Mitjançant els correus electrònics que el senyor Eugeni S. Reig m’envia des de València, en el seu butlletí InfoMigjorn, m’assabento de tot ço que s’esdevé al Principat i als Països Catalans, butlletí que Déu n’hi do, que és inapreciable, que cal agrair-lo sincerament. S’hi pot recollir tota la misèria i tot el verí que els enemics de la llengua i de la identitat catalanes traginen i vomiten contra d’ella i contra nosaltres. I a fe que, de lluny estant, causa més impacte, ho veus més net, sense additius ni dissimulacions de circumstàncies, sense allò hipòcrita amb què ho unten per camuflar-ho. Però manoi, si n’estem de curats d’espants! I els veiem venir d’una hora lluny!

   Com dic, res de nou, nihil novum sub sole. Fa segles que dura la marranada de governs i tutors sobre nosaltres, que tant ens estimen. Ara, que el govern balear del tal Bauzá surt amb una altra supressió de ràbia contra la llengua i amb l’altíssima finalitat de congraciar-se amb el govern del PP i els grapats de castellans que viuen a les Illes, i dels mallorquins, que com ell, van foraviats d’amors i de sentiments, i son traïdors a sa llengo que em xerrà mu mare i a sa identitat que em donaren es meus pares. Fa pena veure com han capgirat el cervell arran del gros artifici i s’entesten a mantenir l’auto engany, refusant de baixar a la veritable arrel de si mateixos. De totes passades, la grafia Bauzá encuny de tergiversació imperialista.

    Ara, és el Tribunal Suprem de no Sé Quins Orgues, que es prepara a formular una llei terminant per tal de suprimir la immersió lingüística en les escoles catalanes i entronitzar-hi la llengua castellana, com ho feien en temps del dictador Franco. Ara, és un guàrdia civil –la benemèrita sempre s’ha distingit pel seu odi incondicional a Catalunya i a la seva llengua, i ha atacat i ha reprimit, ha rebregat i ha perseguit estrictament d’acord amb el geni i l’animadversió que els infongueren Franco i sequaços contra nosaltres– que ataca i pega un advocat perquè es nega a parlar en castellà a l’aeroport del Prat. I que ens valgui força l’exemple d’integritat que ens dóna el valent senyor –que això és el que els cou. Ara són uns policies del control dels passaports, elements usurpadors i, a més a més insolents, pertanyents  a una nissaga de forces d’ocupació que fa massa segles que duren, que es burlen d’un noi mallorquí que, com l’advocat suara admirat, els parla en català, a l’aeroport del Prat, i es nega a obeir la indicació que els parli en castellà.

     Atacs de totes bandes i formulats amb altivesa i barra. I no els ho diguessis pas, que no ho volen sentir ni ho volen admetre, que et tractaran de falsari i victimista, que a mi m’ha tocat de confrontar-ne més d’un d’aquests innocents imperialistes a l’estranger i com reguitnen, xiquet, com espeteguen quan els dius que han perseguit la nostra llengua, perquè els toques la cama del mal. Els cremen les expressions serrades com és ara “haveu perseguit la nostra llengua com bàrbars”, “haveu atacat la cultura i la identitat catalanes com troglodites”. Ho fan i ho volen fer, amb odi, però sin que se note el cuidado. Ja no bevem a galet, els catalans, potser que ja hàgim après a dir les coses pel seu nom, que prou ens ha costat. Ja no hi bevem a galet, els catalans?

    Aquí, en ple ambient mestís i plantat en territori que era feu d’altres civilitzacions i d’humans que tenien els seus drets, es veu clara la cosa. La cultura, les llengües aborígens foren destruïdes, suprimides i substituïdes per la llengua imperial; els monuments culturals, alguns dels quals avui causen admiració per la seva avançada perfecció, foren enderrocats i substituïts per altres de la cultura invasora. Els mateixos pobles foren delmats, suprimits en el seu territori per a implantar-hi la pròpia sang i la pròpia cultura. Exactament el mateix que han volgut fer amb Euzkadi i amb Catalunya, però s’han trobat amb més obstacle que no es pensaven. I avui dia encara no ho han aconseguit.

   Tot i que els catalans dormim i bevem a galet. Davant la tradició d’hostilitat camuflada, d’odi operant contra la nostra llengua, hi ha un sol remei que l’univers no ens negarà: LA PLENA SOBIRANIA. Ser amos de casa nostra i governar-nos nosaltres maeixos. És urgent, es fa tard, els catalans dormim. Com cal que n’accelerem el procés!