InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.400 membres]
 
Butlletí número 662 (dimarts 22/05/2012) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
 
 
1) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
 
 
 
 
6) Teia Bastons - La salut del català
 
 
8) Selecció de docents d’estudis catalans a l’exterior 2012
 
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 49).
 

134. A Catalunya, el sentiment d’identitat nacional té a veure sobretot amb el que ens distingeix davant dels altres: la llengua catalana, que des de fa 1200 anys es parla al nostre país i que té una expressió literària des de fa 800 anys; el dret i les institucions, començant per la Generalitat, creada el 1359; el patrimoni artístic i també la cultura tradicional”.

 

Carles Duarte

Poeta

 
 
2)
 
Publicat a
 
 
Un 10% dels castellanoparlants adopten l'idioma propi de Catalunya com el principal, segons un estudi de l'IEC
 
Augmenta el nombre de parlants de la llengua en tots els segments de la població
 
El català, malgrat els atacs de què ha estat objecte últimament, manté un cert atractiu, si més no per a la població del Principat de Catalunya. Així ho certifica l'estudi El català, al 2011: capacitat d'atracció i llengua de consum als ‘media', que revela que un 9,9% de la població de llengua inicial castellana ha adoptat el català com a llengua principal, un percentatge molt superior al 2,2% de persones que ha fet el procés invers (passar a tenir com a llengua principal el castellà, tot i tenir com a idioma inicial el català). En el cas dels que tenen una altra llengua materna, només un 6% acaben adoptant el català com a llengua principal, contra un 19,8% que es decanten pel castellà.

“Globalment, el resultat és positiu per al català”, va afirmar ahir Joaquim Torres, president de la Societat Catalana de Sociolingüística durant la presentació de l'estudi, elaborat per la Xarxa Cruscat de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) a partir de les dades del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura. Torres va explicar que el català avança, encara que sigui de manera “moderada”, en tots els segments de població. Això sí, en alguns més que en d'altres.

Així, com més arrels familiars tingui la persona en un territori de parla catalana, més tendència tindrà a adoptar el català com a idioma principal. Per exemple: un 85,6% dels catalans amb els dos progenitors nascuts a Catalunya, el País Valencià o les Illes Balears tenen el català com a llengua inicial (87,1% com a llengua principal), mentre que només un 11,5% dels nascuts a Catalunya amb pares de fora del territori de llengua catalana tenen el català com a idioma inicial. La dada positiva per al català és que aquest percentatge es dobla (23%) quan es demana als enquestats quin és el seu idioma principal.

Pel que fa a la identificació amb la llengua segons el nivell d'estudis, el percentatge dels que tenen el català com a llengua principal augmenta de manera substancial com més alt és el nivell d'estudis. En un extrem hi ha les persones sense estudis primaris acabats, de les quals només un 21,7% tenen el català com a llengua principal (18,6% com a llengua inicial) i en l'altre, un 57,2% de ciutadans amb estudis universitaris de segon cicle que s'identifiquen amb el català (un 50,3% el tenen com a llengua inicial).

L'altre factor clau en l'augment del nombre de catalans que consideren la llengua pròpia del país el seu idioma principal és el sentiment nacional. D'acord amb les dades de l'estudi de la Xarxa Cruscat, només un 4,4% dels ciutadans que es consideren només espanyols tenen el català com a llengua principal, mentre que aquest percentatge es dispara entre els que es consideren només catalans (un 94,1%).

En tot cas, tal com va recordar ahir Torres, el català guanya parlants procedents tant del castellà com també d'altres idiomes.

Evolució positiva en els mitjans de comunicació

La llengua catalana està mostrant els últims anys un vigor creixent en els mitjans de comunicació, un sector en què, tot i això, continua estant en desavantatge respecte del castellà. Segons l'estudi de la Xarxa Cruscat de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) a partir de les dades del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, un 74,5% de la població de Catalunya (4.795.000 persones) consumeix almenys un mitjà de comunicació en català, una xifra que el president de la Societat Catalana de Sociolingüística, Joaquim Torres, considera “positiva”. Tot i això, alerta que encara queda un percentatge considerable de catalans impermeable al català.

La penetració del català en els mitjans de comunicació és molt desigual. En tres dels quatre mitjans examinats (televisió, internet i premsa escrita) les audiències en la llengua pròpia de Catalunya estan en clara inferioritat respecte del castellà i només en el cas de la ràdio hi ha un equilibri. Malgrat tot, els últims anys hi ha hagut un increment notable del consum de mitjans en català.

Per territoris, la presència del català és molt més elevada a les comarques del nord i l'interior de Catalunya i més baixa a les de l'àrea metropolitana de Barcelona.

El més positiu per al català és l'increment percentual de les audiències en aquesta llengua, molt per sobre del dels mitjans en castellà, que han reculat en el cas dels diaris i de la ràdio. Especialment remarcable és la presència del català en el sector dels blocs d'internet.

3)
 
Publicat a

La segregació lingüística escolar comença a les Balears

Uns 50.000 nens podran escollir si volen rebre l'educació en català o en castellà

Separació dels 3 als 7 anys

Uns 50.000 alumnes de segon cicle d'infantil (3, 4 i 5 anys) i primer cicle de primària (6 i 7 anys) ja tindran la possibilitat d'escollir amb quina llengua volen rebre l'educació el curs 2012/2013 a les Illes Balears. La mesura, que segrega els infants per idiomes i que trenca la immersió lingüística i margina la llengua pròpia, es converteix en l'enèsim atac al català perpetrat pel govern del PP de José Ramón Bauzá, que, entre altres coses, també ha atacat els mitjans de comunicació catalans tancant TV Mallorca i Ona Mallorca, i ha modificat la llei de la funció pública, que treu el català de l'administració.

El conseller d'Educació Balear, Rafael Bosch, va explicar ahir que alguns dels sistemes per aplicar la lliure elecció de la llengua es poden fer mitjançant “desdoblaments flexibles” o amb “diversos grups d'iniciació a la lectoescriptura”. Tot això, va dir, “amb l'objectiu que en el segon cicle d'educació primària els alumnes comencin a fer servir les dues llengües i a fer-les interaccionar”. Bosch va afegir que també hi ha la possibilitat que els centres, “si tenen els recursos humans necessaris, barregin i facin interaccionar els nens que estudien en les dues llengües diferents”. També va dir que la conselleria “enviarà” professors als centres en cas que facin falta per garantir l'elecció de la primera llengua dels alumnes.

L'atac a la llengua perpetrat pel PP ha provocat nombroses queixes a les Balears i a Catalunya. Ahir la vicepresidenta del govern, Joana Ortega, va garantir que l'executiu de CiU mai es “carregarà“ tota la legislació que protegeix el català i que han avalat els tribunals. En resposta a una interpel·lació de la diputada del PPC María José García Cuevas, Ortega va lamentar que els populars utilitzin la llengua per guanyar la “cursa” que mantenen amb Cs i va instar la diputada a fer servir el català al Parlament.

LA DATA

14.05.12
Comença la preinscripció dels alumnes d'infantil, primària i secundària a les Balears, i acabarà el dia 28.
 
 
4)
 
Publicat en VilaWeb dijous 10 de maig del 2012
 
 

Ahir el conseller d’Educació del Govern de les Illes Balears, Rafael Bosch, va explicar com pensava aplicar la suposada 'lliure elecció de llengua' (al segon cicle d’infantil i al primer cicle de primària, quant a la lectoscriptura), entre català i espanyol. Segons el conseller, els pares podran elegir la llengua de la lectoscriptura dels fills, fet que implicarà, per primera vegada, la separació per motius de llengua dels infants dins el sistema educatiu de les Illes Balears. Amb aquesta decisió el govern de les Illes Balears trenca un consens que s’havia mantengut aquestes tres últimes dècades, fonamentat en el principi que, si hem de viure junts, ens hem d’educar junts.

Efectivament, els dirigents del PP balear, aquests últims mesos s’han omplert la boca amb conceptes com 'lliure elecció de llengua', sense tenir en compte, emperò, que la llibertat en l’elecció de la llengua requereix que els estudiants les dominin totes dues (suposant que la llibertat d’escollir sigui entre les llengües oficials). Només pot escollir --per tant, només té llibertat d’elecció-- qui pot expressar-se en les dues llengües oficials. Els monolingües (invariablement, monolingües en espanyol) no tenen gens de llibertat d’elecció. (El PP, tot sigui dit entre parèntesis, ens té acostumats a la perversió semàntica de conceptes com ara 'llibertat'.)

La 'lliure elecció' contradiu radicalment les conclusions del grup d’experts independent que l’any 2008 va analitzar el seguiment de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELROM) al Regne d’Espanya. Segons aquest informe, s’assoleix allò que marca la llei quant a competències lingüístiques (és a dir, que els alumnes siguin efectivament bilingües) allí on s’aplica el sistema d’immersió lingüística (ço és, al Principat) i, en canvi, no s’assoleix aquesta competència bilingüe allí on funciona un sistema diferent (mig bilingüe, a les Balears, o amb dobles línies, al País Valencià).

Ens trobam, per tant, en la disjuntiva entre el compliment dels objectius que estableixen l’Estatut d’Autonomia i la Llei de Normalització Lingüística i la doble alfabetització, en català o en espanyol, segons què decideixin els progenitors. En tot cas, el sistema que pretén implantar el Govern de les Illes Balears no contribueix a afavorir la 'lliure elecció de llengua', sinó que provocarà, si no s’hi posa remei, que una part dels alumnes quedin fora de la llibertat real d’elecció, que, com hem apuntat més amunt, demana de conèixer totes dues llengües.

En un context de dissonància social quant a l’ús lingüístic com el que sofrim a les Illes Balears, només un ensenyament en què la llengua catalana sigui la llengua vehicular pot garantir la lliure elecció de llengua. Tota la resta contribueix a coartar la llibertat d'al·lots i al·lotes de les nostres illes.



Bernat Joan i Marí, sociolingüista i professor

 
5)
 
Publicat en el diari ARA dissabte 12 de maig del 2012

Androides que no parlen català

Google inclou el català en el seu sistema, però els fabricants l'eliminen. Disposar de la nostra llengua demana, també en els telèfons, un esforç suplementari
 

L 'HTC One X és un dels smartphones més interessants que es pot comprar actualment. Pantalla gran, bona càmera i el processador més potent que he provat fins ara en un mòbil. Però quan configuro el seu sistema operatiu Android m'ofereix idiomes tan exòtics com l'alemany de Kènia, l'espanyol de Xipre i l'anglès de Lituània. En canvi, del català, ni rastre.

L'absència del català resulta flagrant tractant-se d'un model equipat amb la versió més recent de l'Android de Google, el més venut de l'actualitat, però no ens ve de nou. La majoria dels smartphones Android no inclouen el nostre idioma, com han denunciat blogs com Ebreandroid i Vadejocs, amb menció especial als models de Samsung, que és la marca que ven més Androids.

No és senzill assenyalar-ne els responsables, però podem descartar Google: els telèfons amb la seva pròpia marca -fabricats per Samsung!- inclouen la nostra llengua. El Galaxy Nexus la portava de sèrie i el model anterior Nexus S ha rebut fa poc una actualització que també la inclou.

Google posa el codi complet de les successives versions d'Android a disposició dels fabricants, que són els qui decideixen quines funcions conserven, eliminen o afegeixen. Això últim és el que havia fet fins ara Sony Ericsson (ara només Sony), que inclou el català des del seu primer model amb Android.

La resta dels fabricants de telèfons Android no són tan respectuosos amb el nostre mercat, i els seus aparells ens arriben sense català. Les marques i les operadores es passen la pilota de la responsabilitat: Samsung, HTC i ZTE estudien la possibilitat d'incloure el català, però sense comprometre's a cap data ni a actualitzar els telèfons ja venuts. Huawei diu que inclou en els seus aparells les funcions que li demanen els seus clients, les operadores de telefonia, mentre aquestes asseguren que respecten els idiomes que els proporcionen els fabricants dels telèfons. Fa uns dies vaig descobrir que el Galaxy SIII, el nou model emblemàtic de Samsung, sí que inclou el català, però fins dimarts que ve no podré comprovar si l'han mantingut en les unitats que vendran aquí.

I la competència?

El desgavell d'Android amb el català resulta especialment preocupant, ja que és el sistema operatiu que domina el mercat i cada vegada són més els consumidors que el tenen. Per si la situació no millora, convé ser conscients de les alternatives. Hi ha fabricants que inclouen el català, tot i que no sigui per amor al nostre país, sinó per poder participar en els concursos públics, on segons Carles Flamerich, director general de telecomunicacions de la Generalitat, s'aplica el requisit de l'idioma.

Tots els smartphones BlackBerry de la canadenca Research In Motion es poden configurar en català fins a la versió actual del sistema operatiu, la 7. Veurem què passa amb la futura versió 10, prevista per abans de final d'any.

Els iPhones d'Apple també inclouen el català de sèrie des de la versió 4 del sistema operatiu iOS. De fet, l'empresa de la poma ha acabat incorporant el nostre idioma als ordinadors Mac, amb la versió 10.7 (Lion) del sistema operatiu OS X.

Fins al novembre passat, tots els smartphones de Nokia portaven també el català. Ara només l'inclouen els models amb sistema operatiu Symbian, que la marca està abandonant. En canvi, els de la nova gamma Lumia no ofereixen el català perquè no ho fa Microsoft, que és qui aporta el sistema operatiu Windows Phone. A Nokia asseguren que han demanat a Microsoft que l'inclogui, i fonts d'aquesta empresa indiquen que probablement la futura versió 8 de Windows Phone sí que el porti, coincidint amb el llançament prenadalenc de Windows 8 per a ordinadors i tauletes. A diferència del que passa amb Android, Microsoft obliga els fabricants de mòbils a incorporar el sistema operatiu sense modificar-lo, de manera que quan els Windows Phone de Nokia estiguin en català, també ho hauran d'estar els de HTC, LG i Samsung, si és que segueixen fabricant-ne.

Control per veu, s'obre un altre front

Però no podem descansar: ben aviat, telèfons mòbils, televisors i cotxes es podran controlar amb ordres verbals, i de moment no podrem fer-ho en el nostre idioma. Apple ha anunciat que l'espanyol serà un dels pròxims idiomes que entendran els iPhones, però no ha donat data per al català, tot i que ja té enregistrades les veus de referència. Igualment, l'empresa Nuance disposa dels sons en català per als seus sistemes de reconeixement de veu, però Ford només li ha comprat aquesta funció en espanyol per als seus cotxes. ¿Compraríeu un cotxe si li podeu parlar però heu de fer-ho en un altre idioma?

 
6)
 
Publicat a
 
 
Teia Bastons
 

Aquesta setmana s'ha presentat un enèsim estudi sobre la salut del català, aquesta vegada més centrat en els mitjans de comunicació. I per enèsima vegada les dades es poden interpretar de moltes maneres en funció dels interessos. L'entitat promotora de l'estudi, l'Institut d'Estudis Catalans, ha optat per veure l'ampolla mig plena i no mig buida. I això està molt bé. La conclusió és que sembla que la nostra llengua avança... tot i que amb moderació. De fet, amb tanta moderació que cal posar-hi molta imaginació per poder copsar aquest avanç. Perquè la veritat és que costa fer salts d'alegria només perquè ens diguin que un de cada quatre nascuts a Catalunya però de pares de fora –sí, sí, només un de cada quatre–, té el català com a llengua principal. O perquè ens diguin que un 10% dels castellanoparlants adopten el català com a llengua principal. I l'altre 90%? Què falla perquè la majoria de població no utilitzi habitualment la llengua pròpia del nostre país? Perquè això passa i passa aquí, a casa nostra. O sigui, a les comarques gironines on moltes persones es pensen que no cal preocupar-se per la salut del català ja que no pateix cap malaltia. Segur que no està malalt el català a les nostres comarques si, segons l'Institut d'Estadística, “només” poc més de la meitat de la població gironina té el nostre idioma com a llengua habitual? I no està malalt si al voltant del 40% de la població gironina fa servir només el català per comunicar-se amb les seves amistats?; i només el 50%, a casa?; i només el 41% amb els companys d'estudis?; i només el 40 a la feina?... Davant aquestes xifres no sembla pas que el nostre idioma gaudeixi de gaire bona salut ni que puguem llançar coets. Però són dades sovint desconegudes o menystingudes o ignorades o, el que és pitjor, negades amb l'argument que al nostre entorn “tothom” parla català. Però la seva supervivència no es limita al nostre entorn. Hi ha entorns molt a prop de casa nostra on no se sent ni una paraula en català. “No em cal, perquè amb el castellà ja en faig prou.” Frase molt habitual que esgarrifa encara més quan la diuen sense cap mena de vergonya persones que fa 10, 15 o 20 anys que viuen al costat de casa nostra. Per capgirar aquesta situació primer cal prendre consciència i convèncer-nos que la majoria de la població catalana no té com a llengua habitual la pròpia del país, o sigui el català.

 
7)
 
 
 

 
8)
 
Selecció de docents d’estudis catalans a l’exterior 2012
 

Del 18 de maig a l’1 de juny estarà obert el termini de presentació de sol·licituds per a la convocatòria de selecció de professorat de català a les universitats de fora del domini lingüístic de la llengua catalana per al curs 2012-2013 organitzada per l’Institut Ramon Llull. Amb aquesta convocatòria s’inicia el procés de selecció dels futurs docents d’estudis catalans a universitats d’Alemanya, Bèlgica, Estat espanyol, Estats Units, França, Itàlia i Regne Unit.

 

El termini de presentació de sol·licituds és del 18 de maig a l’1 de juny de 2012.

 

Caldrà que les persones aspirants emplenin el formulari en línia disponible al web de l’Institut Ramon Llull (http://www.llull.cat/_cat/_convocatories/lectors_formularis.shtml), on hi ha també les bases de la convocatòria, i adjuntin la documentació requerida.

 

 

Àrea de Llengua i Universitats

Institut Ramon Llull

 

 
9)

Curs de llenguatge jurídic català

Es durà a terme entre el 4 i el 30 de juliol (25 hores) en el marc de la Universitat Oberta d'Estiu de la UOC. Està obert a tothom i és a distància.

10)
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l’existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací