InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.400 membres]
 
Butlletí número 659 (dimecres 16/05/2012) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
 
 
1) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
2) Presentació a Alcoi de la revista anuari Aula de Lletres Valencianes. Revista Valenciana de Filologia, i conferència d'Eugeni S. Reig sobre "El lèxic tradicional d'Alcoi en l'obra de Joan Valls Jordà"
 
3) Alta en InfoMigjorn
 
4) Joan-Carles Martí i Casanova - aPARAULA'm. 'tempir'
 
5) Bernat Puigtobella - Benvinguts a Minimàlia
 
 
 
 
9) Concert de Miquel Gil a Paiporta
 
10) Presentació a Otos d'ULTRATGE, llibre de narracions breus de Joan Olivares
 
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 48).
 

131. El que més m'agrada de la gent d'aquí és que és un poble orgullós de si mateix, que promou la seva llengua i lluita per la independència del país.

 

Omar Diatta

Secretari de l'Associació Catalana de Residents Senegalesos

 
 
2)
 
 Presentació Alcoi de la revista anuari
 
Aula de Lletres Valencianes. Revista Valenciana de Filologia, 1

 
Elaborada per l'associació Taula de Filologia Valenciana i editada i promoguda per la institució Alfons el Magnànim de la Diputació de València, que ha encarregat el disseny de la publicació al pintor i escultor Manuel Boix.
 
Dia i hora: Dimecres 16 de maig del 2012 a les set de la vesprada.
 
Lloc: Sala d'actes del Centre Cultural Mario Silvestre (Avinguda del País Valencià, núm. 1 - ALCOI).
 
Hi intervindran:
 
Jordi Tormo Santonja, regidor de Política Lingüística de l'Ajuntament d'Alcoi.
 
Eugeni S. Reig (lexicograf) que parlarà sobre paraules i expressions alcoianes que podem trobar el l'obra del poeta alcoià Joan Valls Jordà, com ara: a trentaqueté, abranor, aigua de calaguala, alborça, angimbori, aplegar i envasar, bequinot, borruntada, borum, botxinxe, cara de poma sirga, carn fugida, carrera de món, cucarró, cuscanelles, de fil de vint, donar ferri-busterri, enxorlar-se, esgoladora, farnera, fornet, gavarrot, gobiós, greixonera, guisguet, mercolí, morrió, mostós, olià, penella, petiquerri, pinyata, ratot, somiacoques, tara, tindre panzell, torra coca Virtudetes, tramússol, traure el rot i tresullat.
 
Abelard Saragossà (director de la revista)

 
 
Objectius de la revista anuari

 

Objectiu general

1. Aportar mitjans pedagògics, mitjans lingüístics i mitjans socials per a fer que el valencià siga més ben considerat, més estimat i, sobretot, més usat.

 

Objectius específics

1. Augmentar el rendiment social de l'assignatura de valencià.

a. Primer mitjà: mostrar que les estructures lingüístiques del valencià parlat deuen ser, en general, el fonament del valencià culte.

b. Segon mitjà: procurar que l'assignatura de valencià vaja unida a augmentar la consciència de ser valencians i la voluntat de seguir sent valencians.

c. Objectiu: facilitar que els alumnes que no han tingut el valencià com a llengua materna l'aprenguen i, sobretot, que el facen seu; afavorir que els alumnes que han aprés el valencià en casa l'usen en la vida pública.

2. Incrementar l'assimilació i l'ús del valencià culte.

a. Mitjà: millorar el model lingüístic buscant que siga més identificador com a valencians, i més assimilable i més practicable en la comunicació oral pública.

b. Objectiu a termini mitjà: procurar que el valencià oral culte i el valencià escrit siguen carn i ungla, de tal manera que, en poques dècades, els valencians arribem a escriure com parlem i que, correlativament, sigam capaços de parlar com escrivim.

3. Estudiar els factors que dificulten l'ús públic del valencià i presentar propostes per a fomentar l'ús de la llengua pròpia dels valencians en qualsevol activitat social.

4. Contribuir a acabar de superar la fractura social valenciana per la naturalesa del valencià i, en general, per les senyes d'identitat dels valencians.

a. Necessitat social. Un poble dividit i enfrontat per les seues senyes d'identitat difícilment es recuperarà, ans tot el contrari.

b. Necessitat lingüística. Si recórrer a la llengua pròpia dels valencians pot ser un conflicte, per a molts valencians serà preferible usar la llengua que no és socialment problemàtica, el castellà.

 

Dos principis bàsics de Taula de Filologia Valenciana i una conseqüència

1. Si el poble valencià mor, el valencià desapareixerà.

2. Una de les condicions per a que el valencià tinga futur és que siga percebut com a una senya d'identitat bàsica del poble valencià.

3. És positiu tot esforç que contribuïxca a cohesionar la societat valenciana; i és necessari fer créixer la conjuminació entre la valencianitat i el valencià.

 
Índex del primer número:
 
11
AULA DE LLETRES VALENCIANES
Normes de presentació d'originals
 
23
PART PRIMERA. ESTUDIS
 
25
El valencià modern. Antecedents, formació, assoliments, propostes de millora i aplicacions socials
Taula de Filologia Valenciana
 
83
Quin valor té el valencià per als joves i com ha canviat amb els anys: un estudi sobre actituds lingüístiques
Raquel Casesnoves Ferrer
Institut Universitari de Lingüística Aplicada. Universitat Pompeu Fabra (Barcelona)
 
113
El lèxic valencià en els estudiants
Francesc Llopis Rodrigo
Universitat de València
 
137
Alguns canvis intergeneracionals en el valencià de la plana baixa
Josep Saborit Vilar
Centre de Formació de Persones Adultes Josep Pasqual i Tirado. Castelló
 
159
PART SEGONA. DOCUMENTS, EXPERIÈNCIES, PROPOSTES I INFORMES
 
161
Los valencianos en Buenos Aires y sus descendientes.
Habilidades lingüísticas
María del Carmen Alonso
Universidad Abierta Interamericana (Buenos Aires)
 
177
Relats interculturals
Josep Lluís Doménech Zornoza, Maria Pilar Doménech Rodríguez,
Jesús Huguet Enguita
Professors d'Educació Secundària
 
215
La integració des del treball cooperatiu
Carme Martínez i Devesa, Noèlia Soldevila i Cantó
IES L'Almadrava (Benidorm) / IES Pere Maria Orts (Benidorm)
 
227
Pel matí, per la vesprada i per la nit
Eugeni S. Reig
Director d'InfoMigjorn i administrador de Migjorn (València)
 
243
ENTRE ELS DRETS HUMANS I EL FUTUR DEL POBLE VALENCIÀ
Abelard Saragossà
Universitat de València
 
267
PART TERCERA. RESSENYES
 
269
Una obra ben positiva: Valencià en perill d'extinció
Abelard Saragossà
Universitat de València
 
291
PART QUARTA. DOCUMENTS I PARLAMENTS DE LA «I JORNADA SOBRE EL VALENCIÀ»
 
293
Jornada sobre el valencià
Pedagogia (llengua i literatura), ús social i normativa
Organitzada per l'associació Taula de Filologia Valenciana
 
 
3)
 
Podeu donar d'alta en InfoMigjorn les adreces que considereu oportunes ací
 
 
4)
 
Publicat en el blog Extrem Sud del País Valencià: d'Elx a Guardamar dimecres 9 del 2012
 
 
Joan-Carles Martí i Casanova
 
 
 
5)
 
Publicat en NÚVOL, el digital de cultura, dimarts 8 de maig del 2012
 
 
Bernat Puigtobella
 
 
6)
 
Publicat per Xarxa CRUSCAT dimecres 9 de maig del 2012
 
L'ús del català creix entre les persones que no el tenen com a primera llengua, i augmenta el consum de mitjans en català

El 10% de la població de llengua inicial castellana adopta el català com a llengua principal al llarg de la seva vida, i el 74,5 % de la població de Catalunya —4.795.000 persones— consumeix almenys un mitjà de comunicació en català. Aquestes són algunes de les conclusions de l'estudi sociolingüístic «El català, al 2011: capacitat d'atracció i llengua de consum als media», que avui, dimecres 9 de maig, s'ha presentat a l'Institut d'Estudis Catalans. L'estudi ha estat elaborat per la Xarxa Cruscat de l'IEC, a partir de les dades més recents del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, impulsat per la Fundació Audiències de la Comunicació i la Cultura (Fundacc).

Capacitat d'atracció del català

Segons l'estudi, el català mostra més capacitat d'atracció entre la població de llengua inicial castellana que entre les persones que tenen altres llengües com a inicials, que canvien més cap al castellà que cap al català. El sector social on més avança el català com a llengua d'adopció és en el dels nascuts en terres de llengua catalana i que són fills de persones nascudes fora; en aquest cas l'avenç és de l'11,5 %. A més, el canvi cap al català és més intens entre els que tenen nivells d'estudis més alts: entre els llicenciats universitaris es dóna un creixement del 6,9 %. Segons recull l'estudi, el factor que més explica l'avenç del català com a llengua d'adopció és el sentiment nacional, és a dir, el grau en què la persona s'identifica amb Catalunya: entre la minoria que se sent prioritàriament espanyola no es produeix cap avenç del català en l'aspecte estudiat, i en canvi sí que es produeix clarament tant entre els que se senten igual de catalans que espanyols com entre els que se senten prioritàriament catalans.

Per tant, el sentiment nacional, el nivell d'estudis i l'origen geogràfic familiar són els factors que més expliquen les diferències en el progrés del català durant la vida de les persones entre els diferents segments socials.

Llengua i consum de mitjans

L'anàlisi s'ha centrat en els quatre mitjans clàssics (premsa diària, revistes, ràdio i televisió) i en Internet, tenint en compte, a la vegada, la llengua del mitjà i la llengua del públic. La cobertura total dels mitjans de comunicació en català, és a dir, el nombre de persones que consumeixen almenys un d'aquests mitjans, és de 4.795.000, que representen un 74,5 % de la població, una xifra «considerable i suficient per a poder sostenir un sistema propi de comunicació», segons l'estudi. Tanmateix, el consum de mitjans en castellà supera clarament el de mitjans en català, excepte en el cas de la ràdio, en què quasi s'igualen.

La televisió en català és seguida per més de la meitat de la població i per més del 40 % dels que tenen el castellà com a llengua inicial, la qual cosa la converteix en un factor important de difusió social de la llengua. A la ràdio, a la televisió i a Internet, els que tenen el català com a llengua inicial consumeixen més en català que en castellà.

Si s'examina la cobertura dels mitjans en català per comarques, en totes, fins i tot en les que tenen menys percentatge de català com a llengua inicial, el percentatge de persones que consumeixen almenys un mitjà en català és clarament majoritari.


Evolució del consum del 2008 al 2011

Les dades del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura permeten veure l'evolució del consum de mitjans des del 2008 fins al 2011, i el resultat és que tant en l'últim any com durant tot el període hi ha un creixement clar dels mitjans en català. Es dóna un creixement clar del consum de mitjans en català a la premsa diària (+35,9 %), a les revistes (42,9 %), a la ràdio (+22,6 %), a la televisió (+16 %) i a Internet (+30,4 %). En tots aquests mitjans el català avança més que el castellà, si es calcula en percentatges sobre el consum del 2008.

 
7)
 
Publicat a
 
 

Les dades sobre la salut social del català presentades ahir per l'Institut d'Estudis Catalans conviden a l'optimisme enmig de la dura lluita que està obligat a mantenir l'idioma propi del país per garantir una supervivència que encara és lluny d'estar consolidada. Són molts anys de persecució, de discriminació, i moltes ganes encara per part de l'Estat espanyol d'arraconar i anihilar la llengua dels catalans. Però hi ha alguns símptomes que mostren que és la mateixa ciutadania qui, al marge dels atacs externs i algun d'intern, va acceptant el català com una eina útil per viure a Catalunya. L'estudi presentat ahir constata el degoteig important de parlants procedents d'altres comunitats lingüístiques que decideixen adoptar el català com a llengua principal, tot i estar encara lluny d'una situació òptima.

Els símptomes d'avenç del català al Principat contrasten amb les polítiques clarament discriminatòries que s'impulsen cada cop més indissimuladament en altres territoris del domini lingüístic català. L'últim cas és l'anunci fet a les Balears que a partir del curs vinent es farà segregació lingüística en l'ensenyament, un pas clar cap a l'arraconament i la marginació del català a les Illes. Probablement aquestes estratègies del PP responen a una voluntat de tallar d'arrel qualsevol possibilitat que pugui acostar la població dels territoris on governa als resultats positius de la immersió lingüística a Catalunya. Hi ha cada cop menys arguments per trobar altres maneres de definir aquestes estratègies evitant pensar en genocidi lingüístic. I un dels pocs arguments és que els atacs es fan amb la connivència majoritària d'una ciutadania incapaç de defensar el seu propi patrimoni cultural.

 
8)
 
Publicat en VilaWeb dijous 10 de maig del 2012
 
 
 
9)
 
Concert de Miquel Gil a Paiporta
 
 
L' Associació Cultural El Barranc de Paiporta ha organitzat per al proper divendres 18 de maig a les 22 hores un concert de Miquel Gil a l'Auditori de Paiporta, c/ Jaume I, 19
 

 

10)
 
Presentació a Otos d'ULTRATGE, llibre de narracions breus de Joan Olivares
DIVENDRES 18 DE MAIG
 
20:00
 
SALA D'ACTES DE L'AJUNTAMENT
 
PESENTACIÓ del llibre de narrativa breu
 
ULTRATGE
a càrrec de:
-Dolors Benavent (filòloga otosina)
-Ferran Bataller (editor)
-Joan Olivares (autor)
 
en podeu fer un tastet a
 
 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací