InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.400 membres]
 
Butlletí número 665 (dilluns 28/05/2012) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
 
 
1) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
 
3) El TERMCAT publica el Diccionari de les arts
 
 
 
6) Els XXII Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians d'enguany
 
 
8) Alumnes de Grau de Periodisme de la Universitat de València - Mitjans en valencià, una llengua que ensopega
 
9) ELS FUNCIONARIS DE CULTURA I PATRIMONI DEL CONSELL DE MALLORCA DEMANEN AL VICEPRESIDENT, JOAN ROTGER, QUE S'OPOSI A LES MODIFICACIONS DE LA LLEI DE LA FUNCIÓ PÚBLICA REFERIDES A LA LLENGUA CATALANA
 
10) La Conselleria d'Educació balear declara la guerra a la pau lingüística
 
 
1)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 50).
 
 

137. Si no es manté la llengua catalana, no hi ha forma humana, per moltes lleis, polítics i “istes” que ho intentin, de garantir el futur de Catalunya.

 

Josep Espar i Ticó

Activista cultural i advocat

 

 
2)
 

II Jornada de la Societat d'Onomàstica

A l'Octubre Centre de Cultura Contemporània (València)


Del 19/10/2012 al 20/10/2012

Els dies 19 i 20 d'octubre de 2012 a la seu de Octubre Centre de Cultura Contemporània (Sant Ferran, 12, València). Organitza: Societat d'Onomàstica i Octubre CCC. Hi col·labora: Institut Cartogràfic de Catalunya i Acadèmia Valenciana de la Llengua.

“L'EXONÍMIA: UNA MANIFESTACIÓ MÉS DE LA GLOBALITZACIÓ” Programa provisional
19 d'octubre
- 19.30h: Emili Casanova: “La deonomàstica i l'exonímia: dos fonts de la creació lèxiconomàstica”
20 d'octubre:
- 09.00h: Recollida de material
- 09.30h: Josep Lacreu (AVL): “Problemes de l'exonímia valenciana”
- 10.30h: Mar Batlle i Joan Anton Rabella (Oficina d'Onomàstica-IEC): “Els principis d'adaptació de l'exonímia catalana”
- 11.30h: Descans
- 12.00h: Lluís Polanco (UV-IEC): “Com han solucionat les adaptacions les altres llengües de zones multilingües”
- 13.00h: Juli Moll (ICC) i David Ordóñez: “La difusió de l'exonímia catalana en un món interconnectat”
- 14.00h: Dinar
- 16.00-17.30h: Cinc comunicacions lliures de 15 minuts
- 17.30-19.00h: Taula redona “Les necessitats exonímiques diàries”
Modera: Joan Tort (UB)
Daniel Casals (UAB): “L'exònim en la premsa”
Alexandre Berenguer (UV-Canal Nou): “L'exònim en la TV”
Joan Ramon Borràs (Talens Ass.): “El traductor literari davant l'exònim”
Leopold Forner (UV): “L'adaptació en la indústria mèdica”
- 19.15h: Cloenda: Vicenç Rosselló (UV-IEC): “Un precedent medieval de l'exonímia: les Cartes Portolanes”

Comunicacions lliures: Qualsevol tècnic o usuari en exonímia disposarà de 15 minuts per a poder presentar a la Jornada la seua experiència o el fruit de les seues reflexions. El comité organitzador en triarà 5 per a la seua lectura i la resta per a la seua publicació dins de les actes de la Jornada.
El termini de presentació de propostes finalitzarà el 20 de juny de 2012. Les comunicacions s'han d'enviar per correu electrònic a ltomas@octubre.cat
El Comité avaluador remetrà resposta abans del 10 de juliol.
La inscripció per a participar en les jornades és gratuïta a través del següent enllaç: Matricula't

 
 
3)
 

El TERMCAT publica el Diccionari de les arts

Coincidint amb el Dia Internacional dels Museus, el TERMCAT publica en línia el Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura de Jaume Salvà i Lara, una versió revisada i ampliada del diccionari del mateix autor editat per Edicions UIB el 2002. El TERMCAT s'ha encarregat de l'assessorament metodològic, de la revisió terminològica, de la normalització dels neologismes recollits i de l'edició en línia de l'obra.

El diccionari recull gairebé 1.300 termes, pertanyents als àmbits de la pintura i el dibuix (acrílic, esfumat, grisalla), l'escultura (alt relleu, cartel·la, terracota), l'arquitectura i l'urbanisme (dovella, intradós, transsepte), el gravat (aiguafort, tòrcul), la ceràmica (alabastre, òmfal) i les arts decoratives (damasquinat, fíbula, sanefa). Cada entrada presenta les denominacions i la definició en català i els equivalents en castellà i anglès.

Per a més informació podeu consultar la nota de premsa.

Font: http://www.termcat.cat/ca/Actualitat/Noticies/286/

http://www.termcat.cat/Thor/files/premsa/20120518090745G319_DLArts_20120518.pdf

http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/Presentacio/

 
4)

Onze raons a favor del català a l'escola

La Plataforma per la Llengua difon un argumentari en defensa de la immersió lingüística

Rebat tòpics que tergiversen la realitat

La Plataforma per la Llengua acaba d'editar un llibret que pretén omplir d'arguments la defensa de la immersió lingüística a l'escola, respecte a aquells que recorren a tòpics per tergiversar la realitat i presenten les escoles catalanes com un camp d'ensinistrament d'anticastellans. Res més lluny de la realitat i per això la Plataforma adverteix que l'argumentari que ara difonen explica que el model lingüístic de l'escola catalana, amb la immersió, “ha estat lloat internacionalment” i, a més a més, “s'utilitza arreu i demostren que els nivells de competència en llengua castellana a Catalunya són similars als de la resta de l'Estat”.

El document està estructurat en onze afirmacions falses a les quals es contraposen uns arguments que destaquen “la validesa de la metodologia de la immersió, que suposa adquirir el domini d'una segona llengua fent-la servir com a vehicle en l'aprenentatge i com a eina de comunicació”.

El document es dirigeix, fonamentalment, a la comunitat educativa, que és on més es pateix el conflicte atiat per alguns col·lectius contraris a l'aprenentatge en llengua catalana. Aquests han aconseguit que els tribunals els garanteixin l'escolarització dels fills en castellà en un marc general que respecta la immersió lingüística a les aules.

Entre els arguments exposats es recorda precisament que la immersió lingüística ha rebut l'aval judicial del Tribunal Constitucional. També s'explica que és un sistema educatiu basat en experiències del Quebec i els Estats Units, i que es tracta d'un model lloat internacionalment per diversos organismes, com ara una comissió de la Unió Europea que el posa com a exemple de gestió multilingüística que es pot exportar a altres països. Es rebutja que la immersió atempti contra el coneixement de la llengua castellana i, en aquest sentit, s'aporten dades de la competència de l'alumnat en llengua castellana.

 
 
5)
 
Publicat en VilaWeb dimecres 14 de maig del 2012
 
 

Feia falta anar a València per una qüestió també simbòlica. És important que la participació de la gent haja estat molta i que hagen vingut representants de partits, d'associacions i del món educatiu. I cal destacar l'aparició d'un representant de la Conselleria d'Educació, que no havia vingut mai, i de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Açò demostra que, si més no, ara ens tenen en consideració, perquè som una part important del món educatiu i representem un munt d'escoles que segueixen el model educatiu pel qual apostem, que és en valencià i d'immersió. Fem que siga de qualitat l'ensenyament en valencià, i pensem que açò ens ho tenen en compte.

La nostra exigència es que repensen algunes situacions; ens diuen que els centres han de tenir autonomia. Però per a què? Un centre amb incorporació progressiva, que prenga la decisió de fer immersió, i que ho haja decidit per consens, ho ha de poder fer; la conselleria ha de donar-hi el vist-i-plau. No costa diners: no s'hi val, doncs, a dir que ara hi ha retallades i no hi ha diners, perquè tan sols és una qüestió de voler-ho autoritzar.

I una altra cosa: en el decret diuen que cal consultar les famílies. La consulta, ja és feta, perquè cada vegada que un pare va a matricular els xiquets i sol·licita de fer-ho en valencià, ja ha decidit. I hi ha més demanda que no oferta.

La societat valenciana és sensible a açò que passa, i més encara a l'escola, i s'ha adonat que els resultats bons són els del model de l'ensenyament en valencià.


Vicent Moreno, president d'Escola Valenciana.

 
6)
 
Els XXII Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians d'enguany
 
Els XXII Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians d'enguany han estat concedits a: “El sant del dia" de Bullent (assaig), d'Alfons Llorenç; “Vides desafinades” d'Edicions 62 (novel·la), de Xavier Aliaga; al poemari “Simfonia per a un estat de coma” de Perifèric, de Ramon Ramon, i a l'obra de teatre “Que tinguem sort!” de Carles Alberola. (Bromera).
 
 
7)
 
 
8)
 
Publicat en EL PUNT AVUI diumenge 20 de maig del 2012
 
 
Alumnes de Grau de Periodisme de la Universitat de València
 

No són bons temps per a la lírica, ni per als mitjans de comunicació, i molt menys si són en valencià. La crisi s'ha emportat per davant un bon nombre de mitjans i ha dut a l'atur un bon grapat de periodistes. La preservació del valencià, però, ve de lluny, és una història de lluita continuada, una història que va més enllà dels mitjans de comunicació. És més, aquests poden prendre's com a termòmetre del que passa al carrer. Al País Valencià la llengua autòctona s'ha tractat, de forma mecànica, com una súplica continuada d'un valor intrínsec i afegit per a la seua permanència. Com una mena de translació del subjecte cartesià pel qual un ha de justificar-se per prendre forma i respecte. Imposicions que ha donat com resultat una llengua minoritzada.

És innegable que la situació de diglòssia situa el valencià en una posició secundària respecte al castellà. Un cercle nefast que ni la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) ni la Generalitat, han estat capaços de trencar amb 30 anys d'autonomia. No es pot entendre que Canal 9, que va nàixer com a principal eina per a normalitzar el valencià, predomine el castellà en un 53% en la seua programació, i això malgrat que porta 22 anys en funcionament. Sembla que el Consell no li importa en quin idioma es diu sinó com es diu, ja que des del principi en RTVV el control polític i la línia ideològica han estat l'objectiu principal dels governs tant del PP com del PSPV-PSOE. Encara que especialment ha estat vergonyós en aquesta última legislatura en què Canal 9 s'ha convertit, a escala nacional, en un exemple de manipulació d'una televisió pública.

Si ja l'oferta en valencià és curta, l'orientació partidista de Canal 9 ha aconseguit espantar completament l'audiència. De fet, el maig de 2010 la seua quota de pantalla va ser del 7,9%, molt allunyada del 22,5% que gaudia en 1995.

El que resulta evident és que aquell discurs del bilingüisme i la igualtat de condicions d'una i altra llengua plasmat en la LUEV ha quedat del tot desmentit. La balança està inclinada a favor dels mitjans en castellà. De fet, aquest estat terminal en que viu RTVV és pot perfectament extrapolar al conjunt de mitjans en valencià. L'exemple de la premsa pot servir per comprendre en quin estat es troba el sector. Un total de 23 periòdics no diaris en valencià d'informació general, i també local i comarcal, llancen poc més de 101.000 exemplars enfront els 690.000 que tiren els divuit diaris en castellà de major difusió que es venen al País Valencià.

Però malgrat tot la llengua està viva, és parlada per milers de persones de territoris compartits, perquè, de sort, no és una llengua circumscrita només al territori valencià. I per dictadura no confessa, ens veiem obligats a assumir mitjans de comunicació que representen una primacia de maquillada opressió.

Sembla que als polítics no els importe que no hi haja premsa, ràdio o televisió en valencià. Aquesta és l'única explicació possible al fet que, per exemple, en 2009 la Generalitat només destina 120.000 euros al foment del valencià en els mitjans, una xifra ridícula en comparança als set milions d'euros que donà Catalunya al mateix fi, els 5,7 milions del País Basc, els 3,5 de Galícia i inclús els 415.000 d'Astúries.

Però, malgrat aquest dur panorama, no cal caure en el victimisme, sinó plantejar-s'hi com conservar i augmentar els mitjans en valencià, cosa que porta a preguntar-se què podem fer perquè els mitjans de comunicació en valencià assolisquen una audiència potent. S'han de traçar nous punts de moviment perquè mercat hi ha i la comunicació en la nostra llengua pot ser un negoci rendible. Si bé és cert que els mitjans en valencià haurien de comptar amb suport sòlid que permetés la difusió de la llengua amb normalitat i que deixara d'utilitzar-se políticament, no hem caure en el paternalisme de les subvencions. El mercat s'ha de conquerir amb bons continguts, amb la revisió del model comunicatiu. La credibilitat és un element indispensable per poder desenvolupar un mercat comunicatiu en valencià. Els productes han d'allunyar-se dels formats desbaratats de Canal 9 i els mitjans escrits han de redescobrir les eines que Internet posa al seu abast. El camí a seguir és adaptar-se per a no desaparèixer.

Pel altra banda, una cosa que presenta major urgència és que RTVV comence a predicar amb l'exemple. Uns mitjans públics de qualitat i amb una aposta contundent pel valencià servirien per desmuntar qualsevol raonament que intente apartar aquesta llengua l'àmbit periodístic.

La marginalitat dels mitjans en valencià no és tampoc una qüestió de manca de demanda, que és l'excusa que esgrimeixen les empreses periodístiques en castellà per no usar la nostra llengua. La demanda, com gairebé tot el que ens venen com a natural i asèptic, és modificable i atén sempre a determinats interessos. Exemples de que el valencià funciona com a llengua vehicular en els mitjans hi ha molts. La postura immobilista de les empreses periodístiques és un pretext per a perpetuar una situació de discriminació lingüística que pot deteriorar més encara l'estat de salut del valencià.

El futur sembla estar en l'àmbit digital. Observant fredament les xifres dels lectors de premsa en valencià de paper (un 9%), afegint la situació de crisi econòmica actual, no resultaria del tot desgavellat pensar que potser d'ací a uns anys hagen abandonat el quiosc per donar el salt a Internet. Aquest és avui el mitjà predilecte dels joves, tant per a informar-se com per a comunicar-se, i segurament un punt important sobre el qual replantejar-se i reinventar els mitjans en valencià en un futur immediat. De fet, actualment existeixen 89 cibermitjans que empren majoritàriament el valencià. Paradoxalment la globalització i la xarxa ens ofereixen una plataforma per a impulsar el valencià com alternativa a la castellanització del sistema mediàtic valencià.

Encara que els vents huracanats, que ara amb la crisi econòmica bufen més fort, en ocasions destruïsquen allò construït, el petit rusc de mitjans en valencià no desisteix en el seu esforç, perquè la llengua del poble és el seu esperit.

 
9)
 

ELS FUNCIONARIS DE CULTURA I PATRIMONI DEL CONSELL DE MALLORCA DEMANEN AL VICEPRESIDENT, JOAN ROTGER, QUE S'OPOSI A LES MODIFICACIONS DE LA LLEI DE LA FUNCIÓ PÚBLICA REFERIDES A LA LLENGUA CATALANA

 

Avui, 21 de maig de 2012, el vicepresident del Consell de Mallorca ha rebut en el seu despatx de la Misericòrdia una petita comissió dels treballadors d'aquests departaments que, dies abans, li havien fet arribar un manifest en defensa de la llengua catalana, amb les adhesions de la pràctica totalitat del personal.

 

Davant la imminent votació en el Parlament del Projecte de modificació de la Llei de la funció pública proposat pel Govern, que, entre d'altres coses, elimina el requisit de coneixement de la llengua catalana per accedir a la funció pública, aquesta comissió ha traslladat al vicepresident la profunda preocupació que els causa el que consideren una innecessària, perillosa i perniciosa tornada enrere en el difícil camí recorregut per dignificar l'ús del català, llengua pròpia de Mallorca i de les seves institucions.

 

Han demanat al vicepresident de la màxima institució mallorquina, sabedors de l'estima que té per la nostra llengua, que s'oposi al canvi normatiu que es pretén aprovar, partint de les raons següents:

 

1) Que la seva experiència de molts d'anys a l'Administració els permet afirmar que mai no hi ha hagut cap problema amb persones de parla castellana derivat de la utilització del català a l'Administració

 

2) Que, contràriament, ells com a ciutadans que han tingut i tenen problemes a l'hora d'exercir els drets lingüístics com a catalanoparlants en les relacions amb l'Administració.

 

3) Que l'argument de l'excel·lència per justificar la supressió del requisit de conèixer la llengua catalana per part dels funcionaris públics els sembla senzillament ofensiu, ja que pressuposa que ignorar el català pot ser garantia de més competència professional.

 

4) Que, tal com avala la història no tan llunyana del nostre país, si el català no és un requisit per entrar en l'Administració, no tan sols la documentació sinó que fins i tot la comunicació oral s'acabarà fent en castellà.

 

En definitiva, han demanat al vicepresident que lluiti per conservar viu el llegat lingüístic que ens han transmès els avantpassats i, alhora, per preservar la convivència i la pau social que hem sabut mantenir sempre a l'entorn d'una qüestió que, a Mallorca, no ha estat mai objecte de conflicte.

 
10)
 
La Conselleria d'Educació balear declara la guerra a la pau lingüística

La FOLC denuncia la salvatjada de la Conselleria d'educació del Govern de les Illes Balears d'imposar la segregació dels infants de les Illes per raó de llengua. Per ordres directes de Madrid enguany donaran l'opció de triar de fer el primer ensenyament en espanyol o en català. Per tant, uns nins ho faran com fins ara en català i els altres companys en espanyol, provocant el caos a les escoles de les Illes i destruint l'exemplar pau lingüística que hi havia fins ara.
 
D'aquesta manera marcaran i enfrontaran els nens des del primer ensenyament en nom de la “llibertat d'elecció” que és el mateix que dir la llibertat a ignorar el català o la llibertat a la segregació dels infants. Una falsa” llibertat” que mostra el nivell d'esclavatge i d'ignorància dels servidors fidels de les consignes genocides de Madrid dictades per una extrema dreta espanyolista i que els lacais del PP balear acompleixen per continuar ostentant el poder.

Optar pel català i matricular en català significa matricular en futur, en qualitat i en cohesió social, matricular en espanyol significa segregació, ignorància del país i atemptar contra el dret a la igualtat i els drets lingüístics dels infants, que són uns drets democràtics bàsics que tot Estat democràtic hauria de respectar.

La FOLC crida la comunitat educativa a la desobediència civil i a reflexionar sobre la necessitat de fugir definitivament d'aquest context espanyol cada dia que passa més opressor.

 

Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC)

En nom de les entitats següents:

Àgora Literària de Ponent, Àgora Literària dels Països Catalans, Amics de la Llengua Catalana, Angelets de la Terra, Arrels dels Països Catalans, Arxiu de Tradicions de l'Alguer, Associació Cívica de Guardamar, Associació Cívica El Tempir, Associació Cívica pel Valencià l'Antina de Santa Pola, Associació Cívica per a la Normalització Valencià, Associació Cívica Valenciana Tirant lo Blanc, Associació Cultural Alambor, Associació Cultural Artur Bladé i Desumvila, Associació Cultural del Matarranya, Associació Cultural El Raig de Crevillent, Associació Cultural Serra Grossa, Associació d'Amics de l'Escola Comte Guifré de Perpinyà, Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana (AJELC), L'Associació Josep-Narcís Roca i Ferreras, Associació Llengua Nacional, Associació per la Llengua, Associació SAC XIROI, Associació Tallers per la Llengua, CAPPEPV- Coordinadora d'Alumnes, Pares i Professors per l'Ensenyament Públic en Valencià, CAPPEPV- Marina Alta, Casal Argentí a Barcelona, Català sempre, Centre Cultural- Casal Jaume I de Perpinyà, Centre d'Estudis Lingüístics i Literaris (CEL), Centre d'Estudis Solivellencs, Cercle XXI, Col·lectiu de la Llengua i la Cultura de Castelló, Coordinadora d'Associacions per la Llengua (CAL), Coordinadora de l'Alcoià- Comtat pel Valencià, Coordinadora de la Plana Baixa Ensenyament en Valencià, Coordinadora de la Vall d'Albaida per la Defensa i l'Ús del Valencià, Coordinadora Escoles d'Ensenyament en Valencià de la Costera, Coordinadora Escoles d'Ensenyament en Valencià de la Marina Baixa, Coordinadora Escoles d'Ensenyament en Valencià de la Ribera Alta, Coordinadora pel Valencià Camp de Túria, Coordinadora pel Valencià de les Valls del Vinalopó, Coordinadora pel Valencià El Guaix d'Horta Sud, Coordinadora pel Valencià Horta Nord, Coordinadora per l'Ensenyament en Valencià del Camp de Morvedre, Coordinadora Safor- Valldigna pel Valencià, Cultural Nord, Dignitat Nacional, Escola Catalana, Escola Valenciana. Federació d'Associacions per la Llengua, Espai País Valencià, Falla El Raconet, Falla del Port de Cullera, Federació per a la Defensa de la Llengua i la Cultura Catalana a Perpinyà, Freecatalonia, Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya, Fundació Privada Esport Català, Institució Cultural de la Franja de Ponent, Joves de Mallorca per la Llengua, La Crida del Segle XXI, Obra Cultural Balear (OCB), Òmnium Cultural de Catalunya-Nord, Òmnium Cultural Reus- Baix Camp, Organització Capital de la Cultura Catalana, Parlacatala.org, Plataforma per la llengua, Plataforma per la llengua d'Eivissa i Formentera, Softcatalà, STEI-i, STEPV- Intersindical Valenciana, Units - Associació Internacional de Voluntariat i Veu Pròpia, Xarxa Cultural de l'Ebre i de Ponent.

 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací