InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.400 membres]
 
Butlletí número 654 (dimarts 08/05/2012) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
 
 
1) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 47).
 
 

126. La immigració per se no ha de ser un fet perjudicial pel català. És el context sociopolític on es desenvolupi aquesta el que condicionarà que el fet migratori ajudi a la recuperació del català o, pel contrari, a la supremacia del castellà o el francès. L'actitud que adoptin tant els poders polítics com el gruix de la població autòctona respecte a la fidelitat o no a la llengua pròpia i respecte a la voluntat d'integració dels nouvinguts i nouvingudes serà determinant. 

 

José Miguel Cuesta

Membre del Col·lectiu Veu Pròpia

 
 
2)
 
Publicat en el diari ARA dimecres 2 de maig del 2012

La BBC es fixa en la Viquipèdia en català

Considera que és un "exemple" de la utilitat de l'enciclopèdia virtual per difondre idiomes i cultures minoritàries

La Wikipedia s'ha convertit en "una important eina de difusió tant de l'idioma com dels punts de vista propis de les cultures minoritàries", i un bon exemple n'és la versió en català. Ho assenyala un article publicat al portal BBC Mundo, l'edició per a l'Amèrica Llatina de la web de la televisió pública britànica, que es fixa en el paper que juga l'enciclopèdia virtual com a "ambaixada virtual" de llengües com el català.

Entre altres coses, l'article recorda que aquesta versió de la Wikipedia va ser la segona a posar-se en marxa –tot just un mes després que naixés l'anglesa– i que actualment té aproximadament 370.000 articles, la meitat dels que hi ha en castellà, "fet que contrasta amb el nombre de persones que parlen un i altre idioma".

A més, el reportatge de la BBC destaca també el paper de l'associació Amical Viquipèdia com a difusora de l'activitat de l'enciclopèdia virtual en català i explica que Catalunya és l'únic territori del sud d'Europa on s'ha impulsat el projecte GLAM (Galleries, Libraries, Archives and Museums), que treballa conjuntament amb diversos museus del país per ampliar la informació sobre aquestes institucions a la xarxa.

 

3)
 

El president del Parlament Europeu creu que "una llengua tan important com el català" s'ha de poder parlar a la cambra

Martin Schulz considera que la independència és "una qüestió interna espanyola i catalana" i diu que no vol donar "consells"

El president del Parlament Europeu, l'alemany Martin Schulz, ha insistit en una entrevista a 'Els matins' de TV3 en la seva voluntat que el català pugui ser utilitzat a l'eurocambra. "Crec que una llengua tan important com el català s'ha de poder parlar al Parlament Europeu", ha dit, però ha afegit que aquesta decisió "també depèn del govern espanyol", que hauria de col·laborar per "finançar-ho". Schulz s'ha compromès a tornar a posar la qüestió "a l'ordre del dia", però reconeix que introduir una nova llengua "costa molts diners, segurament uns quants milions d'euros", ja que cal trobar gent capacitada per traduir directament del català a cadascuna de les altres 23 llengües oficials a la cambra.

Preguntat sobre el posicionament que adoptaria l'Europarlament davant d'una eventual consulta sobre la independència de Catalunya, Schulz no s'ha mullat: "És una qüestió interna espanyola i catalana que jo no puc jutjar. El dret d'autodeterminació ha de ser acordat entre els pobles", s'ha justificat, i ha afegit que té "la impressió" que ni els catalans ni els espanyols "no volen que des de fora els donin consells sobre què han de fer", per la qual cosa prefereix no donar-ne.

Pel que fa a la política comunitària, el president del Parlament Europeu ha defensat la necessitat d'un "lideratge fort" per a la UE, i en aquest sentit ha recordat que el Tractat de Lisboa preveu que el proper president de la Comissió sigui escollit pel Parlament que sorgeixi de les eleccions previstes per al 2014. Sobre l'actual lideratge d'Angela Merkel a la Unió, Schulz ha recordat que ella és només la cancellera alemanya, i que al consell europeu "Merkel no està sola, hi ha 26 presidents més". "Preguntin als altres 26!", ha reclamat.

Per últim, Schulz ha defensat la tasca del Parlament Europeu com a responsable, per exemple, dels fons de cohesió que han permès la construcció, a Espanya, de moltes infraestructures, i que ara "països com Alemanya, Finlàndia o Dinamarca volen reduir radicalment". "Lluitaré perquè es mantinguin aquests fons", ha sentenciat. El president ha reclamat més competències per a l'Eurocambra: "Si fos pel Parlament Europeu tindríem una política fiscal comuna" que permetria lluitar amb més eficàcia contra el frau, ha dit, però això és responsabilitat dels estats, que "no es posen d'acord".

 
4)
 
Publicat en VilaWeb dimecres 2 de maig del 2012

Martin Schulz diu que el problema del català a Europa és Espanya

El president del Parlament europeu, admirador de Jaume Cabré, conversa durant mitja hora amb l'escriptor

El president del Parlament Europeu, Martin Schulz, de visita a Barcelona, s'ha trobat durant mitja hora amb l'escriptor Jaume Cabré. Després de la trobada, Cabré ha explicat: 'M'ha parlat de la seva experiència de lector amb 'Jo confesso' i m'ha fet un parell de preguntes sobre aspectes de 'Les veus del Pamano' que no entenia. Jo li he volgut fer una pregunta política, sobre la llengua, i m'ha vingut a dir que el problema del català al Parlament Europeu és Espanya. Diu que totes les pegues les posa Espanya, però que ell és tossut i tornarà a presentar la proposta d'us del català.'

Jaume Cabré ha dit que se sentia commocionat per la trobada. El socialista alemany alemany Martin Schulz no ha estalviat elogis cap a la seva obra, de la qual se'n declara admirador. Ha llegit 'Jo confesso', 'Les veus del Pamano' i 'Senyoria'. 'Com a antic llibreter, Schulz és un bon lector, d'aquells que les lectures li ressonen a dins', ha comentat Cabré, que per pudor no ha volgut explicar les 'coses amables' que el president del Parlament europeu li ha comentat. Només n'ha trascendit una, que 'Jo confesso' l'ha deixat estabornit.

Schulz ha explicat dos fets que han marcat la seva lectura de 'Jo confesso': la història del violí l'ha commogut ja que ell també conserva un violí del seu pare, que té una història plena d'emotivitat. El pare de Schultz, l'onzè fill d'un immigrant alçacià, era autodidacta i per integrar-se a la banda municipal de la ciutat necessitava un instrument. Aleshores, amb un ganivet es va construir un violí. També ha explicat a Cabré que durant la lectura de la novel·la va fer un viatge a Israel que el va colpir, perquè va conèixer el jutge Gabriel Bach, que va participar en el judici a Adolf Eichmann, el responsable de la solució final aplicada pels nazis.

Schulz ha convidat Cabré a fer una lectura de fragments de la seva obra al Parlament europeu.

El fenomen Cabré a Alemanya

Cabré es va donar a conèixer a Alemanya arran de la Fira del Llibre de Frankfurt 2007, quan la cultura catalana en va ser la convidada d'honor. L'editorial Suhrkamp va traduir 'Les veus del Pamano', novel·la que va començar a generar el fenomen Cabré a Alemanya. Durant la mateixa fira l'exministre Joschka Fischer elogiava la novel·la, que en cinc anys ha venut en aquell país uns mig milió d'exemplars. Però la xifra queda petita davant els 60.000 exemplars venuts de 'Jo confesso', només des del mes de gener.

 
5)
 
Publicat en directe.cat dimecres 2 de maig del 2012
 
 
 
El president del Parlament Europeu afirma que hi treballarà però que també depèn del govern espanyol
 
El president del Parlament Europeu, Martin Schulz, ha insistit avui a ‘Els Matins' de TV3 en el fet que “una llengua tan important com el català” s'hauria de poder parlar a l'Eurocambra. En la visita que està fent a Barcelona, Schulz ha recordat que ell té la voluntat que el català es pugui parlar a la cambra i que tornarà a posar el tema “a l'ordre del dia”. Això no obstant, ha recordat que també depèn del govern espanyol, que és qui ha de posar diners per finançar-ho. El fet d'introduir una llengua “costa molts diners”, assegura Schulz, perquè cal trobar traductors capaços de traduir les llengües de l'Eurocambra.
 
Quan se li ha preguntat per quin posicionament tindria Europa sobre la independència de Catalunya, el president del Parlament Europeu no ha volgut entrar en debat. Ha reconegut l'existència del dret d'autodeterminació per a tots els pobles però ha vaticinat que “el dret d'autodeterminació ha de ser acordat entre els pobles”. “És una qüestió interna espanyola i catalana que jo no puc jutjar”, ha declarat. I ha afegit que no creu que els catalans i els espanyols vulguin consells des de fora sobre el que han de fer.
 
 
6)
 
Publicat en EL PUNT AVUI dilluns 30 d'abril del 2012
 
DANI MIQUEL
CANTACONTES DEL PAÍS VALENCIÀ

“M'agradaria que es parlara valencià amb dignitat”

Aporta un aire fresc a les tonadetes de sempre i procura fer-ho a la manera de cada auditori

Després d'una lluïda presentació del seu darrer treball a l'espai Obert de la Fira del Llibre de València, Dani Miquel no para de signar llibrediscs per als més menuts del públic, però també per als pares i mares joves que s'hi troben presents.

Què és el que t'impulsà a cantar contes?

La veritat és que des d'un primer moment em va impulsar el fet que els xiquets i xiquetes del País Valencià no cantaven les cançons típiques valencianes. Com que sóc dolçainer i vaig pels pobles, és en eixe moment que me n'adone i és per això que vaig cercar una manera d'influir en aquesta deficiència, per procurar canviar-la. És així com a la manera d'un contacontes, em vaig trabucar en cantacançons, ajudat per Paco Muñoz i per Llorenç Giménez.

Aleshores, tu vius del conte?

En realitat visc de la cançó i sóc professional d'açò. Visc d'aquesta manera ara mateix i m'ho passe d'allò més bé.

Ho has fet per recuperar les tonadetes de sempre?

Sí, sí. Ho he fet recuperar les nostres tradicions. Les tonadetes de sempre, però també amb la dèria d'evolucionar-les; perquè això de cantar ara “ja cau aigua i el carrer s'omple de fang”, ni plou ni hi ha carrers que tenen terra. També procure salpebrar-les perquè els infants s'interessen pel que faig.

Ara presentes “Més musiqueries” perquè tanta musiqueria?

Aquest és el nom que vaig decidir en el primer treball que vam treure a la llum pública i aquesta nova proposta, com que la paraula no estava molt utilitzada per ningú, me la vaig apropiar i la vaig fer meua. Pense que no es tracten de productes diferents. L'un és continuació de l'altre. Aquest té més cançons d'autor que, amb el temps, seran populars.

Quan “Parla valencià” siga tot un himne, què passarà?

Doncs, en eixe moment, igual deixe d'emocionar-me perquè, cada vegada que la cante i la gent respon, m'entra un borró que sempre pense: “no sé si l'acabaré”. Estic convençut que la cançoneta agrada molt, però el que més m'agradaria és que es parlara valencià amb la dignitat que es mereix, pel plaer de parlar-lo i que es fes amb tota naturalitat. Espere que cançons com “Parla valencià”, fomenten això.

Sents als directes el bateg del públic?

I tant que ho sent. Això és el que més m'emociona i m'agrada. Com que sempre tinc els més menuts a la pansida, veig la careta que fan i procure explicar-los el que jo vull, però sempre, sempre que ho faig, la manera me la posen ells.

Hi ha públics diferents al País Valencià?

Al País Valencià hi ha tantes diferències com a comarques. Aquest país nostre és xicotet, però resulta increïblement gran. A Catí diuen que eixes cançons són molt de València i quan vaig a Alacant, solen preguntar-me perquè cante en valencià. Allà on vaig, procure ensenyar-me algun detall d'aquell poble. Tenim un país molt ric i encara estem a temps de fer-lo reviure. No ens poden fer entrar la por, ni el somordo.

T'han dit que ets el Xesco Boix o l'Angel Daban del segle XXI?

Caram, que dos personatges tan bonics...Quan vaig començar a cantar, la viola de roda me la va fer un lutier de la rodalia de Banyoles que tocava amb el Xesco i, des del primer moment que em va veure cantar, li vaig recordar aquest personatge que jo no vaig conèixer, però que vaig investigar sobre ell i em va enamorar per com m'han dit que ho feia i per la manera amb que transmetia els discursos més nostrats d'estima a la terra als costums i a les cançonetes dels nostres avantpassats i de la resta del món. Jo cate ara alguna de les seues adaptacions.

Hi haurà més Musiqueries d'ara endavant?

Segur que les hi haurà, però també he de dir que el que seria un goig per a mi, és que hi hagueren més cantants infantils perquè hi ha molta gent que em diu -i fins i tot el Paco Muñoz- que jo he de ser el seu substitut i jo no vull substituir-lo perquè no vull arribar a pesar tant com ell. Però bromes a banda, aquest País és xicotet i hi ha feina per a tots. Açò no és per a un i després que vinga un altre, hauríem de ser molts i arribar a tots els llocs. Això és molt precís.

La gent valora el que fas?

Trobe que sí. Els xiquets i xiquetes o valoren i els pares i mares els hi pot semblar que no té importància, però ells saben que amb les seues actituds, els seus fills aprenen com s'han de comportar en cada lloc i les cançons infantils són per a cantar-les, jugar amb elles o refer-les una i mil vegades. És per això que cal anar a les actuacions de música, al teatre per als més menuts, com un xiquet més, amb la intenció no sols d'acompanyar-los, sinó de compartir l'espectacle amb ells. Jo veig que molts adults així ho fan i això m'omple de goig.

 
7)
 
Publicat a

Pacte congelat a la Franja

Catalunya i Aragó van signar fa un any i mig un acord de reciprocitat perquè TV3 es veiés a la Franja. S'ha augmentat la potència del senyal però no s'hi han posat repetidors

El govern de la Generalitat i el d'Aragó van signar el 13 d'octubre del 2010 un acord de reciprocitat per garantir que el senyal de TV3 i la resta de canals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals es veiés a totes les poblacions de la Franja de Ponent, i al mateix temps la televisió pública aragonesa es pogués sintonitzar a les comarques occidentals i a la costa de Tarragona.

Un any i mig després, aquell acord continua vigent, però congelat. S'havien d'aixecar 34 repetidors en territori de la Franja per poder rebotar fins a tots els racons d'aquestes comarques el senyal de TV3 emès des dels emissors del Segrià, l'Alta Ribagorça i les Terres de l'Ebre en direcció a Aragó. No se n'ha aixecat cap, encara. L'acord preveia també fer una despesa de 500.000 euros en aquestes instal·lacions i altres operacions tècniques, els quals havien de ser aportats per les dues administracions, però la implantació de l'acord no ha arribat.

El que sí s'ha fet és augmentar la potència des dels emissors catalans en direcció a les comarques de la Franja. I sembla haver obtingut bon resultat. Paulí Fontova, tinent d'alcalde de Calaceit (Matarranya) i en el passat un dels activistes a favor de TV3 a la Franja, explica que d'ençà de l'acord el senyal es rep per fi correctament a tota la comarca, excepte als pobles que no són catalanoparlants, com ara Alcanyís. I el mateix passa a la Llitera, el Baix Cinca i la Ribagorça, excepte en els punts on l'orografia no ho permet. Carles Barrull, promotor de Convergència Democràtica de la Franja a la Ribagorça, explica que diversos pobles no reben el senyal correctament. El terreny no ho permet i sense repetidors no hi ha senyal.

A l'acord, s'hi va arribar perquè la implantació de la televisió digital va deixar sense senyal els pobles de la Franja de Ponent que, en la seva majoria, havien rebut fins llavors el senyal de TV3 sense problemes, orientant les antenes cap als repetidors del Montcaro o Alpicat. Amb el nou senyal digital necessitaven més potència i proximitat per a la recepció. Per trobar una solució global, el govern català va iniciar converses amb el d'Aragó, les quals van culminar l'octubre del 2010 amb la signatura de l'acord de reciprocitat.

Els dos governs van donar una gran importància a l'acord, especialment el català. Qui era llavors conseller de Cultura, el republicà Joan Manuel Tresserras, va anar a signar-lo a Lledó, al Matarranya, acompanyat pel llavors director de la CCMA, Enric Marín. Per part aragonesa, el va signar el conseller de la Presidència, el socialista Javier Velasco. Ara tots dos governs han canviat de color polític i a Aragó mana una coalició del PP i el PAR. L'acord tenia una vigència de quatre anys. De moment, fa un any i mig que està congelat.

 

8)
 
Publicat en directe.cat dimecres 2 de maig del 2012
 

Primer dia sense TV3 internacional

Les emissions de la televisió pública catalana han desaparegut atès que el senyal per internet tampoc no està assegurat

TV3CAT ja no existeix. O pràcticament ha desaparegut. Ahir a la nit es va produir el tancament del senyal del canal internacional de TV3 per satèl·lit, la qual cosa deixa sense accés a la televisió pública catalana via satèl·lit als més de 450.000 catalans que viuen arreu del món. L'eina, que suposava una normalització que posava el català al mateix nivell que qualsevol altra llengua del món amb presència televisiva internacional, ha deixat quasi d'existir. La visibilitat de TV3 no està assegurada ni tan sols a través d'internet, atès que molts operadors per cable europeus i americans encara no han redifós el senyal d'internet i no permeten que es vegi.
 
L'estalvi del tancament de TV3CAT és de 830.000 euros l'any, que és el que costava el lloguer del senyal satèl·lit. Si ens parem a mirar-ho, no és res en comparació amb tots els diners que els deu l'Estat espanyol per l'addicional tercera de l'Estatut i que tant li està costant al Govern de reclamar.

Així doncs, TV3 ha desaparegut gairebé del tot atès que el senyal per internet no arriba a massa llocs. Els operadors de cable europeus i americans no han redifós el senyal per internet perquè, o bé no és prou estable, o bé surt massa car transformar el senyal internet de TV3 per cable. Televisió de Catalunya no descarta que en un futur alguns operadors ho facin, però la predisposició no sembla massa gran.

TV3 confia que aviat es podrà veure la televisió pública catalana a través dels anomenats “televisors intel·ligents” que permetran veure la televisió directament a través d'internet. El problema és que la implantació d'aquesta tecnologia és molt costosa i no tots els països estan disposats a fer-ho, si més no en un futur immediat.

Malgrat les protestes que han fet les associacions de catalans arreu del món i la Federació Internacional d'Entitats Catalanes, malgrat les recollides de firmes, malgrat les queixes presentades a la Sindicatura de Greuges, no s'ha fet res per evitar el tancament de la televisió pública catalana, que cada cop s'impedeix veure a més llocs. Aquest tancament suposa un atac a la normalització de la llengua i de la cultura catalanes en l'àmbit internacional.
 
 
9)
 
Publicat a
 
 
Arriba sense problemes a les Illes i Andorra; amb ombres a la Catalunya del Nord i a la Franja, on hi ha hermetisme sobre el cas, i continua absent al País Valencià
 
TV3, l'eina més important per a la construcció de l'espai comunicatiu català, no arriba actualment en les mateixes condicions –en alguns casos fins i tot s'ha tallat el senyal– a tots els països de parla catalana.
 
Illes Balears i Andorra
 
El govern català té acords de reciprocitat vigents tant amb l'executiu de les Illes Balears (des del 2009) com amb l'andorrà (2010). En aquests territoris es rep sense problemes un múltiplex de la televisió catalana en què s'inclou TV3CAT, el 33, el Super 3/3XL i el 3/24. Els espectadors catalans veuen IB 3 i en el cas de les comarques del Pirineu –l'Alt Urgell, l'Alta Ribagorça, la Cerdanya i els dos Pallars– també Andorra TV.
 
Catalunya del Nord

Les emissions de TV3 són legals a l'Estat francès des del 8 de febrer d'aquest any, però hi ha comarques a la Catalunya del Nord en què es continuen rebent amb dificultats com ara al Vallespir i al Capcir, però a Prada de Conflent, amb el canvi de l'analògic al digital, s'ha deixat de rebre. Fa una setmana, les entitats culturals de la zona van reclamar al conseller Mascarell resoldre aquests problemes de recepció i, a més, “el dret dels catalans del nord a rebre tota l'oferta televisiva catalana”.
 
La Franja

A la Franja de Ponent es dóna una situació particular: el govern aragonès ha col·laborat amb el català perquè TV3 i la resta de canals de la Corporació es vegin a la Franja, gràcies a un acord de reciprocitat signat l'octubre del 2010. Però no en fa cap publicitat en un tema que resulta políticament incòmode a Aragó. Fa uns mesos que el govern d'Aragó va enllestir la instal·lació de 39 reemissors del senyal català en territori aragonès, segons ha informat aquesta setmana TV3, però el govern de Luisa Fernanda Rudi no ho va fer públic ni tampoc no n'han estat informades les entitats de la Franja que han fet campanya perquè això fos possible. Un exemple: el vicepresident de la Institució Cultural de la Franja de Ponent, Paulí Fontoba, tinent d'alcalde a Calaceit, encara espera el repetidor que segons l'acord tocava al poble, per al qual l'Ajuntament ha reservat uns terrenys. Segons informa TV3, però, el desplegament ja està fet.
 
País Valencià

Des de fa un any, no tenen senyal de TV3. L'executiu de Camps va tancar el 17 febrer de 2011 unes emissions històriques –feia 25 anys que els espectadors valencians veien TV3–. La decisió va provocar una gran mobilització de la ciutadania i també d'Acció Cultural del País Valencià, l'entitat que havia promogut les emissions. És, segurament, la gran taca negra dels acords de reciprocitat. Tant el nou govern de Fabra com el de Mas s'han mostrat favorables a l'entesa, si bé el govern valencià condiciona l'acord a aspectes de caràcter ideològic com ara el mapa del temps i l'ús de País Valencià.
 
 
10)
 

Unofficial «Valencian-to-English» Conversation Guide

 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací