InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana
 
Butlletí número 626 (dimarts 20/03/2012) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
 
1) Avinyonet de Puigverntós - Llengües de pell dura
 
 
 
4) Jaume Clotet - Tanca una Bressola!
 
 
 
 
 
9) Curs Gramàtica exprés per preparar l'examen de nivell de suficiència
 
10) Curset intensiu de català per a principiants
 
11) Concurs de haikus en català
 
12) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
 
 
1)
 
Publicat a

Llengües de pell dura

Avinyonet de Puigverntós
 

August Rafanell ressegueix el periple del català des de 1898 fins a la dictadura franquista a ‘Notícies d'abans d'ahir', un ambiciós assaig d'història cultural

El professor August Rafanell ha escrit un llibre rar. És un volum de quasi sis-centes pàgines que fa cert respecte i, a sobre, té un títol enigmàtic, Notícies d'abans d'ahir, i un subtítol que quasi espanta: Llengua i cultura catalanes al segle XX. Per poc que un s'entretingui a fullejar-lo, però, hi descobrirà aviat alguna cosa que no quadra: resulta que és amè, resulta que arrossega, resulta que impacta. August Rafanell (Barcelona, 1963), professor d'història de la llengua a la Universitat de Girona, ha abordat un tema controvertit, a vegades fins i tot polèmic, i potser per això mateix encara inexplorat, amb unes eines semblants a les del novel·lista: s'ha entretingut a resseguir l'existència una mica serpentejant del català des del temps que alguns digníssims prohoms del país somiaven a ser assimilats a la cultura francesa (la vella il·lusió occitana), fins a la seva estranya, fins i tot inquietant supervivència dins el programa d'eradicació integral propugnat pel franquisme. L'ahir més llunyà arrenca el 1898, amb el francesisme combatiu d'uns quants intel·lectuals de categoria, que aviat es convertirien en els creadors de l'imaginari catalanista acollit pel noucentisme, i que com ara Manuel de Montoliu, després del desastre colonial de 1898 cridaran “Visca França!” amb el mateix entusiasme amb què el 1914, amb l'esclat de la I Guerra Mundial, cridaran “Visca Alemanya!”.

Compost de treballs esparsos reelaborats pensant en un conjunt, Notícies d'abans d'ahir (Acontravent) fa una aportació inèdita a la història de la llengua catalana, que mai fins ara, assegura l'estudiós, no s'havia ocupat del període franquista. “Aquesta qüestió se sol abordar amb prejudicis, des d'actituds militants per corroborar el que ja saps. El resultat de la persecució del català és inequívoc. Així que, establert aquest judici, val més que examinem tota la complexitat que s'hi belluga en l'endemig”. Per fer-ho, s'ha servit d'un paper que tenia escrit sobre el tema i ha anat estirant el fil buscant una personalitat argumental que ha trobat en el model memorialístic, un gènere, diu, “molt prolix i d'alta qualitat en la literatura catalana”.

De la seva investigació s'obtenen unes quantes observacions significatives. “L'objectiu del franquisme és suprimir el català, però l'endemà mateix de l'ocupació de Barcelona, no els van caldre unes lents d'augment per adonar-se que no es podia exterminar tan fàcilment, que les llengües tenen una pell molt dura”, explica, i per posar un exemple pintoresc recorda que el canvi de nom de la plaça de Catalunya pel de Plaza del Ejército Español va durar escassament tres dies. “És la claudicació davant la realitat”. Rafanell ha constatat que el franquisme es va rabejar en els territoris on hi havia hagut un nacionalisme potent i va ser més tolerant amb les singularitats lingüístiques dels altres. A Galícia, amb prou feines hi va haver repressió contra la llengua, ni tan sols a València, “on el mateix 1939 se celebren uns Jocs Florals que a Barcelona tardaran dècades a poder-se recuperar”. La duresa es reservava per a Catalunya i el País Basc. El criteri era simple i va resumir-lo amb gran economia verbal un franquista conspicu: “Un rojo puede llegar a ser un falangista cojonudo, en cambio un catalanista, nunca!”.

De franquistes que escriguin en català n'hi haurà pocs, però n'hi haurà, ha comprovat el filòleg barceloní, i fins i tot aquests escriuran seguint el model fabrià. Ramon Miquel i Planas, el gran editor medievalista, que propugnava un català antinormatiu molt ben documentat, no va tenir cap mena d'arrelament entre els lectors quan en data tan espinosa com el 1939, en ple Año de la Victoria, publica Sonata en tres tiempos, un poemari, a pesar del títol, escrit en català, però un català de ressons catacumbals. Per què no va funcionar, aquest model?, es pregunta el mateix Rafanell. “Perquè la gent que havia estat alfabetitzada en el català de Fabra ja no estava per aquests invents retrospectius, i quan es va tornar a obrir l'aixeta, a mitjan anys cinquanta, va emergir amb tota naturalitat la norma apresa”. És un símptoma, argüeix, que “el franquisme no va poder fer res contra el record de la normativa”, arrelada en la consciència dels parlants, i “això sol dóna al treball d'ordenació que havia fet Fabra una categoria immensa”. Aquesta lliçó serveix a Rafanell per defensar l'actual model d'immersió lingüística, sense la qual sosté que no pot salvar-se la llengua, cosa que, afegeix, “saben perfectament els que han impugnat aquest sistema als tribunals”.

La tolerància que el règim va mostrar per aquell model retrògrad de llengua durant “els anys mortals” del català s'explica no tant per la voluntat d'humiliar una cultura amorrant-la a la seva prehistòria, com per la furiosa determinació extirpar d'arrel “el gran focus de malignitat” que identificava amb la República. Aquell model prenormatiu era tolerat, diu Rafanell, perquè “era la llengua de la Catalunya prèvia al mal”. Des d'aquesta perspectiva, s'entenen les reivindicacions que farà l'extrema dreta de Frederic Mistral o Jacint Verdaguer, elogiats com a poetes antirevolucionaris i instrumentalitzats pel pensament ultraconservador. Uns quants anys després, a la dècada dels seixanta, també Josep Maria de Sagarra seria considerat “un element assimilable”, que el franquisme dels Planes de Desarrollo intentaria apropiar-se imposant-li la màxima distinció civil de l'Estat, la creu d'Alfonso X el Sabio.

Heterodòxia contra desnaturalització

Notícies d'abans d'ahir obre tants camins, que es fa difícil resseguir-los tots sense escriure un volum igual de considerable, però en cada un dels assajos que conté, de lectura àgil i a vegades fins i tot trepidant, s'hi percep una alegria en l'escriptura del tot infreqüent en aquesta classe de treballs. “Cada vegada tendeixo a ser menys teòric: l'erudició és trista”, es justifica August Rafanell, que ha aplicat aquesta mateixa llibertat al model de llengua permetent-se, diu, “unes quantes heterodòxies”. No hi ha cap subversió, però, en l'abans d'ahir del títol, que escriu sense guionet: “Abans d'ahir és el temps anterior a l'ahir, no la vigília estricta; en castellà també es distingeix amb l'anteayer i l'antes de ayer”. Els escriptors són els que han de traçar el camí, aconsellava Fabra, però a Rafanell més aviat li fa l'efecte que el criteri s'ha deixat en mans dels mitjans de comunicació. “Sembla mentida que un país es pugui permetre el luxe de contradir el diccionari etimològic d'un savi com Coromines. La normativització rígida és un miratge de depuració, és la desnaturalització de la llengua”. Rafanell, que en alguna ocasió s'ha referit al tall que s'ha produït entre el “català normatiu” i el “català normal”, se sorprèn que la gent ja no faci servir res i ho utilitzi tot.

 
2)
 
Article d'opinió publicat en el blog de Víctor Alexandre dimecres 7 de març del 2012
 
 
Víctor Alexandre
 
La decisió d'eliminar gradualment la publicitat -"para que se consiga el efecto sin que se note el cuidado"- de Catalunya Ràdio i TV3 és un atac frontal a una de les eines bàsiques de cohesió nacional que ha de tenir tot país amb consciència de ser-ho. Ja sabem que podríem abordar el tema de l'hispanocentrisme dels serveis informatius d'aquestes emissores i veure fins a quin punt es pot espanyolitzar en català sense que el teleespectador en sigui conscient, però aquest, ara com ara, no és el debat. D'aquesta qüestió, jo mateix ja en parlo en profunditat en el llibre TV3 a traïció. Televisió de Catalunya o d'Espanya? El problema se centra en la reducció d'ingressos que suposarà per a Catalunya Ràdio i TV3 l'eliminació de la publicitat, cosa que constitueix l'atac més greu que han patit mai aquestes emissores en els seus gairebé trenta anys d'existència. Si això es materialitza, ni que sigui parcialment, la seva continuïtat es veurà gravíssimament amenaçada i el declivi serà inevitable.

Allò que fa de Catalunya Ràdio i TV3 dues emissores homologables amb les principals emissores dels cinc continents és la qualitat dels seus professionals i el pressupost per cobrir totes les àrees de la informació en qualsevol punt de planeta. Sense pressupost, tot això deixa de ser possible i, en no ser-ho, l'oferta s'encongeix, la programació perd nivell i els continguts del país, llevat de Barcelona, gairebé desapareixen, perquè les delegacions i corresponsalies comarcals esdevenen insostenibles. Bàsicament perquè sempre resulta molt més barat desplaçar una unitat mòbil per cobrir la vida cultural barcelonina que no pas la comarcal.

Sé de què parlo, perquè vaig ser un dels pares de Ràdio 4 i recordo la il·lusió amb què va néixer el 1976 així com l'entusiasme de tots els qui vam tenir el privilegi de materialitzar-la. La direcció hi creia tant, en aquella emissora, que la programació en sortia afavorida, els continguts tenien un gran nivell i l'esperit de superació era elevadíssim. Tot d'una, però, allò es va acabar. No va ser de la nit al dia, és clar que no, però sí paulatinament. Els pressupostos van començar a davallar any rere any i Ràdio 4 va entrar en fase de raquitisme, els seus professionals van ser reduïts a la mínima expressió, els programes es van encongir i l'audiència es va volatilitzar. La gent que ara hi treballa fa el que pot, però sap molt bé que l'única raó per la qual el poder no li ha retirat la respiració assistida és perquè la foto del tancament és massa lletja i incòmoda per ser assumida.

La intenció del Partit Popular amb Catalunya Ràdio i TV3 és exactament la mateixa. Es tracta de convertir la primera en una emissora residual i la segona en aquella televisió antropològica que demanava el director general de RTVE, José María Calviño, l'any 1985. I és que una televisió nacional que arriba a l'extrem de no poder fer ni tan sols un programa de debat com Banda Ampla ja no és una televisió nacional, és una televisió local. A partir d'aquí, tot va de mal borràs: els programes veuen minvades les seves possibilitats, els continguts deixen de tenir gruix, desapareix el canal internacional per satèl·lit, es crea una atmosfera de desencís, es produeix una desincentivació professional, tothom es limita a cobrir l'expedient i es deixa de donar cobertura a conflictes armats i actes, activitats, esdeveniments o certàmens de primer ordre. I en no poder entrevistar personatges internacionals, es fa passar per producció pròpia el que no són res més que entrevistes promocionals enllaunades. És a dir, publicitat encoberta. Llavors, com és lògic, l'audiència abandona, l'emissora perd la seva raó de ser i entra en una fase d'inanició en què ja no cal tancar-la perquè en realitat fa temps que és clínicament morta.

Fixem-nos que un dels arguments que es fan servir per desmantellar TV3 és que fa competència deslleial a les emissores privades, és a dir, a 8TV del Grup Godó. Però no és cert. De fet, això no sols és rotundament fals, sinó que és just al contrari. Només cal mirar la programació de 8TV per veure el seu profund menyspreu per la nostra llengua, amb una programació farcida d'espais en espanyol -com si els hispanoparlants, pobrets, no tinguessin canals i canals per escollir- fins al punt que ni tan sols es digna doblar al català moltes de les moltíssimes pel·lícules que projecta. Al Grup Godó no li interessa el país -"país, quin país?"- ni vol tenir-hi cap compromís. Només li interessa el negoci, encara que sigui a costa del país. Recordem, de passada, que han hagut de transcórrer gairebé 40 anys, d'ençà de la mort de Franco, perquè La Vanguardia -òrgan vocacionalment espanyol del pensament més conservador i immobilista- tingui una traducció -una simple traducció- al català. Qui és, per tant, el deslleial? Qui és que actua com a cavall de Troia del nacionalisme espanyol a casa nostra i que, en aliança amb els poders que oprimeixen secularment aquesta terra, s'ha confessat un enemic declarat de l'independentisme i de les llibertats nacionals de Catalunya? Hi pot haver més deslleialtat que aquesta per part d'un grup empresarial català?

Diguem finalment que l'assassinat de Catalunya Ràdio i TV3, a banda de provincianitzar el país, té l'objectiu d'afavorir diverses cadenes espanyoles, com ara la SER, Tele-5 i Antena 3, que fins ara treien foc pels queixals en veure frenada la seva penetració en el mercat català i que en aquest moment s'estan fregant les mans només de veure el tall de pastís que la mateixa Catalunya, amb un somriure babau als llavis, ha decidit lliurar-los amb genuflexió inclosa. Només Convergència i Unió pot evitar que això s'esdevingui. Només CiU pot mantenir la publicitat de les esmentades emissores i les estructures pròpies de la seva dimensió institucional. Per això, davant d'una amenaça tan gran, cal demanar a les bases més catalanistes de Convergència Democràtica que s'apleguin i pressionin contra aquesta barbaritat. Eliminar la publicitat de Catalunya Ràdio i TV3 no seria només, com deia al començament, una agressió inadmissible a la nació catalana, seria també un error polític d'extraordinària magnitud amb conseqüències d'una gravetat extrema per al país.

www.victoralexandre.cat
Twitter: @valex_cat

 
3)
 
 
Segons un estudi presentat aquesta setmana per la Plataforma per la Llengua, l'ensenyament secundari segueix la línia de l'etiquetatge i la justícia del país. Només un 51% dels centres a Catalunya fan les classes de manera íntegra en la llengua pròpia.
 
Que la llengua pròpia sigui present en l'ensenyament de qualsevol societat és allò que s'espera d'un país normalitzat. Catalunya, però, continua encara a dia d'avui essent l'excepció.

L'estudi InformeCAT 2012, presentat aquesta setmana per l'ONG del català, la Plataforma per la Llengua, ha revelat l'escassa presència de la llengua pròpia a les aules de secundària, una realitat molt allunyada d'algunes opinions que afirmen que el castellà es troba marginat a Catalunya.

L'informe, que podeu consultar de manera íntegra a la secció Documents de Tribuna.cat, alerta que només la meitat de centres de secundària de Catalunya (un 51%) fan les classes de manera íntegra en la llengua pròpia, un percentatge que augmenta significativament en l'ensenyament primari, on és del 89%. L'informe conclou que, si bé la llengua pròpia no es pot classificar com a llengua minoritària, encara presenta molts obstacles i traves per a la seva total normalització.
 
4)
 
Publicat en elSingulardigital.cat dijous 8 de març del 2012
 
 
Jaume Clotet
 
"Tancar una escola Bressola i retornar els seus alumnes dissortats al sistema educatiu francès és molt fàcil"
 
La crisi econòmica s'ha endut la Bressola de Càldegues, a la Cerdanya, com una torrentada. Ho explicava ahir en primícia el periodista intrèpid Bernat Ferrer al Nació Digital. Aquesta xarxa d'escoles catalanes de la Catalunya Nord tenen, a data d'avui, set centres d'infantil i primària, i un centre de secundària, conegut allà com a liceu. A partir del setembre, amb el retorn a l'escola després de l'estiu, només n'hi haurà sis de primària, cap d'elles a la Cerdanya sota ocupació francesa. Els seus 25 alumnes, víctimes innocents de la crisi, deixaran de rebre educació en català i passaran a rebre-la íntegrament en francès. Catalunya ha perdut una nova batalla.

Tancar una escola Bressola i retornar els seus alumnes dissortats al sistema educatiu francès és molt fàcil. Obrir-ne una és dificilíssim. Per això sempre havia pensat que no veuria obrir-ne cap en temps de crisi, però val a dir que tampoc no m'esperava que en tanqués cap. És d'aquelles coses que d'aquí uns mesos, quan la Bressola de Càldegues ja no hi sigui, veurem que ha estat una decisió terrible. La xarxa educativa de la Bressola es finança, durant els primers anys d'obertura del centre, amb ajudes voluntàries. Després, al cap de cinc anys, l'Estat francès n'assumeix el sou dels mestres, però no altres despeses.

Les retallades de la Generalitat i dels centenars de municipis i particulars que donen suport a l'Associació d'Amics de la Bressola ha provocat el tancament, sense precedents, d'una escola. Ja és trist que hagi de ser sota un Govern nacionalista que tanqui una Bressola, especialment tenint en compte que va ser CiU qui en el seu dia, a través de la feina abnegada, heroica i discreta de Ramon Juncosa, va fer possible la consolidació i expansió d'aquestes escoles.

Potser, però, encara queda un darrer intent de solució. M'han explicat que la Bressola de la Cerdanya tanca per manca de 100.000 euros. No crec que siguin tants, però posem que ho fossin. I si els Amics de la Bressola fan un Verkami? Si el nostre país no és capaç de recaptar aquesta quantitat en 40 dies ja podem plegar. No és cap disbarat: no hi ha a Catalunya mil persones que posin 100 euros? Jo m'hi apunto: ja en manquen 999.
 
5)
 
Notícies publicades en directe.cat divendres 9 de març del 2012
 
 
 
-------------------
 
 
 
-------------------
 
 
 
 
6)
 
Publicat en VilaWeb dilluns 12 de març del 2012
 
 
 
 
7)
 
Publicat en VilaWeb dilluns 12 de març del 2012
 
 
Pot fer desaparèixer la línia en català · El secretari autonòmic d'Educació presentarà aquesta setmana el nou model, sense haver-ne parlat amb la comunitat educativa
 
Semblava que els canvis del Consell havien de posar fre a propostes de l'ex-conseller Font de Mora com la línia única, que preveia d'integrar català, espanyol i una altra llengua, en detriment de la línia en català, que desapareixeria. Però tot indica que la línia en català continua en perill. En efecte, el secretari autonòmic d'Educació, Rafael Carbonell, va anunciar fa uns pocs dies que aquesta setmana presentaria el nou 'model únic'. Ningú no sap de cert, tanmateix, en què consisteix aquest model perquè la conselleria no n'ha parlat amb cap dels agents implicats.

El canvi d'Alejandro Font de Mora per José Císcar a la conselleria va semblar que havia de suavitzar les tensions. En les primeres reunions la conselleria defensava un pla plurilingüe que preveia un mínim de 50% en català i una implantació progressiva. 'Però temem que no hagen tornat a la posició de Font de Mora, perquè és l'únic document que no retiraren de la taula de negociació', diu a VilaWeb el gerent d'Escola Valenciana, Àngel Martí.

La taula sectorial es va reunir un parell de voltes, i semblava que hi havia voluntat de concòrdia, però la reunió que s'havia de fer al gener, la va desconvocar unilateralment l'administració i des d'aleshores no se n'ha sabut res més.

L'actual consellera, Maria José Català, que va succeir a Císcar, no s'ha manifestat sobre la qüestió. Qui ho ha fet, per anunciar la presentació del model, ha estat Rafael Carbonell, autor, justament, del decret Font de Mora. 'Per desgràcia, pensem que el camí que traça el secretari autonòmic és el mateix que va començar Font de Mora', diu Martí, que abona la posició contrària a un model que integri tres llengües al 33% cadascuna.

Escola Valenciana: 'No anirem vint-i-set anys arrere; és la nostra línia vermella'

El model únic significaria la desaparició de la línia i, per tant, de l'ensenyament en català, després de gairebé tres dècades d'implantació. 'No pensem retrocedir vint-i-set anys per megalomanies de la conselleria. Ens posarem en avant de la defensa de l'ensenyament en català', manifesta el gerent d'Escola Valenciana, que retreu a la consellera d'Educació que no hagi desautoritzat el secretari autonòmic. 'Si volen negociar, ens tenen oberts per a arribar a acords, però la nostra línia vermella és que no es perda l'ensenyament en català com a propi de les escoles'. Un model d'ensenyament que, a més de garantir l'aprenentatge en la llengua pròpia, s'ha demostrat millor que no les línies en castellà, si ens atenem als resultats acadèmics. 'Si apostaren per la bona escola, ja saben què han de fer: hem demostrat que aquest és el sistema que s'hauria de generalitzar.'

Escola Valenciana està decidida a dedicar tots els recursos i forces a defensar l'ensenyament en català, i Martí recorda que en les mobilitzacions del sector públic d'aquests últims mesos, el lema 'Sí al valencià' hi ha estat sempre present. 'Perquè mai no hem perdut de vista que no podíem abandonar la batalla i deixar-ho en mans de la conselleria; per això defensarem fins a l'extenuació el model que defensa la majoria de la comunitat educativa.'

'Tenim els mecanismes preparats --adverteix--. Aprofitarem les sentències sobre l'ensenyament en català de Catalunya per tirar-los-les a la cara, perquè les providències del Suprem diuen que els nostres xiquets tenen el dret d'aprendre en la seua llengua'. I avisa que han preparat un dictamen jurídic per a demanar la suspensió provisional de tota mesura, amb l'argument que el decret de Font de Mora vulnera algunes lleis. 'Ja diguérem al conseller anterior que una mesura com aquesta havia d'eixir, si més no, com va eixir la llei d'ús i ensenyament del valencià: sense cap vot contrari al parlament'.

 

8)
 
 
Bloc personal d'en Marc Belzunces
 
 
 
9)
 
Curs
 
Gramàtica exprés per preparar l'examen de nivell de suficiència
 
Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya

Objectius del curs

Repassar aspectes gramaticals clau per a l'examen del nivell de suficiència: pronoms febles, pronoms relatius, connectors, ortografia... Analitzar els errors més freqüents. Sentir-se més segur resolent dubtes gramaticals concrets. Preparació per a l'examen oficial de nivell de suficiència.

Durada: 8 hores presencials

Dates i horari: 22 i 29 de març, 12 i 19 d'abril, de 15 a 17 h

Lloc: Edifici Vèrtex, VS218, Campus Nord, Universitat Politècnica de Catalunya

Professorat: Montserrat Pañell, col·laboradora del Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya

Més informació i matrícula:
http://www.upc.edu/slt/cursos/gramatica-expres-suficiencia

Font:
Servei de Llengües i Terminologia
Universitat Politècnica de Catalunya
C/ Jordi Girona, 31, edifici TG
08034 Barcelona
cursos.slt@upc.edu
www.upc.edu/slt
 
 
10)
 
Curset intensiu de català per a principiants
 
patrocinat pel

MAJORCA DAYLI BULLETIN


Professor: Ramon Cavaller
Durada: del 26 de març al 15 de maig del 2012.
Total trobades: 20
Horari: de les 18.30 a les 20.00. Total hores: 30
Dies: dilluns dimarts i dijous
Preu de la matrícula: 50 euros
Lloc: Passeig Mallorca Palau de la Premsa
Llengua vehicular: L'anglès i d'altres
Informació: Ramon Cavaller
Tel: 661156862
ramon.cavaller@gmail.com
 
 
11)
 
 
Concurs de haikus en català

El Consorci per a la Normalització Lingüística organitza un concurs de haikus en català per commemorar el Dia Mundial de la Poesia, que se celebra el 21 de març. L'activitat s'inscriu en el marc de l'Any de la Paraula Viva, que organitza l'Institut d'Estudis Catalans. Adreçat a l'alumnat dels cursos de català i als voluntaris i aprenents del programa Voluntariat per la llengua, el concurs es du a terme a la xarxa social Facebook, en concret a la pàgina:

http://www.facebook.com/paraulahaikus

Us animem a penjar el vostre haiku al Facebook, la pàgina és oberta a les aportacions de tothom.

El concurs finalitza a les 23.59 hores del dia 22 de març de 2012.

Més informació i bases:
http://www.cpnl.cat/dmp.html
 
12)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 40).

 

98. Conèixer llengües ha estat fonamental per a la meva feina, perquè he treballat sobre poblacions molt diverses. He hagut d'aprendre trossets de llengües i m'hauria agradat saber-ne moltes més, perquè la llengua ens diu molt del caràcter social d'una nació.

 

Luigi Cavalli-Sforza

Genetista

 
 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací