InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana
 
Butlletí número 617 (dilluns 05/03/2012) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
1) Quim Gibert - Despenjafigues
 
 
 
 
5) Josep Fàbrega i Selva guanya el XXIXè Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez – Ciutat d'Alcoi
 
 
7) La terminologia de la telefonia mòbil
 
8) La base de dades de premsa sobre llengua catalana de la Direcció General de Política Lingüística millora les prestacions
 
 
 
11) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
 
 
1)

Despenjafigues

Quim Gibert, psicòleg i coautor de Removent consciències

Punxó d'infern; canyiula; pom d'escala; turrull; menjamistos; baldragues; advocat de conillera; agaús... Es tracta d'insults divertits que es fan servir sobretot amb la canalla a Fraga i rodals. Emprenyador; escarransit; curt de gambals; esverat; sense traça; deixat; saberut; egoista; en són les respectives expressions en català estàndard. Conèixer i gaudir d'un vocabulari local tan singular, tan autèntic, ens nodreix culturalment. Aquesta mena d'aliment, no exempt d'humor, ens confirma que la nostra és una cultura potencialment seductora. Estimar-la significa garantir que serà transmesa, com un actiu valuós, a les noves generacions de fragatins. Això vol dir sentir-se un factor dinàmic d'aquest patrimoni, el qual ha de ser viscut amb orgull i lluït a tothora.

Els entesos diuen que quan els insults tenen un caràcter simpàtic deixen de ser insults. El polític republicà Joaquim Ventalló (1899-1996) va demostrar molta lucidesa en el moment de traduir els renecs del capità Haddock, el llop de mar de les aventures de Tintín. Entre les innocents exclamacions que engalta el barbut bevedor de whisky n'hi ha d'inspirades arran de converses de Ventalló amb els pescadors de Port de la Selva. Tros de tifa interplanetària amb ulleres; cadell de gos sarnós; nas de mocs; cuc endimoniat; escampafems; esquitx de mico filós esdentegat i tísic; ronya d'inflidels; gep de dromedari; filibuster de pa sucat amb oli; mussol mal dissecat... són alguns dels 800 malnoms que ara han quedat recopilats a Llamp de llamp de rellamp de contra-rellamp! (Acontravent). Quim Torra, l'editor, diu que és «un monument lingüístic de primer ordre i un espectacular treball filològic». L'inseparable amic mariner de Tintín fins i tot disposa d'un terme que caldria incorporar en el parlar de Fraga: despenjafigues. I és que Fraga s'ha distingit pel conreu d'aquesta fruita.

En aquesta línia, la tardor passada tardor va sortir reeditat el segon disc que va publicar el cantant Pau Riba, a començaments dels 70, intitulat Jo, la donya i el gripau. Riba diu: «el vaig dedicar al meu primer fill, en Pau, o griPau, que traduït vol dir gran Riba Pau» (Ara, 9-7-11). Pel poeta Enric Casasses, Riba ha sabut «ajuntar la tradició popular i la revolució» (Ara, 22-11-11).

Presentar el català com una llengua divertida, amb la qual és possible jugar amb les paraules, genera adhesions i possiblement fa augmentar el nombre de catalanoparlants. Encara diria més, viure en positiu la llengua és un requisit per a rellançar la nostra identitat lingüística. Amb aquest tremp, Fraga acollirà els dies 16, 17 i 18 de març una nova edició de les jornades sobre dignificació lingüística intitulades Llengua i seducció. Es tracta d'un cap de setmana cultural amb presentacions de novetats editorials (els llibres Llengua i emoció. 7 mirades sobre el goig de ser i Contra la Franja. Crònica de l'agressió a la llengua, al Bisbat i al Museu de Lleida), conferències (de l'escriptor Francesc Serès, l'hebraista Tessa Calders, l'activista valencià Diego Gómez) i visites guiades per la Fraga antiga i per la comarca del Baix Cinca. Una bona oportunitat per conèixer el país de prop.
 
 
2)
 
Publicat en VilaWeb divendres 24 de febrer del 2012

La Plataforma per la Llengua creu que eliminar el català del senat espanyol 'consolidaria l'apartheid lingüístic'

L'enititat remarca que el congrés espanyol és l'únic de la UE que no permet l'ús d'una llengua com el català

La Plataforma per la Llengua ha mostrat el rebuig a la proposta del PP de revisar l'ús de les llengües cooficials al senat espanyol i afirma que eliminar el català de la cambra suposaria 'la consolidació d'un apartheig lingüístic únic a Europa' i l'increment de 'l'anomalia lingüística espanyola', cosa que enfortiria 'l'existència de ciutadans de primera i de segona dins l'estat', i per tant la discriminació per raons de llengua, segons que indica en un comunicat.

La Plataforma per la Llengua recorda que el Congrés dels Diputats és l'únic parlament de la Unió Europea 'que no permet l'ús d'una llengua tan parlada com el català' i remarca, a més, que cinc-centes lleis 'imposen el castellà a Catalunya i reforcen la desigualtat legal existent entre el castellà i el català'.

'L'estat espanyol encara no ha assumit les regles bàsiques de convivència de llengües i ciutadans i prioritza unes llengües per damunt de les altres', diu la Plataforma, que demana que l'estat 'funcioni com la resta d'estats', i que per tant permeti l'ús del català amb normalitat al congrés i alsSenat tots els dies de l'any i que equipari la legislació pel català a la del castellà.

 
3)
 
Publicat en VilaWeb dijous 23 de febrer del 2012
 
 
 
4)
 
Publicat en VilaWeb divendres 24 de febrer del 2012

Antoni Pastor dóna suport a la petició del Moviment per la llengua

El batlle de Manacor, del PP, ja apareix en la llista de signataris del manifest que demana 'lluitar sense por als atacs exterminadors d'aquesta gent'

El batlle de Manacor, Antoni Pastor (PP), dóna suport al manifest del Moviment per la llengua catalana, 'Una llengua, com qualsevol altra?' (pdf), que demana al Parlament balear que 'retiri de la seva tramitació l'avantprojecte de llei de modificació de la Llei de la funció pública i que es comprometi públicament a respectar la Llei de normalització lingüística, i a no adoptar cap mesura legislativa que retalli els drets que hi ha reconeguts'. Pastor ja havia anunciat la seva oposició a aquestes modificacions i manté un pols contra la política lingüística del govern de José Ramón Bauzá.

El manifest signat per Pastor afirma que 'des del segle IX tenim consciència escrita de l'existència d'una llengua coneguda amb el nom de català'. Denuncia que les modificacions legals que vol fer el govern 'només és una excusa per exterminar una història viva i un poble en moviment, per atemptar contra el consens lingüístic dels últims 30 anys i per atacar la llengua com a signe identitari de tota una terra , aquella que ens fa ser qui som'.

'Lluitar per casa nostra, lluitar per una llengua inherent a la nostra societat, lluitar per la nostra vida, sense por als atacs exterminadors d'aquesta gent que ara no semblen ser la nostra gent', afirma el text, que acaba dient: 'Ho va deixar ben clar Joan Fuster: estem farts d'haver de demanar perdó per existir.'

 
 
5)
 

Josep Fàbrega i Selva guanya el XXIXè Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez – Ciutat d'Alcoi

Amb el llibre Les hores vives el poeta del Bages (Súria, 1947) Josep Fàbrega i Selva ha resultat el guanyador de la vintinovena edició del premi que organitza l'Associació Cultural Amics de Joan Valls i Jordà d'Alcoi. Un jurat integrat per Manuel Bellver, Olga Gargallo, Begonya Mezquita, Josep Mir i Manel Rodríguez-Castelló va triar aquest poemari d'entre un total de 29 obres que hi van concursar. El premi, que té una dotació de 1.500 euros, serà publicat per l'editorial valenciana Denes en la seua col·lecció de poesia Edicions de la Guerra.

Les hores vives –curiosament i de manera fortuïta, segon revelacions del mateix autor, aquest títol coincideix amb el que el poeta alcoià Joan Valls i Jordà va editar en 1978– és una profunda reflexió sobre el pas del temps organitzada seguint les hores canòniques (maitines, laudes, prima, tertia, sexta, nona, vespres i completes), en cada una de les quals es despleguen quatre veus: la primera composta per tres tankas, la segona per divuit decasíl·labs amb rimes assonants en els versos parells, la tercera per tres haikús i la quarta per un sonet. Balanç vital i indagació sobre les limitacions de l'expressió poètica, sobre el pas de les hores, l'absència de futur i les circumstàncies que envolten la vocació literària de l'autor, Les hores vives és un llibre magníficament construït sobre un to, sovint amarg, que mai no decau i que demostra el perfecte domini del llenguatge poètic de l'autor des d'unes estructures intrínsecament dificultoses pel seu caràcter tancat. Aquestes són, a parer del jurat, algunes de les qualitats del treball de Josep Fàbrega.

El poeta de Súria i resident a Calders (Moianès) Josep Fàbrega i Selva és autor d'una ja extensa obra poètica que ha merescut, entre d'altres, premis com el Ciutat de Terrassa o el Miquel Martí i Pol. A banda d'uns quants llibres encara inèdits guardonats, l'autor ha publicat Postals de Calders (2004), Camins d'hivern (2008), Sis dies d'agost (2009), D'aquí estant (no) es veu la mar (2010), Bages (2010), Parlo d'Aloma (2010), L'altra veu (2011).

El llibre serà presentat a finals de març a Alcoi en una cerimònia pública on també es lliuraran els XVIII Premis Joan Valls i Jordà Per l'Ús i Promoció del Català.

 
6)
 
 
 
7)
 
La terminologia de la telefonia mòbil
 
Amb motiu del Mobile World Congress, hem publicat un Apunt terminològic i un díptic amb la terminologia més actualitzada del sector, per fer-ne àmplia difusió.
 
Recullen una vintena de termes relacionats amb les darreres novetats en el món dels telèfons intel·ligents i les tauletes tàctils, com ara aplicació nativa, aplicació web, botiga d'aplicacions, tercera generació, pantalla tàctil o multitàctil, missatge multimèdia, giny, codi QR, comunicació de camp proper (NFC), fita o geolocalització.
 
Les fitxes inclouen denominacions en català, castellà, francès i anglès, definicions i notes d'ús explicatives.
 
Els podeu consultar aquí:
 
Apunt:
http://www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Apunts_Terminologics/131/
 
Díptic:
http://www.termcat.cat/docs/PDF/Telefonia.pdf
 
 
8)
 
La base de dades de premsa sobre llengua catalana de la Direcció General de Política Lingüística millora les prestacions
 
El Centre de Documentació de la Direcció General de Política Lingüística ha renovat i redissenyat la base de dades de premsa sobre llengua catalana per millorar-ne les prestacions.
 
Aquesta base de dades, accessible a tothom des d'Internet, proporciona informació periodística sobre qualsevol tema relacionat amb la llengua, majoritàriament la llengua catalana, editada en territoris de parla catalana i publicada des de l'any 2000 fins a l'actualitat; actualment conté més de 81.000 entrades.
 
Les millores que s'hi han fet permeten consultar les notícies l'endemà mateix de la publicació, simplificar la consulta i afinar més les cerques, entre altres canvis.
 
Podeu accedir a la base de dades de premsa des del lloc següent:
 
http://www.gencat.cat/llengua/bdpremsa
 
 
Font: Direcció General de Política Lingüística
 
9)
 
Butlletí 44 de la Xarxa CRUSCAT
 
(dijous 1 de març del 2012)
 
http://blocs.iec.cat/cruscat/2012/03/01/butlleti-44-de-la-xarxa-cruscat/
 

10)
Butlletí d'Acció Cultural del País Valencià
 
(divendres 2 de març del 2012)
 
http://acpv.cat/php/acpv-butlleti-e/butlleti-02-03-12.html
 
 
11)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 38).
 

89. Pau Casals estava molt orgullós de la seva llengua i a la vegada era un ciutadà del món.

 

Marta Casals Istomin

Viol·loncelista. Vídua de Pau Casals

 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací