InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.400 membres]

Butlletí número 678 (dimarts 19/06/2012) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí 

 

1) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú

2) Vicent Partal – El senyor Bausset

3) Francesc-Marc Álvaro – Bausset i el respecte

4) Xevi Xirgo – Xiulades

5) Atemptat del PP contra la llengua

6) Bauzá obvia l'oposició i tira endavant la norma que relegarà el català a les Illes

7) Bressolada amb "l'Ànim Alt"

8) TV3 a Catalunya Nord? Sí, però pagant.

9) Un nou espai per als llibres catalans i occitans a París

10) Entrevista a Pilar Safont, directora de la Unitat d'Educació Plurilingüe de la UJI

 

= = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = =

InfoMigjorn se'n va de vacances

Entre el 22 de juny i el 2 de setembre no es distribuirà el butlletí InfoMigjorn.

El 3 de setembre, si no hi ha cap impediment, ens trobarem de nou.

Els subscriptors del butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana continuareu rebent-lo cada divendres, com fins ara.

Bon estiu a tothom.

= = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = =

 

1)

Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011).

150. La qualitat de les pàgines web en català és molt alta. Hi ha molta gent fent coses molt interessants a la xarxa en català.

Víctor Ferrer

Creador de la pàgina jocs web

2)

El senyor Bausset

Vicent Partal

Publicat al Punt Avui, dijous 7 de juny del 2012

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/547732-el-senyor-bausset.html

Aquesta setmana, a l'edat de cent un anys, ha mort Josep Lluís Bausset, el primer dels maulets, l'"home subterrani", segons l'afortunada expressió del seu amic Joan Fuster, un dels valencians més íntegres i dignes del nostre complicat segle XX.

Bausset ha viscut un segle lluitant per la dignitat dels valencians, per la nació i la llengua, per la cultura i el progrés. No ha estat fàcil, vistos els anys en què li ha tocat viure, però val a dir que ell ho ha fet sempre des d'una envejable coherència i rigor personal, coherència que molta gent en aquest moment tan trist li reconeixem en retre-li el nostre homenatge darrer.

És cèlebre, així, la resposta que va etzibar a un guàrdia civil estranyat que ell parlara com els paletos, o siga, en valencià. El senyor Bausset, sense perdre la calma ni per un moment, es va limitar a preguntar-li al guàrdia civil d'on era, i, en saber el nom del seu poble, li va respondre que a ell també li semblava curiós que un guàrdia civil com ell parlés la llengua que parlen els paletos d'allà. Mai no es va deixar trepitjar i pel que es veu la seua família va aprendre bé la lliçó: ahir mateix va retornar, plena de dignitat, el telegrama de condol que els havia enviat el president de la Generalitat. Perquè estava escrit en castellà.

El senyor Bausset ha estat un home molt honorable, que ens ha ensenyat moltes coses. Sobretot a estimar la llengua i defensar-la. Però també ha estat una persona de permanents i pedagògics gestos xicotets, d'aquells que fan canviar un poble. A l'Alcúdia, per exemple, els actes sempre han començat puntuals perquè, des de fa anys, si l'acte tardava a arrencar cinc minuts el senyor Bausset simplement s'alçava i se n'anava.

El Nadal passat vaig rebre una targeta de felicitació seua on deia: "Sóc un home de principis i no deixaré d'estimar-me la llengua i el meu poble fins que Nostre Senyor em lleve l'alè." Targeta que signava amb aquell comiat tan característic, que ens ha acompanyat durant tants i tants anys: "Seu i de la pàtria." Tot un manifest.

3)

Bausset i el respecte

Francesc-Marc Álvaro

Publicat a La Vanguardia en català, dijous 8 de juny del 2012

Quan un es mor, no hauria d'haver de suportar certes coses. Ja té prou feina marxant d'aquest món i passant per -això diuen alguns- aquell llarg passadís al final del qual potser hi ha una llum molt blanca. Quan un es mor -i morir-se és un exercici que, poc o molt, a tots ens concerneix- no pot defensar-se de les arbitrarietats o -ja em perdonareu- putades que se li puguin fer. Quan un es mor, la darrera cosa que hauria de passar és que les administracions públiques es dediquessin a rifar-se del mort i de qui el vetlla. De les institucions democràtiques hem d'esperar-ne uns mínims elementals per sota dels quals tot s'ensorra. De respecte i de sensibilitat vers el ciutadà que ha deixat de respirar. Uns mínims molt mínims, que són de sentit comú però que, malauradament, sempre hi ha qui els oblida.

El darrer cas que he conegut de manca de respecte, sensibilitat, delicadesa i sentit comú d'uns governants en el tracte a un difunt i els seus familiars és el del condol oficial pel traspàs, als 101 anys, de Josep Lluís Bausset, històric referent valencianista i demòcrata, professor humanista i polifacètic militant de la causa de la llengua, la cultura i la llibertat al País Valencià. Cal recordar que Bausset, a qui el seu amic Joan Fuster va denominar l'home subterrani, va estar compromès tota la seva llarga i fecunda vida en la recuperació i projecció del valencià o català, anomeneu com vulgueu el nostre idioma, gràcies al qual els meus mots d'arrel vilanovina no són gens estranys a l'Alcúdia de l'homenot que ens ha deixat. Doncs resulta que el president de la Generalitat valenciana, Alberto Fabra, va escriure un telegrama de condol als familiars de Bausset només en castellà o espanyol, digueu-ne també com vulgueu. La família de l'il·lustre ciutadà va fer l'única cosa que es podia fer: tornar el telegrama.

Atenció: la família Bausset no té res -òbviament- contra el castellà o espanyol com no ho tenia tampoc l'eminent intel·lectual i polític traspassat. El problema no és que el telegrama de condol de Fabra estigui escrit en castellà o espanyol sinó que ningú de la presidència de la Generalitat valenciana hagi pensat que -en aquest cas més justificadament que mai- tocava fer servir la llengua d'Ausiàs March i no pas cap altra, per molt oficial que també sigui a la Comunitat Valenciana, per dir-ho amb l'ortodòxia constitucional més pura. Poseu-vos, si us plau, en el lloc dels parents de Bausset: si passa una cosa tan rara com aquesta, és que el president del teu país vol escarnir la memòria del difunt o que és un ignorant. En canvi, va ser ben rebut i agraït com cal el telegrama de condol d'Alfonso Rus, president de la Diputació de València, que va tenir el detall d'adreçar-se en valencià a gent que sempre pensa i parla en valencià. Com caldria anomenar el sectarisme quan es practica amb els morts?

4)

Xiulades

Xevi Xirgo

Publicat al Punt Avui, dimarts 12 de juny del 2012

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/549484-xiulades.html

José Ramón Bauzá, el president de les Illes Balears, deu estar molt enfadat perquè darrerament vagi on vagi s'hi troba un grupet d'activistes que el xiula. L'altre dia va venir a Barcelona a parlar del corredor mediterrani i abans d'entrar a Palau també se'n va trobar. Diuen els més propers a Bauzá que aquest s'estranya de tanta campanya en contra seu.

A mi, en canvi, m'estranya que en tingui tan poca. És clar que ell té majoria absoluta i per tant pot fer i desfer, però el que està fent aquest senyor a les Illes en el camp lingüístic no té perdó. Avui mateix, el Parlament balear debatrà dues esmenes sobre la llei de la funció pública, que considera que el català és a partir d'ara un mèrit per ser funcionari a les Illes, però no pas un requisit. O el que és el mateix, que ara ja es podrà entrar a la funció pública sense conèixer el català. Bauzá ha entrat a sac.

Ha arraconat el català a IB3 amb l'excusa que fer-hi determinada programació en català els sortia massa car i aquest curs vinent ja vol aplicar la segregació lingüística a l'escola i més de 50.000 alumnes ja hauran d'escollir en quin idioma es volen escolaritzar. No em diguin que no és una vergonya. Això els passa, és clar, per haver donat la majoria absoluta al PP. I hi ha qui troba el consol dient-se que justament per això ho tenen ben merescut. Perquè el votaven! No dic que no sigui cert.

Perquè sense un PP amb majoria absoluta res d'això no hauria passat. Però no em consola. Si el català a les Illes té un problema, el tenim tots. I si el té al País Valencià, també. Per això, a banda de xiular el rei o l'himne espanyol, hauríem d'apuntar-nos també a d'altres xiulades. I Bauzá se la mereix.

5)

Atemptat del PP contra la llengua

Editorial del Punt Avui de dimecres 13 de juny del 2012

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/7-editorials/549828-atemptat-del-pp-contra-la-llengua.html

El PP va disparar ahir a matar contra la llengua catalana a les Illes Balears. De res no han servit les mobilitzacions populars ni milers d'al·legacions presentades ni les protestes contundents i carregades de raó de l'oposició. El nacionalisme radical espanyol ha passat el corró imperialista i ha modificat la llei de la funció pública per rebaixar la llengua pròpia de requisit a simple mèrit per poder treballar a l'administració. A part que podria ser il·legal per vulneració del propi estatut balear, és un acte de prepotència i injustícia, de mania persecutòria contra un idioma que no només és el propi dels ciutadans de les Illes sinó que la immensa majoria el volen continuar tenint com a propi.

A Bauzá li va sortir el tret per la culata quan va intentar postergar el català en l'ensenyament. Ha estat la ciutadania la que li ha dit, per una majoria abassegadora, quina ha de ser la llengua vehicular. Però un president que és incapaç de sentir les xiulades que rep a cada sortida que fa tampoc és previsible que escolti les raons i els fets que s'imposen al carrer. El català a les Illes, com a la resta de territoris de parla catalana, té una protecció feble i una situació inestable provocada per l'ofensiva permanent i sistemàtica de l'Estat espanyol.

A les Illes, l'intent de genocidi lingüístic s'està perpetrant des del mateix cor de les institucions pròpies. Seria una mostra d'esclavatge polític i cultural de caràcter terminal que aquesta acció no obtingués una resposta política i ciutadana massiva. Els ciutadans de les Illes han escollit els representants que els menyspreen; una reflexió que caldria fer per aprendre dels errors i no tornar a repetir-los en el futur. No és una qüestió de reivindicació nacional, sinó de simple dignitat ciutadana.

6)

Bauzá obvia l'oposició i tira endavant la norma que relegarà el català a les Illes

Publicat al Punt Avui, dimecres 13 de juny del 2012

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/549806-bauza-obvia-loposicio-i-tira-endavant-la-norma-que-relegara-el-catala-a-les-illes.html

El Parlament balear tomba les dues esmenes a la totalitat a la llei de la funció pública

Acusen el PP, en un tens debat, de trencar la convivència i el consens

Via lliure per relegar l'estatus del català a les Illes Balears. El PP va obviar ahir les multitudinàries mobilitzacions convocades des del març, les 12.000 al·legacions presentades i les súpliques de l'oposició perquè retirés la llei de la funció pública que rebaixarà la llengua pròpia de requisit a mer mèrit per treballar a l'administració, i va usar la seva àmplia majoria per tombar –amb l'única abstenció de l'alcalde de Manacor, el díscol Antoni Pastor– les esmenes a la totalitat dels grups encapçalats pel PSIB i el PSM. La llei, que també preveu canviar criteris toponímics perquè es puguin cooficialitzar les formes en castellà dels noms geogràfics tradicionals, seguirà ara la tramitació amb el debat en comissió i la presentació d'esmenes parcials, abans de la votació final.

Ahir, el primer i tens debat que es feia al Parlament va ser revelador de la crispació creada. Entre la "tristesa i la indignació", l'oposició era contundent contra una política que va titllar de "disbarat" i fins i tot de "genocidi cultural", i denunciava "l'obsessió malaltissa del president Bauzá" per arraconar el català en benefici del castellà. Tant Nel Martí, del PSM, com Francina Armengol, del PSIB, van acusar el PP de crear un conflicte social on no n'hi havia, trencant el consens de la llei de política lingüística del 1986 i incomplint a més l'Estatut, que obliga a protegir i normalitzar l'ús de la llengua pròpia, per la qual cosa fins i tot insinuaven l'obertura d'un front judicial. "Estan fent preferent el castellà, i els pot caure alguna sentència en contra", deixava caure Armengol, que ja avançava que si el PSIB torna a governar, el primer que farà serà derogar la norma. La cap socialista, que va insistir que es congelés la llei i es creés una taula de debat a partir d'un text alternatiu que havien presentat, celebrava que els pares illencs hagin "donat una lliçó" al govern en optar en més d'un 85% pel català a l'escola per al curs que ve, el primer en què se segregaran les línies.

Martí lamentava l'atac als drets dels catalanoparlants, i el "desprestigi social i institucional", previ a la "progressiva residualització" a què s'aboca el català. "Sense obligatorietat deixa d'haver-hi oficialitat", constatava. El líder del PSM apel·lava als diputats del PP que, com Pastor, "a peu de carrer pensen i parlen diferent".

El govern critica el model "d'imposició" anterior

El conseller d'Administracions Públiques, Simón Gornés, va defensar que la llei era al programa del PP, i permetrà que puguin accedir a l'administració "les persones més capacitades i preparades", d'altres comunitats per exemple, per atendre "amb condicions de qualitat". Gornés criticava el model "d'imposició i discriminació" imperant fins ara, i aposta per un que "no menysprea la llengua pròpia sinó que la promou entre els poders públics, ja que serà sempre un mèrit". Així, assegura que està garantida l'atenció en català a qui la demani, i nega cap atac, ja que "els escenaris socials del 1986 han canviat i avui gaudeix de bona salut". A més, seguirà sent un requisit per exercir la docència, i els ajuntaments podran triar si volen que ho sigui en les seves convocatòries.

Gornés justificava com un "gest" que es doni l'opció als municipis de poder "legalitzar topònims acceptats i estesos en castellà".

7)

Bressolada amb "l'Ànim Alt"

Publicat al Punt Avui, dimarts 12 de juny del 2012

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/549665-bressolada-amb-lanim-alt.html

Milers de persones van participar a la Bressolada, festa anual de les escoles associatives catalanes.

Malgrat el tancament de la Bressola de la Cerdanya, la mobilització ha superat les previsions.

"Després de la Bressolada de l'any passat, era molt difícil de tornar a tenir una edició tan exitosa de la festa de les escoles catalanes del nord" explicava Joan Pere Le Bihan director de La Bressola a la fi de la diada festiva. "Però ha estat possible, ja que milers de persones han passat durant tot el dia per assistir-hi" afegia.

La mobilització benèvola i desinteressada dels mestres i de tot el personal, de les famílies, dels amics i dels alumnes "ha permès d'organitzar una veritable Bressolada amb l'Ànim Alt" tal i com figurava en el lema de la festa d'enguany. La participació dels Castellers, dels Gegants, la presència d'Escola Valenciana, així com de centenars d'alumnes n'han fet una edició particularment rellevant. Aquest èxit era necessari ja que la Bressola "ha hagut d'afrontar unes dificultats mai vistes que han portat al tancament d'una de les escoles. El suport de tots era imprescindible" explica Le Bihan.

Després de l'espectacle basat en els poemes d'Enric Larreula, del seu llibre l'Animalari musicats pel mateix Joan Pere Le Bihan, en el que han participat les escoles i el col·legi de secundària, els parlaments van posar de manifest el suport dels polítics locals concretat per les paraules del vicepresident de l'Aglomeració Perpinyà-Mediterrània, Jaume Roure, del representant de la Generalitat Joan Gaubí i del vicepresident del Consell General i representant de la regió Llenguadoc-Rosselló Marcel Mateu. Al mig de l'assistència es notava la presència del president de la Federació d'entitats de Catalunya Nord Hervé Pi, el president de la FCPE Gerard Doz, del batlle de Pollestres Daniel Mach , del de Perpinyà, Jean Marc Pujol, del representant de l'ajuntament de Pontellà, del representant de l'Ajuntament del Soler, Francesc Banús, dels diputats al Parlament de Catalunya Àngels Ponsa, Anna Simó, Toni Strubell, del president de l'Associació Catalana de Municipis, del president de CDC Catalunya Nord Jordi Vera i del representant d'Oriol Pujol secretari general de CDC, Víctor Terradellas.

8)

TV3 a Catalunya Nord? Sí, però pagant

Publicat a Directe.cat, dijous 7 de juny del 2012

http://directe.cat/207257

TV3 sí que es pot veure a la Catalunya Nord. Però ha de ser pagant. Una operadora de televisió per cable ofereix, des del 31 de maig, la possibilitat que els seus abonats sintonitzin TV3, el 33, el 3/24 i el 3XL. Així doncs, molts indrets de la Catalunya Nord només poden veure la televisió pública catalana si té contractat el servei amb aquesta xarxa estatal per cable. Això no obstant, malgrat que sigui de pagament, aquesta és una bona opció per poder veure TV3.

Fins ara TV3 es pot veure, en teoria, a molts indrets de manera gratuïta am el senyal de la TDT. El problema és que el senyal és molt feble i molt sovint no es pot veure la televisió pública catalana en bones condicions. En alguns indrets, com a Prada de Conflent, el canvia de l'analògic al digital ha provocat fins i tot que es deixi de rebre per complet el senyal.

La federació d'entitats de la Catalunya Nord aplaudeix aquesta iniciativa, però creu que s'ha de seguir treballant per a la normalització de TV3 a la regió. L'emissió de la televisió catalana és legal a França només des del 8 de febrer d'aquest any. Aquesta notícia és un primer pas, però cal treballar perquè també s'hi puguin veure els canals TV3 HD i Esport 3, i tenir així tota l'oferta de Televisió de Catalunya.

Segons la federació, cal que "les institucions nord i sud-catalanes" hi posin voluntat i no es quedin en meres "declaracions de bones intencions".

9)

Un nou espai per als llibres catalans i occitans a París

Publicat a Vilaweb, dimarts 29 de maig del 2012

http://www.vilaweb.cat/noticia/4015041/20120529/noticia.html

El llibreter Jean-François Coche, que fa un any va haver de tancar la històrica llibreria Pam de Nas, ha llogat una parada en un mercat de llibres de la ciutat.

El dia 30 de maig va fer un any del tancament de Pam de Nas, el nom d'una llibreria, tan mítica com minúscula, del Barri Llatí de París especialitzada en llengües romàniques, amb una atenció especial per al català i l'occità.

La raó del tancament, va explicar aleshores l'encarregat, Jean-François Coche, va ser que el propietari de l'immoble volia triplicar el lloguer del local. Coche s'hi resistia des de feia quatre anys, però finalment va tirar la persiana avall, decebut per la indiferència de la Delegació de la Generalitat a França, l'Institut Ramon Llull i el Centre d'Estudis Catalans de la Sorbona. Un any després, aquest parisenc enamorat de la cultura catalana informa que no s'ha allunyat del llibre: ha reprès l'activitat mercat del llibre vell i d'ocasió del Parc Georges Brassens de París.

La nova etapa té dues grans raons: una jubilació 'migrada' i un estoc de llibres 'aclaparador'. Coche, doncs, ha llogat una parada en aquest mercat del llibre, situat al carrer de Brancion 104, que obre el dissabte i el diumenge de les nou del matí a les sis d'horabaixa. Els caps de setmana, doncs, hi porta uns quants centenars de llibres, entre els quals sempre n'hi ha, i 'ben visibles', en català i en occità.

10)

Pilar Safont, Directora Unitat d'Educació Plurilingüe de la UJI

"El valencià és una condició sine qua non per a aprendre anglés al País Valencià"

Entrevista publicada al punt Avui, divendres 8 de juny del 2012

Dani Betoret, Alacant

http://www.elpuntavui.cat:80/noticia/article/2-societat/16-educacio/548353-el-valencia-es-una-condicio-sine-qua-non-per-a-aprendre-angles-al-pais-valencia.html

La directora de la Unitat d'Educació Plurilingüe de la Universitat Jaume I de Castelló i professora titular d'anglés, Maria Pilar Safont, ha sigut l'encarregada de pronunciar la ponència inaugural de la Jornada d'Ensenyament del Valencià que s'ha fet a la Universitat d'Alacant amb la conferència que ha dut per títol "Trilingüisme en infants: la inclusió de l'anglés al bilingüisme catala-castellà".

L'ensenyament multilingüe és una de les qüestions de major actualitat, se'n parla i molt i en alguns casos amb la intenció de desplaçar el valencià en favor de l'anglés, això ha de ser així?

En absolut, de fet en una comunitat bilingüe com és el País Valencià el valencià és una condició sine qua non per a l'adquisició de l'anglés. El primer que s'hauria de fer seria mirar el resultats de la investigació en l'adquisició de llengües i tenim resultats que ja ens diuen que tenim aprenents bilingües que a l'hora d'aprendre l'anglés mostren una serie d'avantatges que ja han sigut publicats en diferents revistes a escala internacional, però que ací no s'han tingut en compte.

Vosté ha dut a terme alguns d'aquests estudis...

Efectivament, jo he començat la recerca en adults que ja han estat escolaritzats en valencià, ja siga a través de programes d'ensenyament en valencià o els d'immersió lingüística i els hem contrastat amb d'altres que han seguit la seua escolarització en la línia en castellà i els resultats que hem trobat d'una manera molt significativa és que aquells que han estudiat en la línia en valencià mostraven una sèrie d'avantatges davant aquells que havien estudiat en castellà en l'anglés, com per exemple poder avaluar el grau de cortesia d'unes expressions o les justificacions que aportaven a l'hora de justificar i a l'hora d'avaluar si una cosa era apropiada o no al context, aspectes vinculats a la competència educativa. Els alumnes bilingües mostren, en definitiva, una competència metapragmàtica molt més desenvolupada.

Aquesta línia d'investigació respecte al multilingüisme va més enllà del simple coneixement d'una llengua pel que veig.

Efectivament, la nostra és una investigació absolutament innovadora ja que fins ara s'estudiava la competència multilingüe en general, però no la pragmàtica i el multilingüisme. Aquesta investigació és innovadora i aporta resultats importants ja que no avalua el simple coneixement gramatical o lèxic d'una llengua, sinó que va més enllà i entén la persona multilingüe com aquella capaç de desenvolupar-se en diferents llengües, i comprén molt més que no només la traducció.

Estem parlant d'adults que ja han acabat el seu procés de formació, però com és dona tot això en els xiquets que estant estudiant?

Els resultats són molt similars. Els xiquets que són bilingües, quan reben l'anglés com a tercera llengua mostren els mateixos avantatges i les tres llengües interactuen i mostren una competència metapragmàtica major. Nosaltres partim de resultats científics i d'estudis, però realment és prou lògic que com més llegües millor per a l'aprenentatge d'una llengua nova; no té massa sentit que una llengua substituïsca una altra i això és el que sembla que no està massa clar; s'han agafat les llengües com si foren peces de roba i es pogueren combinar igualment amb un poc de valencià, un poc de castellà i un poc d'anglés per aconseguir individus trilingües, però és que això no funciona així, no adquirim les llengües d'aquesta manera, no és igual una llengua majoritària com el castellà, una de minoritària com el castellà i una d'estrangera com l'anglés, ja que cada una té les seues peculiaritats i adquirir-ne una o una altra té una sèrie de condicionants que no podem obviar i el problema és que els estem obviant.

La proposta de la Generalitat és implementar un únic model amb les tres llengües, quin seria el resultat si això es duguera a cap?

Si les llengües s'equiparen igualment el que trobarem és que la llengua minoritària hi eixirà perdent i la majoritària serà sempre la que guanyarà i l'adquisició de l'anglés no estaria garantit en aquest sistema. Això no és nou i és el que trobem en investigacions que s'estant fent en altres països, la majoritària sempre és la que s'imposa. Però és que aquesta forma de veure la qüestió ja és per si mateixa errònia, el que hem de buscar no és un model trilingüe, sinó xiquets trilingües, que domine tres, quatre, cinc... les llengües que siguen, i per això, cal una reforma de la pedagogia i de la metodologia emprada en l'actualitat en l'ensenyament de llengües i un assessorament científic abans de crear cap pla de promoció de res i allò que és experimental ha d'eixir de la universitat.

Alguna administració us ha consultat a propòsit d'aquestes investigacions?

No, mai, en cap cas se'ns ha consultat res i nosaltres sí que hem tractat de contactar i comentar tot això, però no ens han demanat assessorament ni res de similar.

Hi ha alguna edat ideal per a començar l'ensenyament multilingüe?

No; hi ha maneres ideals d'introduir-lo i en funció de l'edat d'una manera o una altra, el que és palés és que el multilingüisme no s'adquireix a l'escola, s'adquireix a casa o al carrer. Un individu no pot ser multilingüe de 9 a 5, o ho és les 24 hores o no ho és. No podem crear universos ad hoc pensant que així és com funcionen les llengües, perquè no funcionen així.

Respecte a això últim, resulta clau que la societat siga multilingüe perquè els xiquets també ho siguen?

Absolutament, ja ho he dit adés i, un exemple, no té cap sentit que tombem escultures de Franco i deixem viva la simbologia, com ara que les pel·lícules s'emeten doblades, això només no ajuda, sinó que perpetua l'estatus i el prestigi de la llengua majoritària.

Però el nostre no és un cas tan excepcional al món.

Per a res, al món hi ha, a hores d'ara, 6.909 llengües i tan sols 200 estats, els comptes no ixen. El multilingüisme funciona i cal saber estructurar el sistema perquè siga una realitat, tractar de tenir com a exemple que el monolingüisme és antinatural. Cal que siguem capaços d'emprar les diferents llengües en els seus contextos, sense cap mena de complex i no posar-nos com a espill els models de parlants monolingües.

Quins model educatiu bilingüe ens podria servir com a exemple?

Per a començar, cada realitat és diferent i cada realitat sociolingüística exigeix una adaptació particular, perquè no només importa el sistema educatiu, sinó el conjunt de la societat influeix, però si hem de posar-ne un exemple, sense cap mena de dubte Finlàndia seria un cas digne d'estudi. Els xiquets aprenen suec i finés simètricament sense cap problema i no veuen l'anglés fins als set o huit anys, però la diferència fonamental és la presència i prestigi de l'anglés en aquesta societat.

Però és que ací els xiquets rebutgen l'anglés a l'escola...

No és del tot cert; sí que és veritat que són molt reticents a les classes que es fan d'anglés, però és que el que els ensenyen és bàsicament lèxic i gramàtica, no ben bé anglés que és una llengua. És per això que calen noves fórmules que els permeten adquirir amb més facilitat aquesta nova llengua i precisament el que s'està fent hui en aquestes jornades n'és un exemple, els professors que amb noves propostes educatives aconsegueixen resultats molt bons amb els xiquets en la introducció d'una nova llengua.

Quin és el nivell d'anglés dels universitaris actualment?

Segons com se mire, si parlem de nivell gramatical, perquè no es fan classes d'anglés, es fan classes de gramàtica i de vocabulari, hi ha pocs exemples de classes de llengua. Si el que estudiaren fóra anglés, i això s'hauria de fer utilitzant l'anglés, tot seria molt diferent, el nivell de gramàtica i lèxic no és roí, però de competència comunicativa és preocupant. I no és gens sorprenent, perquè la competència comunicativa té quatre components: discursiu, pragmàtic, estratègic i lingüístic, però només s'estudia aquest últim; si tan sols en toquem un 25% no ens han d'estranyar gens els resultats.

  

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com

PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací