• Quim Gibert: "La nostra societat madurarà plenament en la mesura que una majoria significativa es posicioni des de la riba de la llibertat. És obvi que naixem immadurs, però també és obvi que disposem d'una capacitat considerable per madurar en el decurs de la vida. I que tenim a l'abast prou informació i models d'identificació sans per créixer."

• Matthew Tree: "És un secret obert a la indústria editorial, tant a Madrid com a Barcelona, que els llibres traduïts del català no venen o venen molt poc a l'Espanya monolingüe. Allà els pot interessar més un autor de l'Europa Central que no pas un autor català, perquè per a molts d'ells, els autors en català són, al cap i a la fi, més estrangers que els mateixos estrangers."

• Jordi Bilbeny: "Podem estar segles parlant de llibertat, podem estar segles parlant de normalitat lingüística. Però si no creem un espai perquè aquesta llibertat s'encarni i la puguem personificar, dur a dintre i escampar, la llibertat serà sempre una idea, la independència serà sempre una idea, la reunificació nacional serà sempre un concepte, una pintada, un grafiti."

• Josep M. Terricabras: "Com es transmet el gust per la llengua? Doncs creant situacions de prestigi de llengua. I també de poder d'ús, perquè si no, no serà la nostra llengua l'emprada, sinó una altra que vindrà a substituir-la."

• Josep Borrell i Figuera: "Com ha observat la psicologia, molt sovint les actituds respecte d'una llengua reflecteixen allò que les persones pensen sobre els parlants d'aquesta llengua i, per tant, expressen els prejudicis sobre la naturalesa cultural d'aquests parlants diferents."

• Eva Monrós: "Les llengües dominants, majoritàries, exerceixen una pressió uniformitzadora que amaga la diversitat lingüística. Les llengües dominades, minoritzades, arriben a ser invisibles fins i tot per als seus propis parlants."

• Rosa Calafat: "Quina crida fan els mitjans de comunicació, els llibres de text i els discursos polítics per tal de construir realitat catalana més enllà d'estats d'autonomies i d'estats governamentals? Actualment, quin fat invoquen mediàticament els mitjans de comunicació que permeti qüestionar els possibles des-qualificatius que rep el poble català?"

Aquests textos són el fruit d'unes jornades de psicologia celebrades a la ciutat de Fraga, a la Franja de Ponent, els anys 2010 i 2011, amb la finalitat de mostrar que una llengua, qualsevol llengua, no és només una eina de comunicació, com acostumen a dir els espanyolistes a Catalunya, sinó que és, bàsicament, una facultat indestriable de tot un univers d'emocions i d'una visió única i irrepetible de la vida. Només cal mirar la quantitat d'energia que l'espanyolisme esmerça en la substitució de la llengua catalana per l'espanyola. Sap que tota substitució lingüística implica també una substitució cultural. I en aquest cas, la mort del català significaria la mort de la nació catalana. Llengua i emoció, una bona lectura per enfortir la nostra consciència nacional.

www.victoralexandre.cat
Twitter: @valex_cat