InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana
 
Butlletí número 624 (dijous 15/03/2012) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
 
 
1) Eugeni S. Reig - Tanda
 
2) Miquel Àngel Maria i Ballester - Llengua viva
 
3) J. Leonardo Giménez - Casar i caçar
 
4) Màrius Serra - Paparota?
 
 
6) Joan-Lluís Lluís - Els immigrants heroics
 
7) Joan Lladonet - Independència o mort... de la llengua
 
8) Núria Puyuelo - Abaixem el cap i baixem del tren
 
9) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
10) Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
 
 
1)
 
Article publicat en EL PUNT dilluns 5 de març del 2012
Tanda
 
Eugeni S. Reig
 
 
En valencià rep el nom de tanda el conjunt format per les vísceres (cor, freixura, budells, esòfag, estómac, fetge, melsa, renyons, etc.), el cap, els peus, la cua i la lleterola –que inclou diverses glàndules com ara el timus o el pàncrees– d'un animal d'escorxador (bou, vaca, vedella, porc, borrec, cabrit, etc.), així com la sang quallada.
L'altre dia vaig entrar en el supermercat Mercadona que hi ha prop de casa i vaig veure amb satisfacció que la carnisseria estava totalment retolada en valencià i en castellà. Els rètols en valencià en primer lloc, amb unes lletres grans i molt vistoses, i davall, amb lletres més menudes i més discretes, l'equivalent castellà. Es pot llegir: porc / cerdo, pollastre / pollo, conill / conejo, preparat per a l'olla / arreglo cocido, embotit / embutido, boví / vacuno, carns preparades / carnes preparadas, etc. Molt bé, molt bé. Però quan he arribat a on està la tanda he vist un rètol que diu “casquería”, en castellà. És l'únic rètol que està només en castellà. L'única explicació que li trobe és que qui ha fet els rètols no té ni idea de com hem anomenat sempre els valencians aquest conjunt de vísceres animals. És molt trist trobar-se aquestes mancances en persones que es suposa que dominen perfectament el valencià. La ignorància –sobre tot per part de la gent jove, culta i alfabetitzada en la nostra llengua– del nostre lèxic tradicional, el que ens hem passat de pares a fills durant segles i segles i que encara continua usant una part molt important del nostre poble, és un perill per a la supervivència i la integritat del valencià. Si no som capaços de conservar i defendre el nostre lèxic tradicional, el valencià es dissoldrà en el castellà de la mateixa manera que un terrosset de sucre es dissol en un got d'aigua.
 
2)
 
Publicat en el blog Si vivim, coses veurem diumenge 4 de març del 2012
http://www.miquelmaria.cat/2012/03/04/llengua-viva/

Llengua viva

Articles Diari Menorca, Cartes a Josep Pla
 
Miquel Àngel Maria i Ballester
 
Benvolgut amic. A les Illes Balears corren temps amargs per a la nostra llengua, maltractada per uns governants que actuen des de la ignorància o la mala bava, o pitjor, des de la letal combinació de totes dues. Amb motiu del Dia de les Illes Balears, els presidents del Govern i el Parlament no han perdut l'ocasió per tornar a adoctrinar el poble amb el seu argumentari goebbelià, en el sentit que una mentida repetida mil vegades acaba essent veritat, o si més no semblant-ho, que a efectes propagandístics, que és l'únic que els interessa, ve a ser el mateix.

Per refer-me de la nàusea i la pena que em provoca aquest clima de corrupció moral, trob conhort en la lectura dels seus retrats d''homenots' que, en unes condicions culturals adverses i de gran penúria, van crear una obra sòlida i perdurable. I vet aquí que em trob amb dos personatges que, pels camins oposats de la seva evolució literària, il·luminen el que ens succeeix avui.

Un és el gran poeta mallorquí Joan Alcover. Vostè ens recorda que va començar escrivint en castellà, però qualifica aquesta poesia primerenca de formalment correcta però amb un aire tombal, com si hagués nascut morta, com si s'hagués evaporat i tornat estansissa. En un moment donat Alcover canvià de llengua; es decideix a utilitzar el seu mitjà natural i autèntic d'expressió; s'acosta a la terra i a la vida, i els seus mitjans expressius es multipliquen, fins al punt d'esdevenir un gran clàssic del nostre moviment literari.

L'altre és el valencià Vicent Blasco Ibáñez: la seva obra tardana, cosmopolita, escrita sobretot per al públic nordamericà, li va donar doblers a palades però avui ja no s'aguanta; allò que l'ha sobreviscut i que llegim avui amb admiració és la seva obra primerenca, el cicle valencià: ‘Cañas y barro', ‘Arroz y tartana', ‘La barraca'. Vostè nota que aquestes obres, malgrat haver estat escrites en castellà, estan plenes de valencianismes, i que aquesta és la seva arrel viva. “Aquestes obres valencianes —el cit a vostè textualment—, traduïdes a la seva pròpia llengua, que és el català, prenen una intenció, un relleu, una aproximació a les coses, una palpitació, que en castellà no tenen mai”.

És que no n'hi ha més: el camí del desarrelament porta a la pèrdua de l'ànima, a la massa indiferenciada, a la mediocritat. Per contra, el creixement i l'obertura al món sense abandonar les pròpies arrels, ens fa grans perquè ens fa ser qui som. Només els indocumentats, els cretins i els polítics del PP es creuen —o almenys diuen— que la llengua viva de les Illes Balears està perdent identitat i caràcter per la presumpta intrusió de paraules catalanes que no li són pròpies. Quan diuen que a l'escola només s'ensenya la llengua estàndard de gramàtica fabriana, simplement demostren que no han trepitjat mai una aula. Quan perpetren l'apropiació indeguda de les modalitats insulars, o quan fan bandera dels anglicismes com a senya d'identitat dels menorquins, acusant els mestres d'escola de marginar aquest patrimoni, o bé menteixen, o és que no saben res de res.

És ben cert que la llengua viva de Menorca perd pistonada, però no a favor del català estàndard, sinó per l'hegemonia del castellà i com a conseqüència de l'empobriment expressiu derivat de reduir l'ús del menorquí a l'àmbit col·loquial i privat. I d'açò en té la culpa l'escola? A Andalusia a l'escola ensenyen el castellà, i si els al·lots parlen un andalús polit és perquè a ca seva n'estan orgullosos, perquè l'estimen i l'han mamat des de petits. A Menorca, parlar bé el català és rallar bé es menorquí, i els qui ho fan millor són, precisament, els qui tenen una família que estima la seva llengua, la viu, la mima i la poleix.

Els maniàtics carregats de punyetes que s'omplen la boca amb el secessionisme lingüístic i amb l'obsessiva reivindicació de les modalitats, que escoltin els seus fills: quan hagin comprovat que han abandonat l'idò pel pues i el guardamés pel pésame, quan els demanin un tornescrú o els diguin que a tal banda hi havia quatre jans i un boi i no els entenguin, o quan els diguin que necessiten ajuda per fer net s'esperiment i es pensin que els rallen de química, tal vegada comencin a obrir els ulls. O no, perquè em tem que, al cap i a la fi, tant se'ls en fot.

3)
 
Article publicat en el Levante-EMV divendres 2 de març del 2012
 
Casar i caçar
 
J. Leonardo Giménez

                                                                 

Els que som de la zona del valencià apitxat, i espontàniament parlem eixa modalitat, hem de saber suportar les brometes dels que no apitxen, que diferencien sempre les consonants sibilants sonores i les sordes. Un dissabte de fa uns quants anys, sent alcalde del meu poble, Antella, em dirigia a l'Ajuntament quan em vaig topetar amb un amic mestre, que és de Sumacàrcer (on no s'apitxa). En vore'm amb jaqueta i corbata em preguntà: “On vas tan mudat?”. “A casar una parella”, li vaig contestar. Amb la sornegueria que el caracteritza, em replicà: “Una parella de què, de conills o de llebres? No sabia que tenies eixes aficions”. Vaig pronunciar sorda la esse de “casar” com si diguera “caçar” i el punxa del meu amic no desaprofità l'ocasió, en un cas tan donat a l'equívoc. Els dos verbs tenen significats i pronúncies ben diferents. “Casar” és ‘unir en matrimoni una parella, unir estretament, fer coincidir o ajustar una cosa amb una altra, avindre's, combinar, harmonitzar, etc.'. “Àlex i Loreto es casen demà”, “La clau no casa en el pany”, “S'han separat perquè no casen els caràcters”, “Vestir-se amb una jupa de cuiro i pantalons curts no casa gens”.

Per la seua banda, “caçar” fa referència a ‘l'acció de buscar o perseguir animals en llibertat per atrapar-los o matar-los' i, per extensió, ‘perseguir persones, barcos, avions, etc., per detindre'ls, destruir-los, etc.'. També té el sentit figurat d'‘aconseguir una cosa que es pretenia', ‘alcançar un adversari en una persecució esportiva', etc. En els esmentats verbs ocorre com en els substantius “casa” i “caça”. I, òbviament, no és el mateix “anar-se'n de casa” que “anar-se'n de caça”.

Els que ens hem criat entre el Xúquer i el Palància (amb excepcions dins i fora d'eixe territori) no fem la distinció, de manera natural o espontània, de les sibilants sonores i sordes. No obstant això, en un registre formal sí que cal fer-ne la diferenciació, i especialment en els mitjans de comunicació i en l'ensenyament, perquè, a banda de discriminar significats, la distinció fonètica de les esmentades consonants és un tret general i propi de la nostra llengua.

 

4)
 
Publicat en el suplement de cultura del diari EL PUNT AVUI dijous 8 de març del 2012
 
Motacions
 

Paparota?

per Màrius Serra
 

Cada cop em sembla més evident que el rècord català de variabilitat verbal és patrimoni de la rosella (Papaver rhoeas), la flor de la qual té propietats al·lucinògenes i, potser per això, incita a anomenar-la de maneres molt variades. L'última que he descobert és paparota. Així en diuen a Olesa de Montserrat, molt a prop de la denominació terrassenca de paparola. De fet, paparota només surt a l'Alcover-Moll com a variant de paparola però sense definir-ne l'abast geogràfic. Les paparotes d'Olesa són la tretzena forma d'anomenar la rosella que documento. Per ordre alfabètic: ababols (a la Franja de Ponent), badabadocs (Sabadell), gallarets i/o gallgallarets (Besalú i en general a les comarques gironines, però també a Súria, al Bages), paparoles (Terrassa), peperepeps (al Pallars), pipiripips (Manresa), puputs i/o pupuruputs (Agramunt i altres indrets de Ponent), quequerequecs (El Vendrell), quicaracocs (Calella de Palafrugell) i quiquiriquics (Girona ciutat). Com que, des que he començat a recol·lectar roselles encara no he visitat ni el País Valencià ni ses Illes, intueixo que encara n'hi deu haver més. De manera que la rosella passaria per davant d'altres molts catalans de variabilitat tan reconeguda com l'aigua o el tomàquet (tomata, tomaca, tomàtiga...)

 
 
5)
 
Publicat a
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/515684-un-problema-lingueistic-ha.html
 
Un problema lingüístic? Ha!
 
Xevi Xirgo
 
Ens hem ben encaparrat que a Catalunya tenim un problema lingüístic, de manera que de tant en tant ens posem a discutir si ens cal o no una llei del cinema, si el català ha de ser un mèrit o un requisit per treballar en el món universitari, o si cal o no que hi hagi immersió lingüística a les escoles. Però no ens enganyem, nosaltres no tenim un problema lingüístic. Arrosseguem un problema polític i ara un de judicial. Nosaltres no tenim un problema lingüístic perquè si un va pel carrer, si un trepitja les escoles del país, si visita les aules, s'adona ràpidament que si hi ha algun conflicte no és pas precisament el de la llengua. La immersió és l'espina dorsal d'un sistema escolar que funciona i l'eix vertebrador d'una societat que si per alguna cosa s'ha caracteritzat fins ara és per la integració. Només s'ha convertit en problema quan s'ha polititzat. Perquè, no ens enganyem, la immersió lingüística no és res. És un símptoma de normalitat. O és que a Espanya no fan immersió lingüística quan escolaritzen en castellà? O a França quan l'escola pública ensenya en francès? Fan el mateix que fem nosaltres. El que passa és que ells no n'han de dir immersió perquè tenen un estat al darrere. Nosaltres no. No només no tenim un estat al darrere sinó que el tenim en contra. Si el tinguéssim a favor, tindríem unes lleis tan plurinacionals i plurilingüístiques que de cap manera ens estaríem plantejant marxar. Però no. I ara som on som. Han obert la via judicial i tot un sistema educatiu està pendent d'uns magistrats. Ens mig donaran la raó i nosaltres, acostumats com estem a rebre patacades, ja veuran com encara els acabarem aplaudint.
 
 
6)
 
Article publicat en el llibre A cremallengua. Elogi de la diversitat lingüística de Joan-Lluís Lluís (Editorial Viena, Barcelona, 2011)
 
Article publicat originàriament en la revista Presència divendres 5 de desembre del 2008
 
Article publicat en la web de Rodamots
http://www.rodamots.com/calaix.asp?text=jll_herois
 
Els immigrants heroics
 
Joan-Lluis Lluís
 
 
7)
 
Publicat en indirecte.cat divendres 24 de febrer del 2012
http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/7450/independencia-o-mort-de-la-llengua
 
Independència o mort... de la llengua
 
Joan Lladonet
 
Aquest és el títol d'un llibre que ha editat Voliana Edicions, editorial que pertany a l'autor del llibre, Jordi Solé i Camardons. El llibre té un pròleg de Patrícia Gabancho, i dos escrits d'Introducció, un que explica el per què del títol del llibre i el seu significat més profund. Entre el pròleg i la introducció hi trobareu una visió des d'Elx, de Joan-Carles Martí i Casanova. Són exactament 19 escrits els que formen el cos del llibre, dividit en quatre parts i si comptam pròlegs, introducció i epíleg són vint-i-quatre. La primera part i més extensa tracta sobre reflexions i propostes per a fer possible la normalitat lingüística als Països Catalans, la segona explica com ens relacionaríem amb la resta del món, en esser independents; la tercera aconsella què cal dir i fer avui i la quarta aporta dos documents: un manifest adreçat als professors, plantejant la necessitat de la sociolingüística i l'altre és una extensa comunicació presentada el 1989 en un Seminari psicoesteta per promoure la independència. Si a tot això hi afegim un Epíleg on explica la seva trajectòria com a independentista, una bibliografia dels articles originals, la bibliografia de l'autor i la que va citant en els escrits i que apareix a peu de pàgina en el lloc corresponent, podreu tenir una visió aproximada de la composició del llibre.

En Jordi Solé ens diu que “Independència o mort de la llengua és la divisa alliberadora de què parteix aquest recull d'escrits elaborats des de la consciència lingüística a l'entorn de la situació de l'ús social del català i de l'anàlisi de tot allò que ens acosta més a la substitució lingüística o mort del català o de tot allò que ens pot allunyar d'aquesta mort tot acostant-nos a l'anhelada normalitat d'ús del català.” Pens que metafòricament o realment, l'ús dels punts suspensius està molt ben aconseguit perquè no tan sols moriria la llengua, sinó que amb ella moriria la cultura, la identitat, la nació, en definitiva... el poble. D'aquí l'encert del títol i tesi del llibre. En Jordi usa la paraula lingüicidi per indicar el delicte que cometen els que volen destruir el català, paraula que també he usat moltes vegades i que la primera vegada que ho vaig fer en públic va ser en una taula rodona a Artà on hi havia el qui llavors era conseller d'Educació Bartomeu Rotger, que es va estranyar molt de ser acusat de lingüicida.

Entre les reflexions i propostes per a fer possible la normalitat lingüística als Països Catalans, en Jordi ens anima a canviar les normes d'ús vigents (la coneguda de convergència cap al castellà). Per canviar això és necessari canviar el context, és a dir, que la majoria de coses funcionin en català. Així canviaria el comportament lingüístic.

Ens recorda que entre els que pensen que la llengua catalana es troba en una mala situació i els que creuen que la normalització avança decididament, existeix una realitat, que és la que interessa analitzar. Parla de la grisor de les zones urbanes: Barcelona, València, Alacant, Perpinyà, Palma, on els múltiples esforços s'estavellen contra l'estultícia i la tossuda deserció lingüística.

Ens explica, igual que ja ho ha fet Bernat Joan i Marí, que a Europa, les normalitzacions lingüístiques reeixides han estat les d'aquells pobles que han sabut independitzar-se i fa un retret als polítics actuals del Principat quan diu: “I els nostres representants polítics que s'autoanomenen “nacionalistes” o “catalanistes” haurien de ser conseqüents i ser els primers a mirar Europa amb aquests nous ulls, deixant enrere les vies mortes que no duen enlloc o la cega dependència històrica espanyola.”

Afirma que s'ha de trencar amb la norma de subordinació del català al castellà. I d'aconseguir aquest canvi de norma d'ús en responsabilitza els governs de torn. Pensa, i jo també, que depèn de tots, però en primer lloc, no ho oblidem, depèn dels responsables polítics.

Sobre els Països Catalans i la independència ens explica el següent: “...la unitat del conjunt de la nació catalana és tan important, que alguns seríem més partidaris de trobar fórmules intermèdies, més acostades, per exemple, a un estat lliure associat però amb una federació amb la resta dels Països Catalans, -si fos possible- que no pas trencar del tot amb Espanya però obrint amb aquesta ruptura profunds abismes polítics amb el País Valencià i les Illes.”

Ell diu que també està d'acord amb López Bofill amb altres aspectes de la independència i la relació amb Espanya. Diu que: “Ens fa veure, amb encert, les conseqüències –extremadament negatives per a Espanya- que tindria a Europa una possible repressió armada espanyola en un procés d'independència català.”

Jordi Solé ens adverteix que la potenciació actual del trilingüisme pot causar una ferida mortal al català, ja que es pretendrà imposar un nou bilingüisme: l'anglès-espanyol per a substituir l'espanyol-català.

Aquest ha de ser el llibre de capçalera de totes les persones que estimen la llengua catalana, ja que el pensament de Jordi Solé i Camardons s'haurà de tenir en compte si se la vol salvar de tots els perills en els quals la vol tenir submergida l'Estat espanyol i també s'hi haurà de tenir a l'hora de trobar una sortida definitiva en el camí de la normalització, que no és altre que la independència.
 
8)
 
Publicat a
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/514711-abaixem-el-cap-i-baixem-del-tren.html
 
Abaixem el cap i baixem del tren
 
Núria Puyuelo
 

Diumenge el bisbe de Solsona, Xavier Novel, explicava en una entrevista en aquest diari que s'havia abaixat el sou per donar exemple als feligresos. Els catalans ens podem abaixar el sou o ens el poden fer abaixar, però no ens el baixem mai.

Sovint els verbs abaixar i baixar s'usen incorrectament per influència del castellà, que els tradueix tots dos com a bajar. Abaixar significa fer abaixar una cosa. Per tant, diem que abaixem el cap, l'esquena, els braços i la vista. A la nit abaixem les persianes, els comerços abaixen els preus per rebaixes i abaixem el volum de la ràdio perquè no es queixin els veïns. El verb abaixar també té els significats d'“humiliar, privar (algú) de la seva dignitat” i de “desafinar tot fent més baix el to” (“el cantant s'ha abaixat molt”). També existeix l'expressió “abaixar veles”, que significa cedir en una discussió o en una baralla (“tot el dia que es barallen però al final sempre abaixen veles”). Per tant, el verb baixar l'hem de reservar per referir-nos a l'acció d'anar de dalt a baix (“he baixat del tren, “he baixat amb ascensor”, “he baixat la muntanya corrent”) o per portar una cosa de baix a dalt (“baixa la roba estesa del terrat”, “baixa la capsa de dalt de l'armari”). Aquest verb no pronominalitza, és a dir, no podem dir “baixa't de l'esglaó”, sinó “baixa de l'esglaó”, i només es pot fer servir baixar-se quan parlem de descarregar-se continguts d'internet.

 
9)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 39).
 
 

96. No n'hi ha prou amb l'escola o la família, també cal que es creguin la llengua les empreses i el món de l'economia en general.

 

Manuel Castellet

Matemàtic i president de l'Institut d'Estudis Catalans (1995-2000)

 

 
10)
Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
Sumari
 
 
1) Eugeni S. Reig - calla
 
2) Albert Jané - La llengua dels malalts i dels metges
 
3) Antoni Llull Martí - Sobre els noms dels mesos
 
4) Pau Vidal - Guitza
 
5) Pere Ortís - La parla de l'Urgell (Adagis. Lletra Q)
 
6) Articles d'Albert Pla Nualart
 
7) David Paloma - L'occità referencial
 
8) Sal·lus Herrero - Un dels contes en català més bonics
 
9) Joan Fuster - Qüestió de noms
 
10) Ramon Sangles i Moles - Les tecnologies de la parla
 
 
Si voleu rebre cada divendres el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana heu de manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d'enviar a l'adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l'adreça electrònica on voleu rebre'l.
 
El preu de la subscripció al butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana corresponent a l'any 2012 és de 25 euros.
 
Els nous subscriptors podreu llegir en la web tots els butlletins d'InfoMigjorn i d'InfoMigjorn Cap de Setmana que s'han publicat fins ara.
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací