InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana
 
Butlletí número 634 (dimarts 03/04/2012) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
 
1) Lluís Martínez - Correcció
 
 
3) Núria Puyuelo - Benvolguts/des lectors/res
 
 
 
6) Joan-Lluís Lluís - D'una vaga de la fam
 
 
 
 
10) Rafel Torner - Bilingüisme com a valor identificatiu?
 
11) X Jornada de la Societat Catalana de Terminologia: ELS MANLLEUS EN LA TERMINOLOGIA MUSICAL
 
12) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
 
 
1)
 
Publicat a
 
 
Lluís Martínez

Hi ha una certa polèmica a Espanya arran d'un document de la Real Academia de la Lengua en el qual es critica aquesta moda d'utilitzar perífrasis per expressar el gènere del subjecte. És a dir, aquesta tendència a escriure “persona en atur” i no “aturat”, perquè se suposa que, si no, s'amaga l'existència de l'aturada; és a dir, de la dona. El que s'aconsegueix amb aquesta maniobra és neutralitzar i, per tant, que el llenguatge i la comunicació perdi força. Tot adquireix aquest to propi de les comunicacions burocràtiques. Això per no parlar de solucions més grotesques encara, com substituir la vocal del gènere per l'arrova (@) del llenguatge informàtic, o per començar a separar els articles masculins i femenins amb una barra, a l'estil d'“els/les”.

Com que el periodisme es fonamenta en l'economia de les paraules i de les expressions, jo sempre m'he oposat al llenguatge políticament correcte, que no se circumscriu al gènere, sinó a moltes altres realitats. Representa que hi ha expressions que no es poden utilitzar perquè resulten ofensives per a alguns grups de persones.

El llenguatge és el que és. No per oblidar algunes paraules i expressions les dones seran més visibles o els grups de persones discriminades deixaran de ser-ho. Això necessita polítiques socials decidides i carregar els neulers sobre el llenguatge és una cortina de fum. És millor dedicar aquestes energies a combatre la discriminació i l'exclusió allà on és útil.

El llenguatge ja evoluciona ell solet. No cal que ens el planifiquin dels del negociat de les bones intencions.

 
3)
 
Publicat a
 
 
Núria Puyuelo
 
La Real Academia Española va fer un gest atrevit i valent fa poques setmanes i va emetre un document en què rebutjava l'ús del llenguatge no sexista. En concret, es refereix a les guies que editen administracions, universitats, institucions i sindicats, que assenyalen que fer servir el masculí discrimina les dones i que per evitar-ho recomanen utilitzar noms col·lectius, mots invariables o frases i perífrasis verbals que no incloguin la forma masculina. Una de les opcions que proposen és usar la paraula genèrica persona: referir-se a la “persona treballadora” en comptes del “treballador”. O utilitzar mots com ara joventut o jovent per no parlar dels joves. També plantegen usar les formes dobles amb la barra inclinada –usuaris/àries en comptes dels usuaris– o bé enllaçades amb la conjunció i (els candidats i les candidates).

La Generalitat, per contra, té publicades dues guies per evitar l'ús sexista del llenguatge –Guia d'usos no sexistes de la llengua en els textos de l'administració de la Generalitat de Catalunya (2011) i Marcar les diferències: la representació de dones i homes a la llengua (2005)–, en què fins i tot es recomana modificar els noms d'associacions, col·legis professionals i cossos de funcionaris per adaptar-los a un llenguatge no sexista, com per exemple substituir el nom del Col·legi de Biòlegs de Catalunya pel de Col·legi de Biologia de Catalunya o per Col·legi de Biòlogues i Biòlegs de Catalunya.

Tots estem d'acord que el català, a diferència d'altres llengües, com ara l'anglès, és una llengua de gènere: els articles, els pronoms, els adjectius i els noms varien en funció de si ens referim al masculí o el femení. Si parlem dels veïns, tots entenem que són els homes i les dones que viuen a la mateixa escala o carrer, i no tan sols dels homes, per tant no és necessari fer servir la paraula veïnat. En canvi, els anglesos utilitzen la paraula neighbours i ja ho tenen tot solucionat. Tal com escrivia el lingüista Gabriel Bibiloni en una sèrie d'articlesque va publicar el 2009 al suplement L'Espira del Diari de Balears, “l'error és acarnissar-se contra una de les característiques fonamentals de l'estructura de les llengües romàniques, com és el fet que un dels dos gèneres funciona com a no marcat. I hi afegia: “Segurament ara tot seria distint si al gènere no marcat li haguessin donat un nom diferent de masculí.

Segons el meu parer, el llenguatge anomenat no sexista atempta contra l'economia de la llengua i genera unes construccions artificials, que s'allunyen molt de la llengua real. No he conegut mai ningú que digui que “té molt bon record del professorat que va tenir a la universitat”, en comptes de parlar dels “professors”, o bé que utilitzi habitualment la paraula infants en comptes de nens. No hi ha dubte que queda molt camí a fer per aconseguir la igualtat de sexes, per això no discutirem, però estic d'acord amb Lluís Martínez, que la setmana passada escrivia en aquest diari que “no per oblidar algunes paraules i expressions les dones seran més visibles”. L'objectiu fonamental de la llengua és permetre la comunicació entre els seus parlants, i frases com ara “els/les veïns/es afectats/des s'han de posar en contacte amb l'advocat/da” no em sembla que ho facilitin.

 
4)
 
Article d'opinió publicat en VilaWeb dilluns 19 de març del 2012
 
 
Joan Lladonet
 
El Govern del PP acaba de clavar una punyalada il·legal a la llengua catalana, oficial i pròpia de les Illes Balears i compartida amb el Principat, el País Valencià, Andorra, l'Alguer, el Rosselló, el Carxe i la Franja d'Aragó. El Govern de les Illes Balears, però que només governa per al PP, i no per a totes les persones que l'han votat, ja que hi ha un 25% que no estan d'acord amb aquesta política genocida, doncs, aquest govern ha aprovat el projecte de Llei que elimina la necessitat de conèixer el català per a fer feina a l'Administració pública de les Illes.

Ja he escrit en altres articles el significat que té aquest acte repressiu contra la llengua pròpia. Si es mantingués aquesta situació per a sempre, a la llengua catalana li quedarien poques generacions de vida. Aquí vull manifestar que si la llengua catalana, fins als anys 80 del segle passat, havia patit una gran persecució i una repressió ferotge, especialment en temps del dictador Franco, l'actuació del Govern actual del PP és molt pitjor, persegueix la llengua catalana d'una manera més acarnissada que en temps de la dictadura franquista. És el moment de màxima repressió, ja que la ferida que li volen provocar pot ser mortal.

Si el Parlament Balear, millor dit, si els 35 diputats i diputades del PP aproven aquesta Llei no s'hauran equivocat tant mai. Han canviat la tàctica i l'estratègia, ja no procuren que es faci l'efecte sense que es tingui en compte la cura que hi posen com en temps de Carles III. Volen exterminar la llengua sense dissimular-ho, sense escoltar ni contestar les més de 12.000 al·legacions que es varen presentar contra el projecte de Llei. El poble de les Illes Balears que pareixia que estava adormit es comença a despertar. A tots els indrets reclamen que no es toquin les lleis vigents, que fins ara havien ajudat a conservar la cohesió social. Aquest poble ha despertat i es disposa a defensar-se dels atacs que li volen infligir des del Govern persones que no semblen d'aquesta terra, persones que actuen com a vertaders conquistadors i colonitzadors, persones hereves de Franco i d'Aznar que persegueixen la unitat d'Espanya, eliminant totes les diferències, i una diferència fonamental és la llengua. Per això la volen matar. Per això duen endavant aquest lingüicidi. El que no han previst és que el poble s'ha cansat, ha vist que no fan res per millorar la situació econòmica de la classe treballadora ni de l'aturada, que l'empitjoren, i a més, la volen despersonalitzar, li volen robar la seva identitat i li volen implantar l'altra.

Els càlculs els sortiran errats, el poble mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterer ha despertat i està dispost a defensar el que és seu. Cada dia es reuneix gent dels diferents pobles i llogarets, es concentra, es manifesta i es prepara una gran manifestació per al dia 25 de març. El suport que té aquest Govern anirà minvant, i la seva política antilingüística li suposarà la seva pèrdua de poder, això es veurà i es comprovarà a les properes eleccions. Si han aprovat aquesta llei al Parlament, molts dels seus votants els giraran l'esquena.

Les persones amb poder del PP convençudes de dur endavant aquest lingüicidi són persones sense escrúpols. Se suposa que n'hi haurà que dubtaran davant l'acte d'haver de trair la seva llengua i el seu poble. Si ho fan, molta gent deixarà de creure en ells, ja que no tenen cap argument per fer el que estan fent. Han ignorat la vaga de fam que està duent a terme l'associació Jubilats per Mallorca, i en nom d'aquesta associació Jaume Bonet, una persona exemplar que exposa la seva vida per defensar els seus drets lingüístics i els de tot el poble. Aquestes persones sense escrúpols l'han ignorat, no han tingut en compte que cada dia hi ha una gernació que va a veure'l, a donar-li ànims i les gràcies. S'han fet ressò ja ràdios, diaris i televisions de tots els Països Catalans i les xarxes socials d'Internet bullen i escampen la notícia com una taca d'oli. Ja ha arribat a la premsa internacional, i aquí, una diputada del PP, una persona arribista, ha dit que ells van a visitar les persones que pateixen fam, i que en Jaume Bonet fa això perquè vol, i per això no el visiten. Fan vertadera pena!

Van contra les lleis vigents, perquè van contra l'Estatut, la nostra Constitució, ells sols i la seva majoria absoluta no basten per modificar-lo i allà queda clar que el català és llengua oficial i pròpia de les Illes Balears i a l'article 14 diu que els ciutadans de les Illes Balears tenen dret a dirigir-se a l'Administració de la Comunitat Autònoma en qualsevol de les seves dues llengües oficials i a rebre resposta en la mateixa llengua. L'única concessió que fa el Govern és que diu que posarà persones que coneguin el català per a atendre el públic, però s'equivoca, perquè els funcionaris són ciutadans i quan facin reunions internes a l'Administració també tenen dret a expressar-se en qualsevol de les dues llengües. Per tant, és completament il·legal la Llei que volen aprovar. Si és possible s'ha de dur als tribunals i s'ha de arribar al Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg si és necessari.

Un argument fals que utilitzen és aquell en què afirmen que volen que aquí puguin fer feina les persones més ben qualificades. Una persona ben qualificada no té cap problema per a aprendre el català necessari per poder-se presentar a un procés selectiu, ja que podrà utilitzar el castellà per fer la prova, i si és persona amb excel·lent preparació aprendrà la llengua per entendre-la i usar-la igual que les persones ben qualificades d'aquí que se'n van a fer feina a França, a Anglaterra o a Alemanya i aprenen el francès, l'anglès i l'alemany necessaris en un temps mínim. També es poden incrementar els cursos de català a la resta de l'Estat espanyol si realment s'ha de complir la Constitució que diu que es tindrà especial cura i atenció de les altres llengües, entre les quals hi ha la catalana, i les persones preparades que vulguin venir a fer feina a les Illes Balears assistiran a aquests cursos.

No tenen arguments, volen fer desaparèixer la nostra llengua i volen acabar amb la pau social. Aquesta tasca de voler dur a terme allò que ja deuen haver fet algunes famílies de consellers del Govern, substituir la llengua catalana per l'espanyola, segur que els costarà ben car, el poble no els perdonarà aquesta acció i la resposta serà contundent i començarà una lluita pacífica i sostinguda de manteniment de la llengua i d'insubmissió als llocs on el Govern vulgui imposar, encara més, la llengua espanyola. El 25 de març rebran el primer gran toc d'atenció.
 
5)
 
Publicat en EL PUNT AVUI dijous 22 de març del 2012
 

Els mestres de les Balears s'uneixen en defensa del català

Més de 50 centres de primària i secundària de les Illes s'afegeixen a l'Assemblea de mestres i professors en català

Fan una crida a participar en la manifestació per la llengua del proper diumenge 25 de març

Més de 50 centres de primària i secundària de les Balears (32 de Mallorca, una desena de Menorca i una dotzena de les Pitiüses– s'han unit ja a l'Assemblea de mestres i professors en català, que s'ha constituït per a defensar la llengua pròpia de les Illes dels “atacs” que està patint des del govern popular de José Ramón Bauzà.

Però l'objectiu de l'Assemblea, que ha assegurat estar “desvinculada de qualsevol interpretació política”, és estendre's a tots els centres educatius del territori. També vol fer arribar la seva reivindicació a la resta d'entitats de la societat civil que apostin per la defensa la presència del català a les escoles.

En aquesta línia, la plataforma ha fet una crida a participar en la manifestació en defensa de la llengua que sortirà el proper diumenge 25 de març a les 18h hores des de plaça d'Espanya.

També ha donat el seu suport a Jaume Bonet, que porta més de 16 dies en vaga de fam en defensa del català. “Una mostra de coratge i decisió”, ha destacat.

Els docents han demanat a tots els parlamentaris que votin en contra de la modificació de la Llei de Funció Pública, que estableix el català com mèrit en l'accés a l'administració. Altres les reclamacions de l'Assemblea són que la televisió pública IB3 emeti íntegrament en la llengua pròpia de les Illes o que es recuperi la Ràdio i Televisió de Mallorca.

Els membres de l'Assemblea han remarcat que el seu objectiu és organitzar una “resistència dura i mantinguda en el temps”. En aquest sentit, han avançat portaran a terme diferents accions que van des de portar el llaç en defensa del català, fins a jornades d'intercanvi de professors d'altres territoris dels Països Catalans. “Farem tot el que sigui necessari”, han avisat.

Docents en lluita

Així, volen buscar “estratègies de resposta” per part dels centres docents davant les propostes “que pugui fer el govern” en contra de la llengua pròpia de la comunitat. “Que la comunitat educativa s'impliqui en aquesta lluita. Si el l'executiu tira endavant aquestes mesures, pot ser que molts nens perdin la possibilitat d'expressar-se en català”, ha advertit un dels integrants de la plataforma, Joan Planas.

També s'han mostrat confiats que cap de les iniciatives que, de forma cívica, pugui emprendre l'Assemblea derivi en represàlies per part de la Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats. Seria una “aberració natural i política que el govern ataqués les manifestacions en defensa de la llengua”. Més quan sap que la Constitució recull que les llengües ha de ser objecte d'una especial protecció.

Segons han assegurat “res” del que han fet fins al moment s'ha realitzat sense tenir en compte l'autonomia de cada centre o sense cenyir-se a la legalitat. “No es pot entendre com una qüestió política, sinó de naturalesa”, han reiterat.

Els membres de l'Assemblea han destacat el seu propòsit d'establir una xarxa de docents en actiu, tant als centres com a fora, per “estar preparats per a actuar” i portar a terme mesures de pressió conjuntes en defensa de la normalització lingüística. Així mateix, volen generar un ambient a escoles i instituts, que propiciï una actitud clara en defensa del català.

Els mestres i professors han preparat una llista d'arguments que faran arribar als pares dels alumnes. Entre aquests, subratllen la seva preocupació per la possibilitat que els alumnes puguin ser “separats per raó de llengua”, quan “han de créixer junts compartint experiències”.

Actualment, han defensat, les escoles balears tenen un “projecte educatiu integrador” amb el qual no existeix cap conflicte entre ambdues llengües. A més, han remarcat que el català és una “llengua d'èxit” ja que “s'ha demostrat que els nens adquireixen les màximes capacitats i facilita l'accés a la universitat”.

 
6)
 
Publicat a
 
 
 
Joan-Lluís Lluís
 

Ningú, mai, no hauria de morir per una llengua, però quan algú, amb el ple domini del seny, arrisca la seva vida per intentar salvar la seva llengua, vol dir que la societat fa tard. Què faran, els responsables polítics de les Illes, si Jaume Bonet mor? Alçaran les espatlles i diran: “Era un eixelebrat, i res no és culpa nostra”? I què farem, nosaltres? D'en Jaume Bonet, ho ignoro tot, excepte el seu coratge tranquil. I amb això n'hi hauria d'haver prou per fer-li costat.

El 1963, el general De Gaulle va cedir davant d'un home sol que també arriscava la seva vida. L'home sol es deia Louis Lecoin i, a 74 anys, havia començat una vaga de la fam per tal que l'objecció de consciència fos legalitzada a França.

El general, que tenia una idea bastant autoritària del que havia de ser el servei militar, es va declarar vençut perquè sabia que una democràcia ha de portar en si mateixa els mecanismes que evitin que algú mori per les seves idees. Cedint, De Gaulle va guanyar en dignitat allò que havia perdut en combat ideològic. Podria ser que, mig segle més tard, una altra democràcia deixés morir de fam un professor jubilat? Ningú, mai, no hauria de morir per una llengua, però ningú, mai, no hauria de veure com mor la seva llengua. O com la trepitgen, la insulten i la menyspreen.

Quan una persona com en Jaume Bonet decideix que ha d'arriscar la seva vida per una causa, i que en parla amb serena convicció, el deure mecànic dels responsables polítics hauria de ser d'iniciar negociacions immediates per intentar trobar un punt d'equilibri entre les opcions en presència.
És, com a mínim, un deure humà. Aleshores, quan en lloc d'això, es veu indiferència i befa, significa que el nivell moral d'aquests responsables polítics és baixíssim, i que són indignes de liderar un projecte plenament col·lectiu.

Espanya vol matar la llengua catalana, perquè és l'única manera que té de posar fi a allò que solen anomenar “el problema català”. Els ideòlegs d'aquesta estratègia deuen ser prou autosatisfets per pensar que un mallorquí vaguista de la fam no podrà res contra un tal macroprojecte.

Podria ser que tinguessin raó, o potser no, però tots tenim una part de responsabilitat sobre el resultat final. Espanya ha declarat una guerra freda contra la llengua catalana, contra tots els territoris de llengua catalana sota la seva jurisdicció. Les guerres fredes, en principi, no fan morts, o pocs, i cal que en Jaume Bonet no sigui el primer. El seu combat és el nostre combat, o no?

 
 
7)
 
Article publicat en El 9 Nou divendres 16 de març del 2012
Article publicat en el blog ParAules dissabte 17 de març del 2012
 

La llengua de l'ensenyament

Jordi Sedó

Després de la interlocutòria del 8 de març del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) sobre la llengua de l'ensenyament, hi ha moltes persones, inclosa la mateixa consellera Rigau, que han llançat les campanes al vol perquè, suposadament, fa possible que la immersió lingüística continuï essent un model vàlid per al sistema educatiu català. El que potser ignoren o volen ignorar aquestes persones és que el TSJC no ha emès una sentència, sinó que precisament s'ha inhibit de pronunciar-se en cap sentit i ha optat per passar el problema al Tribunal Suprem (TS). Per tant, és cert que res no ha canviat fins ara, però es tracta d'una situació temporal perquè resta pendent la sentència del TS, que un dia haurà de pronunciar-se indefectiblement en un sentit o un altre.

El que sí que ha fet, el TSJC, per cert, únicament en castellà, tot i que la C és de “Catalunya”, és donar la raó a les tres famílies demandants que havien sol·licitat per als seus fills ensenyament en castellà, i això col·loca el Govern de Catalunya en l'obligació d'atendre aquestes criatures en aquesta llengua. On és l'èxit? Si, d'una banda, la immersió continua pendent de sentència i, de l'altra, es reconeix el dret a ser atesos en castellà uns nens que no el tenien reconegut, el que hi ha és un retrocés, es miri per on es miri.

A banda de no haver confirmat la immersió lingüística com a model vàlid per al nostre sistema educatiu, doncs, el TSJC ha obert la porta a una possibilitat que abans no existia, que és la d'exigir, ara per via judicial, l'ensenyament en castellà. Una possibilitat que, si es multiplica, pot arribar a crear un problema important i a fer trontollar de veritat –ara, sí- el model educatiu català. I un detall més, encara: el pronunciament del TSJC no especifica de quina manera s'ha de dur a terme aquesta atenció en castellà, cosa que posarà l'escola o escoles que s'hi trobin en un veritable problema organitzatiu.

Abans de llençar les campanes al vol i deixar-nos dur per l'eufòria irresponsable i imprudent que tant de mal ha fet, en aquest país, en matèria de drets nacionals, doncs, hauríem de saber protegir-nos de la síndrome d'Estocolm col·lectiva que patim els catalans i fer-nos conscients que la decisió del TSJC, lluny de ser un triomf del sistema educatiu català és, ras i curt, una passa enrere i, per tant, un avenç per a tots aquells que volen convertir aquest país en una simple regió d'Espanya amb insignificants peculiaritats regionals.

A Catalunya s'atén tres famílies que han protestat perquè volen que els fills estudiïn en castellà, mentre que, a València, són més de 25.000 els alumnes a qui es conculca el dret explícitament reconegut pel seu estatut de rebre ensenyament en català. Ja em direu si no n'hi ha per a llogar-hi cadires…!

Ara, doncs, és el TS el que s'haurà de pronunciar sobre la immersió lingüística. I tinguem present que la Llei d'Educació de Catalunya, per cert, també recorreguda pel PP davant del Tribunal Constitucional, contràriament al que es va dir en el seu dia, no blinda el català com a única llengua vehicular de l'educació ja que no exclou la possibilitat que el castellà pugui ser-ho igualment.

Cinc sentències ha dictat el TS en el sentit d'introduir novament la llengua castellana com a vehicular de l'ensenyament perquè hi coexisteixi amb la catalana en peu d'igualtat. I és evident que no s'aturaran. Els qui voldrien una Espanya lingüísticament i culturalment homogènia s'han adonat de la nostra feblesa i no pararan d'erosionar-nos a base d'anar reclamant grans coses omplint-se de paraules ampul·loses i grandiloqüents per aconseguir-ne de petites que vagin minant el nostre model nacional per la base fins que puguin arribar a l'objectiu final, que és el progressiu arraconament de la llengua pròpia d'aquest país.

És clar que no hi cabem, en aquest estat. Almenys, no pas sent tal com som. Si volem continuar sent catalans, que vol dir, entre altres coses, no ser castellans, hem d'optar decididament per no ser espanyols perquè els espanyols tenen molt clar que ser espanyol és sinònim de ser castellà. Val més que ens n'adonem tan aviat com puguem perquè si triguem gaire, acabaran cruspint-se'ns de dalt a baix.

 
8)
 
Publicat en el diari ARA diumenge 25 de març del 2012
 
 
Iu Forn
 
Diumenge 26 de febrer. Eduard Voltes publica al nostre diari un article titulat En castellà també, sisplau . Com que de la tesi que s'hi defensava i de les contràries ja se n'ha parlat a bastament, ens saltarem aquesta part. I també ens saltarem la part relativa al que pensa sobre el tema un servidor perquè ja va ser exposat el 23 d'octubre, qutre mesos abans que Voltas, en l'article Independentisme en espanyol . I, com pot imaginar, si ningú m'ha citat, no seré jo qui ho faci, oi?
 
El cas és que mentre aquí dediquem temps i esforços a mirar-nos del dret i del revés el paper que han de tenir (o no) els hispanoparlants catalans en una Catalunya independent, a Madrit (no ciutat, sinó concepte) tiren pel dret. Aquí filosofem amb l'encaix de l'espanyol en un procés sobiranista i allà apareix el president del Senat (un tal Pío García Escudero) manifestant que el català no és llengua cooficial a Espanya sinó només a Catalunya i que, per tant, ens hi podem anar fotent els jardins penjants de Babilònia i 200 grams d'ortigues.
 
No seré jo qui digui que els catalans som collonuts, perquè no és cert, però home (i dona), més tolerants que d'altres, una miqueta més, ¿no troba? Que una part important de l'independentisme català trobi normal una Catalunya Estat amb una part de la seva gent parlant castellà és, exactament, això, signe de normalitat. Tant de bo, a l'altra banda, els admirats compatriotes de Convivència Cívica Catalana, per exemple, optessin per la mateixa normalitat. O és que no és possible defensar en català això que ells anomenen bilingüisme ? No, ho dic perquè no he escoltat mai un nacionalista espanyol ètnic expressant en català la defensa del bilingüisme. Sempre ho fan en espanyol, cosa que topa amb l'essència mateixa del concepte. Dit d'una manera, amic Caja, t'has plantejat algun cop defensar l'espanyol en català? Prova-ho, pot- ser et sorprens de tu mateix.
 
 
9)
 
Publicat en el diari ARA diumenge 25 de març del 2012
 
 
Eduard Voltas
 

Tenia decidit canviar de tema per no cansar els lectors, però la quantitat i qualitat de les reaccions al meu article En castellà també, sisplau (ARA, 26 de febrer) m'obliga a tornar-hi, amb voluntat de matisar i ampliar la meva tesi per fer-la més comprensible (o potser per a alguns més incomprensible, no ho descarto). Voldria dir quatre coses.

1) En el meu article parlava de la independència i el castellà, no de la independència i el català. Em va semblar que de tan obvi no calia parlar-ne, però a la vista d'algunes rèpliques, queda clar que em vaig equivocar. Aclarim-ho, doncs. En el meu cas, una de les raons més poderoses per al desig d'estat és la garantia que ha de suposar l'estat propi per al català com a llengua nacional i distintiva, com a llengua primera i prioritària. Deixin-me posar un exemple concret: per fer la llei del cinema n'hi ha prou sent una comunitat autònoma; per fer-la complir, cal ser un estat. No només no defenso, per tant, cap pas enrere en les metes assolides, sinó que imagino la independència com un instrument per assolir-ne de noves (en la justícia, en l'espai de comunicació, en la disponibilitat lingüística de les empreses davant dels consumidors, en la projecció internacional de la llengua i en molts altres àmbits). Ara bé, també penso que, tenint estat, són possibles aquests grans avenços i d'altres sense necessitat de modificar l'actual estatus legal (dues llengües oficials, una de les quals amb consideració de llengua pròpia). I per tant defenso que anem al referèndum explicant que en el futur estat el castellà serà tan oficial com ho és ara. Em sembla el més raonable i el més guanyador.

2) Fa temps que observo, i em preocupa, que molts independentistes parlen de la independència, potser sense adonar-se'n, com si fos una joguina per disfrutar-la els independentistes. Un lloc on per fi ens sentirem completament còmodes perquè les coses es faran a la nostra manera, seran com a nosaltres ens agraden. Un estat de nova planta que assumirà l'univers simbòlic de l'independentisme i li donarà caràcter oficial i per a tothom. Davant d'aquesta manera d'entendre la independència, jo dic que no, que tot plegat és i serà molt més complex. Que la joguina és per compartir-la, i per compartir-la amb una gran majoria social. I que això obliga a fer un esforç important d'empatia, de realisme i de capacitat de pacte intern.

3) Empatia és fer l'exercici de mirar el món amb els ulls de l'altre. Crec, per exemple, que la immensa majoria de la població castellanoparlant de Catalunya fa un exercici espectacular d'empatia des de fa 30 anys amb el tema del català a l'escola. Entenen i accepten de bon grat que els seus fills estudiïn en una llengua que no és la seva llengua materna. Renuncien a fer ús de la seva força demogràfica i de la cobertura política i jurídica que immediatament els donaria l'estat espanyol. I estic segur que ho fan perquè consideren que és just que l'escola sigui en català, i també perquè creuen que l'actual sistema és el millor per als seus fills. Sense aquest exercici d'empatia i ciutadania (el visc cada dia a l'escola dels meus fills) la immersió no seria possible i aquest país estaria partit per la meitat. No ho fan per rebre el nostre agraïment, però què voleu que us digui, jo els ho agraeixo. I de retruc, proposo un altre exercici d'empatia, que és el següent: a banda de mirar-nos el castellà com la llengua de l'estat opressor (que ho és), a banda de mirar-nos-el com la llengua històricament imposada (que ho és), a banda de mirar-nos-el com la llengua de les portades de l' Abc (que ho és), mirem-nos-el també com la llengua familiar i estimada d'almenys la meitat dels catalans. Fem aquest exercici i, a més, mirem de treure'n alguna conseqüència concreta de cara al nostre projecte d'estat.

4) Tot el que dic, si té una lògica, és en el marc d'una estratègia per a l'estat, perquè no hi ha estat sense grans majories socials i amples consensos interns, i per tant no hi ha estat sense renúncies. Cal recordar, però, que hi ha altres estratègies possibles i legítimes per al catalanisme, que no estiguin basades en l'objectiu de l'estat. Estratègies menys republicanes i més comunitàries, a l'estil del nacionalisme homosexual o del nacionalisme afroamericà, en què l'objectiu desitjat és garantir la reproducció i pervivència de la pròpia tribu, convertida en una mena de nació dins de la nació pels segles dels segles. Molt legítim, però al meu modest entendre, molt poc interessant.

 
10)
 

Bilingüisme com a valor identificatiu?

 

 

Rafel Torner

 

 

Es veia venir que a algú se li acudiria la gran idea: sacrifiquem a l'altar de la independència de Catalunya la normalitat possible per a la llengua i la cultura catalanes al Principat, fora noses!; i posats a fer, ves que no acabi sent a l'altaret del difús, incert i sense ànima pacte fiscal... Per descomptat, Voltas té tot el dret de plantejar aquest debat. Ho fa (Ara, 26-2-12) reproduint al títol del seu article el títol d'uns dels manifestos dels bilingüistes espanyolistes i anticatalans. Tanmateix, em fa l'efecte que fer-ho en aquests termes i ara, quan (encara) no som un país lliure, és prematur i contraproduent, tant per a la normalització de l'ús de la llengua catalana com per a l'avenç en el camí cap a la independència.

 

Ho crec així, en primer lloc, perquè, a desgrat de la posició de Voltas respecte de la llengua i el país, la realitat objectiva és que la seva proposta bilingüista s'haurà de  debatre en l'entorn de la subordinació de Catalunya a Espanya. Aquest debat, que va de legitimitats, estarà viciat per la influència enorme que hi exerceixen els fets consumats per la força, fets que, justament per això, no necessiten legitimar-se, queden invisibilitzats. Em refereixo al desigualitari marc jurídicopolític, però també social, mediàtic, etc., en què la llengua castellana ha basat i basa la seva actual supremacia: l'statu quo de què gaudeix en l'àmbit estatal (el marc en què l'Estat ens condiciona totalment en aquest aspecte), i també a Catalunya i a la resta de territoris de llengua catalana sota domini espanyol (el marc en què, amb el suport de l'Estat, ha tingut lloc històricament, i continua tenint lloc, la imposició del castellà i el consegüent procés de persecució política, minorització i substitució del català, que han anat prenent diverses formes segons els règims i els indrets). És molt diferent fer ara aquest debat que fer-lo en un possible context futur de llibertat política per a Catalunya, és a dir, quan haurà cessat la pressió constant de l'Estat espanyol, sempre hostil a la llengua i la cultura catalanes, i quan els fets consumats generats per aquesta pressió seran, almenys en part, reversibles democràticament.

 

En segon lloc, perquè, amb tota seguretat, un plantejament bilingüista dividiria i desmobilitzaria el moviment sobiranista i, en canvi, és molt dubtós que servís per a incorporar al projecte de la independència els sectors que ara s'hi mostren refractaris. Crec que en la proposta de Voltas hi ha una doble desconfiança: desconfiança en la capacitat dels catalans d'origen espanyol i els seus descendents d'adherir-se emotivament i pragmàtica a la llengua, la cultura, el país, de fer-se'ls seus (o d'adherir-se al país, la cultura, la llengua: segons com, segons per a qui, l'ordre pot ser rellevant); desconfiança, també, en la capacitat del país de guanyar-se aquesta adhesió. Però totes les enquestes de què disposem suggereixen que una part molt significativa i creixent de la població que s'identifica amb la llengua castellana ja dóna suport a la independència o no s'hi oposa. Dit altrament: potser la resposta a la pregunta, val a dir que formulada d'una manera una mica maximalista, amb què obria el seu article (“Vostè donaria suport a un polític que no parlés mai en la seva llengua?”) no és gens clar que sigui “No”, com  sembla que Voltas dóna per descomptat. Hi ha altres respostes possibles, com ara “Per què no?”, “Depèn”, “Sí, ara mateix ja hi ha molta gent que ho fa (en un sentit o en un altre)”..., coses així. ¿Tan estrany és que, senzillament, molta gent trobin una cosa ben normal que a Catalunya hi hagi un procés de normalització de la llengua del país, que hi hagi catalans, també polítics, que parlen “sempre” en català?; que no hi vegin res de reprovable, ni ho trobin sospitós de falta de respecte, al·lèrgia o intolerància envers el castellà, ni de cap cosa lletja per l'estil de les que s'encolomen a tort i a dret a “molts catalanistes”?

 

Per tant, ara per ara, em penso que un programa que pot obtenir un consens ampli i una adhesió de molts ciutadans, inclosos molts dels que (també) s'identifiquen amb la llengua castellana o altres llengües, podria ser el següent: el règim juridicolingüístic de la Catalunya lliure serà el que els ciutadans catalans, tots els ciutadans catalans, siguin quines siguin les llengües amb què s'identifiquin, decidiran lliurement i democràtica, sense la interferència d'una majoria d'àmbit espanyol aliena al país. Naturalment, es respectaran els drets humans fonamentals amb contingut lingüístic de tothom. Probablement, tal com prefigura el legislador català en els textos que tracten aquesta matèria (val a dir que sempre redactats sota la pressió de la Constitució espanyola), el sentit d'aquesta decisió serà: català llengua preferent i respecte per la diversitat lingüística, consideració especial per al castellà, no pas bilingüisme com a ideologia. Aquest plantejament té a hores d'ara un amplíssim consens al Parlament català. A partir d'aquí, hi ha un marge per a modular la consideració que, en el nou ordre lingüístic generat en llibertat pel país, tindran les diverses llengües en presència (català, castellà, anglès, altres llengües). Vet aquí un programa transversal i prou atractiu per a sumar partidaris a la causa de la llibertat, de la independència del país: no exclou ningú, no desmobilitza ningú, no descarta un marge de possibilitats quan sigui l'hora d'anar-lo concretant, alhora que assegura unes garanties a tots els catalans. Tothom, doncs, serà convocat a la decisió, que serà lliure (en la mesura del possible) d'interferències exteriors, ja que, naturalment, es prendrà en l'àmbit de la Catalunya lliure, i serà respectuosa amb tothom.

 

 

11)
 
 
X Jornada de la Societat Catalana de Terminologia
 
ELS MANLLEUS EN LA TERMINOLOGIA MUSICAL
 
 
La SCATERM, filial de l'Institut d'Estudis Catalans, fa una crida a presentar comunicacions per a la Jornada d'enguany, titulada «Els manlleus en la terminologia musical», que tindrà lloc a l'Institut d'Estudis Catalans, a Barcelona, el 24 de maig de 2012.
 
 
Hi poden tenir cabuda tots els treballs sobre música que tinguin una clara vinculació amb la terminologia, especialment amb el paper dels manlleus dins d'aquest àmbit.
 
El termini de presentació de resums de comunicacions s'ha allargat fins al 15 d'abril.
 
La informació completa relativa a forma i terminis la podeu consultar al web de la SCATERM
 
FONT: Vocalia de Comunicació de la SCATERM
 
 
12)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 42).
 
 

106. El català gaudeix d'excel·lent salut. I també a València! Quan anava a col·legi em prohibien parlar-lo, i ara és la llengua del camp del València CF o el Corte Inglés. El català és llengua vehicular escollida per 200.000 escolars valencians. Gaudeix de bona salut aquí i allí.

 

Eliseu Climent

Promotor cultural i editor

 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací