4)
Article publicat en el Levante-EMV dijous 19 d'abril del
2012
El rei
derringlat
Tenim
el Rei derringlat. La setmana passada saltà la notícia que, en una d'eixes
accions tan edificants i pròpies d'un monarca d'un país en crisi, Joan Carles I
s'havia accidentat en una cacera d'elefants a Botswana. Esta família,
últimament, va d'alifac en alifac. Quan no pillen els guàrdies un gendre en
embolics impropis de tan noble personatge, l'altre, complint la tasca educativa
de pare exemplar, deixa una escopeta al seu fill, i l'infantet es dispara una
bala al peu. El numeret següent ha sigut pegar el mateix monarca un entropessó,
caure una baquinada “selvàtica” i espatlar-se la pelvis. I quedar derringlat.
“Derringlar” és ‘posar(-se) malament una cosa per trencament o desaparició de
parts o peces de sosteniment, que fan perdre allò que li dóna estabilitat o bona
presència',
‘espatlar, estropejar, fer malbé una cosa per trencament total o parcial': “Eixa
taula està derringlada, li falta un tros en una pata”, “Quina bicicleta més
derringlada que portes, li falta un tros de pedal i el manillar el té tort”.
S'aplica també a persones per eixes accions, situacions o estats. És un verb que
també s'usa, en sentit figurat, quan u està molt cansat i li costa moure's, quan
algú està adolorit, desllomat, mòlt, fet pols per algun esforç o per alguna
incidència o accident. Dissabte i diumenge passats jo mateix vaig acabar els
matins derringlat, de cansera, traient ramulla de taronger. I és també aplicable
a l'estat en què quedà el rebesnét biològic
del capità (d'Ontinyent) Enric Puig Moltó (poseu “puigmoltejo” en el Google i cliqueu), en l'esmentada
activitat cinegètica, substituta de la que tenia fa uns pocs anys, que era caçar
óssos (també dits “orsos”) per les estepes russes. “Derringlar” i
“derringlat/ada” són ben genuïns, que ja apareixien en reculls del professor i
acadèmic Emili Casanova, com tants centenars de termes marginats que ja han vist
la llum normativa, i els arrepleguen el DOPV de l'Acadèmia Valenciana de la
Llengua, el DVAL, el SALT, el DCVB, el DG de Ferrer Pastor i el diccionari de la
RACV. Les caceres reials donen per a més termes: “baquinada”, “entropessó”,
“espatlar”, “caçar” i “acaçar”, “orso”, però d'estos en parlarem un altre
dia.
5)
Dijous passat recollia un curiós terme
per designar algú que no para mai per casa: banderot. La definició de l'Alcover-Moll és clara: “Persona ociosa que va d'una banda a
l'altra xerrant inútilment” (Camp de Tarragona). Però resulta que aquest ús no
vexil·lològic de les banderes no és privatiu d'aquesta zona. L'alcoià
Eugeni S. Reig també el recull al seu
sucosíssim llibre Valencià en perill
d'extinció. Reig defineix així la paraula bandera: “Persona que sempre va
d'ací cap allà sense fer res de profit, que es meneja molt, cap a un lloc i cap
a un altre, com es meneja una bandera quan fa vent”. Ho associa a sinònims com
ara dardaire o vaiver i hi aporta una cançoneta popular alcoiana que conté el
diminutiu: “Ma mare em diu bandereta, /jo li dic que té raó,/ que totes les
banderetes/ ixen a la processó”. El llibre de Reig inclou també l'equivalent
castellà de cada terme, i a aquesta accepció de bandera li adjudica “andorrero”,
un mot que els diccionaris castellans defineixen amb el verb “andar”, tot i que
en realitat prové d'un terme que en àrab clàssic volia dir xarlatà. Els catalans
tenim una frase feta extraordinària: “fer l'andorrà” (fer l'orni, dissimular).
No ens cal anar ni a Suècia ni a Sueca per fer-nos els suecs.
Publicat en el blog de Víctor Alexandre
dissabte 21 d'abril del 2012
per Víctor Alexandre
És molt positiu que aquest any hagi augmentat el nombre de
parelles lingüístiques que col·laboren en el programa
Voluntariat per la llengua a Sant Cugat. En total
són cinquanta les parelles formades per catalanoparlants amb voluntat d'ajudar i
per nouvinguts que volen millorar la seva competència en català en l'àmbit de la
comunicació verbal. Les motivacions, en aquest sentit, són diverses. Però una de
les que més sovintegen és la dels pares i mares que volen ajudar els seus fills
en els treballs escolars. Són persones que s'adonen de la necessitat de conèixer
la llengua pròpia del país que han triat per viure així com dels beneficis que
aquest coneixement aporta a la seva relació amb els fills.
Aquesta és la
raó per la qual el Partit Popular té tant d'interès a dinamitar la immersió
lingüística i a reintroduir l'espanyol a les escoles, amb el desig inconfés que
la llengua catalana esdevingui una llengua domèstica, casolana i marginal i, per
tant, una llengua perfectament prescindible. I la prova la tenim en l'operació
d'anorreament sistemàtic que està portant a terme en els territoris dels Països
Catalans on governa: el País Valencià, les Illes i la Franja de Ponent.
L'episodi més recent és el de les Illes, on saber català per treballar a la
funció pública ha deixat de ser un requisit i s'ha convertit en un simple mèrit.
És a dir, que, a partir d'ara, cap mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterenc
no té dret a set atès en català a les seves institucions per la senzilla raó que
els funcionaris no tenen cap obligació de conèixer aquesta llengua. L'espanyol
sí que és una obligació, però el català no.
Per sort, el PP no governa
Catalunya i aquí no pot arribar tan lluny. Però ho intenta atacant la immersió
lingüística amb la intenció de convertir el català en una llengua residual que
desactivi motivacions com la que expressa una santcugatenca nouvinguda anomenada
Inés del Prado quan diu: "Aprenc català perquè les meves filles van a l'escola
pública i vull ajudar-les quan fan els deures". Doncs bé, per això és tan
important la tasca del Voluntariat per la llengua.
7)
Josep Murgades
Imaginem-nos ara per un
moment algú que no pot estar-se del vi. Li n'han fet voler beure'n sempre i
tothora. I s'hi ha acabat acostumant. Però no per això tanmateix ha renunciat
del tot a l'aigua, sempre avinent en determinades circumstàncies. I ve que li
agrada ponderar més la ingesta més o menys ocasional que pugui fer d'aquesta que
no pas la prou més habitual que fa d'aquell. Tant és així que s'acaba convencent
que, per poc que augmenti el seu consum d'aigua, aquest bastarà a justificar-lo
de la seva insuperable addicció encara més creixent al vi, la qual, a l'hora de
l'estadística, es complau a ignorar deliberadament.
Doncs bé, semblantment
s'esdevé en el món de les enquestes, índexs, tants per cents, etcètera, referits
a tot el que concerneix la situació social de la llengua catalana: nombre de
parlants, de lectors, d'escrivents, de productes culturals que s'hi vehiculen,
de realitzacions que s'hi assoleixen. Xifres totes elles esbiaixades des del
mateix moment que no tenen igualment en compte les quantitats homòlogues
concernents a l'ús de l'espanyol dins el territori històric de la nació
catalana. Quina relació hi ha entre l'increment de funcionalitat de l'una i el
de l'altra? A una major oferta televisiva o radiofònica o periodística o editora
en català, quina moltíssima major oferta no passa a haver-hi proporcionalment en
espanyol?
No voler adonar-se d'aquesta
indestriabilitat entre totes dues llengües a l'hora de valorar la dimensió real
de la del país, sense prendre també en consideració l'aconseguida per aquella
amb què es troba en desigual concurrència, és pecar de llombrigolisme complaent,
d'emmirallament autista, d'alienació suïcida.
Si es vol deixar de beure
tant de vi, no basta a subratllar que ara es beu també més aigua. O capgirant
els termes del símil: importa abocar aigua d'objectivitat al vi del
cofoisme.
8)
Publicat en Nació Digital.cat dimecres 25
d'abril del 2012
Joan Vila i Triadú
Ara que ja deixem enrere Sant Jordi i els comentaris
eufòrics sobre la venda puntual de llibres durant aquest dia,
m'agradaria tornar a parlar d'un estudi aparegut la setmana passada i al qual
crec que no hem donat el ressò que es mereixia. Es tracta de l'informe elaborat
pel Baròmetre de la Comunicació i la Cultura en col·laboració amb la Cambra del
Llibre de Catalunya, que analitza el consum de llibres durant el 2011. Tot i que
trobo positiu que el percentatge de lectors de llibres hagi augmentat un 8% en
els últims cinc anys i encara més el de lectors de llibres en català (9,5%), en
canvi em sembla molt alarmant la dada que diu que els catalanoparlants fem un
consum bilingüe de llibres (50% català-49% castellà) i els castellanoparlants,
un consum monolingüe en castellà (9%-89%).
Per què em sembla
alarmant? Doncs perquè, teòricament portem gairebé 30 anys amb la
immersió lingüística a l'escola i això implica que una part molt important de la
ciutadania catalana (la que té menys de 45 anys) ha estat educada en la nostra
llengua. És a dir, que hauria de poder llegir perfectament tant en català com en
castellà i això hauria de reflectir-se en les enquestes. Excloc els més grans de
55 anys. Probablement en aquesta franja d'edat, també molts catalanoparlants
tenen dificultats a l'hora de llegir un llibre en la seva llengua perquè no van
tenir ocasió d'aprendre-la a l'escola, malgrat que la transmissió oral no va
fallar. Tot i ser una franja amb molta població (l'envelliment demogràfic és un
fet), crec que no hauria de condicionar tant els resultats globals.
Probablement, hi ha una altra explicació.
Les dècades passen, ens
hem esforçat a integrar tothom des de l'escola en la llengua i la
cultura del país, però tot i així hi ha coses immutables: la majoria de la gent
que té com a llengua materna el castellà només llegeix llibres en castellà. En
canvi, els que tenim com a llengua materna el català llegim habitualment en les
dues llengües sense problemes. Això reflecteix quina és la llengua principal i
quina la secundària en l'ecosistema cultural català. El bilingüisme és, doncs,
com ja sabíem, una fal·làcia, només funciona des d'una de les bandes. I encara
hi ha qui té la barra de dir que el castellà està en perill a
Catalunya!
Fixem-nos en una altra dada significativa de
l'estudi esmentat i cito textualment de la nota de premsa: “els lectors
que tenen altres llengües diferents al català i al castellà com a llengua
inicial llegeixen més llibres en català que els lectors castellanoparlants. En
concret, el 13% dels primers llegeixen en català davant del 9% dels
castellanoparlants que també ho fan”. Què ens indica això? Crec que la
integració funciona molt millor quan s'arriba aquí sense saber cap de les dues
llengües oficials i has de fer un acte de voluntat escollint en quina vols
llegir llibres –perquè segurament t'és igual de difícil en les dues- que no pas
quan tens com a llengua materna el castellà i et trobes davant una oferta
immensa de lectura sense haver de fer cap esforç suplementari. El català, en
aquest cas, és per a ells prescindible. I si els agrada un autor català, sempre
podran recórrer a la traducció.
I el pitjor del cas és que no
veig cap fórmula possible per revertir aquest situació en el
futur.
9)
Publicat en indirecte.cat dimecres 25 d'abril
del 2012
Joan Lladonet
Quan un govern ignora la història del lloc que ha de regir no
pot millorar totes les errades que s'han produït en el passat ni pot tenir en
compte el llegat de tots els que l'han precedit, que han format el pòsit i els
fonaments de l'edifici que s'està construint, però aquest govern sempre podrà
aprendre aquesta història i fer les oportunes rectificacions. El conflicte
arriba quan un govern coneix la història, però la modifica per complir uns
objectius determinats. La canvia perquè vol que el poble desconegui la seva
procedència, el seu origen, el seu tarannà, les seves tradicions, els seus
costums, la seva cultura, la seva llengua..., és a dir, tot el que forma la
personalitat i la identitat d'un poble.
Aquesta invenció de la història
és la que hem sofert les persones que vàrem assistir a escola durant el període
que governava el dictador general Franco quan ens varen ensenyar que s'havia
aconseguit la unitat d'Espanya amb els Reis Catòlics, durant el segle XV, i
sense dir res sobre el fet que els castellans varen ser estrangers aquí fins que
el 1715, Felip V va abolir el decret d'estrangeria, o intentant fer desaparèixer
la teva llengua, la llengua catalana, aquella que els teus padrins desconeixien
i no havien parlat mai durant els segles XIX i XX.
Els governants
actuals, tant els que governen a les Illes Balears o a la resta dels Països
Catalans, com els que governen a Espanya se n'han adonat que amb una migrada
democràcia com la que ens han permès tenir, el nostre poble anava recuperant
tots els senyals identitaris: recuperava la vertadera història, el llegat sagrat
dels avantpassats, la cultura pròpia i diferent de la que ens havien volgut fer
creure i la llengua pròpia, especialment a l'Administració i a l'escola, amb la
confiança, que quan totes les generacions vives haguessin après la llengua a
l'escola o a altres indrets, aquesta restaria normalitzada i el poble tindria la
possibilitat de triar el seu futur reconquerint tota la sobirania perduda de
manera injusta per la força de les armes. Per això han estudiat quina seria la
manera de fer desaparèixer aquest poble amb més de mil anys d'existència i
submergir-lo i diluir-lo dins un altre i han descobert que l'ànima del poble, la
pàtria d'aquest i de qualsevol poble era la seva llengua i s'han proposat
destruir-la, perquè així destruiran el poble. Per això volen desmantellar tot el
que s'havia fet a l'escola i a l'Administració. Al primer lloc, desintegrant la
societat i creant una profunda divisió, quan es deixi triar la llengua del
primer ensenyament, cosa impossible i que provocarà profundes injustícies que
patiran sempre els mateixos, i al segon lloc eliminant la necessitat de conèixer
la llengua catalana, per accedir a la funció pública.
Aquests són dos
cops mortals, un atac despietat d'un govern que governa contra el propi poble o
que ho fa per a uns estranys i per a uns desnaturalitzats. I per això el poble
s'ha disposat a defensar-se i oferirà una resistència infinita. El poble sap que
la lluita serà llarga com ho ha estat ja, però el govern ha de saber que és
l'únic responsable del conflicte social que ha posat en marxa a partir de
mentides i promeses falses que no té necessitat de complir, com ja ha demostrat
en molts casos. A més dels citats atacs, són múltiples els que ha fet contra la
llengua, esmentats en altres articles, però també seran múltiples els actes de
defensa i resistència del poble. Només n'enumeraré uns quants:
- 41 dies
de vaga de fam duits a terme per Jubilats per Mallorca, i materialitzats per
Jaume Bonet (26 dies) i Tomeu Amengual (16 dies), en què varen coincidir plegats
un dia i per això no n'he posats 42. Aquesta vaga de fam ha estat una prova de
dignitat, exposant la pròpia salut i vida per mor dels atacs d'un grup polític
que ha demostrat tenir molt poca o gens de consciència.
- La campanya
“Enllaçats per la llengua”, que ha duit a terme un grup de professors i
professores en català, l'STEI-i, l'OCB i altres organismes i plataformes per la
llengua a tots els Països Catalans, que han provocat que escoles i instituts
posassin llaços quadribarrats per la llengua, cosa que ha provocat que el
conseller d'Educació ordenàs accions tan vergonyoses com enviar treballadors a
llevar els llaços, treballadors que no acudien a fer les feines necessàries que
requerien els centres d'ensenyament. La defensa del poble i de les escoles va
ser multiplicar els llaços per totes bandes i la darrera acció ha estat
enllaçar-se per la llengua la diada de Sant Jordi, acció que s'ha estès com una
taca d'oli i que serà difícil que s'aturi, perquè continuarà.
- La campanya
“Enllaçats per la paraula serà la propera acció que consisteix a llegir un dia
cada setmana a diferents indrets de les Illes Balears durant les 24 hores
continuadament, i just una setmana abans de la votació al Parlament de
l'eliminació del requisit de conèixer el català als funcionaris, llegir tota la
setmana i durant les 24 hores de cada dia. Començarà el primer dia de lectura el
divendres, 27 d'abril a les 19 hores i acabarà el dissabte, 28 a la mateixa
hora. Us podeu animar a enllaçar-vos per la paraula a qualsevol indret dels
Països Catalans.
- Una vegada que s'hagi aprovat la malifeta contra el poble
si no és que hi ha hagut diputats i diputades que hagin tingut consciència, es
continuaran les accions fins que no rectifiquin, accions que es pretén que
arribin a tots els organismes i tribunals internacionals que sigui possible. Una
d'aquestes accions podria ser una vaga indefinida de fam (de dejunis) en cadena,
canviant la persona cada dia i moltes altres accions més.
Aquest govern
ha de saber que quan s'ataca el poble, aquest ofereix resistència, es defensa i
contraataca. La pau social l'han destruïda els encarregats de servar-la.
Demà en InfoMigjorn Cap de
Setmana
Sumari
1) Eugeni S. Reig - cimboriet
2) Albert Jané - Notes de llenguatge sobre el
«Diari 1918», de J. V.
Foix
3) Aina Moll - El lèxic
eivissenc
4) Antoni Llull Martí - El drac-dimoni i
Dràcula
5) Pau Vidal -
Mainadera
6) Pere Ortís - Netegem
i enriquim la llengua catalana (Barbarismes. Lletra
A)
7)
Articles d'Albert Pla
Nualart
8) Antoni Llull Martí - Qui és,
intel·lectualment, més ric, qui entén i parla dues llengües o qui només en
coneix una?
9) Pere Ortís - Les llengües
aborígens
10) David Vila i Ros - La
independència
necessària
11) Ramon Sangles i Moles - El teatre, emblema de bona parla
12) El futur del català, 27 anys
després: Presentació
Si voleu rebre cada
divendres el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana heu de
manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d'enviar a
l'adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l'adreça
electrònica on voleu rebre'l.
El preu de la subscripció al
butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana corresponent a
l'any 2012 és de 25
euros.
Els nous subscriptors podreu llegir en la web tots els
butlletins d'InfoMigjorn i d'InfoMigjorn
Cap de Setmana que s'han publicat fins ara.
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
Us preguem encaridament que feu arribar
aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí
InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones
interessades en la llengua catalana.
PROTECCIÓ DE DADES. En
virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem
que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu
facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a
sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades,
incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb
nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací