InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.400 membres]
 
Butlletí número 641 (dilluns 16/04/2012) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
 
 
1) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
2) Nou llibre: Dites.cat de Víctor Pàmies
 
3) Presentació a Lleida del llibre Llengua i emoció
 
4) Josep-Lluís Carod-Rovira - Més enllà dels rius i de la mar
 
 
6) Vicent Sanchis - Querol, l’arxivista
 
 
8) Sal·lus Herrero i Gomar - Parlem Valencià-Català!
 
9) Presentació a Andorra del llibre De soca-rel
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 44).
 

113. El català és a l’Alguer una llengua de passat, de present i volem que sigui de futur.

 

Mario Conoci

Vicesíndic de l’Alguer

 
 
2)
 
Nou llibre:
 
Dites.cat
 
de Víctor Pàmies
 
 
 
 
Títol: «Dites.cat»
Autor:
Víctor Pàmies i Riudor
Editorial Barcanova, col·lecció «El català portàtil»
Primera edició, 2012
331 pàgines
ISBN 978−84−489−3041−7
 
3)
 

Ens complau convidar-vos a la presentació del llibre

Llengua i emoció

Set mirades sobre el goig de ser

Amb la participació de dos dels autors del llibre,

Josep Borrell Xerric i Quim Gibert, i de l'editor, Lluís Pagès

La presentació anirà a càrrec de Josep M. Forné, president d'Òmnium Ponent-Lleida

Dimarts 17 d'abril de 2012 · 19.30 hores

Sala d'Actes de la Biblioteca Pública de Lleida (Rambla d'Aragó, 10) · Lleida

 
4)
 
Publicat a
 
 
Josep-Lluís Carod-Rovira
 

El retard de la notícia a la majoria de mitjans del Principat i el tractament donat a la vaga de fam de Jaume Bonet pel català fan pensar en una certa inconsciència, insensibilitat i irresponsabilitat de Catalunya en relació amb la resta de Països Catalans en temes comuns. És desesperant la miopia existent davant el que passa més enllà dels rius i de la mar, allà on es parla el mateix idioma. Sembla com si les agressions que rep el català al País Valencià o a les Balears, l'intent deliberat de genocidi lingüístic i cultural, no tinguin res a veure amb nosaltres, ni ens afectin gens ni mica. Però quan el català retrocedeix, és perseguit, és minoritzat, és la llengua tota i el poble que la té com a pròpia qui se'n ressent, qui és perseguit, retrocedeix i en surt minoritzat, per més que no n'hi hagi consciència i pugui arribar-se a pensar que la cosa no té res a veure amb nosaltres. I tant si hi té a veure! El setge polític ha començat allà i, si no troba resistència, arribarà també al Principat, amb la mateixa força i impunitat que valencians i balears ja coneixen. I no hi haurà ningú per ajudar-nos. Qualsevol atac contra la llengua catalana, tant se val on, és un atac contra la llengua catalana, i els ciutadans de Catalunya no podem restar-hi impassibles, fent d'espectadors encuriosits o neutrals, en una actitud suïcida.

Òmnium, l'Obra i Acció Cultural fan una tasca positiva, però la seva dinàmica acaba sent estrictament regional, “autonòmica”. Són presents en les grans celebracions de cadascú (Premi d'Honor, Octubre, 25 d'abril, Santa Llúcia, Nit de la Cultura a les Balears) i no gaire més, a nivell global de Països Catalans. La vaga promoguda pels Jubilats de Mallorca era i és una bona oportunitat per fer palès l'àmbit de la llengua i la seva unitat. Fóra demanar molt, posem per cas, que aquestes entitats organitzessin, fins a culminar el dia de Sant Jordi, una cadena per la llengua de dejunis simultanis de diverses persones a cada lloc, d'uns pocs dies, de Perpinyà a Alacant, de Maó a Formentera, per visualitzar en una xarxa de ciutats la solidaritat entre els parlants d'un mateix idioma, la seva capacitat de resistència i la seva voluntat de perdurabilitat i normalitat plena en el futur? Mai cap llengua no ha fet un gest simbòlic així i no dubto que la notícia donaria la volta món. Però això ha d'organitzar-ho qui tingui instruments per fer-ho. Gent anònima i gent coneguda en qualsevol àmbit, units pel vincle de la llengua, aconseguirien un ressò inimaginable: futbolistes, cantants, actors, músics, escriptors, empresaris, professors, mestres, pintors, escultors, periodistes, funcionaris, empleats, pagesos, botiguers, paletes, operaris, pescadors, aturats...

Som una llengua sense un mercat normal, amb grans dificultats per accedir a la producció creativa, editorial o musical. Els llibres fets a Barcelona es troben en llocs especialitzats, de Perpinyà a Alacant, de Palma o Eivissa a Andorra, però no a l'inrevés. Obtenir certs títols és una proesa i el primer escull ja és conèixer-ne l'existència. La manca de comunicació interdialectal en català, allò que és normal en les altres llengües, sentir-ne les variants d'un mateix idioma habitualment a la ràdio i a la televisió, en el nostre cas no és un fet normal sinó exòtic, estrany, sorprenent. Em revolto cada cop que, des d'algun mitjà audiovisual hi ha qui fa broma fotent-se d'algun personatge per la seva fonètica mallorquina o valenciana, adduint-ne incomprensibilitat, en una concepció de l'humor típicament espanyola. No comprenc com algú pugui riure's de com parla un altre, en comptes de plorar davant la pròpia ignorància i demanar-se el perquè de l'absència de comunicació entre els dialectes catalans, de forma viva, fresca i espontània, com passa amb l'andalús, el castellà o l'argentí. Si darrere la mateixa llengua hi ha tot un poble, és qüestió que ho demostrem, més enllà dels discursos.

 
5)
 
Publicat a

Les Illes, amb el català

Les mesures del govern balear contra el català creen una profunda crispació en la societat i també en certs ambients polítics

La històrica manifestació amb 50.000 persones suposa un abans i un després en les protestes ciutadanes

El PP vol arraconar el català en els mitjans de comunicació, en l'administració pública i a les escoles

Els ciutadans del País Valencià fa anys que pateixen l'ofensiva del govern del PP contra el català. El conflicte pel tancament de TV3 i les línies educatives són només dos dels exemples d'aquests atacs. Ara aquesta política s'ha traslladat a les Illes Balears, amb un govern encapçalat pel popular José Ramón Bauzá, que també es mostra molt hostil amb el català. La societat ha respost contundentment a aquestes agressions, però l'executiu ja ha anunciat que no tocarà ni una coma dels seus projectes. Les mesures impulsades pel PP a les Illes atempten contra la llei de normalització lingüística, aprovada fa 25 anys amb el suport unànime de les forces parlamentàries i que va ser impulsada per l'expresident Gabriel Cañellas (Partit Popular).

Administració

Un dels punts més calents és la llei de la funció pública, que ja té el vistiplau del govern i que ara haurà de passar el tràmit del Parlament –els populars tenen majoria absoluta–. Aquesta normativa implica que el català deixi de ser un requisit per accedir a l'administració pública i es converteixi en un simple mèrit. L'oposició ja ha posat el crit al cel. “És el major atac a la llengua pròpia dels mallorquins des de la recuperació de la democràcia”, va assegurar el portaveu parlamentari de la coalició PSM-IV-ExM, Biel Barceló. Dins de les files del PP també hi ha dirigents que es desmarquen de les intencions de Bauzá. El mateix president del Parlament, Pere Rotger, sempre s'ha mostrat disposat a reivindicar el català, i durant la celebració del Dia de les Illes Balears va reclamar la unitat de les forces polítiques per superar la crisi i per defensar el català i la cultura pròpia com a elements vertebradors. El batlle de Manacor i parlamentari, Antoni Pastor, també lidera un grup de polítics del PP díscols amb Bauzá. La direcció popular ja ha amenaçat Pastor que si trenca la disciplina de vot a la cambra serà expedientat.

Topònims

Aquesta polèmica norma també obre la porta a castellanitzar els topònims, una qüestió que ja va aixecar molta polseguera l'any passat, quan l'alcaldessa de Maó, Àgueda Reyes, va anunciar la possibilitat de convocar una consulta per modificar el nom del municipi i incloure l'opció bilingüe: Mahón-Mahó o Mahón-Maó. De moment no s'ha produït cap avenç en aquest sentit i tot continua aturat. Per contra, el Parlament sí que ha admès a tràmit la llei que pot variar el topònim de Palma. La intenció és recuperar l'antic nom de la ciutat franquista, Palma de Mallorca, i ara s'obrirà un període d'esmenes per als grups parlamentaris. El ple del consistori de Palma ja va aprovar una modificació semblant a finals de l'any passat.

Mitjans de comunicació

Un altre atac ha estat cap als mitjans de comunicació amb el tancament de Ràdio Televisió de Mallorca (RTVM), que emetia íntegrament en català. Les raons, segons el PP, són la “insostenibilitat de la situació de l'ens econòmicament i financerament, i l'escassetat de recursos de què disposa el Consell de Mallorca”. Segons aquesta institució, el deute acumulat era de 20,8 milions d'euros. Les entitats en defensa del català a les Illes també denuncien el desembarcament del castellà a IB3.

Ensenyament

L'educació en català és un altre dels aspectes sensibles que Bauzá vol tocar, però encara no està gaire clar fins on pot arribar el bisturí del PP. Els populars estan disposats a derogar l'anomenat decret de mínims, que garanteix la presència del català, almenys en un 50%, en l'ensenyament. Però el sector educatiu alerta de la possibilitat que els alumnes puguin ser “separats per raó de llengua” i que s'imposi el castellà com a llengua vehicular. En aquest sentit, Bauzá s'ha mostrat enigmàtic i no ha aclarit realment què farà. Alguns centres educatius han mostrat la seva rotunda oposició a aquestes iniciatives i fa pocs dies es va presentar l'Assemblea de Mestres i Professors en Català en Defensa de la Llengua. L'entitat aglutina més d'una cinquantena d'escoles de primària i secundària de les Illes Balears. En aquest marc de protesta, diversos col·legis s'han adherit a la campanya Enllaçats pel català, que consisteix a penjar les senyeres en forma de llaç. Representants d'Ensenyament han exigit a alguns centres que les retirin. El PP intenta justificar tots aquests canvis amb una suposada “falta de llibertat” dels castellanoparlants.

Oposició al carrer

L'Obra Cultural Balear (OCB) ha estat una de les associacions més actives contra aquest paquet de mesures de Bauzá i la màxima expressió d'aquesta indignació es va viure el diumenge dia 25 de març amb una massiva manifestació pels carrers de Palma. Prop de 50.000 persones, segons l'organització, van clamar a favor del català i van exigir una rectificació en les posicions del PP, que sembla que, de moment, no es produirà. Enmig d'aquest ambient enrarit hi ha hagut la vaga de fam de Jaume Bonet, que la va mantenir durant 26 dies i que ha estat rellevat per Tomeu Amengual.

Duresa
 
Una de les primeres decisions de Bauzá va ser la supressió de la direcció general de Política Lingüística.
 
 
6)
 
Publicat en elSingulardigital.cat dilluns 2 d'abril del 2012
 
 
Vicent Sanchis
 
"Armand Querol es declara interessat pel temps que pugui fer a Toledo però no pel que hi hagi a Morella, la seva ciutat d’origen"
 
La setmana passada el Parlament va designar la composició del nou consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, que integra tres representants de Convergència i Unió, dos del PSC i un del Partit Popular. Brauli Duart, a proposta de CiU, n’és el president, i Armand Querol, del Partit Popular, el vicepresident. Tot això vol dir una nova etapa. Els déus guiïn els responsables polítics de Televisió de Catalunya i de Catalunya Ràdio. I ens emparin a tots. D’entrada, la primera cullerada, una mosca. Querol, que és un vell veterà de la casa, ha acceptat que sigui el diari La Razón qui li faci la primera entrevista. I jugant a casa ha començat a marcar intencions i territori.

El nou vicepresident entén que “els mapes del temps haurien de mostrar tot Espanya”, perquè “al llibre d’estil de TV3 no hi ha res que parli dels Països Catalans”. Aquesta va ser, exacta, la primera declaració de principis del PSE-EE quan, amb el suport parlamentari del PP, es va fer amb el govern del País Basc. Els mapes del temps d’Euskal Telebista incloïen fins aquell moment tots els territoris històrics bascos , però els nous aires polítics van excloure’n Navarra i Iparralde.

En tota aquesta història no deixa de ser curiós que tant Brauli Duart com el mateix Armand Querol siguin valencians. I per tant, almenys com a targeta de presentació, se’ls hauria de pressuposar un cert interès per les terres catalanoparlants més enllà del riu de la Sénia. Interès contraproduent en el cas de Querol, que es declara interessat pel temps que pugui fer demà a Toledo però no pel que hi hagi a Morella, la seva ciutat d’origen.

Armand Querol comença, doncs, amb les mateixes preocupacions que els socialistes bascos. I amb algunes altres d’afegides. Per exemple, el nou vicepresident de la Corporació considera que “valdria la pena arxivar documentals com Monarquia o República o Adéu, Espanya”. L’arxivística és una de les passions dels amos de les tisores.

Artur Mas va defensar la tesi que el govern havia de pactar amb la mateixa força política l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat i la majoria del consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Això ha portat el PP a una certa situació de domini i Armand Querol a la vicepresidència del consell. Ja es veu per on pot anar el negoci. Precisament, si alguna cosa hauria de millorar tant a Catalunya Ràdio com a TV3 és el sentit de país complet. I si algú dubta de l’encert en l’acord, només cal que faci una ullada a la situació de TV3 al País Valencià. I es pregunti qui ha imposat l’apagada. Justament els mateixos que ara pretenen arxivar reportatges incòmodes i mutilar mapes del temps molestos a Catalunya.
 
 
7)
 
 
 
8)
 
Publicat en el diari Levante-EMV dimarts 3 d'abril del 2012
 
 
Sal·lus Herrero i Gomar
 
 
9)
 
Presentació de 'De soca-rel', un llibre sobre les festivitats i tradicions dels països de parla catalana


Com cada any, el Centre de la Cultura Catalana del Principat d'Andorra edita per Sant Jordi un llibre amb la intenció de divulgar i donar a conèixer la llengua i la cultura catalanes a tothom.

Aquest any, el CCC ha editat un nou volum que amb el nom 'De Soca-rel' recull les tradicions i festivitats més importants de la nostra cultura a través d’una mirada horitzontal per tots els territoris de
parla catalana.

El llibre, escrit per Maria Cucurull (filòloga, professora de català per adults del Ministeri d’Educació i membre de la junta del CCC), amb il·lustracions de Pilar Moreno i prologat per l’escriptor Matthew Tree segueix la línia editorial divulgatòria dels darrers llibres publicats pel Centre, (La cuina catalana del CCC, Vola Rodoreda i De Fora) i mostra en aquest cas dos blocs. Un primer destinat a fer un repàs del simbolisme, les diferents zones i l’extenció dels territoris de parla catalana, i un segon, en format calendari, que repassa les festivitats
i tradicions més populars a cada un d’aquests llocs fent especial atenció a les d’Andorra.

La presentació del llibre es farà el dimecres 18 d’abril a les 20.00 h. a la seu social del CCC (c/ Llacuna 14 d’Andorra la Vella).

Com cada any, el llibre es vendrà a la parada d’Àgora Cultural el dia de Sant Jordi a Andorra la Vella, i es podrar adquirir a la Seu del CCC i a diverses llibreries del país. A més, com a novetat d’enguany
el llibre es podrà comprar a través del portal web Amazon en la seva versió impresa i a preu reduït en format llibre electrònic des de la mateixa web del CCC on penjarem l’enllaç ben aviat


Font: Centre de la Cultura Catalana, Andorra
 
 
10)
 
 
 
(divendres 13 d'abril del 2012)
 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l’existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací