InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.400 membres]
 
Butlletí número 650 (dimarts 01/05/2012) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
 
 
1) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
2) Lliris Picó i Carbonell - Les mans d'una mestra sense llengua
 
 
4) Josep Manuel Esteve - LLENGUA I EMOCIÓ. Set mirades sobre el goig de ser.
 
 
 
 
 
9) Vicent Sanchis - El nom del bilingüisme en va
 
10) Presentació del llibre Llengua i emoció a Canet de Mar
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 46).
 
 

122. La llengua és l'arxiu més antic de la història.

 

Joan Coromines

Lingüista

 
 
2)
 
Publicat en EL PUNT diumenge 22 d'abril del 2012
 
 
Lliris Picó i Carbonell
 
No sé si us he explicat alguna vegada que, a banda de fer de curranta d'oficina, d'etiquetadora de llibres a la Biblioteca Enric Valor, penjadora de quadres en algunes exposicions i d'ocasional “florero” en alguna conferència, aquesta que us escriu també és mestra, de titulació i, sobretot, de vocació. La veritat és que mai no he exercit amb xiquets perquè la vida m'ha portat per altres camins i l'únic que he fet relacionat amb la docència són cursos de valencià per a periodistes i per a personal sanitari. He ensenyat llengua durant 15 anys a persones adultes. I, sabeu?, m'agradava. M'agradava molt. Pense que segurament ensenyar a persones fetes i dretes no deu ser molt diferent d'ensenyar a nens. He ensenyat a llegir, a escriure i a parlar a centenars d'alumnes i sobretot els he ensenyat qui som i com som els valencians i per què som com som.

Al llarg d'aquesta dotzena i mitja d'anys fent classe m'he trobat de tot. He viscut algunes anècdotes negatives, com per exemple, quan feia classe al Centre de Producció de Canal 9 a Alacant, hi havia dies que hi anava i em trobava l'aula buida i esperava deu minuts, deu més i els alumnes no arribaven, cinc més i continuava sola. Una hora i allà no havia vingut ningú. M'ha passat també trobar-me gent que venia a les meues classes com qui va a classe de boixets o de punt de creu a passar l'estona sense el més mínim interés d'aprendre llengua. I m'he trobat també persones d'aquelles que et fan la classe incòmoda perquè se'ls veu estampat a la cara el rebuig per la llengua i enganxat a la veu un to d'absolut menyspreu per tot allò que siga diferent del que ells són.

Tot això, però, com dic, no han passat de ser simples (i ximples) anècdotes. Fent classe he passat molt bons moments com per exemple quan en un nivell inicial el primer dia t'adones que hi ha gent que no entén absolutament res, que està a l'aula com si estiguera en un altre planeta i passades un parell de sessions ja són capaços de construir frases senzilles i se'ls il·lumina la cara quan s'escolten a ells mateixos. També han estat molt agradables els finals de curs quan gent que incomodava a classe perquè venia carregada de prejudicis contra tot el que fóra diferent d'ells començaven a mirar-me d'igual a igual, a respectar la meua llengua i la meua cultura i, alguns fins i tot, a sentir-la una mica seua.

Tanmateix, a partir d'ara ja no faré classe perquè les institucions per a les quals treballava, abraçades al colp de tisora, han prioritzat l'anglés com a única opció d'idioma en els cursos de formació continuada. La notícia m'arriba justament quan en l'altra faena que faig, la gestió cultural i la dinamització lingüística, també ens veiem abocats a mirar en què gastem fins l'últim cèntim, perquè les retallades també esfilagarsen la cultura. Amb la llengua retallada fins a mínims aterridors, què li queda a aquesta mestra? Doncs pense que quan a una mestra li tapen la boca el que li queda són les mans i un teclat on anar filant aquesta teranyina en la qual enganxe cada setmana el meu descontent i el meu convenciment que, malgrat que som una societat amb els drets lingüístics mutilats, no pensem callar ni deixar-nos acorralar perquè en som molts i entre tots podrem rebentar les reixes del corral.

3)
 
Publicat en el diari ARA dimarts 24 d'abril del 2012
 
Un miler de globus s'enlairen al centre de Barcelona en defensa del català
 
Centenars de voluntaris, convocats per la Plataforma per la Llengua i associacions d'immigrants, han format el lema "El català, llengua comuna"

Centenars de persones, convocades per la Plataforma per la Llengua i 23 associacions d'immigrants, han alliberat aquesta tarda un miler de globus en defensa de la llengua catalana. Coincidint amb la celebració de la diada de Sant Jordi, i des de la plaça dels Àngels de la capital catalana, els participants han deixat anar globus amb un missatge personal per reivindicar el paper del català "com a element d'inclusió de les persones nouvingudes i com a eina que contribueix a la cohesió social", segons han informat els organitzadors. Els voluntaris s'han distribuït perquè els globus dibuixessin el lema "El català, llengua comuna", i després els han deixat anar i s'han enlairat cap al cel.

L'acte s'ha inscrit en el primer 'muralmob' per la llengua, que ha inclòs també un concert en acabar el llançament dels globus, mentre les parades de les associacions convocants han estat venent roses i llibres davant del Macba. Els assistents, que s'han aplegat a la plaça dels Àngels a partir de quarts de sis de la tarda, s'han anat distribuint per l'espai i escrivint missatges en favor del català, que després s'han enlairat en globus cap al cel de la capital catalana. Els organitzadors han destacat que els globus són biodegradables i, per tant, respectuosos amb el medi ambient.

El projecte ha comptat amb la participació de nombrosos col·lectius de nouvinguts i de personalitats conegudes com l'actor Quim Masferrer, de Teatre de Guerrilla, que ha exercit d'animador de l'activitat, o l'escriptor i periodista Màrius Serra, que ha protagonitzat l'espot de la campanya.

'Muralmob' per la llengua: 'El català, llengua comuna', dit amb globus

4)

LLENGUA I EMOCIÓ. Set mirades sobre el goig de ser.

Àngel Velasco i Quim Gibert (eds.)

 

Les reflexions aportades durant els anys 2010 i 2011 en les jornades sobre dignificació lingüística a Fraga, en la Franja de Ponent, ens situen en un àmbit fronterer del  domini lingüístic del català, en què parlar de drets lingüístics ens pot recordar l'estat fràgil en què es mou la nostra llengua, que abasta quotes de dubtosa cooficialitat o d'“especial protecció” en altres quatre departaments geogràfics sota tutela espanyola o francesa.

            Amb el subtítol que inclou el sintagma “el goig de ser” s'endevina una voluntat d'autoafirmació i de construcció de discurs crític amb el poder que ajunta mirades psicològiques, filosòfiques o lingüístiques, entre d'altres, amb un fil conductor unitari que aporta llum sobre el camí –individual i col·lectiu- que cal seguir per assolir la condició de ciutadà normal i no de súbdit com afirma Josep Maria Terricabras.

            Les aportacions sobre el redreçament de les condicions d'ús i la planificació lingüística de la nostra llengua, situaven l'eix del debat des dels anys setanta, amb les aportacions esclaridores de la sociolingüística progressista, en un àmbit político-institucional necessari; la psicologia social amb les aportacions de F. Suay i G. Sanginés (Sortir de l'armari lingüístic, 2010) apunten l'individu com a membre d'una comunitat lingüística en la cruïlla de la l'apel·lació a la responsabilitat conscient i l'acció col·lectiva per engegar processos de canvi actitudinal; la psicolingüítica ens descobreix l'apecte emocional de les paraules que ens serveixen no només per a comunicar-nos sinó que, a més, creen un espai d'identificació, de vivències compartides i de visió del món particular.

            D'altra banda, la memòria històrica, ens fa reviscolar, més enllà de les anècdotes personals, la nostra raó de ser i el continuats entrebancs que se'ns han posat per “ser”, fins a voler-nos dimissionaris, amb poca autoestima, miops davant les possibilitats de la nostra llengua -pel fet de ser diferent de la dels nostres poderosos veïns amb estat, exèrcit i polítiques culturals assimiladores. Com ho resumeix Jordi Bilbeny en la ponència “Llengua, justícia i veritat”: “...quan una nació ocupa una altra i la vol assimilar sempre n'acostuma a eliminar bàsicament tres coses: el passat, o sigui la història; el cos jurídico-institucional (elimina les institucions i suprimeix les lleis) i la llengua.”

            El teixit del llibre ens il·lustra de manera satisfactòria la riquesa d'un discurs que ha deixat de ser victimista per tal de ser constructor de sinèrgies i catalitzador en  una direcció positiva, que ajunta la sensibilitat acadèmica (Josep Borrell, Rosa Calafat, Bilbeny, Terricabras), l'àmbit institucional (Eva Monrós), l'aportació de col.lectius socials militants com l'Institut d'Estudis del Baix Cinca que promou les jornades de dignificació lingüística, o les individualitats creatives, des del món del periodisme, com Matthew Tree, al  de la psicologia social (Quim Gibert).

            “El discurs ideal és aquell que no vol convéncer l'oient...” ens recorda Q. Gibert tot citant Ferran Ramon Cortés, expert en comunicació interpersonal. Referint-se la descoberta de la llengua de l'escriptor de Perpinyà, Joan-Daniel Bezsonoff, afegeix el seu testimoni ben gràfic: “Em van donar les claus del cotxe, després amb el cotxe he anat on jo he volgut. Però sense les claus no pots arrencar. La llengua és clau.” Matthew Tree, des de la perspectiva que té del món editorial ens recorda que el català literari no té cap llengua que li faça de pont, no té voluntat de fer-ho el món que s'expressa en castellà, al contrari, ens invisibilitza; però alhora recorda la volada ascendent que prenen les traduccions d'autors catalans a l'alemany, que podria esdevenir llengua pont, com ho és de moltes llengües eslaves, de l'hongarés o del romanés.

            Josep Borrell, des de l'experiència del poeta, parteix de l'afirmació romàntica de la llengua com a ànima del poble i transita per les reflexions de J. Tuson i S. Serrano sobre la diversitat lingüística del món i els imprescindibles espais de comunicació que creen les llengües. Eva Monrós ens fa una interessant exposició, des del seu coneixement de la diversitat lingüística de Catalunya, com a membre del Grup de Llengües Amenaçades, i ens parla de la solidaritat que pot despertar en els nouvinguts que pateixen una situació de minorització semblant, el fet d'oferir-los d'antuvi la nostra llengua sense prejudicis, una llengua que: “...és una eina d'inclusió i d'integració (...) les nostres paraules estan dient a l'interlocutor “vull ajudar-te a ser dels nostres”.”

            Rosa Calafat, des de la seua aportació semiòtica aplicada als titulars dels mitjans de comunicació i de les campanyes a favor de l'ús del català, ens redescobreix la màxima que “voler és poder” i fa un toc d'atenció en aquelles expressions genuïnes nostres bandejades per solucions castellanes o angleses des dels mateixos manuals d'estil catalans.

            Només trobe a faltar alguna aportació des de l'actualitat valenciana, que no deixaria d'enriquir més, si hi cap, aquest discurs multidisciplinar que abasta la totalitat del nostre domini lingüístic; tot i això la riquesa de les fonts i les anàlisis aportades deixen albirar un futur pròxim esperançador i valent que ens faça eixir de l'engany secular a què ens han sotmés els nostres governants, vertaders “contraplanificadors lingüístics”, i de l'autoengany que ha guiat els qui s'han emmirallat en febles regionalismes empobridors. El llibre ens assenyala una utopia possible que, en forma de poesia, ja deixà per escrit  l'eivissenc Marià Villangómez: “Voler l'impossible ens cal,/ i no que mori el desig”.

            Per acabar, en la línia de les expressions i paraules amb valor emblemàtic que esmenta R. Calafat, no em puc estar de citar l'eslògan d'un acudit gràfic reproduït el mes de març en El Temps (secció “Gatonera”): Xe! we can.

Josep Manuel Esteve.  Professor i escriptor

 
 
5)
 
Publicat en la web de Plataforma per la llengua dimecres 25 d'abril del 2012
 
 
Ha estat Setmana Santa, temps de reflexió. M'inspiro en la portalada principal de la Sagrada Família, la de la futura façana de la Glòria, obra d'en Josep Maria Subirachs sota els esquemes d'Antoni Gaudí.
 
Actualment ja hi ha esculpida la porta de bronze que ha de ser la porta principal de la basílica, i el simbolisme és realment contundent: en un fons amb frases de la pregària de Jesús en molt llengües, hi ha escrit en llengua catalana el Pare Nostre, en gros. El català llengua comuna, una llengua sostenible que s'obre a la majoria de llengües de la humanitat i les abraça, un emblema de l'obertura de la societat catalana al Transcendent, conjuntament amb les altres llengües, amb la resta de la humanitat. El català, tal i com simbolitza la porta escultòrica, esdevé una llengua que a casa nostra vertebra una diversitat de cultures i llengües des del respecte i l'amor, llengües que ens enriqueixen i amb qui volem compartir l'esdevenidor. És de nou l'Obra Mestra d'Antoni Gaudí que simbolitza el discurs inclusiu de la llengua catalana com a preconitzadora de la vida en comú. Gaudí va estimar la llengua catalana, i va lluitar-hi en tota mena de contextos, i ara, el majestuós temple, amb la portada esmentada i amb els seus espais, ens enlaira cap als horitzons que Gaudí havia somiat.

El discurs de la porta principal de la basílica de la Sagrada Família i de la seva construcció és també l'eina mare del treball que realitza la Plataforma per la Llengua, l'ONG del català, clau de volta de totes les actuacions: El català llengua comuna! El català suma!.

I el dia de Sant Jordi, les entitats de persones immigrades, amb l'ONG del català al davant, vam reproduïr també aquest simbolisme, a imatge de l'emblema de la porta, mitjançant la construcció d'un Muralmob per la llengua de globus que difondrem per Internet, la presència de les entitats de persones immigrades, i la celebració d'un concert per a la cohesió social: el mateix missatge, la mateixa força. La construcció d'una llengua comuna, la construcció d'un Temple per a un Poble que acull a tothom.

Missatges de cohesió són necessaris en uns moments difícils per la llengua i la societat, i no en va volem tenir un record per a les Illes. Volem posar els elements perquè el català pugui sumar, i perquè puguem aconseguir una societat cohesionada, de respecte i de convivència, un model per a altres societats.

Ha estat Setmana Santa, temps de reflexió. La Sagrada Família ens transcendeix i ens empeny a continuar defensant els ideals d'Antoni Gaudí, entre d'ells, el de potenciar i lluitar per la llengua catalana com a eix vertebrador i font de benaurança, i contribuir, d'aquesta manera, a fer un món millor, més just, de respecte, i finalment de pau…

Amén.

Martí Gasull i Roig

 
 
6)
 
Publicat en tribuna.cat divendres 20 d'abril del 2012
 
 
La llei significa un retrocés sense precedents per a l'estatus legal de la llengua pròpia i oficial de les Illes Balears i un atac al dret dels ciutadans a ser atesos i entesos en català per part de l'administració pública.
 
Aquesta setmana el president de l'OCB, Jaume Mateu, i el coordinador de l'entitat, Tomeu Martí, han presentat al registre del Parlament al·legacions al projecte de modificació de la llei de funció pública adreçades a tots els grups parlamentaris. L'entitat s'ha acollit, d'aquesta manera, al tràmit de recaptació d'opinions i elaboració de dossier previst en el procés d'aprovació de les lleis. L'OCB també ha presentat al·legacions en nom de dues entitats de Formentera (Obra Cultural de Formentera i Comissió de Festes de Santa Maria).

Posteriorment, Jaume Mateu ha explicat que les al·legacions insisteixen en la línia de les més de 12.000 al·legacions presentades per ciutadans, associacions i ajuntaments de les Illes Balears (alguns d'ells del PP): que la llei de funció pública significa un retrocés sense precedents per a l'estatus legal de la llengua pròpia i oficial de les Illes Balears i un atac al dret dels ciutadans a ser atesos i entesos en català per part de l'administració pública. Mateu ha retret al Govern no haver fet cas a les al·legacions presentades per milers de ciutadans, que ha considerat un menyspreu a la democràcia, i ha explicat que l'entitat demana als grups parlamentaris per demanar-los que retirin el projecte de llei.

Ha tengut unes paraules especialment per als diputats del PP, a qui ha demanat que votin en consciència contra aquest atac a la cohesió social i als drets de la ciutadania, i per al president del Parlament, Pere Rotger. El president de l'OCB ha recordat que Rotger sempre s'ha manifestat a favor de la llengua pròpia i dels consens que va suposar la llei de normalització lingüística; que al llarg dels seus anys de batle d'Inca i de president del Parlament ha tengut una línia impecable de suport a l'idioma de Mallorca; i que va ser un dels dirigents que varen fer rectificar José Ramón Bauzá quan va assegurar, en un programa de ràdio, que derogaria la llei de normalització lingüística.

Per tot això, Jaume Mateu ha afirmat que seria incomprensible que Pere Rotger votàs a favor d'aquest projecte de llei. El president ha reiterat la demanda de l'Obra Cultural Balear, del conjunt de la societat civil, i de les més de 50.000 persones que es varen manifestar el passat 25 de març a Palma, de que es retiri la tramitació del projecte de la llei de funció pública.
 
7)
 
Publicat a

Som un milió

Catalunya supera per primer cop el milió de lectors de llibres en català, 2,5 punts més que fa cinc anys, un indicador que l'edició està “totalment normalitzada”

 
A les portes de Sant Jordi, la Cambra del Llibre de Catalunya va presentar ahir el darrer Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, que assenyala que Catalunya supera per primer cop el milió de lectors de llibres en català i assoleix la xifra d'1.041.000 persones, cosa que suposa un increment del 9,5% en els darrers cinc anys. El 2007 el 24% dels lectors llegien llibres en català, i ara ho fan el 26,4%. “Cada vegada més els editors treuen els títols en castellà i català alhora i amb el mateix preu, de manera que l'edició del llibre en català està totalment normalitzada”, argumentava ahir Xavier Mallafré, president de la Cambra del Llibre de Catalunya i del Gremi d'Editors de Catalunya, durant la presentació dels resultats.

Un altre motiu podria ser, segons Mallafré, el fet que “el sector dels lectors en català és més fidel i compromès amb el català”. Per contrapartida, el consum de llibres en castellà disminueix un 5,3%.

En general, els lectors de llibres a Catalunya han augmentat un 3% l'últim any i un 8% els darrers cinc anys. Actualment llegeixen llibres el 61% dels catalans (3,9 milions). “Aquestes xifres són esperançadores per poder assolir en uns anys el 71% de la mitjana europea.”

Llegir llibres continua sent el segon consum cultural més estès entre els catalans (60,6%) després d'escoltar música (93%). Pel que fa al retrat tipus del lector de llibres, segueix sent una dona de 25 a 54 anys, amb estudis superiors i de classe mitjana-alta, mentre que els que menys llegeixen són els homes de més de 65 anys de classe mitjana baixa.

El Baròmetre s'ha elaborat a partir d'una mostra d'individus de més de 14 anys durant el 2011 amb 24.683 entrevistes. L'estudi es pot consultar sencer a www.fundac.org.

Menys vendes

Una de les dades més sorprenents que es desprenen de l'estudi és el fet que, si bé els resultats dels hàbits de lectura són “positius”, en canvi no tenen una repercussió en les vendes, que tenen “un cert descens”. Del 2009 al 2011 s'ha comptabilitzat una caiguda acumulada de l'11%, i el primer trimestre de l'any la caiguda oscil·la entre el 3% i el 5%. “D'una banda es deu a un augment d'usuaris de les biblioteques i de l'altra a la pirateria.” Segons dades de l'Observatori de Pirateria i hàbits de consums de continguts digitals, la taxa de pirateria del llibre digital és del 49,3% (2001, primer trimestre). “El problema és que resulta molt difícil de calcular d'aquest percentatge quin es convertiria en venda efectiva”, comentava Mallafré, “perquè molta gent es descarrega continguts pels quals potser no pagaria”.

A l'espera de veure què passa amb la nova llei contra la pirateria aprovada l'1 de març passat, el president assenyala el consum “residual” del llibre digital: “Els dispositius de lectura no arriben ara per ara al milió, amb una mitjana de descàrrega de dos llibres l'any.”

 
8)
 
 

PP, Ciutadans, Àgora Socialista, Convivència Cívica Catalana, entre altres pacten el camí per acabar amb la immersió lingüística, en un acte ple de violència dialèctica

La lluita entre el PP i Ciutadans per veure qui té més odi a la llengua catalana ha convertit l'acte d'aquest matí en un atac visceral i xenòfob contra el model educatiu d'èxit de la immersió lingüística, la consigna, etzibar odi contra la llengua del país. Ha estat un acte fosc, farcit de ressentiment i fet amb l'objectiu d'intentar evitar la marginalitat d'aquest moviment nacional espanyol. Malgrat l'aparent nombre d'entitats convocants, l'acte s'ha reduït a menys de 500 persones, fins i tot han quedat cadires buides, en un recinte petit com és el Teatre Goya -gestionat per FOCUS amb capacitat per 521 butaques-.

 
Francesc de Carreras, Javier Nart, Arcadi Espada, Joan Carles Girauta, Fernando Martorell; en diuen intel·lectuals ...
 
Aquestes són algunes de les mal anomenades personalitats que han assistit a l'acte d'aquest matí a Barcelona, i que han donat escalf a un seguit d'oradors disposats a dir-la com més grossa millor. L'acte convocat per Ciutadans ha obligat al PP a treure's la careta i a mostrar la cara més radical dels populars.
En alguns moments de l'acte, de les paraules s'ha passat a la violència dialèctica i als insults contra aquells que defensen un estat propi per a Catalunya. Dessota l'excusa de la immersió lingüística plana la voluntat de bastir un front contra l'augment del independentisme a Catalunya.

Catalanofòbia i festival nacionalista espanyol

Com si estiguessin posseïts de molt poca autoestima i un gran complex d'inferioritat, els oradors han anat desgranant tot un seguit de suposats greuges per culpa de la llengua catalana, paraules plenes de ressentiment que han escalfat el petit local triat pels organitzadors.
“A esa pandilla de caraduras que niegan a los hijos de los demás lo que no tolerarían que negaran a sus hijos, se les debe plantar cara. Y una buena ocasión nos la da el acto: ‘Una Cataluña bilingüe. Una escuela bilingüe”

En aquest article publicat a Libertat digital, l'ex diputat de Ciutadans Antonio Robles ha volgut escalfar l'acte amb veritables insults i comparant els catalans amb els nazis, l'article per si sol defineix el personatge.
 
 
9)
 
Publicat en elSingulardigital.cat dilluns 23 d'abril del 2012
 
 
"Quan algú invoca al bilingüisme sempre ho fa perquè un altre canviï de llengua"
 
Vicent Sanchis
 
Sobre el concepte del bilingüisme aplicat a societats on dues llengües pugnen dins el mateix espai se n'ha escrit molt. Hi ha bons i preclars articles i manuals que van escriure a partir de la segona dècada dels seixanta els sociolingüistes Lluís Vicent Aracil i Rafael Lluís Ninyoles. Tots dos són valencians. No debades. Ha estat al País Valencià on el concepte del bilingüisme –territorial i social– ha estat més invocat per convertir el català en un residu. Els que han apel•lat a les suposades virtuts d'aquesta condició han estat habitualment monolingües o bilingües que han transformat els seus fills en monolingües. Castellans, no cal dir-ho. Gent que ha trencat la transmissió oral de la pròpia llengua i que ha fet servir una sèrie de falsos arguments per justificar la seva actitud. Quan algú invoca al bilingüisme sempre ho fa perquè un altre canviï de llengua. Invariablement perquè renunciï al català en una intervenció pública. “Como somos bilingües, hablaré en castellano para que nos entendamos todos” és una de les frases més bèsties que ha donat en la pràctica aquesta teoria justificativa. Si som “bilingües”, és obvi que ens podem entendre en els dos idiomes. Però no és així. Al final, el concepte d'utilitat mata una de les dues llengües que se suposa que conviuen en harmonia.

La falsa opció bilingüe ha estat ara recuperada per una sèrie d'associacions i partits polítics a Catalunya, que l'altre dia es van reunir al teatre Goya de Barcelona per constituir-se en plataforma conjunta, a instància del PP. Un grup en què destaquen Ciutadans-Partido de la Ciudadanía i Convivencia Cívica Catalana. La pretensió –reivindicar el castellà i rebentar l'únic espai, l'escola, en què el català és més hegemònic– no és nova. L'estratègia –la unitat– i la virulència, sí que ho són. A recer de sentències i decisions judicials, tota aquesta gent pretén prendre a l'abordatge el model lingüístic educatiu català. Ningú se'ls pot prendre a la lleugera. Fins ara les sentències han estat desateses perquè pretenien regular una demanda social artificial. El nombre de pares que han demanat cada any escolarització en castellà per als seus fills ha estat anecdòtic. Pura excentricitat. Si tots aquests partits i associacions promouen la demanda, pot deixar de ser residual.

Una de les intervencions al Teatre Goya va sentenciar: “La immersió no és compatible amb la democràcia i és sinònim de discriminació”. És la mateixa fal•làcia que hi ha darrere de la defensa interessada del bilingüisme. La immersió és democràtica si compta amb el suport de la majoria social. A Catalunya, més que majoria, és una gran majoria. El que no és democràtic és imposar un altre model només amb la força d'una minoria i del sistema judicial espanyol, que interpreta com vol la Constitució. I la discriminació es produeix quan s'impedeix que algú no tingui un accés solvent al català en nom del bilingüisme.
 
10)
 

Canet de Mar, alt Maresme

Presentació del llibre

Llengua i emoció (Pagès Editors)

a cura d'Eva Monrós i Quim Gibert, coautors

Dia: Divendres, 4 de maig 2012

Hora: dos quarts de 8 del capvespre

Lloc: Aula Magna de l'Escola de Teixits de Punt

Adreça: Plaça Indústria 1, Canet de Mar

Organitza: Plataforma per la Llengua-Maresme


Sobre el llibre:

Llengua i emoció. 7 mirades sobre el goig de ser aplega les ponències de les jornades sobre dignificació lingüística convocades a Fraga (Franja de Ponent) el març de 2010 i de 2011 per l'Institut d'Estudis del Baix Cinca.

La major part del pensament contemporani ha volgut separar les emocions de la cultura, de l'ètica, de la saviesa. Sense el batec emocional el raonament esdevé distant i ensopit. La recerca intel·lectual és alhora un espetec de joia. Antoni Gaudí i Pau Casals no només ens irradien bellesa, sinó que també ens regiren l'ànima.

Perdem l'ànima quan renunciem als reptes. Acceptar la injustícia és una manera equivocada de ser en el món: fa trista i indigna la nostra existència. Llengua i emoció és un assaig col·lectiu ((Matthew Tree, Josep Ma. Terricabras, Rosa Calafat, Jordi Bilbeny, Eva Monrós, Josep Borrell i Quim Gibert) pouat arran de les dificultats per viure en català i per decidir el nostre futur. Hi trobareu set mirades lúcides i inconformistes (psicològica, poètica, literària, sociolingüística, semiòtica, històrica, filosòfica) a propòsit d'aquells horitzons que ens estimulen a caminar amb pas ferm.

 
11)
 
Publicat a

Cures intensives per a la Ç

La militància lingüística afirma que s'enfronta a agressions estatals amb el mateix fons que els atacs preconstitucionals

El moviment alerta que l'escull de la normalització és la submissió cultural del país

Amb el qüestionament del model lingüístic a l'escola catalana fiblant consciències al país, l'accent reivindicatiu d'aquest 23 d'abril s'ha aguditzat. Àmpliament, l'activisme lingüístic, el moviment de defensa del català, reconeix la porta oberta a l'estroncament de la immersió lingüística, fruït de la sentència estatutària, com l'agressió més gran a la llengua en temps constitucionals. És així que avui, com 30 anys enrere, la militància lingüística ha de facilitar intensivament dosis d'alè civil a una llengua políticament escanyada. Lluny d'haver assolit la normalització, el perill de retrocés és l'estat crònic de la llengua nacional.

Valor i respecte, reptes de país

“Parlar català no dóna els papers, però dóna la nacionalitat”: segons les paraules del president de Veu Pròpia, Pepe Ruiz, l'organització vol difondre aquesta idea, a través de l'experiència d'immigrats que han adoptat la llengua. Ara bé, aquest català d'origen andalús remarca que “és greu que els parlants no mostrin que el català és necessari per viure al país, perquè és la falta de valor el que destrueix una llengua”. En aquesta direcció apunta el conjunt de l'activisme, que, malgrat que té en la incorporació de la immigració a la llengua un eix de treball central, detecta el gran escull de la normalització en els catalanoparlants nadius, concretament, en el que s'anomena l'autoestima danyada. Segons Aureli Argemí, promotor de la Declaració universal dels drets lingüístics, “l'espanyolisme ha treballat per què veiem inútil el català i que, en el fons, ens avergonyeixi”. Elisenda Romeu, presidenta de la Federació d'Organitzacions de la Llengua, fa un pas més enllà: “Passar-se al castellà a la mínima és un acte de submissió, derivat de la submissió a un altre país”.

La llengua, veu del mal històric

En aquest sentit, el cúmul de bufetades rebudes per l'Estat en cada intent d'avenç cap a la normalització, segons l'activisme, ha atiat les tesis independentistes al si del moviment en defensa del català. Tanmateix, la militància lingüística té clar que un estat propi no seria la panacea per a l'ús social de la llengua. “El fràgil equilibri d'una societat bilingüe exigeix una vigilància constant”, valora Roger Buch, membre de la junta d'Òmnium Cultural, a parer del qual “l'estat propi permetria descansar una mica els activistes, però continuaria fent falta enfrontar-se amb mà esquerra als reptes de la modernitat per evitar que el català esdevingui residual”.

Encara avui, el panorama de minorització lingüística fa supurar, segons Blanca Serra, lingüista i històrica activista pels drets nacionals, “una mentalitat constitutivament colonitzadora, l'abús cultural de la qual hem naturalitzat”. De fet, Serra sosté que el bilingüisme integrador propugnat a Catalunya hi respon. També apunta a la feblesa democràtica de l'Estat Daniel Mundet, director de Plataforma per la Llengua, segons el qual “la persecució del català no és desacomplexada, però busca un marc legal que el subordini, en tot cas, a l'espanyol”. Aquesta lògica s'oposa, segons diu, a les democràcies avançades, “amb el respecte als drets lingüístics com a punt bàsic”. D'aquí es desprèn també la valoració d'Argemí respecte al segon Estatut: “No és un retrocés, sinó una explicitació de la realitat espanyola, que mai ha deixat l'esquema de la dictadura: Un estat, una nació, una llengua”.

 
Ofec estatal sistemàtic

La limitació legal del català obliga la militància lingüística a mantenir la constància de l'activisme dels anys vuitanta contra el perill de retrocés vigent.
 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací