InfoMigjorn, revista digital sobre
llengua catalana [10.400
membres]
Butlletí número 649 (dilluns 30/04/2012) - Continguts triats i
enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
1) 500 raons per parlar
català, de David Pagès i Cassú
6) Conferència «La
llengua dels catalans: Cultura, Estat,
Nació»
1)
Publicat en el llibre 500 raons per parlar
català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg.
45).
121. Llegir és sa, i
fer-ho en la mateixa llengua en què es pensa i es parla, encara més. No es
tracta d’un exercici de tancament intel·lectual a altres llengües -tant de bo
fóssim capacos de llegir en moltes llengües-, però mai hauríem de deixar de
fer-ho en la nostra: és ella la que nodreix el nostre pensament, la que
enriqueix la capacitat de donar matisos diferents a l’hora d’expressar les
nostres emocions i d’enriquir la nostra capacitat
reflexiva.
Joan Corbella
Metge i
psiquiatre
2)
Publicat en la web de NÚVOL dilluns 2
d'abril del 2012
Salvador
Company
No és per donar idees, però oi que sembla el nom d’una ong? El
blaverisme, com ja deuen saber els lectors, és el nom que rep al País Valencià
un mal endèmic que afecta tot el domini del català: aquella variant de
l’espanyolisme més ranci de què Joan Fuster en deia autoodi. Doncs aquest mal
que ací, a València, coneixem com blaverisme no necessita una ong perquè vetle
pels pobres d’esperit que n’estan afectats; ans al contrari, potser en caldria
una que s’ocupàs de la defensa d’allò que els blavers voldrien eradicar: la
llengua i la cultura catalana.
Però anem al que anem: de blaverisme, amb aquest o amb altres
noms, no només n’hi ha a València. El blaverisme no coneix fronteres, i les
Illes o el Principat no en queden al marge. A les Illes, ara resulta més
evident, gràcies a la “valencianización” cultural que mira d’imposar el seu
president madrileny, però els seus efectes al Principat són tant o més letals
que als altres territoris. I en posaré un exemple: hem dit que el blaverisme no
coneix fronteres, doncs les editorials en llengua catalana no només les coneixen
(les administratives espanyoles, és clar) sinó que actuen a gairebé tots els
efectes dividint el territori catalanoparlant (el seu gran mercat potencial) en
còmodes compartiments o regnes de taifes. La cosa va més o menys així: les
editorials catalanes se centren en el mercat del Principat, barceloní fins i
tot, i les illenques (el que en queda, cada colp menys) i sobretot les
valencianes es limiten al seu roglet, molt sovint infantiloide-juvenil. I així,
tothom ix perdent. Els mercaders de la lletra impresa (aviat infografiada) veuen
limitat el seu negoci, quan ells, per definició, si han obert la paradeta és per
a guanyar diners; i els lectors, ja des de pàrvuls, es priven d’una manera de
veure el món en la seua llengua (en una variant diferent de la seua llengua),
sense caure que això és tan dolent i tan greu com l’extinció d’una espècie
qualsevol d’animal o de planta.
No sé vostès, lectors principatins (si han llegit fins ací
supose que no), però sovint, enllà de la Sénia, hi ha una clara prevenció
lectora contra els qui fem servir un dialecte diferent del català central (molt
similar a la que creen les editorials valencianes que fan versions
anostrades de llibres en català oriental: vegeu, mea culpa, el
cas Potter). Tant és així que quan una editorial valenciana en català fa la
traducció d’un premi Nobel de literatura ni se li passa pel cap fer-la en el
català de València o de Benicarló o de Gandia o de Xàbia, sinó en l’estàndard
oriental. És aquesta la millor manera de trencar les fronteres administratives
espanyoles que compartimenten la nostra cultura? Jo crec que no, que és un error
estratègic, un pal que ens posem a la roda de la nostra supervivència. Però això
vés i explica-ho a un editor que, com la majoria dels executius de les
editorials grans o mitjanes, creu saber a ciència certa què serà un best-seller
i què no, encara que l’experiència li haja demostrat reiteradament el contrari…
El que jo propose, senyores i senyors lectors, és més senzill: si és vostè
valencià o illenc i llig en català, no cal que l’exhorte a llegir llibres
publicats a Barcelona, Lleida o Tarragona, perquè ja ho deu fer; però si és
vostè un lector principatí, tracte d’enriquir el seu vocabulari i la seua visió
del món, d’un món que també és el seu, llegint autors de les Illes i del País
Valencià. N’hi de dolents, de dolentíssims, com al Principat, però també de molt
recomanables, i fins i tot alguns d’imprescindibles. Faça, faça vostè la prova,
però no una ni dues vegades. O deixaria vostè de llegir autors principatins en
sentir-se decebut pel darrer llibre d’un/a ciutadà/na de Catalunya? En aquest
mateix núvol se’n ressenyen alguns de valencians i mallorquins. Ànims!
Potser així, algun dia, un traductor valencià que no traduesca
un clàssic ni siga un gran nom de les lletres (títol aquest que sembla
que és vitalici i intransferible) podrà traduir de l’anglès o de l’alemany al
català del seu poble i publicar, diguem-ne, al grup 62. I arribarà un altre dia
(potser nosaltres no ho veurem, però potser sí els nostres néts, si és que
encara s’edita en català aleshores) que qualsevol lector de Barcelona sentirà
tan seu un escriptor en català d’Alzira, de Maó, de Fraga o de Perpinyà com un
senyor de Madrid sent un en castellà de Sevilla, de Gran Canària, de Zamora o de
Buenos Aires. Potser aleshores, als blavers, sí que els caldria una ONG…
3)
Publicat en el blog Aprendre llengües
dilluns 9 d'abril del 2012
Enric Serra i Casals
Aquests dies he llegit La voluntat de
comunicar, objectiu de les aules de llengües, recull de textos editats
per Isidor Marí i Miquel Strubell (UOC, desembre de 2011). El volum conté textos
de diversos autors (P. MacIntyre, Z. Dörnyei, R. C. Gardner, R. Clement, K. A.
Noels, S. Baker, S. Conrod, J. C. McCroskey, V. P,. Richmond, L. A. Donovan, M.
Bernaus, A. M. Masgoret, E. Reyes, A. Huguet, J. Janés, R. Valls, S. M.
Chireac). El concepte clau del recull és la voluntat de comunicar (en una L2). N'anoto
quatre ratlles. Desbancant l'èmfasi que s'ha posat aquests darrers temps en la
competència lingüística comunicativa, la voluntat de comunicar és presentada com
l'objectiu principal i decisiu de qualsevol programa d'ensenyament-aprenentatge
d'una L2. Aquest objectiu es podria concretar en l'assoliment de "la comunicació
real entre persones de llengües i orígens culturals diferents". Allò que
l'aprenentatge de llengües ha d'aconseguir, doncs, més enllà de la simple precondició que representa la competència
lingüística comunicativa, és "engendrar en els estudiants de llengua la voluntat
de buscar arreu les oportunitats de comunicació i la voluntat de comunicar-s'hi
realment". Vull destacar el text inicial del volum, que planteja un model molt
interessant sobre la VdC i exposa les variables, factors o antecedents que
n'afavoreixen o en condicionen l'existència. Al llarg dels diversos articles del
volum aquests factors són àmpliament desgranats, ampliats i matisats:
autoconfiança, autoestima, introversió, aprensió, alienació, divergència
cultural, aptitud en la L2, ansietat, competència percebuda... Un dels temes
clau de l'obra, relacionat intrínsecament amb la VdC, és el factor motivació, un concepte complex barreja de
trets cognitius, afectius i conatius que és decisiu en l'aprenentatge d'una L2.
Vull destacar, en aquest sentit, tota la segona part del recull (tres dels
textos són de Dörnyei), amb escrits sobre actituds, disposicions i motivacions
en l'aprenentatge de segones llengües, motivació integrativa (o capacitat de l'aprenent
d'obertura envers l'adopció de característiques d'un altre grup cultural i
lingüístic per mitjà d'un procés d'identificació) o la definició de les
condicions de l'aula motivadora. La
tercera part del volum aporta experiències concretes sobre actituds
lingüístiques, motivació i ansietat en estudiants d'orígens culturals diversos o
escolars nouvinguts i exposa un treball orientat a professorat sobre prejudicis
i actituds lingüístiques de
l'alumnat.
4)
Publicat en VilaWeb dijous 26 d'abril del
2012
A més, el president del Govern hauria de convèncer Rajoy
i el Parlament espanyol per promoure el català, el basc i el gallec com a
llengües 'nacionals' per a tots els territoris sota administració
espanyola
El president del Govern, José Ramón Bauzá, i el
conseller d'Educació Rafel Bosch, són de viatge a Suïssa per aprendre d'un
sistema lingüístic i educatiu que, en cas d'aplicar-se a les Balears, dotaria de
plena oficialitat el català i forçaria el Govern espanyol a reconèixer-lo com a
llengua 'nacional'. De fet, el model lingüístic suís que el Govern està
estudiant i coneixent de primera mà representa tot el contrari del que ha
defensat fins ara l'executiu balear, segons ha explicat a La Veu de Mallorca el
conegut sociolingüista eivissenc Bernat Joan.
Es tracta d'un sistema de coexistència entre
idiomes en el qual cadascun dels 26 cantons (les regions en què es divideix la
Confederació de Suïssa) disposa d'una sola llengua històrica, la pròpia del
territori. De tal manera, que el mateix model aplicat a les Illes Balears
suposaria l'oficialitat exclusiva de la llengua catalana.
A a Suïssa coexisteixen quatre llengües:
l'alemany (clarament majoritari i oficial en 17 cantons), l'italià, el francès i
el romanx (conegut també com a reto-romànic). Totes estan reconegudes com a
llengües 'nacionals' i cadascuna d'elles disposa de l'oficialitat exclusiva en
el seu cantó, a excepció del romanx. A les escoles suïsses s'ensenya, de forma
obligatòria, la llengua pròpia del territori (o cantó) i, a criteri de cada
centre, alguna de les altres quatre llengües 'nacionals', a més de l'anglès i un
quart idioma europeu. Normalment, l'alemany, en ser l'idioma majoritari, és la
segona llengua escollida per les escoles que no el tenen com a llengua oficial,
però la llei dóna llibertat i no és obligatori.
Canviar la Constitució
espanyola
D'aquesta manera, el primer que hauria de fer
José Ramón Bauzá si vol aplicar el model suís a les Illes Balears és convèncer
el Parlament espanyol de la necessitat de canviar la Constitució de 1978 per
considerar 'nacionals' totes les llengües de l'Estat (català, èuscar, gallec i
castellà, com a mínim). A més, el català passaria a ser l'única llengua oficial
i d'obligatori ensenyament a les escoles de les Illes Balears, Catalunya i el
País Valencià.
Després, cada centre educatiu podria escollir
quina de les altres llengües nacionals ensenyar, sense que el castellà hagués
d'estar necessàriament al programa docent. Així, els nins i nines mallorquines
haurien d'estudiar, com a mínim, el català i l'anglès. A més, podrien escollir
entre alguna de les llengües de l'Estat (també el castellà, que ara per ara és
obligatori) i una altra llengua europea.
No sols això, sinó que a més a la resta
d'escoles de l'estat espanyol també haurien d'estudiar algun d'aquests idiomes
'nacionals'. Així, als centres d'Andalusia, Castella o Múrica s'hauria
d'ensenyar obligatòriament, a més del castellà, una altra llengua present a
l'estat com el català, l'èuscar i el gallec.
5)
Publicat a
Vint escriptors integraran la delegació catalana a
Paris el març que ve
Barcelona serà la ciutat convidada al Salon du Livre de París
del 2013, la cita literària més important a l'Estat francès. La delegació estarà
formada per vint autors amb l'objectiu de “centrar un altre cop el focus en
ells”, va afirmar ahir el director adjunt de l'Institut Ramon Llull (IRL), Àlex
Susanna, en roda de premsa. Al mateix temps que la literatura, es pretén
presentar també la cultura catalana “a través de la presència de llibres d'art,
arquitectura, fotografia, teatre, literatura juvenil i d'altres”, va destacar
Susanna. El pressupost del Llull per a la cita serà de 200.000 euros, mentre que
encara no se saben els noms dels autors que participaran en la fira (es calcula
que fins al tercer trimestre de 2012 no es faran públics).
L'anunci coincideix amb la recent participació d'una delegació
catalana al Salon du Livre del Quebec el cap de setmana passat, que s'afegeix a
la invitació de la Fira de Frankfurt del 2007.
6)
Conferència
«La llengua dels catalans:
Cultura, Estat, Nació»
a càrrec de l’Honorable Senyor Ferran Mascarell i Canalda,
Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
L’acte tindrà lloc dimecres 2 de maig, a les 19 hores, a la
Sala Prat de la Riba de l’IEC.
7)
Publicat en VilaWeb dissabte 21 d'abril
del 2012
El govern pretén que els centres puguin decidir si
separen els alumnes en funció de la llengua escollida · El Consell avisa que
suposaria la segregació dels
infants
El Consell Escolar de les Illes ha
rebutjat la nova mesura que vol aprovar el govern de José Ramón Bauzá, l'elecció
de la primera llengua de lectura i escriptura a les escoles. La institució avisa
que això suposaria 'la segregació' entre els infants i per això s'ha negat a
signar el document que justificava la implementació de la mesura, tal com informa
la Veu de Mallorca.
El Conseller d'Educació,
Rafael Bosch, va
donar ahir alguns detalls de com es faria efectiva la lliure elecció de
llengua, i va dir que els centres tindrien potestat per separar els alumnes en
funció de la llengua escollida, si ho consideraven oportú, tot i que una ordre
de l'anterior govern del PP, encara en vigor, especifica que els alumnes no
podran ser segregats pas per raó de llengua.
L'anunci del govern balear ha generat molta controvèrsia. El
Consell Escolar va tancar-se ahir a debatre les esmenes a l'informe que havia de
justificar la normativa sobre l'elecció de la llengua. Una de les esmenes
recomanava la supressió del número 5 de la norma, referent a la lliure elecció
de llengua en el primer cicle d'ensenyament, i després d'una ajustada votació,
fou aprovada per 19 vots a favor, 18 en contra i una abstenció. Argumenten que
l'article finalment suprimit introdueix 'un element de distorsió en el sistema
educatiu' en un moment en què ja hi ha prou problemes i reptes, tenint en compte
la situació de retallades econòmiques i de recursos. 'A més, aquest article no
respecte l'esperit de l'estatut d'autonomia ni la pròpia autonomia dels centres
per poder desenvolupar l'aprenentatge en català com s'ha fet fins ara',
afegeixen.
Publicat en el diari ARA diumenge 22
d'abril del 2012
La presidenta de la plataforma, Mercè Escarrà, titlla
l'acte d'"antidemocràtic" i replica a Convivència Cívica Catalana que el model
d'immersió lingüística és "vàlid"
La presidenta de la plataforma Escola en Català, Mercè Escarrà, ha
explicat que demanaran al fiscal especial contra delictes d'odi de Barcelona,
Miguel Ángel Aguilar, que investigui si hi ha hagut "delictes d'incitació a
l'odi" contra el poble i la llengua de Catalunya durant l'acte que diverses
entitats -convocava Ciutadans a més d'entitats com Convivència Cívica Catalana i
l'adhesió del Partit Popular- han organitzat en favor del bilingüisme a les
escoles catalanes. Escarrà els ha titllat d'"antidemocràtics" perquè no accepten
la immersió lingüística que va aprovar "la sobirania" del Parlament de
Catalunya, un model que està avalat per organisme internacionals com l'Unesco.
Escarrà ha lamentat que un col·lectiu "minoritari i residual faci servir els
tribunals espanyols per fomentar i patrocinar el genocidi cultural i lingüístic"
contra el català i el país. Per això demanaran al fiscal especial Miguel Ángel
Aguilar que emprengui "accions d'ofici" contra Convivència Cívica Catalana i el
seu líder, Francisco Caja, per investigar si hi ha hagut "delictes d'incitació a
l'odi contra el poble de Catalunya i contra la seva única llengua pròpia, el
català".
Escarrà ha recordat que el model d'immersió lingüística és
"vigent, vàlid i acceptat" per la majoria del país.
Publicat en la web d'Esquerra Republicana de
Catalunya
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
Us preguem encaridament que feu arribar
aquest missatge als vostres coneguts a fi que l’existència del butlletí
InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones
interessades en la llengua catalana.
PROTECCIÓ DE DADES. En
virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem
que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu
facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a
sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades,
incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb
nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací