125. Tornem a estar com al
principi. La feina que ens cal per garantir la supervivència del català no passa
només per les escoles, el govern i els ajuntaments. Passa també perquè ens
comprometem a fer militància lingüística. Ho deia l'eslògan dels anys vuitanta:
el català és cosa de tots; també de cadascun de
nosaltres.
Toni Cruanyes
Periodista
Aquesta obra, manuscrit conservat al Cap i Casal de les actes del procés, i que de segur editarà les Publicacions de l'Ajuntament de València, inclou més de 800 miracles atribuïts al nostre patró, amb 400 testimonis.
El procés de canonització del nostre valencià més universal, del llatí al castellà, com si estiguérem a Sevilla, Salamanca o Burgos!
Algú s'imagina la reacció de l'arquebisbat de Madrid, del seu ajuntament, dels cristians de la «capital del Reyno» si les actes del procés de canonització de Sant Isidre, s'hagueren traduït del llatí a l'anglès? O si les actes de canonització de Sant Ildefons de Toledo, s'hagueren traduït del llatí al francès?
Aquest despropòsit no és nou! Fa dos anys, l'Ajuntament de València, amb la presència del Sr. Alfonso Grau, primer tinent d'alcalde i delegat de publicacions, presentava els primers sermons datats, de Sant Vicent Ferrer, una obra dels professors de la Universitats de València Francisco Gimeno i Mª Luz Mandingorra, titulat: «Sermones de Cuaresma en Suiza. 1404»! Aquest sermons de Sant Vicent, predicats a Friburg entre el 9 i el 21 de març de 1404, van ser redactats a partir de les notes (en castellà?) de Frederic Von Amberg.
Algú ha vist un desficaci tan gran, traduir els sermons o el procés de canonització de Sant Vicent Ferrer, no a la llengua que predicava el nostre sant, sinó al castellà? Encara no hem entès que Jesús parlava arameu, la llengua que li van ensenyar Maria i Josep? Encara no hem entès que Jesús no va parlar llatí, la llengua dels invasors romans, la llengua del poder, sinó la llengua del seu poble? I que tampoc no parlà la llengua dels poetes grecs, sinó l'arameu, la llengua de Maria Magdalena, de Pere i d'Andreu? Jesús parlava amb els deixebles amb la seua llengua i així els explicava les paràboles i els va ensenyar el Pare nostre: «Abuna di bishemaya» (Pare nostre que esteu en el cel) «Tete malkutarak» (Vinga a nosaltres el vostre Regne)
Davant aquest nou menyspreu a la llengua de Sant Vicent (llengua pròpia de la nostra terra, segons l'Estatut) el Consell Valencià de Cultura, no dirà res al respecte? I l'Acadèmia Valenciana de la Llengua? I Lo Rat Penat? I l'Arquebisbat de València i els de Castelló, Tortosa o Alacant? Algú s'imagina Jesús parlant en grec o en llatí? I nosaltres fem les traduccions dels sermons de Sant Vicent i el procés de canonització en castellà! Pobre Sant Vicent! Al pas que anem, en poc temps, els miracles també se representaran en castellà! O en llatí!
El batle de Manacor i diputat del PP, Antoni Pastor, ha fet una passa més en la distància que el separa de la cúpula del seu partit. En una carta oberta, dirigida al president Bauzá i filtrada als mitjans de comunicació, demana llibertat de vot a l'hora de debatre la Llei de Funció Pública en considerar que aquesta modificació 'trenca el consens del passat' en matèria lingüística.
Segons Pastor, 'la proposta que presentam al Parlament no és madura ja que no contribueix a governar per a tots; no contribueix a les prioritats del moment (...) i no suma en la defensa del que ens defineix com a comunitat cultural'. I no només això, el manacorí s'enfronta directament al cap de l'executiu, a qui diu que 'no em respongui que en 25 anys les coses han canviat, i que aquest és un motiu suficient per, de manera unilateral, modificar un sentir d'un poble. Vostè és el President de tots els ciutadans i ciutadanes d'aquesta Comunitat, dels que pensen com vostè i dels que pensen diferent'.
D'aquesta manera, Antoni Pastor respon a les declaracions fetes divendres pel portaveu del govern, Rafel Bosch, que advertí de 'conseqüències' per aquells que no respectin la disciplina de vot. En poques setmanes, el Parlament debatrà la modificació de la Llei de Funció Pública que elimina el deure de conèixer el català a l'administració. Una mesura polèmica, sobretot perquè el diputat de Manacor s'hi ha oposat públicament en contra del criteri del seu Govern. Ara, l'enfrontament va més enllà, i Pastor reclama obertament poder votar 'des de la fidelitat' als seus principis. Demana també que la llengua estigui per sobre d'ideologies polítiques, i ho fa recordant les paraules dels membres del seu propi partit que anys enrere defensaren la Llei de Normalització lingüística, com ara les del conseller Gilert Girart: 'Normalització vol dir posar les dues llengües en pla d'igualtat, donant a la llengua catalana el tractament que li correspon com a la llengua cooficial i, sobretot, com a llengua pròpia del nostre poble.'
Al llarg dels anys he discutit molt davant la tendència
centrífuga que es dóna en llengua catalana com a reacció d'una tendència
centrípeta que és dóna en totes les llengües fortes cohesionades. En breu,
defensaré sempre una llengua catalana ferma, amb les concessions sempre més
convergents, pel que fa a la unitat de la llengua, i amb un tresor lèxic i
fraseològic en què l'escriptor parteix de la seua parla per emparar-se de la
llengua sencera. Ho repetiré una vegada més. No hi ha escriptor en llengua
catalana unitària més elxà que jo: amb tots els meus respectes.
Aquest cap de setmana m'ha passat una anècdota que no sé estar-me d'explicar-vos. Sóc llicenciat en Traducció i Interpretació (especialitat anglès i francès amb castellà i català). Sóc el Cap Tècnic de Turisme de Guardamar i vaig aconseguir que s'hi realitzés el International Forum for Saint Bernards 2012. Hi havia 91 gossos Sant Bernat. Per ajudar l'associació a reduir despeses, em vaig prestar a fer d'intèrpret consecutiu d'anglès, francès i italià. Ha estat un cap de setmana intens on he après molt.
En una de les sessions es va moure una discussió curiosa, per a
mi, sobre la forma que ha de tenir l'ull del Sant Bernat. Hi havia interessos
encontrats. Vaig fer d'intèrpret, durant una bona estona, d'una jove jutge
internacional francesa que parlava per a letons, alemanys, danesos, holandesos,
italians, espanyols i portuguesos, entre altres, com als acudits aquells on
apareixen representants estatals diversos. Vaig interpretar també les paraules
del gran jutge italià que va causar intervencions irades entre una part del
públic assistent. Aleshores, s'alça la jove i bella francesa de Lyon, filla de
la llegenda viva més prestigiosa que ha donat França en temes de diverses races
canines. Agafa el Reglament, el mostra a tothom i diu:
Tout de même
le standard c'est le standard!
Silenci absolut, tothom calla i
s'acaba la discussió. M'ha fet molta gràcia per la concomitància amb les meues
dèries lingüístiques. És veritat que la llengua normativa escrita fossilitza el
llenguatge però ens permet, alhora, transmetre'l d'una manera no tan sols més
fiable sinó que ens aprofita a tots els qui compartim llengua i cultura. Tots
partim d'una modalitat pròpia que hauríem de voler més unitària. Quan dic
modalitat pròpia us assegure que el valencià d'Elx no és ben bé el mateix que el
de València i té concomitàncies amb parlars catalans diversos. En llengües
minoritzades això és encara més imprescindible i no aconseguiran convéncer-me
del contrari.
Per acabar, us he de dir que no hi havia britànics a la gran trobada europea del gos Sant Bernat a Guardamar. Us imagineu per què? Doncs perquè tenen el seu propi estàndard i llurs Sant Bernats han quedat incomunicats del Continent per la boira: What else can you expect from the British? Alguns deveu conèixer un dels titulars més gloriosos de la premsa històrica anglesa: Fog in the Channel. Continent Isolated. Boira al Canal de la Mànega. Continent aïllat. El cas és que dic ‘màniga' però escric ‘mànega'. És la forma clàssica, més general i què voleu que us diga? La toponímia ha de tenir unicitat i la duplicitat de vocals no aporta absolutament res en aquest cas.
La Comissió de Cultura del Parlament de Catalunya, ha aprovat una moció que expressa la posició de la institució, i dels partits que en formen part, en relació a la via de solució de la censura de TV3 al País Valencià i la persecució econòmica que ha patit i pateix ACPV per defensar la llibertat d'expressió i la pluralitat informativa.
En un comunicat de l'entitat presidida per Eliseu Climent, s'expressa que la moció coincideix amb el seu posicionament en els tres punts clau del conflicte. “Primer, la necessitat de recuperar les emissions de TV3 al País Valencià i la responsabilitat en aquest sentit dels governs valencià i espanyol; segon, el caràcter injust i discriminatori de les multes contra la nostra entitat, un fet d'una gravetat extraordinària en el context europeu; i tercer, la via de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) “Televisió sense Fronteres” que és pendent de tramitació parlamentària al Congrés espanyol, gràcies a les 651.650 persones que li van donar suport i van fer possible que es mantingués una via de solució oberta”, indiquen.
ACPV agraeix a través del seu escrit el suport a les seus reivindicacions gràcies a la moció aprovada amb els vots de CiU, PSC, ICV, ERC i SI, i amb l'abstenció del PP.
L'entitat també insta el govern de Fabra a respondre a “la mà estesa pel Parlament de Catalunya” des d'un clima de diàleg.
Del 3 a l'11 de maig s'obre un nou període de matrícula als
cursos de català en línia Parla.cat
Parla.cat presenta un entorn web de
formació modern i atractiu que treu el màxim profit de les tecnologies de la
informació i us presenta una proposta formativa organitzada en quatre nivells
d'aprenentatge, és a dir, Parla.cat us ofereix cursos des del nivell bàsic fins
al nivell de suficiència. Acompanyats d'una gran varietat de recursos
multimèdia, els materials didàctics dels cursos combinen l'exercitació de la
gramàtica i l'ortografia amb la pràctica de l'expressió oral i escrita amb el
suport d'un tutor que guia i dinamitza el vostre aprenentatge. Tot això es
complementa amb continguts de caràcter lúdic i cultural amb l'objectiu d'ampliar
els vostres coneixements sobre cultura catalana. Es tracta en definitiva d'uns
cursos amb uns continguts formatius complets i aptes per a la preparació per a
l'obtenció del certificats homologats de coneixement de la
llengua.
Els cursos començaran el dia 14 de
maig i acabaran el 20 de juliol.
Més informació a: http://www.parla.cat i http://www.cpnl.cat/xarxa/scenlinia/index.html