InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.400 membres]
 
Butlletí número 663 (dimecres 23/05/2012) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
 
 
1) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
 
3) Confessions d'un idiota, de Sico Fons
 
 
 
6) Ferran Suay - Trobades i valencià
 
7) Alumnes de Grau de Periodisme de la Universitat de València - Valencià en els mitjans, la lluita continua
 
8) Curs d'estiu: La difusió del fabrisme a les terres de la diòcesi de Tortosa (1911-1932)
 
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 49).
 
 

135. Hem de ser capaços de continuar garantint la convivència i que aquesta ens permeti ser el que som, el que volem ser, i l'únic que podem ser: un poble, un sol poble amb la seva pròpia personalitat. Cal ser, per tant, exigents en matèria d'integració ciudadana. I la primera exigència passa per nosaltres mateixos. Cal saber galvanitzar la societat en aquesta qüestió. La campanya "Tu ets mestre", per exemple, no sols ha estat molt ben acollida, sinó que demostra el gran paper que ens correspon si volem preservar la nostra identitat com a país. L'ús quotidià de la llengua i la seva extensió a les persones que arriben és sens dubte una qüestió que no podem deixar només en mans de les institucions catalanes, perquè si les llengües avancen i s'aprenen és, abans que res, per la seva utilitat.

 

Josep Antoni Duran i Lleida

Polític

 
2)
 
Publicat en VilaWeb dissabte 12 de maig del 2012

De Joan Fuster, de Max Cahner i del «Nosaltres»

Resseguim la correspondència entre l'autor de 'Nosaltres, els valencians' i el seu editor, avui que fa exactament cinquanta anys que es va publicar el llibre

 
3)
 
Confessions d'un idiota, de Sico Fons
 
Divendres que ve, dia 25 de maig, en InfoMigjorn Cap de Setmana podreu llegir la narració breu Confessions d'un idiota de Sico Fons.
 
Aquest és un dels 33 relats de Sico Fons que conformen el llibre Humors agres, guanyador del darrer Premi Soler i Estruch de narrativa curta i que he estat editat per Edicions del Bullent.
 
Com deia Jacinto Benavente “La ironia és una tristesa que no pot plorar i somriu”. I això és el que trobem en aquests relats. Tant és que s'hi relate el desig de no fer-se vell ni morir, com qui s'enamora perdudament d'un home molt especial, la ironia és omnipresent i com mig amagada darrere de cada frase, cada situació, cada personatge. Moltes vegades és l'escut o el recer que fa servir la ment humana per a protegir-se de l'absurd, el dolor o la dissort de la vida quotidiana. Tot això és, el que es pot trobar en aquest recull de relats que va guanyar el 56é Premi Soler i Estruch de narrativa curta.

Punxa ací per llegir el primer capítol del llibre.


Sico Fons (Tavernes de la Valldigna, 1963), ha exercit múltiples oficis, com ara muntador de mobles, collidor de taronja o apicultor –activitat que encara practica, per herència familiar-. Té publicats diversos llibres, entre els quals destaquem L'udol de la sirena (2001), Els crits de la follia (2004), Infants adormits (2005), Parelles imperfectes (2006)., El desfici dels herois (2008) o Un estiu a l'infern (2010). I ha guanyat, entre altres el III Premi Literari de Constantí de Tarragona, el VII Certamen de Cuentos “al margen” i el Premi Nacional de Microrelats “El Basar”

També ha col·laborat en premsa a Turia, el Diari Levante, el Temps, l'Avui o L'Avanç i és col·laborador habitual a La Veu de la Valldigna, Quinzedies de la Safor i Gandia Express.


Punxa ací per vore a l'autor parlant sobre el llibre.


Dades del llibre:

 

ISBN: 978-84-9904-085-1 - Preu: 12,50 EUR

13 x 19 cm · 176 pàgs

Col·lecció Miratges, 23

 

Edicions del Bullent
c/Taronja, 16 · 46210 Picanya
tel. 961 590 883 · fax 961 590 845
info@bullent.net
www.bullent.net

 
4)
 
Entrevista publicada en el diari Levante-EMV (edició comarcal de la Ribera) dissabte 12 de maig del 2012
 
Entrevista publicada en el blog de Francesc Viadel dissabte 12 de maig del 2012
 
 
 
Podeu traduir el text amb www.internostrum.com
 
 
5)
 
Article publicat en elSingulardigital.cat dilluns 14 de maig del 2012
 
 
"L'ús del castellà no queda supeditat al govern de torn de Madrid, hi ha coses amb les quals no s'hi juga, però als Països Catalans, s'hi juga massa amb la llengua"
 
David Valls
Plataforma per la Llengua
 
Ja fa dies que va passar la polèmica de la immersió lingüística a les escoles de Catalunya. Un foc d'encenalls com tants d'altres, però que va fent el seu camí. Uns diuen que no passa res i que plantaran cara, però d'altres, els que tenen el poder i les lleis, diuen una altra cosa. Ara hi hagut un canvi de govern a Madrid i, com sempre, haurem de veure d'on bufa el vent per veure què li tocarà aguantar al català. A les Balears van maldades i al País Valencià, com sempre, vaja, anar resistint. Ja ho diuen, que de ponent ni vent ni gent; curiosament els portuguesos tenen una dita semblant: “De Espanha nem bom vento, nem bom casamento”. L'ús del castellà no queda supeditat al govern de torn de Madrid, hi ha coses amb les quals no s'hi juga, però als Països Catalans, s'hi juga massa amb la llengua.

Amb el tema lingüístic tothom s'hi atreveix i quan es tracta de parlar del català encara més. És el que passa quan tot trontolla, res no és segur i l'autoritat pertinent no fa d'autoritat pertinent. Això fa que tot sigui susceptible de ser posat en dubte. No he sentit mai cap discussió a terres castellanes sobre com s'escriu una paraula o si està ben dita o no, però massa sovint sento discussions d'aquesta mena sobre el català. I és que a Catalunya a cada cantonada hi ha un aficionat de filòleg. És per això que algú, un bon dia, es va encaparrat de dir que a Catalunya tenim un sistema d'immersió lingüística a les escoles, quan això no és veritat. Fins i tot ho explica prou bé l'inventor de la cosa, Joaquim Arenas, en aquesta entrevista.

El sistema que tenim a Catalunya, de forma general, és el de conjunció lingüística. I què és això? Doncs és el mateix sistema que s'aplica a l'Espanya castellanoparlant, el mateix que s'aplica a Portugal o el mateix que s'aplica a Islàndia, per citar 3 llocs a l'atzar, o no. El sistema de conjunció consisteix a no separar els alumnes per raó de llengua, sinó el fet de posar-los tots junts independentment de la llengua materna que tinguin. Així es fa a Portugal, on qualsevol alumne, independentment de la seva procedència, se l'integra en el sistema educatiu portuguès, on la llengua vehicular és la pròpia de Portugal, o sigui, la portuguesa (amb perdó dels mirandesos). Això no vol dir que si aquest alumne no sap un borrall de portuguès no se li puguin fer unes classes de reforç fins que s'anivelli a la resta. Així mateix, i per posar més exemples a l'atzar, fan a Garganta la Olla o a Riomalo de Abajo i a Riomalo de Arriba, tres petits pobles de la província de Càceres, a Extremadura. Tots els nens i nois d'aquests pobles van a les mateixes escoles, les quals no separen per raó de llengua, ni d'origen. Tots els alumnes, vinguin d'on vinguin, s'integren en el mateix sistema educatiu que al mateix temps els integra en la llengua i la cultura que consideren que és pròpia del lloc, que en aquests exemples és Càceres, Extremadura, Espanya. Així doncs, a Catalunya es fa o s'intenta fer el mateix, que és integrar a tothom en un mateix sistema educatiu on se'ls ensenya la llengua i la cultura que considerem com a pròpia. No els separem per raó d'origen, ni de llengua, ni de religió.

Ara bé, la particularitat de Catalunya, és que dins del sistema general de conjunció sí que s'hi aplica la immersió lingüística com a submodel. Es considera que es fa immersió lingüística quan el 70% dels alumnes o més d'una aula tenen com a L1 (diguem-ne la primera llengua apresa) una llengua diferent a la llengua vehicular de l'escola. És clar que les particularitats demogràfiques dels últims 50-60 anys a Catalunya, a diferència d'Extremadura per continuar amb l'exemple, han fet que hi hagi grans poblacions de Catalunya on el català no és parla o s'hi parla molt poc. Per tant, sí que ens trobem en escoles on el 70% dels alumnes de les aules parlen llengües diferent de la catalana. És en aquests llocs on podem dir que sí que s'hi fa immersió lingüística. Gràcies a aquesta immersió, aquests alumnes tenen l'oportunitat de conèixer, ni que sigui una mica, el català. És una manera de no excloure'ls. És una qüestió d'integració a la nostra llengua i cultura; penso que ho fem de forma legítima i és un favor que els fem i que ens fem entre tots.

És clar que per al català les coses van mal dades. A Catalunya no tenim un Estat propi ni propici, i bé, de fet l'únic Estat que tenim no només no fa res per el català, sinó que hi va descaradament en contra. Penso que el que més molesta a l'estat espanyol sobre el model de conjunció a les escoles és que és un model que funciona, però que a més, ha de ser un model reservat als Estats i a les llengües d'Estat. Per tant, no és un model reservat a les regions amb llengües que sempre van acompanyades d'adjectius com ara regionals, locals, minoritàries, autonòmiques, etc. No és un model a aplicar al català, una llengua que ells volen subordinada, una llengua que no ha de sortir d'una tribu que cada cop és més eixarreïda. Per això tenim coses tan increïbles com el fet que la justícia es fixi més en tres famílies que no es volen integrar i que volen mantenir els seus fills en una espècie de gueto, que en els més de 100.000 valencians que volen i no poden estudiar en català i els tants altres cents de milers que volen veure TV3 i no poden. El sistema educatiu català, malgrat les mancances, els fa por i per això se'l volen carregar.

I tornant a la immersió, i per acabar, cal dir que a Catalunya sí que hi hagut immersió, pel capbaix la major part d'aquests últims 300 anys els estudiants catalanoparlants han estat escolaritzats únicament en castellà i d'això en fa quatre dies. No cal anar gaire lluny per sentir-ne testimonis i no pas agradables. La meva mare, originària d'un poble de la Segarra, va patir aquesta immersió. Va ser un cop dur per a ella i encara ho recorda amb amargor. Ella i els seus companys, en un poble dels anys 50 no havien sentit mai parlar en castellà. En arribar a l'escola rural el primer dia, la professora, catalanoparlant, va començar a parlar en una llengua que no entenien, la qual van haver d'aprendre a parlar i a escriure. Amb l'ombra i pressió dels inspectors que venien a comprovar si els nens sabien parlar bé el castellà, i de no ser així, el professor podia patir greus represàlies. Sense aules d'acollida lingüística, sense cap organisme de drets humans on poder acudir, ja no cal dir un síndic de greuges o un tribunal que els pogués defensar. Tot sense moure's de casa. Criatures innocents. Poble conquerit. Els resultats els pateixen encara ara, unes sèrie de generacions que no saben escriure en la seva llengua, que se'ls ha furtat i estafat la llengua amb la que haurien hagut de sentir, estimar i escriure les seves primeres lletres.
 
6)
 
Article publicat en EL PUNT AVUI dimarts 15 de maig del 2012
 
 
 
Ferran Suay
 

Cada any, en acabar les trobades em venen unes ganes enormes de felicitar efusivament Escola Valenciana (ho faig ara mateix des d'ací). La capacitat de reunir tants milers de persones en un acte d'afirmació cultural és tota una fita. Més encara en un país que —com el nostre— pateix des de fa massa anys governs partidaris de sumir la població en l'analfabetisme. Com més incultes, més analfabets i més monolingües, més ens votaran, deuen pensar els partits nacionalistes (nacionalistes espanyols, per descomptat) que han ocupat la Generalitat des que morí Franco.

També és un goig sentir com famílies de procedència castellana s'adrecen a les trobades amb somriures idèntics als que llueixen les que tenen el valencià com a primera llengua. Parlen en castellà entre ells, però porten els fills a educar-se en valencià i aprofiten un diumenge assolellat per a engrandir la festa de la nostra escola. No és —per tant— que el castellà em moleste.

Una altra cosa és anar a una de les paradetes i que s'adrecen directament en castellà a les criatures. No venim a la festa de les escoles en valencià? Llavors, per quins set sous una persona que està fent de voluntària en un dels tallers, ha de donar per fet que un xiquet de tres anys parla el castellà? Si anem a una festa anomenada 'Encuentros de la escuela castellana', hi trobarem algú que se'ns adrece d'entrada en valencià?

En la parada de l'IES Vicent Andrés Estellés, de Burjassot, unes joves simpàtiques i eixerides feien trenes als cabells de qui les xiquetes que ho demanava. En tot moment s'han adreçat a mi i a les meues filles en valencià. Cap problema. Ara bé, en tot el temps que hem passat allà, la xica ha parlat amb sis i set companys de la seua edat. El 100% de les seues interaccions s'han desenvolupat íntegrament en la llengua dels castellans. La mateixa que usa en exclusiva el partit que dedica el bo i millor del seu esforç a estrangular l'ensenyament en valencià.

És evident que això no és responsabilitat de l'organització de les trobades, sinó de tots i cadascun de nosaltres. Si no som capaços, entre tots, de fer del valencià una llengua normal de relació entre les persones de qualsevol edat, llavors seran ells —els exterminadors de llengües— els qui hauran guanyat. Si els joves valencians, plenament capacitats per a expressar-se en valencià, es comuniquen entre ells en la llengua dels forasters, acabaran sent forasters ells mateixos. I un poble ple de forasters (no de procedència, sinó de vocació) deixa de ser un poble, i passa a ser —només— un barri perifèric i vassall d'un altre poble.

És imprescindible que abandonem l'hàbit fatídic de ser 'valencians de la secreta', que arraconem d'una vegada l'etiqueta de 'valencianocallants' que se'ns pot aplicar —ara com ara— amb tota propietat, i que traguem a passejar la llengua, de manera que aquells que venen darrere tinguen models per a imitar. Això demana un esforç, és cert, però no cal ser un heroi per a fer servir —amb una mínima normalitat— una llengua que és formalment i legalment oficial. En un lloc normal, amb governants normals, les institucions podrien fer i farien molt per facilitar això mateix.

Al País Valencià, en canvi, governat per lacais fanàtics de la submissió abjecta a eixa extensió de Castella que els agrada anomenar Espanya, només les persones, la gent de bé de qualsevol procedència, pot fer-ho. Tot allò que no fem nosaltres pel valencià, serà com si ho fem en contra. I la millor cosa que hom pot fer en favor d'una llengua és —senzillament— parlar-la.

 
7)
 
Publicat en EL PUNT AVUI dissabte 19 de maig del 2012
 
 
 
Alumnes de Grau de Periodisme de la Universitat de València
 

La situació del valencià a les nostres terres és digna de la mítica frase de Jaume I “Vergonya, cavallers, vergonya!”, amb la que recriminava als seus cavallers la falta de valentia en l'assalt a Mallorca. El poder dominant que s'ha instal·lat en terres valencianes en les últimes dècades ha seguit una tendència històrica de castellanització i de relegar el valencià en un lloc secundari i marginal. I això és un gran problema perquè la llengua és l'element més significatiu de la identitat valenciana, sense valencià no hi ha cultura valenciana.

La realitat dels mitjans de comunicació en valencià és un reflex de la feble identitat social dels valencians i de les nul·les polítiques lingüístiques de la Generalitat pel que fa al foment de la llengua en la comunicació. Han passat quasi 30 anys de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià i la presència de la llengua vernacla en els mitjans és marginal. I la situació actual no presenta indicis de millorar. En un context polític com el present, l'obsessió febril per equilibrar els comptes públics amb retallades constants i pèrdua de drets laborals i socials ens ha privat per complet de la perspectiva i de la raó. Ara els problemes de la comunicació en valencià es multipliquen.

Les dades d'audiències i consums constaten una dura realitat. El País Valencià no té cap diari d'informació general en valencià, sols el 3,5% de l'audiència escolta ràdio en llengua autòctona i la televisió autonòmica que paguem tots els valencians, Canal 9, només emet el 47% de la seua programació en valencià, mentre que les televisions de Catalunya i Galícia emeten al 100% en llengua pròpia. El govern valencià no està defensant el dret de la ciutadania a veure una televisió en la seua llengua. La Generalitat no s'ha preocupat per convertir el valencià en llengua normal de comunicació en Canal 9 ni per la qualitat dels seus continguts, l'ha utilitzat com a mitjà de propaganda i no de vertebració social i cultural. I això l'ha convertit en una televisió poc creïble. De fet, en els últims anys l'audiència de Canal 9 ha caigut en picat, del 22,5% de quota de pantalla que tenia en 1995 ha baixat al 7,9% en 2011.

Tot açò no resulta massa sorprenent. En una comunitat autònoma on ni tan sols el seu president parla valencià, què s'ha d'esperar del respecte a la seua pròpia llengua? El problema té una base innegablement política. S'ha polititzat amb excés l'ús de la llengua, fins al punt que s'ha aparcat la normalització del valencià a nivell social i comunicatiu. Patim una diglòssia comunicativa de la que no trobem un camí clar d'eixida. El desinterés del Consell es plasma en fets com la ridícula assignació destinada a promoure l'ús del valencià en els mitjans. En 2009, quan encara la crisi econòmica no havia mostrat del tot les seues dents, el País Valencià destinà 120.000 euros al foment del valencià en els mitjans, una xifra irrisòria en comparança als set milions d'euros que donà Catalunya al mateix fi, els 5,7 milions del País Basc i els 3,5 de Galícia. Fins i tot, Astúries amb 415.000 euros per a una comunitat de parlants del bable de poc més de 100.000 persones, supera l'ajuda valenciana.

Siga com siga, des del Consell s'imposen estils lingüístics que acaben per contagiar a la societat i configurant el panorama dels mitjans de comunicació que tenim. És ben cert que, ara per ara, hi ha poca audiència de mitjans en valencià. Però no és tant un problema de manca d'oferta ni de qualitat, sinó més bé de demanda conformista i de qüestions socials. Això no obstant, la nostra llengua resisteix en els mitjans de comunicació les galtades de les autoritats. Viu contra les cordes, el combat està en un moment crític però no ha acabat. Pot ser el present és descoratjador, però hi ha un futur possible, no tot és negatiu. Un dels reptes de futur en la comunicació és aprofitar una joventut que demostra cada vegada més el seu interés pel valencià, sobretot en Internet on el 24,7% dels usuaris usen sempre o habitualment el valencià en la pàgina principal del navegador i el 32,3% en les xarxes socials.

Som encara a temps. El futur dependrà dels col·lectius i ciutadans que lluiten pel valencià, de què la Generalitat siga capaç d'actuar veritablement com a motor de normalització lingüística, i sobretot de la consciència cultural de les noves generacions que no volen deixar morir la seua llengua ni perdre la identitat, perquè sense valencià no hi ha cultura valenciana.

 
8)
 
Curs d'estiu:
La difusió del fabrisme a les terres de la diòcesi de Tortosa (1911-1932)

Universitat d'Estiu de les Terres de l'Ebre (URV)
Codi del curs: 600485

Lloc: Edifici de l'Entitat Municipal Descentralitzada de Jesús (Tortosa)
Dates: del 16 al 18 de juliol del 2012


PROGRAMA

DILLUNS 16 DE JULIOL

8.30 - 9 Recepció, lliurament de documentació i presentació del curs

9 - 10 “Els diccionaris prefabrians de la llengua catalana”
Emigdi Subirats, escriptor i crític literari

10 - 11 “Pere Labèrnia i el seu diccionari”
Emigdi Subirats, escriptor i crític literari

11 - 11.30 Descans

11.30 - 13 “Veus pro Fabra del Priorat, la Ribera d'Ebre i la Terra Alta”
Xavier Rull, professor del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili

13 - 14.30 “Orientació ideològica de Francesc Mestre i Noè”
Xavier Ferré, doctor en Història i Sociologia i professor del Departament de Pedagogia de la Universitat Rovira i Virgili

DIMARTS 17 DE JULIOL

9 - 10 “Recopilació del vocabulari ebrenc”
Emigdi Subirats, escriptor i crític literari

10 - 11.30 “Els criteris bàsics de la normativa a partir d'escrits de Fabra. Teoria i pràctica (1)”
Abelard Saragossà, professor del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València

11.30 - 12 Descans

12 - 13 Debat: “El fabrisme i el català literari”
Abelard Saragossà, professor del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València
Òscar Pérez, investigador i escriptor

13 - 14.30 “Els criteris bàsics de la normativa a partir d'escrits de Fabra. Teoria i pràctica (2)”
Abelard Saragossà, professor del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València

DIMECRES 18 DE JULIOL

9 - 11 “L'empremta de Mn. Alcover a la diòcesi de Tortosa: l'interès creixent per la llengua”
Òscar Pérez, investigador i escriptor

11 - 11.30 Descans

11.30 - 13.30 “Gestació i gestió de l'acord ortogràfic dels escriptors valencians (1926-1936)”
Òscar Pérez, investigador i escriptor

13.30 - 14.30 “Tomàs Bellpuig. L'art d'escriure bé”
Emigdi Subirats, escriptor i crític literari


MATRÍCULA

Període de matrícula
Des del 3 de maig del 2012 fins a l'inici dels cursos, sempre que hi hagi places vacants.

Sistema de matrícula
• Via Internet, des de la plana web de la URV:
http://www.urv.cat
• De manera presencial:
A la secretaria del Campus de les Terres de l'Ebre.

En qualsevol cas, una vegada es disposi del full d'inscripció, cal realitzar l'ingrés corresponent a l'import de la matrícula al compte corrent :
2013 - 3074 - 66 - 0210238244
En aquest ingrés ÉS IMPRESCINDIBLE indicar: nom i cognom de l'alumne i codi del curs (600485).
(Si us matriculeu en més d'un curs, cal que realitzeu ingressos diferents per a cadascun.)
Una vegada feta la inscripció i realitzat el pagament, cal fer arribar a la Secretaria del Campus Terres de l'Ebre la següent documentació:
1. Full d'inscripció
2. Resguard del pagament.
3. Beneficiaris de descomptes: document que ho acrediti, és a dir:
• Becaris: Credencial.
• Matrícula més d'1 curs: Full d'inscripció de tots els cursos.
Preu de matrícula: 92 euros (certificat d'aprofitament) o 70 euros (certificat d'assistència)

9)
 
 
Els Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona presenten la Cuina lingüística per a químics, un web elaborat amb l'objectiu de contribuir a millorar la qualitat lingüística dels textos en català dins el camp de la química, i especialment adreçat als estudiants que han de crear textos escrits o orals dins d'aquest àmbit acadèmic.
 
Bàsicament conté enllaços a recursos propis —és a dir, elaborats pels Serveis Lingüístics de la UB— i a pàgines externes (Termcat, IEC, altres universitats, obres de referència de química en català, portals que s'han considerat d'interès, etc.). També inclou recomanacions o petits comentaris sobre els aspectes que resulten més dubtosos o que habitualment s'han de corregir en els textos de química. La informació que conté s'anirà actualitzant i ampliant segons les necessitats que es vagin detectant.
 
 
10)
 
 
 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací