En «Sent i respira
valencià», comissariada per Paco Salabert, es mostren cartells i treballs
dissenyats per alumnes de l'EASD per a diverses campanyes de promoció del
valencià de la Unitat de Normalització Lingüística de la Diputació de València,
amb la qual l'Escola manté un conveni de col·laboració des de fa set
anys.
Esta col·laboració ha
significat una autèntica injecció d'originalitat, qualitat i frescor en la
imatge de les campanyes de promoció de la institució provincial, que han inundat
comerços, institucions i establiments valencians amb un llenguatge gràfic nou i
modern.
Immaculada Cerdà, cap de
la Unitat de
Normalització Lingüística, ha destacat que estos cartells reflectixen l'objectiu
de les campanyes de promoció, «oferixen una mirada original i sense prejudicis
del valencià, presència en Internet, una llengua, per tant, útil, viva i de
prestigi».
Molts dels cartells hi exposats han sigut premiats amb guardons
internacionals i nacionals. Recentment, la campanya «Pensa, sent, respira en valencià», dissenyada
per Cristina
Jaramago Beltrán, ha obtingut el premi de disseny gràfic València Crea, atorgat
per l'Ajuntament de València, i els premis nacional i internacional de la
prestigiosa publicació anual Select, que selecciona i difon el disseny
gràfic espanyol.
Esta publicació ja va
seleccionar, l'any 2008, el treball de Manuel Martín sobre Els instruments de
banda i Els instruments tradicionals, per a la seua edició
nacional.
L'exposició «Sent i
respira valencià» romandrà al MuVIM fins al pròxim 27 de maig i està concebuda
per a recórrer tots aquells municipis valencians que la sol·liciten.
La mostra s'acompanyarà
de diverses activitats complementàries, com ara visites guiades i tallers
didàctics.
Un d'ells
proposarà a majors i menuts el doblatge d'una pel·lícula al
valencià.
Publicat en VilaWeb divendres 6 d0abril
del 2012
Ho ha dit Antònia Sabartés, secretària general de
l'entitat, al digital Jornalet
Antònia Sabartés, secretària generala de l'Euroregion
Pirenèus Mediterranèa, ven de manifestar que las quatre regions que
ne fan partida (Catalonha, Isclas Balearas, Lengadòc-Rosselhon e
Miègjorn-Pirenèus) sont decididas a ne reformar los estatuts per i ajustar
l'occitan a títol de lenga oficiala, parièrament al catalan, l'espanhòl e lo
francés. Atal a
respondut Sabartés a Jornalet,
lo periodic digital que ven d'aparèisser, a prepaus d'una question sus una ofèrta
de trabalh, que n'es un requesit un nivèl avançat de catalan,
d'espanhòl e de francés, e mai d'anglés, mas pas d'occitan.
Sabartés s'es engatjada, pr'aquò, a far, tanben, de l'occitan un
requesit en las contractacions de l'Euroregion. En plus, a
remarcat que actualament los ciutadans podon s'adreçar a l'Euroregion en occitan
sens cap de problèma.
Sabartés a manifestat, de mai, a Jornalet que l'oeb de
l'Euroregion serà revirat a l'occitan, de faiçon qu'i aurà, al costat de las
versions catalana, espanhòla e francesa, una version occitana.
5)
Publicat a
Aquesta llavor ha de conrear-se també a altres terres. La cultura global té
el vessant positiu que també posa més en relleu les cultures que molts voldrien
fer passar per minoritàries quan darrere d'aquestes hi ha una innegable força,
solvència i creativitat. Aquesta energia es podrà captar al Salon du Livre del
Quebec, on la literatura catalana serà la convidada d'honor. Aquesta deferència
no és només una qüestió de cortesia, és la constatació d'una complicitat de dues
cultures que han de fer-se fortes per la pressió d'una tercera de dominant. I no
només són aquestes simpaties les que han mogut el Quebec a rebre els autors
catalans, sinó també la constatació de l'existència d'un nivell de qualitat en
la literatura catalana i, per tant, de la possibilitat d'obertura d'un
mercat.
Un dels criteris de la selecció dels convidats ha estat el fet que tinguessin
traduccions recents al francès. Així, de l'11 al 15 d'abril, el Palau de
Congressos del Quebec acollirà, sota el guiatge de l'Institut Ramon Llull, la
presència de Lluís-Anton Baulenas, Maite Carranza, Gabriel Janer-Manila,
Joan-Lluís Lluís, Arnau Pons, Jaume Pont, Susanna Rafart i Francesc Serés. Per
sort, es pretén que el periple de les lletres catalanes continuï
endavant.