InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana
 
Butlletí número 607 (dimecres 15/02/2012) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
1) Jaume Corbera Pou - No és gens clar
 
2) Einescat
 
 
4) Aquests són els teus drets lingüístics: Memòria d'un incompliment
 
 
 
 
 
9) Presentació del volum 21 de Treballs de Sociolingüística Catalana
 
 
 
12) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
 
1)
 
Article publicat en L'Espira, suplement cultural del 'Diari de Balears', diumenge 5 de febrer del 2012
Article publicat en el blog EL DO DE LA PARAULA diumenge 5 de febrer del 2012
 
 
 
Jaume Corbera Pou
 
La llengua, per la raó que sigui, provoca passió, fins i tot en aquelles persones aparentment més indiferents al fet lingüístic. I si això és així fins i tot en aquest tipus de persones, no ens pot estranyar que ho sigui també en les que tenen la llengua com a eina de creació, de feina o d'estudi. De tant en tant, entre aquestes, sorgeixen qüestions polèmiques, perquè qualcú fa una reflexió sobre la conveniència d'usar o no tal o tal paraula, o d'usar-la en tal o tal sentit, o d'admetre-la o no dins el marc normatiu, o d'escriure-la de tal o tal altra manera. Fa un temps, no sé quant (relativament poc, però és mal de concretar), qualcú va proposar d'escriure esclar allò que sempre havia estat és clar. No sé cert si aquest primer qualcú va ser l'insigne i malaguanyat Joan Solà (que serà sempre a la glòria catalana), però sí que sé que aquest se'n va convertir en un apassionat defensor, com ho va ser del sisplau, la qual cosa em va sorprendre molt, perquè si en el cas de sisplau les raons purament gramaticals (una altra cosa són les sociolingüístiques) eren del tot indiscutibles, en el cas de l'esclar em pareixen del tot inconsistents, i en Joan Solà era un savi poc avesat a les inconsistències. Naturalment, com passa sempre, tot d'una n'hi va haver que veren aquesta proposició com una gran revolució en la normativa catalana que s'havia d'acceptar i promoure, i curiosament els qui més hi destaquen, en aquesta postura, pertanyen a aquest sector d'assessors i correctors lingüístics que poden ser classificats com a partidaris (amb matisos, certament) de vehicular al màxim allò que se'n diu el “català que ara es parla” (al poble natal d'aquestes persones, s'entén), i que, no sé ben bé com, ocupen totes les places d'assessoria dels mitjans de comunicació en català més importants (TV3, Catalunya Ràdio, Avui, Ara, El Periódico, La Vanguardia...). L'argument essencial per a escriure esclar és que és diferent de és clar, diferència que Albert Pla exemplifica amb aquesta frase (vegeu Un tast de català, § 161): “Stalin –per mi, és clar / esclar– era de dretes”; segons ell, “és clar” vol dir “no en tinc cap dubte” i “esclar” vol dir “és la meva opinió”. ???? Home! Si és la teva opinió és perquè no en tens dubte! Però, clar (esclar / és clar ?), potser la diferència que vol dir és la que hi ha entre “per a mi és clar” i “per a mi, és clar”, on és la pausa la clau del matís semàntic: “per a mi és [un tema] clar” / “segons la meva opinió, naturalment”. Un altre argument per a fer aquesta distinció gràfica, segons Pla, és que “en tots els dialectes hi ha una forma fonètica específica per a cadascun dels dos significats” (ibídem, § 160). Doncs jo, per més i més que ho intent, som incapaç, en el meu dialecte mallorquí, de trobar la diferència fonètica entre “és clar” i “esclar”... Ja es veu que Pla (i tots els qui fan servir aquest argument) no fan llarg, de coneixements dialectals. A mi em fa la impressió que, simplement, aquest és un altre cas en què una visió reduïda, restringida, de la llengua, en què no es té en compte tota l'àrea catalana sinó només una part del català central, aporta el marc que justifica l'excusa perenne per a consolidar la compartimentació suïcida de la llengua catalana: “reflectir de la millor manera possible la llengua oral” (ibídem, § 161). ¿Quina llengua oral? De llengües orals n'hi ha tantes com de parlants... Això a part, però, analitzant l'expressió sintàcticament, és clar que esclar no és més que “és clar”, i això ho veu tothom, i com que per a la majoria de gent, no lingüista, la diferenciació pretesa entre és clar quan és la construcció verbal (“és clar que...”) i esclar quan és una interjecció fàtica (“sí que en vull, esclar!”; vegeu la consulta 306 del consultori de català de lavanguardia.com) no és gens evident, la introducció d'aquesta grafia capritxosa no ha fet altra cosa que embullar els usuaris, que escriuen coses com “Esclar que en això dels eufemismes els nostres besavis eren...” (ibídem, § 188). És com si escriguéssim “Esevident que...”, “Esconegut que...”, “Essabut que...”. No sé si han fet l'escriptura més fidel a la llengua oral, però sí que l'han feta més absurda.


2) 

Einescat

El Servei de Normalització Lingüística del Consell de Mallorca ha creat einescat, un lloc web que aplega diversos recursos i eines lingüístics en llengua catalana. L'objectiu és oferir la possibilitat de tenir en un mateix lloc web una bona col·lecció d'eines, material i tot tipus d'informació relacionada amb la llengua catalana. Einescat inclou, entre altres recursos, diccionaris, conjugadors verbals, models de documents, material d'autoaprenentatge, informació sobre certificats de català...

Podeu consultar l'einescat al web del Consell de Mallorca o directament clicant aquí. Així mateix, si voleu tenir aquesta eina a mà, us recomanam que l'afegiu a la llista de Preferits.

Secció de Dinamització
Servei de Normalització Lingüística
Vicepresidència de Cultura, Patrimoni i Esports
Consell de Mallorca
Pl. de l'Hospital, 4
07012 Palma
Tel.: 971 219 593/595/597

www.conselldemallorca.cat
 
 
3)

 

La finalitat de l'Escola Municipal de Mallorquí és la de fomentar i ensenyar la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, i la cultura autòctona, d'acord amb els articles 4 i 18 de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears.

CONDICIONS D'INSCRIPCIÓ

-S'ha d'omplir l'imprès de sol·licitud i abonar la quota o quotes establertes.

- Cal haver complit 16 anys en el moment de la inscripció o complir-los dins l'any natural en què es fa la inscripció.

- Les inscripcions seran admeses per rigorós ordre d'entrada.

- Cap persona no es considerarà matriculada fins que no hagi entregat a les oficines de l'Escola l'imprès de matrícula amb el segell de l'entitat bancària.

- L'Escola pot anul·lar un curs o taller en el cas que acabat el termini d'inscripció no hi hagi el nombre mínim de matrícula (10 persones).

 
4)
 
Escola en Formació de Mitjans Didàctics acaba de publicar
 
Aquests són els teus drets lingüístics:
Memòria d'un incompliment
de Joan Lladonet
 
 
En aquests moments ens volen atacar la llengua desmuntant l'edifici legal que s'ha anat construint des de fa quasi 30 anys, és a dir, estan disposats a lluitar contra la normalització lingüística tot arraconant altre cop la llengua catalana a l'àmbit privat i familiar.
 
En aquest context és molt útil tenir a mà aquest nou llibre de Joan Lladonet, que desgrana article per article la Declaració Universal dels Drets Lingüístics aprovada a Barcelona l'any 1996, i valora en cada cas si el dret exposat està actualment garantit per als catalanoparlants.
 
El 6 de juny de 1996 s'aprova a Barcelona la Declaració Universal dels Drets Lingüístics. El fet que el Parlament Balear s'hi adherís per unanimitat
el 19 de novembre del mateix 1996, va fer pensar a en Joan Lladonet que seria interessant poder explicar quins eren els nostres drets lingüístics, tant de temps trepitjats, explicar-los d'una manera senzilla i entenent per a qualsevol persona, i exposar si el Govern d'aquesta Comunitat Autònoma feia tot el possible perquè es poguessin exercir aquests drets, i igualment els governs de les altres comunitats autònomes de parla catalana, és a dir, dels Països Catalans.
 
El llibre transcriu article per article la Declaració, explica el significat de cada un i comenta si realment els ciutadans catalanoparlants tenen garantits o no els drets que propugnen.
 
Amb un detallat pròleg de l'exdirector general de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears, Joan Melià.
 
El podeu trobar a la vostra llibreria habitual, o a www.editorialmoll.cat.
 
Editorial Moll
Lluís Pérez-Carrasco
Dep. de Coordinació i Promoció
lluis@editorialmoll.cat
Tel 971724176
Fax 971726252
 
 
5)
 
Publicat en VilaWeb dijous 9 de febrer del 2012
 

Somescola començarà el 15 de febrer una campanya per recollir adhesions al manifest

La plataforma Somescola comença una nova campanya amb la finalitat que com més centres millor s'adhereixin al manifest en defensa de la llengua a l'escola. Per això busca voluntaris que participin de la iniciativa 'Tens tres hores per defensar el català a l'escola?'. La tasca d'aquests voluntaris consistirà a trucar als centres d'ensenyament des de les línies de telèfon que posarà a l'abast la plataforma per animar-los a adherir-se al manifest.

La campanya es durà a terme entre el 15 de febrer i el 31 de març, i els voluntaris que s'ofereixin dedicaran tres hores al dia a trucar a les escoles des dels punts on s'habilitaran les línies de telèfon, que seran a Barcelona, Sant Boi de Llobregat, Tarragona, Lleida, Manresa, Vic, Girona i Mataró.

Tal com explica la plataforma, la finalitat de la iniciativa és 'mostrar el consens que hi ha entre la comunitat educativa catalana al voltant d'un model d'ensenyament que ha estat reconegut internacionalment'.

Somescola va néixer arran de l'atac a la immersió lingüística per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que imposava a la Generalitat que adoptés mesures perquè el castellà també fos vehicular a l'escola. Tot amb tot, va suspendre cautelarment l'ultimàtum fins que no es resolgui el recurs interposat per la Generalitat.

 
6)
 
Publicat en VilaWeb dijous 9 de febrer del 2012

ACPV esquiva l'embargament pagant 456.000 euros

Hi ha prevista una manifestació a Castelló per al dia 18, quan farà un any del cessament de les emissions de TV3 al País Valencià

ACPV ha pagat la meitat de les multes amb aportacions populars i compta pagar la quantitat pendent venent obres donades pels artistes del país

El 18 de febrer farà un any que Acció Cultural del País Valencià va cessar les emissions de TV3 al País Valencià, arran de l'entrada en vigor de la llei de l'audiovisual que imposava noves sancions, si continuava emetent. Tot amb tot, l'entitat ja havia de pagar tres multes imposades abans pel govern de Francisco Camps, que pujaven a més de 800.000 euros. Un any després, gràcies a les aportacions de milers de persones, ACPV ha pagat més de la meitat de les multes i ha negociat amb l'Agència Tributària un ajornament de la quantitat pendent. 'Sense el suport de la gent, l'entitat ara ja seria embargada' ha dit a VilaWeb Toni Gisbert, coordinador d'ACPV.

Gairebé mig milió d'euros amb aportacions populars

Concretament, el govern valencià va imposar una multa de 100.000 euros i dues de 300.000 cadascuna, que sumant-hi els interessos de demora i els recàrrecs, pujava a més de 800.000 euros. De moment, se n'han pagats 456.000: 126.000 de corresponents a la primera multa, i 330.000 de corresponents a la segona i a la tercera. I encara s'han de pagar els 373.000 euros restants, que amb els interessos, pugen a uns 400.000 euros.

'En cinc mesos vam recollir prop de 400.000 euros, gràcies a la campanya de recollida de donacions. Aquests diners, tal com els recollíem els ingressàvem a l'Agència Tributària, i han permès de pagar la meitat de les multes', explica Gisbert. I per haver demostrat voluntat de pagar han pogut negociar un ajornament que permet a l'entitat de satisfer la resta de la multa d'ací a uns quants anys, amb pagues quadrimestrals. 'Hem passat uns quants mesos molt delicats, i ens ha salvat la reacció i el suport ciutadà', insisteix a dir, perquè més dels 400.000 euros pagats són d'aportacions populars de milers de persones. 'Si no arriba a ser pel suport de tanta gent, l'entitat ara seria embargada. La resposta ciutadana ha estat extraordinària. Gràcies a aquest suport, no ens han embargat i hem pogut negociar amb l'Agència Tributària'. A més, l'entitat no ha patit econòmicament: la quantitat pagada fins ara prové de les donacions particulars, i la quantitat pendent es pagarà amb el producte de la venda de les obres d'art.

L'altra part del suport popular ha estat el centenar d'artistes dels Països Catalans que han col·laborat amb l'entitat donant-li obres. Els diners de la venda serviran per pagar la multa i l'obra servirà, a més, de garantia.

Vies de solució: projecte de llei i la judicial

Gisbert explica que en la situació actual solament hi ha dues vies possibles per a recuperar TV3: la política i la judicial; és a dir, si el projecte de llei de la ILP sense fronteres tira endavant al congrés espanyol i si el Suprem dóna la raó a ACPV en els recursos contra els expedients administratius del govern valencià.

Respecte del projecte de llei, pendent de continuar a la comissió parlamentària, la diputació de Castelló ha aprovat fa poc una moció demanant per unanimitat al govern espanyol que aprovi el projecte de llei, que permetria l'intercanvi legal d'emissions dels mitjans de comunicació entre territoris de llengua catalana, èuscara i gallega. Però no hi ha cap termini establert per a tramitar un projecte de llei, de manera que tant poden passar setmanes com anys.

'L'esforç des del 2007 ha pagat la pena'

'Hi ha gent que ens demana: ha pagat la pena l'esforç fet des del 2007 (quan hi hagué el primer expedient sancionador)? Nosaltres pensem que sí --diu Gisbert--. Al País Valencià hi ha una agressió contínua de la dreta espanyola contra la llengua, la cultura i els símbols d'identitat, i sovint l'esquerra i el nacionalisme hi han reaccionat retrocedint i cedint. En algun moment ens havíem de plantar i traçar una línia vermella. En aquest cas no era tan solament per una qüestió de llengua i de cultura, sinó també de drets democràtics i de llibertat d'expressió. Per això vam decidir que no retrocediríem.'

Gisbert també destaca que s'ha vist ben clarament que hi ha una majoria social que defensa TV3 al País Valencià, i en aquesta majoria hi ha responsables i institucions del PP. 'Hi ha hagut un canvi social en favor de la normalitat de les transmissions. En canvi, el senyor Camps, que semblava intocable, ha caigut, i el govern valencià ha començat a parlar d'una altra manera i d'entendre's amb Catalunya'. Pel coordinador d'ACPV, 's'ha demostrat que la societat pot plantar cara a un govern que aprofita la majoria absoluta per imposar-se, que pot ser frenat i que hi ha maneres de defensar la dignitat'.

'La posició del govern de Fabra és de no bel·ligerància'

Fa un any que els repetidors van deixar d'emetre, però funcionen: 'Demà mateix es podria reprendre l'emissió, depèn exclusivament de la Generalitat Valenciana, que retire els expedients administratius', diu Gisbert, que recorda que, en les condicions actuals, reprendre les emissions seria arriscar-se 'a unes multes que enfonsarien l'entitat'.

El canvi de govern valencià feia preveure també un canvi en l'ofensiva contra ACPV. 'De moment, hem vist gestos', aclareix Gisbert, i posa com a exemple que, en la votació de la ILP al congrés espanyol, el PP es va abstenir, empès per Fabra. Sobre si res fa pensar que la Generalitat retirarà els expedients, respon que ara com ara la posició de Fabra és 'de no-bel·ligerància'. I prossegueix: 'Però arribats en aquest punt, no solament mirem de de recuperar les emissions, sinó de recuperar-les d'una manera consolidada. Fer un pas endavant i donar-hi cobertura legal, de manera que no calgués dependre de la posició del govern en cada moment. Hem d'intentar la legalització de les emissions de TV3 i, de retruc, la cobertura legal d'un espai de comunicació en català. Aspirem al màxim.'

Manifestació el 18 de febrer

Per al 18 de febrer, quan farà un any del cessament de les emissions, hi ha prevista una manifestació a Castelló no solament per a recordar aquest primer aniversari 'sense senyal', sinó també per a impulsar una solució de futur i posar fi a la situació actual.

 
7)
 
Publicat a
 
 

Acció Cultural del País Valencià ultima la negociació que ha dut a terme els últims mesos amb l'Agència Tributària per ajornar les multes imposades per l'emissió de TV3 al territori valencià. Així ho va confirmar el coordinador de l'entitat cívica, Toni Gisbert, a El Punt Avui. “El procés de negociació s'ha allargat més del que esperàvem, perquè el mes de gener és de molt de treball per a Hisenda, però creiem que ho tenim ben encarrilat”, va explicar Gisbert. El portaveu d'ACPV també va subratllar “la complexitat” del procediment i va avançar que confia a confirmar oficialment l'ajornament la setmana vinent, coincidint amb l'aniversari de la supressió de les emissions del canal autonòmic català al País Valencià.

ACPV ha aconseguit aportar, gràcies a les aportacions particulars, 456.000 euros dels més de 800.000 que ha de pagar per les tres multes imposades pel govern de Francisco Camps. La intenció de l'entitat és saldar la resta amb la venda de les obres donades pels artistes de tot l'àmbit lingüístic que des del primer dia han donat suport a la iniciativa.

 
8)
 
Publicat en el diari ARA divendres 10 de febrer del 2012

Les emissions de TV3 a la Catalunya del Nord ja són legals

El senyal ja hi arribava, però fins aquest dimecres França no va atorgar un canal a la televisió catalana

Les emissions de TV3, el 33, el 3/24 i el canal Super3 ja són legals a la Catalunya Nord. Segons el portal Open.cat, un acord entre Espanya i França ha permès que, des d'aquest dimecres, Televisió de Catalunya pugui emetre a través del canal 37, que li ha atorgat el Consell Superior de l'Audiovisual (CSA) francès d'acord amb l'entitat encarregada de gestionar les freqüències.

Fins ara, els canals de Televisió de Catalunya ja es podien rebre en diverses zones de la Catalunya del Nord, tot i que hi arribaven a través de diferents canals segons la zona i de forma alegal, per bé que tolerada.

 
9)
 
Presentació del volum 21 de Treballs de Sociolingüística Catalana
 
La Societat Catalana de Sociolingüística es plau a convidar-vos a la presentació del volum 21 de Treballs de Sociolingüística Catalana. Presidirà l'acte Emili Boix, director de la publicació. El coordinador de la revista Miquel Àngel Pradilla farà una presentació d'aquest volum, on es fa un balanç del panorama sociolingüístic català. Aquest acte tindrà lloc el dilluns 20 de febrer a la sala de professors de Filologia de la Universitat de Barcelona, C/ d'Aribau, 2, edifici Josep Carner (5 è pis) a les 16.30 h.

Accediu de forma gratuïta al número 21 de Treballs de Sociolingüística Catalana aquí.

Recordeu que fins el 15 de maig de 2012 és oberta la recepció d'originals per al número 23 de la revista Treballs de Sociolingüística Catalana. Crida d'articles per a Treballs de Sociolingüística Catalana

 
10)
 
Entrevista publicada en VallèsOriental.com dijous 9 de febrer del 2012
 
Entrevista al vallesà Víctor Pàmies, lingüista especialitzat en paremiologia i autor d'Amb cara i ulls
 
 
 
11)
 
 
Institut Valencià de l'Audiovisual i de la Cinematografia Ricardo Muñoz Suay
 
RESOLUCIÓ de 20 de gener de 2012, de la presidenta de l'Institut Valencià de l'Audiovisual i de la Cinematografia Ricardo Muñoz Suay, per la qual s'adjudiquen les ajudes econòmiques per al doblatge al valencià de produccions audiovisuals durant 2011.
 
 
12)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. xx).
 

79. Si nosaltres no valorem el que és nostre, ningú no ho farà per nosaltres. Ningú no té per què avergonyir-se d'allò que estima perquè és seu. Una llengua només s'estima de debò si es fa servir.

 

Josep-Lluís Carod-Rovira

Filòleg i polític

 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací