InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana
 
Butlletí número 606 (dimarts 14/02/2012) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
 
 
 
 
 
6) Pere Ortís - No hi ha res de nou
 
 
 
9) Francesc Viadel - Joan Garí en Amèrica
 
 
11) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
 
 
1)
 
Publicat en directre.cat dimarts 31 de gener del 2012

La Viquipèdia en català busca un nou impuls

Un acord entre l’Associació Amical Viquipèdia i la Plataforma per la llengua vol difondre la versió en llengua catalana

La Viquipèdia en català és una de les millors versions de l’enciclopèdia electrònica. Els articles en català estan valorats com els de millor qualitat i la nostra llengua ocupa la 13ª posició dins de l’enciclopèdia. Per tal de seguir difonent l’ús de la llengua catalana a la Viquipèdia, la Plataforma per la Llengua ha iniciat una col·laboració amb l’Associació Amical Viquipèdia. L’acord té per objectiu impulsar la versió en català i animar la ciutadania a llegir i escriure articles en la nostra llengua.
 
El català va ser la segona llengua que va aparèixer a la Viquipèdia, després de l'anglès. Actualment té més de 360.000 articles. Això significa que hi ha publicats més articles en català que en noruec i en suec, i gairebé el mateix nombre que en xinès.

Qui vulgui començar a escriure a la Viquipèdia i no sàpiga per on començar, es pot posar en contacte amb l'Associació Amical Viquipèdia enviant un correu-e a amical@wikimedia.cat, tot posant al títol: Vull començar a escriure a la Viquipèdia. Rebrà una resposta on se l'ajudarà a llençar-s'hi. Qui vulgui començar pel seu compte, a la mateixa Viquipèdia pot trobar-hi la informació que necessita a la pàgina d'ajuda.
 
 
2)
 
 
Carles Capdevila
 
Des del nostre naixement, fa catorze mesos, hem tingut dues coses clares: les nostres limitacions i la nostra ambició. Sabem que tot no pot ser, però que les coses que desitges de debò, els reptes que són importants i els projectes que tenen sentit acaben arribant. Vam néixer i anem creixent a còpia d'anar-nos explicant en directe, buscant i trobant complicitats, escoltant. Avui podem anunciar, satisfets, que s'acaba una frustració de l'ARA: no poder fer arribar l'edició en paper al País Valencià. A partir del diumenge 26 de febrer començarem a tenir-hi presència, en un moment tan crític per a l'oferta en paper en la nostra llengua. Ens separaven dificultats logístiques que tenen a veure amb l'edició i la distribució i no amb les voluntats, i ara assumim el risc amb ganes que sigui per sempre. El mèrit principal és la paciència i la persistència de tots els que ens ho han demanat, cada dia, sense excepció. Els mateixos que ens ajudaran, ho sé, a seleccionar els millors punts de venda, a trobar aliances per fer-ne promoció, a intentar que l'aposta es consolidi. Hi ha un però: de moment serem a quioscs de València i Castelló, però no a Alacant. Esperem fer-ho més endavant. Però estem contents i expectants amb el primer pas, i ho celebrem amb una oferta de subscripció (limitada, per als que s'afanyin) que inclou tot el diccionari Alcover-Moll de regal.
 
------------------
 
 
El dia 26 el diari desembarca als quioscos enmig d'un panorama on totes les publicacions diàries en paper són en castellà
 

L'arribada de l'ARA als quioscos del País Valencià (excepte a les comarques alacantines en un primer moment) permetrà omplir el buit existent de premsa diària en català. Des del dia 26 de febrer els lectors valencians podran accedir a un rotatiu pensat i escrit íntegrament en aquesta llengua i l'ARA serà, doncs, l'única capçalera implantada en aquest territori que expliqui el món d'aquesta forma.

Dels principals diaris valencians, 'Información', 'Mediterráneo', 'Las Provincias' i 'Levante', només aquest últim reserva la seva pàgina 'Panorama' a la informació en català. Aquests quatre periòdics amb implantació en el País Valencià cobreixen una audiència de més de 750.000 lectors diaris. Tampoc les capçaleres d'àmbit estatal afavoreixen una major presència d'informació elaborada en llengua pròpia i només 'El País' publica setmanalment unes pàgines en català en el seu suplement 'Quaderns'. Històricament l''Avui' s'havia distribuït al País Valencià, i també 'El Punt' va intentar fer una edició valenciana.

A partir del dia 26, l'ARA se sumarà a l'escassa oferta mediàtica en català a la qual es pot accedir des del País Valencià, sobretot a partir del tancament del senyal de TV3 ara fa un any. Internet és l'excepció i ha obert la porta a l'aparició de mitjans i portals de notícies com 'L'Informatiu', 'ARA Multimèdia' i 'Comarques Nord' –editats al País Valencià– o 'Vilaweb', que, encara que des de Barcelona, ofereix una àmplia informació de la realitat valenciana.

 
3)
 
Publicat en VilaWeb diumenge 5 de febrer del 2012

Escriptors.TV: Pau Vidal

Llegeix un fragment de la seva darrera novel·la, 'Fronts oberts'

 

4)
 
Publicat en EL PUNT AVUI diumenge 5 de febrer del 2012

Escola Valenciana denuncia l'abisme educatiu de la Generalitat Valenciana

La ponència inaugural ha estat desenvolupada per Mayor Zaragoza, responsable de Cultura de Pau de la Unesco

El Vè Congrés d'escola Valenciana ha arrancat amb un claríssim missatge al Govern Valencià. Per als participants en aquesta jornada, cal un consens que millore l'escola de qualitat i en valencià. Els assistents, han convingut en posicionar-se en contra de les retallades que aplica el govern Fabra i la seua consellera responsable de l'àrea d'Educació, Mª José Català.

Es tracta aquest congrés, de recollir propostes que aprofiten per a tota la comunitat educativa i, Escola Valenciana, participa d'aquesta recollida cada quatre anys, a base de convocatòries d'aquestes característiques que es troben inspirades en la qualitat de l'ensenyament i en la concepció d'una escola pública, científica, coeducativa, valenciana i en valencià.

En aquesta sessió inaugural celebrada a la Facultat de Filologia de la Universitat de València Estudi General, el president d'Escola Valenciana, Vicent Moreno, ha assegurat disposar de mesures contundents que sortegen l'abisme creat per la Generalitat Valenciana en el camp de l'educació de qualitat.

Per la seua banda, el ponent de la jornada, el responsable de Cultura de Pau de la Unesco, el professor Federico Mayor Zaragozá, ha reivindicat l'excel·lència educativa com a element clau de futur i ha donat suport Escola Valenciana pel que fa a la seua proposta educativa i la seua concepció del plurilingüisme.

La resta de ponències han subratllat la necessitat de no caure en la trampa del govern valencià, obstinat a desunir famílies i docents a fi d'aconseguir un ensenyament de baix perfil al vessant públic, a fi de potenciar l'ensenyament concertat i privat, concebut com a negoci.

Aquesta edició del Congrés d'Escola Valenciana compta amb quatre eixos de debat: plurilingüisme i interculturalitat; participació social i valors; innovació i noves tecnologies i medi ambient i sostenibilitat. Grans temes que s'hi van a desenvolupar de manera descentralitzada, durant la resta de l'any en curs.

Des de la segona fila

El 5é Congrés d'Escola Valenciana es presenta amb una novetat apreciable: el 4 de febrer ha estat la jornada inaugural però en comptes d'allargar-se amb conferències i comunicacions un parells de dies, aquestes es faran al llarg de tot el 2012 en llocs diferents i amb temàtiques diverses com ara l'educació ambiental, l'ús de les Tic, el plurilingüisme i la interculturalitat... Això comportarà una publicitat dels treballs d'Escola Valenciana i una presència en el territori més continuada.

La innauguració (amb representats sindicals, de les AMPES, polítics —de Compromís almenys—, universitaris —ha estat el rector de la de València—, socials i cívics) ha demostrat la força del moviment associatiu. Una força basada en la unitat, en la implantació territorial i en l'abast transversal de la seua proposta. En aquests moments delicats des del punt de vista econòmic i amb les propostes retalladores de la Conselleria que van al cor de l'ensenyament públic valencià, les propostes i l'actitud ferma d'Escola Valenciana són imprescindibles. El model plurilingüe, la qualitat, les transformacions tecnològiques i els canvis socials fan necessari encara més la consolidació d'aquest moviment que té ja més de 25 anys en una societat com la valenciana amb tantes mancances d'associacionisme cívic i transformador.

L'escola en valencià té demostrada els resultats de qualitat i és imprescindible per la continuïtat de la mateixa llengua. L'actitud negativa de l'administració actual, els entrebancs polítics continuats a l'escola pública i al valencià, són els màxims obstacles per al progrés d'una escola valenciana pública, de qualitat i en valencià. Escola Valenciana se situa dins d'una tradició de renovació pedagògica, del plurilingüisme, de democràcia real i participativa, d'avanç social i renovador... I per això la magnífica conferència de Mayor Zaragoza ha servit per donar suport a la Federació.

Hi ha hagut a l'assemblea un punt problemàtic: la retallada i el tema de la resposta d'escoles i instituts: deixar de fer activitats complementàries o culturals fora de l'aula. Això ha provocat un debat i alguna acusació i l'ha deixat obert per seguir-lo en la pàgina web. Ha quedat clar de manera consensuada que no és correcte i és molt negatiu per a la mateixa escola i cultura valencianes dir no i deixar els alumnes sense qualsevol activitat. Que cal negar-se a participar a les que organitza l'administració o que hi tenent a veure, a les que serveixen de propaganda d'una Generalitat que ataca l'ensenyament públic i als seus professors. Tanmateix cal continuar (amb totes les adaptacions econòmiques possibles) amb entitats privades que sempre han estat al costat de l'ensenyament: teatre, editorials... I que cal explicar-ho bé als pares perquè pot ser contraproduent des del punt de vista social, que els pares que donen suport en gran part les reivindicacions d'Escola Valenciana es giren en contra.

 
5)
 
Publicat en VilaWeb dimecres 1 de febrer del 2012
 
 
 
6)
No hi ha res de nou
 
Pere Ortís

    

   Mitjançant els correus electrònics que el senyor Eugeni S. Reig m’envia des de València, en el seu butlletí InfoMigjorn, m’assabento de tot ço que s’esdevé al Principat i als Països Catalans, butlletí que Déu n’hi do, que és inapreciable, que cal agrair-lo sincerament. S’hi pot recollir tota la misèria i tot el verí que els enemics de la llengua i de la identitat catalanes traginen i vomiten contra d’ella i contra nosaltres. I a fe que, de lluny estant, causa més impacte, ho veus més net, sense additius ni dissimulacions de circumstàncies, sense allò hipòcrita amb què ho unten per camuflar-ho. Però manoi, si n’estem de curats d’espants! I els veiem venir d’una hora lluny!

   Com dic, res de nou, nihil novum sub sole. Fa segles que dura la marranada de governs i tutors sobre nosaltres, que tant ens estimen. Ara, que el govern balear del tal Bauzá surt amb una altra supressió de ràbia contra la llengua i amb l’altíssima finalitat de congraciar-se amb el govern del PP i els grapats de castellans que viuen a les Illes, i dels mallorquins, que com ell, van foraviats d’amors i de sentiments, i son traïdors a sa llengo que em xerrà mu mare i a sa identitat que em donaren es meus pares. Fa pena veure com han capgirat el cervell arran del gros artifici i s’entesten a mantenir l’auto engany, refusant de baixar a la veritable arrel de si mateixos. De totes passades, la grafia Bauzá encuny de tergiversació imperialista.

    Ara, és el Tribunal Suprem de no Sé Quins Orgues, que es prepara a formular una llei terminant per tal de suprimir la immersió lingüística en les escoles catalanes i entronitzar-hi la llengua castellana, com ho feien en temps del dictador Franco. Ara, és un guàrdia civil –la benemèrita sempre s’ha distingit pel seu odi incondicional a Catalunya i a la seva llengua, i ha atacat i ha reprimit, ha rebregat i ha perseguit estrictament d’acord amb el geni i l’animadversió que els infongueren Franco i sequaços contra nosaltres– que ataca i pega un advocat perquè es nega a parlar en castellà a l’aeroport del Prat. I que ens valgui força l’exemple d’integritat que ens dóna el valent senyor –que això és el que els cou. Ara són uns policies del control dels passaports, elements usurpadors i, a més a més insolents, pertanyents  a una nissaga de forces d’ocupació que fa massa segles que duren, que es burlen d’un noi mallorquí que, com l’advocat suara admirat, els parla en català, a l’aeroport del Prat, i es nega a obeir la indicació que els parli en castellà.

     Atacs de totes bandes i formulats amb altivesa i barra. I no els ho diguessis pas, que no ho volen sentir ni ho volen admetre, que et tractaran de falsari i victimista, que a mi m’ha tocat de confrontar-ne més d’un d’aquests innocents imperialistes a l’estranger i com reguitnen, xiquet, com espeteguen quan els dius que han perseguit la nostra llengua, perquè els toques la cama del mal. Els cremen les expressions serrades com és ara “haveu perseguit la nostra llengua com bàrbars”, “haveu atacat la cultura i la identitat catalanes com troglodites”. Ho fan i ho volen fer, amb odi, però sin que se note el cuidado. Ja no bevem a galet, els catalans, potser que ja hàgim après a dir les coses pel seu nom, que prou ens ha costat. Ja no hi bevem a galet, els catalans?

    Aquí, en ple ambient mestís i plantat en territori que era feu d’altres civilitzacions i d’humans que tenien els seus drets, es veu clara la cosa. La cultura, les llengües aborígens foren destruïdes, suprimides i substituïdes per la llengua imperial; els monuments culturals, alguns dels quals avui causen admiració per la seva avançada perfecció, foren enderrocats i substituïts per altres de la cultura invasora. Els mateixos pobles foren delmats, suprimits en el seu territori per a implantar-hi la pròpia sang i la pròpia cultura. Exactament el mateix que han volgut fer amb Euzkadi i amb Catalunya, però s’han trobat amb més obstacle que no es pensaven. I avui dia encara no ho han aconseguit.

   Tot i que els catalans dormim i bevem a galet. Davant la tradició d’hostilitat camuflada, d’odi operant contra la nostra llengua, hi ha un sol remei que l’univers no ens negarà: LA PLENA SOBIRANIA. Ser amos de casa nostra i governar-nos nosaltres maeixos. És urgent, es fa tard, els catalans dormim. Com cal que n’accelerem el procés!

 
 
7)
 
 
Article publicat en el diari digital L'INFORMATIU dimarts 7 de febrer del 2012
 
 
Joan Carles Girbés
 

Tot va començar (i disculpeu l’autobombo) amb aquest article publicat a l’ESCACC: Alternatius a la força. Es tracta d’una (breu) visió personal sobre la (pobra) oferta mediàtica en llengua pròpia al nostre país. La tesi és clara i està explícita a la primera frase: “El panorama comunicatiu del País Valencià es caracteritza per una dependència quasi absoluta de grups mediàtics forans i per un ús residual de la llengua pròpia”. De fet, no hi ha ni una sola capçalera als nostres quioscos que siga netament (i ja costa que ho siga només “parcialment”) valenciana. I cap ni una, ni d’ací ni del més enllà, usa el valencià com a llengua d’expressió, tret d’alguns articles, seccions o suplements puntuals.

És per això que considere que Vilaweb (que comanda amb extraordinària professionalitat Vicent Partal, valencià ben orgullós dels seus orígens) forma part de les propostes en català que hem de considerar com a pròpies, ja que atén amb assiduïtat la nostra realitat (fins i tot té algunes edicions comarcals). I que l’arribada, a partir del dia 26, del diari ARA als punts de venda al País Valencià (inicialment, només a les comarques de València i Castelló) és una excel·lent notícia. No obstant això, en alguns comentaris a la xarxa se m’ha titllat de “provincià” perquè aquests dos mitjans (i cite textualment) “existeixen des de fora, gràcies a un suport foraster, i allò valencià és un complement en ells. Esperar en el seu èxit empresarial i de públic un èxit nostre, un progrés nostre, dels valencians, és un error propi d'una mentalitat provinciana (encara que, en comptes de mirar cap a Madrid, mirem cap a Barcelona)”.

Tot i la discrepància de fons, que ja he expressat, el debat em sembla poderós i necessari, i és per això que el porte a aquesta columna.

La meua pàtria és la meua llengua, i no trobe contradiccions entre reclamar (o anhelar) un espai comunicatiu propi, elaborat amb periodistes valencians i amb accionariat autòcton amb l’alegria perquè als quioscos del nostre país es puga llegir a diari en valencià alguna cosa més que la pàgina de la secció “Panorama” de Levante-EMV. Per això, la decisió de l’ARA em sembla coratjosa i valenta, especialment en els temps que corren. Sobretot perquè no substitueix ni anul·la cap altra iniciativa periodística ja existent, sinó que fa una modesta aportació a la més que desitjable normalització de la minsa oferta mediàtica en valencià, que encara es manté a anys llum del que ens agradaria.

Si filem molt prim, haurem de reconéixer l’humiliant derrota: no tenim cap mitjà netament valencià als nostres quioscos, i només al sector audiovisual o a la xarxa trobem un poc (només un poc) de consol. Però revertir aquesta situació està a les nostres mans, reclamant als mitjans tradicionals més presència de la nostra llengua, donant impuls a projectes engrescadors com el que teniu ara mateix en pantalla o reivindicant amb totes les (escasses) forces que ens queden que una altra televisió pública valenciana és possible. Ens hem manifestat al carrer perquè ens retornen la llibertat de sintonitzar TV3, però fa massa temps que ens deixàrem robar Canal 9, la nostra. I les dues opcions són del tot compatibles: una RTVV valenciana, pública i de qualitat i la possibilitat de gaudir de la programació de la CCRTV. Digueu-me provincià, però crec que sóc més somiatruites. Un tocaboires. Un il·lús, vaja.

 

8)
 
Publicat a SOM Notícia.cat divendres 10 de febrer del 2012
 
 
Un treballador del Cortefiel, immigrant italià, va maltractar un client que se li va adreçar en català i li va exigir que li parlés en castellà. El racista anticatalà va etzibar que, el català, “no tenia cap obligació de saber-lo ni cap intenció d’aprendre’l”. L’empresa, a més de contractar gent estrangera que no sap català quan deu tenir més d’un currículum de gent del país, no s’ha volgut disculpar per aquest fet i ha al·legat que el treballador “és italià”. Aquesta és la carta de denúncia que ha enviat al diari Ara la víctima d’aquesta discriminació lingüística.

Dimarts a la tarda, la meva dona Carme i jo ens vam troba amb un fet vergonyós al CORTEFIEL del Portal de l’Àngel a Barcelona. Ens van adreçar en català a un dependent de la secció de vestits d’home i ens va dir que no ens entenia i que li parléssim en castellà. La meva dona en un intent de comprendre’l, li va preguntar si feia poc que era a Catalunya, a la qual cosa ell va respondre que no tenia cap obligació de saber-lo ni cap intenció d’aprendre’l i que, a més a més, ell se’ns havia adreçat en castellà i tenien l’obligació de contestar-li en castellà.

Em vaig emprenyar molt davant la insolència d’aquest individu i li vaig dir que havia de respectar l’entorn cultural on vivia. Un encarregat se’ns va adreçar en català, lluny d’intentar redreçar la situació amb un “ja els atendré jo” o alguna cosa semblant, ens va dir que adrecéssim una carta a Madrid si no estaven d’acord. Li vaig respondre que la carta no havia d’escriure-la a Madrid, sinó aquí. Un senyor que era allà i que era advocat ens va fer costat públicament i ens va aconsellar que féssim una carta a la Generalitat, i va dir que ja tenen constància d’uns quants casos com aquell.

Després van parlar amb la directora, que va justificar el dependent dient que era italià. A això vaig respondre que no era cap justificació per la mala resposta que ens havia donat.

Només esperem que en establiments com aquest, instal·lats a Catalunya, rectifiquin o tinguin la resposta que es mereixen els catalans i que les institucions donin suport a la nostra actitud en defensa del país, de la mateixa manera que nosaltres ho fem quan cal.

 
9)
 
Article publicat en el número 625 de la revista Serra d'Or (gener del 2012)
 
Joan Garí en Amèrica
 
Francesc Viadel
 
En la solapa del seu darrer llibre, Amèrica, Joan Garí, surt xuplant d’un gros cigar, amb la mirada fixa en la punta candent. És, n’estic segur, un cigar pispat furtivament d’una vella pel·lícula de James Cagney o, potser, del calaix de la tauleta de nit del dormitori de Marylin, un cigar que la rossa va robar al descuit a un Capote massa begut de Mumm. Només l’escriptor que sent els mots en la boca com un glop de sang nodridor, pot desprendre’s del pes feixuc de la realitat i tenir al seu abast els indicis d’altres existències molt allunyades del seu present. Garí és dels d’aquesta rara espècie. Un lladre de talismans en la misteriosa nit de la literatura.

L’estiu del 1990 viatjà a Amèrica. No era la primera vegada, però. De fet, d’alguna manera mai no se n’havia anat des del moment que va penetrar aquella acolorida il·lustració de Mi Enciclopedia en què es veien uns colons mal disfressats d’indis llençant un carregament de te en les aigües del port de Boston.

El 1990 en Amèrica descobrí un Jesucrist de posat beatnik cantussejant Cohen a l’entrada a l’infern per una estació de metro de Manhattan, el record estrany de la seva infantesa en el fons lluminós d’un gran contenidor de fem. Passejant la ciutat dels superherois de la civilització llangorosa va saber que el continent tal vegada no era sinó un estadi ignot dins del seu interior turbulent. Que el viatge més llunyà, de destí incert mentre no es provi el contrari, sempre l’acabem fent al nostre interior, una geografia plena de paranys. I finalment d’Amèrica es va endur, entre moltes altres coses, el paisatge moral de Hawtorne, la foto de Cartier-Bresson amb Marylin, Miller, Huston, Clark Gable i Montgomery Clift mirant de cara a la mort i, també, un grapat de terra bategant de l’horta de Borriana esgratinyada als peus de l’Empire State Building. Tot ho guarda entre les pàgines d’un llibre, com una fulla seca.

http://francescviadel.wordpress.com/
 
 
10)
 
 
11)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 35).
 

 

78. La mutilació més trista que pot sofrir un home és la renúncia al seu idioma natural.

 

Josep Carner

Poeta

 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l’existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací