InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.400 membres]
 
Butlletí número 647 (dimecres 25/04/2012) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
 
 
1) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
2) El futur del català, 27 anys després
 
3) Jornada de Correcció i Assessorament Lingüístic
 
4) Nou llibre: Cent anys de correcció de textos i normalització a l'Institut d'Estudis Catalans (1907-2007) de Josep M. Mestres
 
 
 
 
 
 
10) Jornada sobre lingüística de camp a Girona
 
 
1)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 45).
 

 

119. És necessari que tothom que viu a Catalunya conegui el català i qui el vulgui utilitzar ho pugui fer en qualsevol circumstància i a tot arreu.

 

Butlletí del Consorci per a la Normalització Lingüística

 
 
2)

El futur del català, 27 anys després

 

Ben aviat i durant trenta divendres, InfoMigjorn Cap de Setmana publicarà la sèrie que hem titulat El futur del català, 27 anys després.

L'any 1985, el periodista Joan Tudela –actualment, col·laborador habitual d'Infomigjorn i d'InfoMigjorn Cap de Setmana– va publicar al setmanari “El Món” una sèrie d'entrevistes sobre el futur del català.

Entre les persones entrevistades, hi havia des d'Aina Moll, primera directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, fins a l'aleshores activista de la Crida Àngel Colom, passant per Eliseu Climent, Francesc Vallverdú o Josep Gifreu. Alguns dels entrevistats ja no són entre nosaltres, com ara Francesc Ferrer i Gironès, Marta Mata o Josep M. Puig Salellas.

Una de les entrevistes més singulars és la que va fer Joan Tudela a Lluís V. Aracil, singular per partida doble: perquè és una de les poquíssimes entrevistes que ha concedit el conegut sociolingüista valencià i perquè hi resumeix, de forma concisa però completa, el seu pensament sociolingüístic.

Joan Tudela va obtenir, amb aquestes entrevistes publicades al setmanari “El Món” l'any 1985, els dos premis periodístics més importants d'aleshores, és a dir, el premi Ciutat de Barcelona, atorgat per l'Ajuntament de Barcelona, i el premi Gaziel, concedit pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Les entrevistes van aplegar-se en un llibre, de títol El futur del català, editat l'any 1986, amb pròleg del desaparegut Josep Benet; el llibre es va vendre bé, segurament, pel fet que és el primer que dóna una visió de conjunt sobre l'estat –als anys vuitanta– de la nostra llengua i sobre les seves perspectives de futur.

Tot i que l'obra es troba encara a les biblioteques públiques, InfoMigjorn Cap de Setmana ha volgut reeditar-la, amb el títol El futur del català, 27 anys després, amb la convicció que es tracta d'una lectura que val la pena de fer amb ulls actuals.

Els lectors d'InfoMigjorn Cap de Setmana podran llegir –o rellegir– aquestes entrevistes, més d'un quart de segle després, i descobrir-hi tot de coses curioses.

Per exemple: que moltes de les coses que dèiem sobre la nostra llengua fa més de vint-i-cinc anys les podríem dir ara mateix amb les mateixes paraules i serien ben actuals. Per exemple: que alguns dels futurs que anunciàvem llavors no s'han fet realitat (Aina Moll pensava, l'any 1985, que la Direcció General de Política Lingüística era un organisme a extingir en quinze anys, màxim vint; n'han passat més de vint-i-cinc i no només no s'ha extingit sinó que s'ha ampliat amb el Consorci per a la Normalització Lingüística). Per exemple: que dues de les coses més importants en la situació present de la nostra llengua (la massiva nova immigració i les omnipresents noves tecnologies) no les vam veure a venir.

I tot un llarg etcètera de coses interessants.

Pel que fa a l'autor, l'aleshores només periodista i ara també escriptor i sociolingüista Joan Tudela, aquesta sèrie d'entrevistes va suposar el començament d'una relació professional ininterrompuda amb la nostra llengua, que el va dur a ser el primer subdirector del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona, després a ser el primer cap del servei lingüístic del Consell dels Col·legis d'Advocats de Catalunya i, després, a ser el cap de l'Àrea de Llengua i Comunicació de la Fundació Josep Comaposada i, alhora, a publicar centenars d'articles d'opinió sobre qüestions lingüístiques, a participar en nombrosos estudis sociolingüístics i a impartir desenes de cursos sobre llengua i comunicació.

El futur del català, 27 anys després inclourà la reedició de l'article La normalització del català, entre el cofoisme i la desesperació, que Joan Tudela va publicar al setmanari “El Món” l'any 1985 com a cloenda de la sèrie d'entrevistes sobre el futur del català.

 
3)
Jornada de Correcció i Assessorament Lingüístic
 
8 de maig de 2012
 
Sala Joan i Pere Coromines, Institut d'Estudis Catalans
 
El Màster en Correcció i Assessorament Lingüístic i el Grup d'Estàndard Oral, de la Universitat Autònoma de Barcelona, organitzen una jornada sobre la correcció i l'assessorament lingüístic amb dos objectius:
 
El primer és fer públic el contingut d'alguns treballs de fi de màster que s'han presentat al llarg de la vida d'aquests estudis, del 2004 ençà. L'actualitat i l'excel·lència dels treballs havien de tenir un lloc en una jornada dedicada a la qualitat lingüística.
 
El segon objectiu és reflexionar sobre norma i llengua en espais formals o mitjanament formals: fins on arriba la correcció en el diari de sessions del Parlament?, quins són els pilars de l'edició en català de La Vanguardia?
 
La Jornada també aborda els forats negres de la normativa catalana: per què ens equivoquem sovint en els mateixos aspectes gramaticals?
 
Finalment, es desmuntaran alguns tòpics sobre la pronunciació de topònims dels Països Catalans.
 
Llengua oral i llengua escrita tindran veu en la I Jornada sobre Correcció i Assessorament Lingüístic.
 
PROGRAMA
 
09.00 h Inauguració de la Jornada
 
 
09.10 h La Vanguardia en català
Magí Camps
 
Pausa cafè
 
10. 45 h Les eines del corrector
Mireia Trias
 
11. 30 h Anàlisi de set correctors electrònics
Elisenda Reynaldos
 
12. 15 h La recerca sobre normativa i assessorament
lingüístic: estat de la qüestió
Joan Costa
 
Dinar
 
16.00 h Llengua escrita i llengua oral al Parlament
Maria Varela
 
 
17.30 h El Punt Avui i El Periódico, dos diaris, dos models lingüístics?
Elisenda Siguan
 
18.15 h Sobre el respecte per la pronunciació local en els topònims catalans
Mònica Montserrat & David Paloma
 
19.00 h Cloenda
 
Inscripcions:
La inscripció és gratuïta.
Les places disponibles es distribuiran per ordre d'inscripció.
 
Cal escriure un missatge a geo@uab.cat, abans del 4 de maig, indicant-hi nom i cognoms, adreça postal, telèfon, adreça electrònica, organisme/centre i càrrec/professió.
 
 
4)
 
Nou llibre:

Cent anys de correcció de textos i normalització a l'Institut d'Estudis Catalans (1907-2007)

de Josep M. Mestres

L'Institut d'Estudis Catalans ha publicat, al llarg dels seus primers cent anys, més de tres mil tres-centes obres, entre llibres, opuscles i publicacions periòdiques. Aquest llibre exposa, d'una manera temàtica i cronològica, els fets més rellevants esdevinguts durant aquest període en relació amb la correcció de textos i la normalització lingüística i editorial a l'IEC, sense oblidar els professionals que, en un nombre considerable, han fet possible aquesta obra ingent.
 
En el Portal de Publicacions de l'IEC podeu baixar gratuïtament el llibre sencer des de l'adreça http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000179/00000075.pdf
 
Si voleu un exemplar en paper el podeu demanar per correu electrònic a la llibreria de l'IEC, escrivint a l'adreça publicacions@iec.cat
 
5)
 
Publicat en EL PUNT AVUI dimecres 16 d'abril del 2012
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/530044-plataforma-per-la-llengua-rebutja-la-sentencia-contra-el-catala-a-barcelona.html

Plataforma per la Llengua rebutja la sentència contra el català a Barcelona

L'ONG del català ofereix suport a tots els ajuntaments per tal que desenvolupin i apliquin els reglaments d'usos lingüístics

L'associació qualifica de “molt greu” la suspensió

Absolut rebuig de Plataforma per la Llengua a la decisió del Tribunal Suprem de ratificar la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que suspenia de forma cautelar sis articles referents a l'ús de la llengua catalana del reglament de l'Ajuntament de Barcelona, on s'estableix l'ús preferent del català a l'administració municipal.

Plataforma considera “molt greu” aquest fet, malgrat que des del govern municipal s'hagi deixat clar que la suspensió no afectarà en la pràctica del dia a dia ni en la relació amb la ciutadania, i demana al consistori que continuï aplicant els seu reglament. Aquesta petició també l'ha traslladat a l'Associació Catalana de Municipis i a la Federació Catalana de Municipis que els ha exigit implicació per tal que els reglaments d'usos lingüístics dels ens locals s'apliquin tal i com estan redactats.

Per la seva part, L'ONG del català ha ofert suport i assessorament als ajuntaments de Catalunya que no tenen reglament d'usos lingüístics perquè el desenvolupin el més aviat possible, i als ajuntaments que sí que el tenen ja, els ha demanat que l'apliquin.

 
6)
 
Publicat a
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/530165-nomes-el-pp-soposa-a-que-el-catala-continui-sent-prioritari-a-lajuntament.html

Només el PP s'oposa a què el català continuï sent prioritari a l'Ajuntament

El consistori barceloní aprova seguir aplicant i complint el reglament d'ús del català

Respon així a la suspensió cautelar de set articles ordenada pel TSJC

El grup municipal del PP a l'Ajuntament de Barcelona es va quedar sol ahir en la seva oposició a què el consistori continuï aplicant el reglament d'ús del català, del qual el TSJC va suspendre dilluns set articles. La resta de grups van donar suport a una moció d'Unitat per Barcelona en la qual es referma la voluntat d'aplicar i complir “íntegrament” el reglament.

El tinent d'alcalde de Cultura, Jaume Ciurana, va expressar el seu compromís que Barcelona “posi la seva potència demogràfica, econòmica i de reconeixement internacional” al servei de la causa del català. A més, va acusar el PPC de plantejar “un debat polític i disfressar-lo de debat jurídic”. Per la seva banda, el socialista Guillem Espriu va justificar el seu vot pel fet que el PSC entén que el suport al català “permet avançar en la construcció d'una comunitat lingüística”. Espriu va assegurar que està sorprès pel fet que el govern municipal “no tingui problemes per pactar amb el partit que repetidament ataca el català”, va dir.

L'ecosocialista Ricard Gomà va destacar la necessitat que l'Ajuntament expressi el seu compromís amb el reglament. Gomà va assenyalar que el PPC “sembla que viu en un altre món perquè parla del castellà i el català com a dues llengües en igualtat de condicions”. La realitat és, segons Gomà, “que el català encara està en inferioritat i, per tant, cal seguir avançant en l'àmbit de les polítiques lingüístiques per protegir-lo.

UpB i la doctrina Bauzà

Des d'UpB, el grup que va presentar la moció, Jordi Portabella va defensar que el reglament que es va aprovar el 2010 no discrimina ningú per parlar en castellà i, en canvi, sí que evita la discriminació del català. Portabella va acusar el PPC de voler aplicar la “doctrina Bauzà” a l'Ajuntament i aconseguir que el català no sigui un requisit. El regidor va preguntar als populars si no estan cansats de “recórrer contra tot”i els va qualificar de “corcó” pels seus atacs a la llengua. “Volen imposar per via judicial el que no aconsegueixen a les urnes”, va dir.

El representant del PPC, Xavier Mulleras, va justificar el recurs que en el seu dia el partit va presentar per la necessitat d'evitar “l'exclusió” del castellà, que és, segons va dir, “precisament el que pretén el reglament”.

El que fa el PPC és voler plantejar un debat polític i disfressar-lo de debat jurídic
Jaume Ciurana
Tinent Alcalde de Cultura
 
Els populars volen imposar per la via judicial el que no han pogut aconseguir a les urnes
Jordi Portabella
Portaveu d'Unitat per Barcelona
 
Sorprèn que el govern municipal no tingui problemes en pactar amb el partit que ataca el català
Guillem Espriu
Portaveu del Grup Socialista
 
7)
 
Publicat a tribuna.cat dimarts 17 d'abril del 2012
http://www.tribuna.cat/cronica/illes-balears/els-ajuntaments-tambe-senllacen-pel-catala-17-04-2012.html
 
Els ajuntaments també s'enllacen pel català
 
La campanya "Enllaçats pel català" ha arribat als consistoris. Nombrosos ajuntaments ja s'han afegit a la campanya. Es tracta dels municipis illencs d'Algaida, Artà, Esporles, Lloseta, Porreres, Santa Margalida i Valldemossa.
 
La campanya començà a les escoles, però ben aviat ha començat a estendre's també a la societat civil. Els llaços a les persianes, terrasses i balcons de les cases es veuen arreu, i també alguns ajuntaments s'han adherit a la campanya.

Els impulsors d'aquesta iniciativa han instat els grups municipals dels diferents consistoris a presentar mocions de suport a aquesta acció en defensa de la llengua pròpia.

 
8)
 
Publicat en la web d'Esquerra Republicana de Catalunya dimarts 17 d'abril del 2012
http://www.esquerra.cat/actualitat/esquerra-presenta-la-campanya-pais-lliure-llengua-viva
 
Esquerra presenta la campanya “País lliure, llengua viva”
 
El vicesecretari general de Comunicació i Estratègia d'Esquerra Republicana, Oriol Amorós, ha presentat aquest matí la campanya País lliure, llengua viva, amb l'objectiu de posar en un mateix mapa els atacs que s'estan produïnt simultàniament arreu dels Països Catalans.

Amorós ha afirmat que els atacs que està patint la llengua catalana tenen un mateix 'denominador comú': 'un PP extremadament agressiu amb el català, que amb diferents arguments segons el territori sempre coincideix en una cosa: reduir la presència del català. El PP actua de vegades amb la complicitat del PSOE o d'altres aprofitant la seva inactivitat, i treient partit d'una resposta molt tèbia de forces que es diuen catalanistes'.

La campanya enumera els diferents atacs contra la llengua que s'estan produïnt últimament als territoris de parla catalana:

- al Principat, els intents d'acabar amb la immersió lingüística, les retallades a TV3 i Catalunya Ràdio , la vicepresidència del PP a la CCMA, la rebaixa del requisit del català als informes d'arrelament d'immigrants i un nou cop judicial al reglament d'usos lingüístics de l'Ajuntament de Barcelona, entre d'altres exemples

- al País Valencià, el tancament de TV3, la impossibilitat d'accedir a l'escola en valencià i el fet que el català no sigui requisit per accedir a la funció pública;

- a les Illes, la retallada del català a IB3, el tancament de RTV de Mallorca, la castellanització dels topònims i el perill que corre el català en la funció pública;

- a la Franja, la modifi ciació de la Llei de Llengües, a partir de la qual el català deixa de ser oficial

- a la Catalunya Nord, les retallades a la Bressola.


Davant d'aquesta situació, Amorós ha fet una crida a la unitat de tots aquells que estimen la llengua catalana i la veuen com un element de cohesió social i convivència, defentsant-la junts, arreu del seu domini, arreu dels Països Catalans: 'quan en toquen un, ens toquen a tots'. 'No hi ha cap llengua del món, recolzada per un Estat, que no es vegi a si mateixa tenint en compte tot el seu domini lingüístic, i els catalans no en volem ser l'excepció', ha afegit.

Amorós ha explicat que la campanya, centrada en el dia de Sant Jordi, ha adoptat com a símbol 'el llaç nascut a Mallorca' com a protesta contra els atacs al català, que s'ha estès al conjunt dels Països Catalans. Dins aquesta campanya, també s'hi inclouen el web www.esquerra.cat/catala i la recuperació d'una capçalera històrica, La Humanitat, que amb un número especial contribuïrà a fer-ne difusió.
 
9)
 
Flaixos d'actualitat
 
Butlletí de la Secretaria de Política Lingüística

Número 88, 18 d'abril de 2012

 
 
10)
Jornada sobre lingüística de camp a Girona
 
 
Se celebrarà el proper divendres 27 d'abril a la Universitat de Girona (Aula de la sala d'Estudis, Facultat de Lletres).
 
L'organitzen el SERELI (Seminari de Recerques Lingüístiques), el Grup de Lèxic i Gramàtica / Gabinet d'Assessorament Lingüístic per a la Immigració (GALI) de la UdG i el Grup de Lingüística Diacrònica i Gramàtica Comparada de la UdG (LIDIA).
 
Hi intervindran Nicolas Quint, director de recerca al CNRS, i Mònica Barrieras, investigadora de la UB i membre del GELA. Tots dos abordaran diferents aspectes de la lingüística de camp a partir de les seves pròpies experiències.
 
Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades
http://www.gela.cat
 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací