consell General dels Pirineus Orientals, Hermeline Malherbe, per fer propostes de cara a promoure l'ús públic i l'ensenyament del català.

9)

A Catalunya Nord hi falta català

 

Publicat a Directe.cat, diumenge 5 d'agost del 2012 

http://directe.cat/223322

 

Els mitjans de comunicació de la Catalunya Nord no utilitzen prou el català i molts no ho fan quotidianament. Segons publica El Punt Avui, tan sols Ràdio Arrels assegura el català cada dia. L'oferta de mitjans en català s'ha vist reduïda darrerament. Una tendència que contrasta amb el creixent interès per aprendre català. Malgrat que es reben les senyals de televisions i ràdios de Catalunya, sovint la senyal és dolenta i moltes vegades no és prou per compensar la mancança de mitjans en llengua catalana.

 

Pel que fa a la premsa escrita, no hi ha cap mitjà escrit en català després de la desaparició de la revista satírica El Fiçó i del setmanari que editava El Punt Avui. Pel que fa a la televisió, France 3 emet un informatiu breu en llengua catalana. També hi ha algun programa setmanal, però fora d'això, no hi ha cap altra emissió en català. Si parlem de la ràdio, tan sols Ràdio Arrels assegura el català quotidianament. El futur del català rau ara en els mitjans digitals, que són una de les poques vies d'accés als mitjans en llengua catalana.

10)

Manca de català

A la Catalunya del Nord la presència del català als mitjans de comunicació és mínima. Només ‘Ràdio Arrels' assegura la presència quotidiana de la llengua

 

Publicat al Punt Avui, diumenge 5 d'agost del 2012

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/13-comunicacio/20-comunicacio/565295-manca-de-catala.html

 

El panorama mediàtic en català a la Catalunya del Nord és desolador. Al mateix temps que augmenta l'interès per aprendre el català, amb cursos per a adults plens a moltes poblacions nord-catalanes, amb les escoles de la Bressola, Arrels i Comte Guifré que han de rebutjar alumnes per manca d'espai i mestres, l'oferta de mitjans de comunicació no tan sols no creix sinó que es redueix. Aquesta mancança queda compensada per la recepció transfronterera de ràdios i televisions de la Catalunya autònoma, una recepció sovint dolenta a causa de la poca potència d'emissió

 

Premsa

 

Amb la desaparició, els darrers anys, del setmanari que El Punt editava a Perpinyà i de la revista satírica El Fiçó, a hores d'ara no hi ha premsa escrita en català. Els diaris catalans editats a la Catalunya autonòmica tampoc no es poden trobar als quioscos. El diari principal de la zona, l'Indépendant, només fa aparèixer un petit article setmanal en la llengua del país i, excepcionalment, una plana com va ser el cas en la mort de l'escriptor Jordi-Pere Cerdà, amb el Premi d'Honor de les Lletres catalanes. Els setmanaris que apareixen a Perpinyà, tot i que utilitzen l'adjectiu catalan a tort i a dret no donen espai a la llengua i, quan la utilitzen, sovint ho fan sovint amb la grafia francesa.

 

Ràdio

 

Ràdio Arrels manté, des fa més de trenta anys una presència quotidiana de la llengua en el panorama mediàtic nord-català. En els últims mesos ha obert estudis descentralitzats al Conflent i al Vallespir. La ràdio pública a Perpinyà, France Bleu Roussillon, es limita a donar l'hora en català i a dir algunes frases humorístiques. Les ràdios catalanes se senten amb dificultat. Catalunya Ràdio ha abaixat la potència d'emissió i és molt difícil escoltar-la en bones condicions. Flaix FM, molt escoltada pels joves nord-catalans durant anys, ha desaparegut per problemes legals, però Flaixbac se sent perfectament, del mateix grup d'emissores.

 

Televisió

 

El tercer canal de la televisió pública francesa que està reservat a les programacions “regionals”, France 3, emet cada setmana un informatiu de pocs minuts en català, subtitulat en francès. Cada tres setmanes el programa Viure al País, que s'emet els diumenges al matí, és en català amb reportatges realitzats per periodistes que són bilingües. Cap altra televisió, ni pública ni privada, no emet en llengua catalana. Actualment es reben amb dificultats quatre canals de la televisió catalana.

 

A internet, la informació local amb El Punt Avui, ‘Vilaweb' i ‘La Clau'

 

La informació diària de les comarques nord-catalanes es pot seguir en català a internet al web del Punt Avui, que manté una redacció perpinyanesa per cobrir-hi la zona. Periodistes i col·laboradors nord-catalans d'aquest diari també tenen blocs personals on tracten temes de la Catalunya del Nord en català.

El pioner de l'actualitat per internet va ser el Vilaweb, que cada dia continua fent una revista de premsa dels altres mitjans de la Catalunya del Nord. Un mitjà digital que tracta l'actualitat nord-catalana és La Clau, difós exclusivament per internet i que també es pot consultar en francès. A La Clau publiquen articles sense regularitat precisa, i després d'haver anunciat la seva desaparició, encara publica articles en funció de la disponibilitat dels seus redactors. Diverses entitats culturals fan, en els seus webs i blocs, una tasca informativa i de difusió de la llengua i de l'activitat cultural i política catalanista, com la Federació per la Defensa de la Llengua i la Cultura Catalanes, Aire Nou de Bao i Catalunya Nord per la independència, la secció nord-catalana de l'ANC. Ràdio Arrels també és present a la xarxa ja que emet en directe els seus programes per internet, amb una audiència creixent a tots els Països Catalans.

11)

Google afegeix el català a les cerques de veu al mòbil

Els usuaris de telèfons Android ja poden utilitzar el català en el servei Voice Search, disponible ja en una quarantena de llengües

 

Publicat a Vilaweb, divendres 17 d'agost del 2012

http://www.vilaweb.cat/noticia/4034726/20120817/noticia.html

 

Google ha ampliat el seu servei de cerques de veu en mòbils intel·ligents amb tretze noves llengües, entre les quals hi ha el català. El servei Voice Search, que ja es pot trobar en una quarantena d'idiomes, permet als usuaris del sistema operatiu Android (a partir de la versió 2.2) de plantejar preguntes o ordres al mòbil, que hi respon.

 

Google assegura que el seu servei té en compte diferents accents de cada llengua.

 

A més del català, Google ha ampliat el Voice Search al búlgar, l'eslovac, l'èuscar, el finès, el gallec i el portuguès, l'hongarès, l'islandès, el noruec, el romanès, el serbi i el suec.

 

En el comunicat, Google explica que per a cada llengua s'han hagut d'aplegar centenars de milers de frases pronunciades per voluntaris, i assegura que com més usuaris hi hagi de cada idioma, més bons resultats oferirà el servei.

12)

Ecologisme lingüístic

Joan Tudela

 

Publicat al blog Anys d'aprenentatge del diari digital La Malla, dilluns 23 de juliol del 2012

http://blocs.xarxanoticies.cat/joantudela/2012/07/23/ecologisme-linguistic/

 

(Publicat al diari Avui el 9 d'agost del 2005:)

 

Aquests dies, en ple estiu, encara amb tots els colors del verd ben vius, semblen propicis per parlar de la ideologia verda. Som-hi, doncs!

Tot va començar amb el concepte d'ecosistema. Un naturalista dels d'abans, quan descobria un ocell d'una nova espècie, què feia? N'anotava els costums, el dissecava i el desava dins d'una vitrina per exhibir-lo. De vegades, l'ocellot no es deixava capturar i llavors el nostre naturalista s'havia de conformar amb dibuixar-lo amb molta traça, però –això sí– ben net de l'entorn. La naturalesa s'estudiava descontextualitzada. Aquí un ocell. Aquí un arbre. Aquí una roca. Aquí un riu. El bosc no existia.

 

Ara ja no pensem així. Ara sabem que l'ocell i l'arbre i la roca i el riu i etcètera formen una unitat integrada, un ecosistema. I el que és més important: els humans ens plantegem de treballar per mantenir la vitalitat de tots els ecosistemes naturals i de totes les espècies que en formen part. Tendim a viure el nostre planeta com un únic ecosistema, incloent-hi els àmbits urbans. A començaments del segle XXI, resumim en una sola paraula la nova harmonia que volem entre la naturalesa i la humanitat. Aquesta paraula és sostenibilitat. És ben natural –i mai més ben dit– que tot plegat tenyeixi avui dia el pensament polític de tots els partits democràtics i especialment dels verds.

 

La ideologia verda ha esdevingut tan potent i tan convincent que ha acabat conquerint –feliçment, diria jo– altres camps, com l'idiomàtic. Així, podem parlar avui dia, tranquil·lament, d'ecologisme lingüístic. Expliquem-ho amb un parell d'idees: primera, el patrimoni lingüístic de la humanitat és tan valuós com el patrimoni natural del món; segona, la diversitat lingüística de la humanitat és tan important com la diversitat biològica del planeta.

 

Per tot plegat, m'ha agradat molt que a La Rambla, que és la revista d'Iniciativa per Catalunya Verds de Barcelona, Enric de Vilalta –responsable de la política lingüística d'ICV– propugni clarament l'assumpció del diguem-ne ecologisme lingüístic per part d'Iniciativa. “Per a una formació ecosocialista com la nostra hauria de ser senzill”, diu. Tant de bo! Més encara. L'ecologisme lingüístic hauria d'impregnar la ideologia política de tots els nostres partits, perquè hauria de ser un dels ingredients bàsics del catalanisme del segle XXI.

 

Set anys després de publicar per primera vegada aquest article de la meva hemeroteca personal, només puc dir que ara diria les mateixes coses i amb les mateixes paraules.  

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com

PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací