Els lingüistes que ens dediquem a analitzar els punts forts i els punts febles per impulsar l'ús de la llengua, sabem que els exemples exposats són encara menudalles en aquest procés de foment del català. Els estudis, enquestes, debats o presentacions serveixen per sensibilitzar la població i per remoure la mala consciència del govern per una política feble, deguda en part als darrers resultats electorals en l'àmbit estatal. El mateix govern, però, ha de fer pinya amb els partits favorables a reforçar l'autogovern –ara qüestionat pel PP amb aquest intent de recentralització– per tal de guanyar més espais d'ús lingüístic propi.

L'estudi ens diu que en mitjans de comunicació la llengua catalana avança més que la castellana del 2008 al 2011, però també que el català mostra més capacitat d'atracció entre la població de llengua inicial castellana que entre les persones que tenen altres llengües com a inicials, i que el canvi cap al català és més intens entre els que tenen nivells d'estudis més alts. El factor que més explica l'avenç del català com a llengua d'adopció és el sentiment nacional, és a dir, el grau en què la persona s'identifica amb Catalunya.

Aquestes dades –si més no, a mitjà o llarg termini– ens han de servir perquè finalment es converteixin en punts forts o factors clau per a l'extensió de l'ús. Sabem, doncs, amb dades empíriques que formació, educació, cultura, són valors rellevants per potenciar el sentiment nacional. Podem tenir moltes gramàtiques, diccionaris, llibres d'estil..., podem organitzar molts congressos, jornades o sessions tècniques per estudiar la llengua, però sense actuacions quirúrgiques que puguin tenir un efecte dominó, no avançarem prou per normalitzar la llengua i la cultura del nostre país. I si es potencia aquest sentiment, també es potenciarà l'autoestima dels mateixos catalans, tinguin l'origen que tinguin, per no canviar mai de llengua quan se'ns adrecen bàsicament en castellà.

SI tenim aquest sentiment d'amor, que és una extensió del nostres sentiments més íntims i personals, guanyarem més encara en prestigi social i no caldrà que el creixement del català sigui un titular mediàtic, perquè haurem arribat a aquell punt dolç de normalitat equiparable a la resta de llengües amb estat, una condició indefugible per a la llengua catalana; i és que la història ens ha demostrat que els diversos governs espanyols han promogut sempre la desaparició progressiva de tot allò que soni català. ¿Encara volem ser notícia?